El fragment del mes

Dona’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Fragment del poema ‘Dona’m la mà’ (L’irradiador del port i les gavines), de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

 

 

 

 

  • “Els llits dels altres”, d’Anna Punsoda

    Una novel·la destinada a sacsejar la literatura catalana. Una autora cridada a deixar empremta. Una autèntica revelació.

     

    La Claustre atura el cotxe en una fonda de carretera de l’antiga Nacional. La visita a la seva mare l’ha deixat rebregada i necessita calmar-se. Darrere la barra, l’atén una antiga coneguda amb un passat tèrbol i un germà que es va penjar quan anaven juntes a escola. <<Encara no t’agrada res?>>, li demana d’entrada. <<Ara ja menjo de tot>>, respon ella. A fora ja és fosc, i les confidències de tota una vida encendran la nit a fogonades.

    Una novel·la curta i intensa, que es fa difícil de deixar un cop passada la primera pàgina. Una prosa contundent i tendra  alhora. Una història colpidora, que remou i també rebrega, explicada com qui no vol la cosa.

     

    Recomanació d’Alícia Andreu Creus (responsable Oficina de Català de Manlleu)

    Article complet

  • “Les pompes del diable”, de Carles Casajoana

    Un funcionari de l’Ajuntament de Barcelona, Serafí Serratosa, rep un ascens inesperat: serà el cap del gabinet del nou tinent d’alcalde. No sap pas on es fica perquè a partir d’aquí hi haurà una successió de fets que li compliquen la vida.

     

    El pobre Serafí, a qui encarreguen la revisió del projecte del Centre de Control de Trànsit, encara no construït, haurà de saber tractar, amb el seu llenguatge funcionarial i políticament hipercorrecte, amb tota mena de fauna: des dels polítics, passant per administratives gandules, hampa de tota mena, fins a arquitectes i constructors corruptes. El seu llenguatge, tan especial, exagerat i hilarant, de fet, el salvarà més d’un cop. Del Serafí, antiheroi i alhora heroi, en podem dir que sota la seva capa de babau hi ha un personatge hàbil i resolutiu –segons ell, sempre al servei dels ciutadans–, tot i l’embolic en què s’ha ficat al començament i les poques ganes que té de treballar.

    Com en un vodevil modern, l’autor de la novel·la, Carles Casajuana, juga molt bé amb les relacions que s’estableixen entre els personatges per descriure’ns una xacra de la nostra societat i que en principi no ens hauria de fer riure, la corrupció política, que la tracta de forma directa i sense ambages, això sí. Tenim al davant una novel·la divertida, àgil i amena, escrita amb enginy i “mala bava”; l’autor és molt destre tant en la descripció dels personatges com en la narració. Els diàlegs vius fan enriolar el lector a cada moment, sense parar. Carles Casajuana domina el llenguatge del funcionari, que és el narrador de la història, que de tant llenguatge buit i superflu ens fa riure, i al mateix temps fa servir en boca d’altres personatges el llenguatge més baix de la societat. La barreja de tots dos fa que la història sigui més hilarant. Molt recomanable per a aquells que volen rialles assegurades.

    Títol: Les pompes del diable

    Autor: Carles Casajuana

    Editorial: Edicions Proa

    Data de publicació: any 2018

    ISBN: 978-84-7588-761-6

    Pàgines: 256 pàgines

    Lectura recomanada pel nostre company Francesc Vall-llobera, tècnic de l’OC de Manlleu

     

     

    Article complet

  • “Marges”, de Roger Vilà Padró

    Marges és una novel·la ambientada al Priorat i tracta de la recerca dels orígens, de la introspecció personal i de la relació íntima amb el paisatge i la seva gent.

     

    El protagonista de la història, en Menna, ha arribat als quaranta anys i passa per un moment complicat i de buidor personal. No té fills i  fa tres anys que se li va morir la seva parella, l’Ada. Té la sensació que ha arribat a la meitat de la seva vida i que és hora de prendre algunes decisions. És per això que decideix passar tot el mes de juliol i part de l’agost en una masia a tocar del Montsant, a Margalef, a la comarca del Priorat, d’on és originari el seu pare.

    Hi va amb l’excusa de fotografiar i estudiar les parets i els marges de pedra seca, que són típics de l’arquitectura popular de la comarca. Però també té altres raons que el porten a fer aquest pas. En el fons, el que realment busca és marxar, cercar un espai de solitud i una sortida als seus problemes personals.

    L’estada, a poc a poc, li servirà de recomposició anímica i l’ajudarà a reorientar la seva vida. Establirà una relació molt especial amb el paisatge de la zona i els seus veïns, cosa que el connectarà amb la vida dels seus avantpassats.

    És una novel.la molt recomanable. Està molt ben escrita i retrata magníficament la vida rural, on es fa evident la duresa i la precarietat del treball de la terra i la migració dels joves.

                                                                                                             Recomanat per Llúcia Barba, coordinadora del CNL d’Osona.

    Article complet

  • “Nosaltres dos”, de Xavier Bosch

    Un llibre intens, emotiu i captivador. Parla sobre l’amistat entre dues persones, concretament entre un home i una dona.

    En Kim i la Laura es van conèixer a la universitat. Tots dos venen de dos mons ben diferents però, tot i les diferències, es diverteixen junts, riuen junts i s’entenen. Els uneix el vincle de l’amistat, els lligams invisibles que crea l’amistat malgrat no haver-se vist durant quinze anys. Quan es retroben, sembla con si s’haguessin vist i haguessin parlar abans-d’ahir. Tant se val la distància! Si l’amistat és sincera, pot amb tot.
    És un llibre molt fresc, de lectura àgil. Si sou persones a qui us agrada cuidar els altres, ja sigui estant a prop o en la distància, us hi sentireu identificats.

                                                                                Recomanat per Judith Vidal Perelló, responsable de VxL del SLC de Vic

    Article complet

  • “El fibló”, de Sílvia Soler

    Una lectura que parla de relacions de germans i d’allò que has perdut o guanyat amb el pas del temps

    Aquesta novel·la relata la història de tres germans adults (la Laura, l’Ignasi i la Judit) que intenten, arran de la mort del seu pare, reconstruir la seva relació. Aquesta pèrdua coincideix amb el trencament de les seves relacions de parella i decideixen conviure de nou a la casa familiar que han heretat (al Maresme). Una situació ben anòmala.

    La convivència dels germans posa en evidència el pas del temps i el que ha provocat la mort de la mare en la seva infància, a causa d’una picada d’abella. La pèrdua de la mare, aquella persona estimada  que esdevé per als tres germans el referent únic de les seves emocions, se’ls clava com un fibló en la seva pell tendra.

    Els ingredients de la novel·la es combinen molt bé: el pas del temps, la relació entre germans, el pes de la casa familiar atrotinada i que cal restaurar, el record de la mare…, i la biblioteca de la casa del pare -que era dramaturg- que esdevé un misteri que caldrà anar descobrint.

    Una lectura molt recomanable i motivadora.

    Montse Baqué (TNL del CNL d’Osona)

    Article complet

  • El perquè de tot plegat, de Quim Monzó

     

    Alumnes del nivell Intermedi 2 han llegit El perquè de tot plegat, de Quim Monzó: un recull de 36 contes.

    Per treballar-los s’ha utilitzat Claus per a analitzar un conte

    Article complet

  • Per Sant Jordi, aquest 2019 el CNL d’Osona regala un conte

    Presentació del llibre de Sant Jordi 2019  El conill de la lluna

    Aquest llibre és fruit de la col·laboració del CNL d’Osona, l’Associació Tapís, la Farinera CAVV, Escènic Vic i l’Escola de Música i Conservatori de Vic.

    Amb motiu de la diada de Sant Jordi es va presentar, el 10 d’abril, al Temple Romà de Vic, el llibre El conill de la lluna. Aquest llibre és el resultat de la col·laboració de cinc institucions de la ciutat : el Centre de Normalització Lingüística d’Osona, La Farinera CAVV, l’Associació Tapís, l’Escola de Música i Conservatori de Vic (EMVIC)  i Escènic Vic . La llengua, la il·lustració, un projecte d’inserció sociolaboral, la música i la interpretació  són els cinc ingredients que han contribuït a fer-lo possible.

    Podeu veure la versió digital del conte aquí https://www.youtube.com/watch?v=PUJSuZ6aKFY

    Article complet

  • Montcroix, de Joan Casanovas

    Alumnes del nivell S3 del SLC de Vic llegeixen Montcroix, de Joan Casanovas.

    Activitat Montcroix

    Article complet

  • Per Sant Jordi, aquest 2015 us regalem un conte!

    Des del Centre de Normalització Lingüística d’Osona, per Sant Jordi us volem regalar un conte que han fet alumnes del curs Intermedi 1 del SLC de Vic. Les il·lustracions són dels alumnes de La Farinera- Centre d’Arts Visuals de Vic. sant-jordi

    Un altre Sant Jordi és possible

    Un altre Sant Jordi és possible (versió infantil)

     

    Article complet

Entrades següents >> <<

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    abril arbre conill conte lectura lluna santjordi Suficiència VxL