El fragment del mes

VENJARÉ LA TEVA MORT

Davant el rumb que havien pres les coses, el meu cap va considerar que havíem d’abandonar el cas, del qual ja s’havien fet càrrec els Mossos. Malgrat que la recerca no s’havia tancat, tot apuntava que es tractava d’un suïcidi, un de tants, ja que la mitjana és de cinc o sis cada dia a Catalunya.

Fragment del títol Venjaré la teva mort, de Carme Riera (Palma, 1948)

 

 

  • Ja falta poc perquè s’inauguri la biblioteca Pilarín Bayés de Vic

    Vic és a punt d’inaugurar un nou espai dedicat a la lectura

    Falten 33 dies, 4 hores i 16 minuts, tal com figura a la seva web, perquè s’inauguri, el proper 7 d’octubre, la nova biblioteca Pilarín Bayés de Vic.

    A banda de presentar-se com un espai de lectura, neix amb el propòsit d’esdevenir un punt de trobada, que comptarà amb espais reservats a la música, sales de treball i reunions, aula multilingüe, bar i restaurant, aula d’informàtica, sala infantil, sala d’actes… També acollirà una Oficina d’Atenció Ciutadana.

    Ja tenim ganes d’anar-hi a llegir, i desitgem que sigui tot un èxit per al foment de la lectura.

    Article complet

  • Quin llibre llegiràs aquest estiu?

    Aquest mes de juliol, amb les vacances a tocar, els suggeriments arriben de part de tècnics del CNL Osona. Us deixem els títols que tenen previst llegir, a veure si us engresquen. 

    Un dels llibres que tinc previst llegir-me aquest estiu és A sang freda (In Cold Blood), del periodista i escriptor nord-americà Truman Capote, escrita entre a Palamós i Platja d’Aro, i publicada l’any 1966. La novel·la explica el brutal assassinat de quatre membres d’una família de Kansas. Tinc previst també, un cop l’hagi llegida, gaudir de la pel·lícula de Richard Brooks amb el mateix títol a Filmin, i voldria escoltar la banda sonora de la pel·lícula creada per Quincy Jones. Ja ho veieu, se’m gira feina per vacances! 

    (Alícia Andreu)

    Aquest estiu llegiré la traducció al català De l’orador, de Marc Tul·li Ciceró, tres volums de la Fundació Bernat Metge, traduïts per Salvador Galmés i editats el 1933. A part de l’interès que em susciten, me’ls llegiré per tenir més eines per ensenyar a ben parlar en públic en el C2, i també per aprendre’n per a mi mateix.

    (Francesc Vall-llobera)

    De vegades a l’estiu trio una temàtica totalment de lectura i aquest any no serà l’excepció. Un dels llibres triats per aquest estiu és aquest, Cuina! O barbàrie, de la Maria Nicolau. No és ni un llibre de cuina ni un llibre de receptes, sinó un llibre de cuinar. Quan vaig escoltar la seva autora, la Maria Nicolau, a la presentació d’aquest llibre ho vaig tenir clar: vull llegir-lo. Estic d’acord amb ella que cuinar és un art i hauria de ser el nostre dia a dia i no un “sortir del pas”, “alimentar-nos per viure”, “atipar-nos i punt” i intentar evitar la frase “no cuino perquè no tinc temps”. Tinc ganes doncs de descobrir aquest llibre precisament per això: per fer-me adonar de la importància de l’art de la cuina i del goig de compartir-la. La reflexió que faig abans de llegir-lo és que nosaltres som els responsables de la manera com vivim i com volem viure. I la cuina ocupa una part important del nostre dia a dia. Cuineu! No sigueu bàrbars!

    (Judith Vidal)

    Aquest estiu tinc ganes de llegir Boulder, l’obra que em falta per tancar el famós tríptic de l’Eva Baltasar. M’atrapen els personatges femenins d’aquesta autora, i la capacitat d’obertura i flexibilitat que transmeten les seves actituds i vivències. La intensitat del llenguatge i la contundència de les imatges arrodoneixen l’equació.

    (Ariadna Viñas)

     

    Article complet

  • ‘El carrer de les camèlies’, la recomanació de l’Ariadna Romano, estudiant del nivell C2 de català

    Els estudiants del nivell C2 de català recomanen llibres

    El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda

    La infantesa de l’autora, Mercè Rodoreda, transcorre en el barri barceloní de Sant Gervasi, en un ambient tranquil, envoltada dels seus pares i de la figura de l’avi, que li va saber inculcar la passió per la lectura i les flors. El 1928, Rodoreda es casa amb el seu oncle matern, catorze anys major que ella. Mai accepta aquest matrimoni, fruit del qual va néixer el seu únic fill, afectat per problemes de salut mental.

    Arran de les vivències personals viscudes, tria la literatura com a alternativa d’evasió. S’inicia amb col·laboracions en diaris i revistes, i posteriorment escriu algunes de les seves grans novel·les, com Aloma (1938), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966, premi Sant Jordi), Jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967), Mirall trencat (1974), Quanta, quanta guerra… (1980, premi Crítica Serra d’Or) i La mort i la primavera (1986, premi Crítica Serra d’Or 1987).

    El carrer de les Camèlies el dedica a la seva mare, Montserrat Gurguí, morta el 1964. Aquest relat agredolç, explicat en primera persona i en època de postguerra, exposa elements autobiogràfics presents en la seva infantesa. La temàtica és essencialment femenina i l’acció està centrada en relacions amoroses, descrites amb llenguatge senzill i planer.

    Aquest clàssic relata la història de Cecília Ce, una nena abandonada, recollida per un vigilant nocturn i entregada als peus de la porta d’una casa benestant barcelonina. Allí, hi viu una parella, sense fills, que l’acull i la cria, però que no la reconeix com a pròpia. Cecília s’adona com la seva vida i el seu passat no pertanyen a l’ambient on es cria. Per això, des de ben petita, s’escapa de casa.

    Enamorada de l’Eusebi, un noi que ha conegut en una de les seves escapades, decideix marxar per sempre, sense avisar, amb la intenció d’iniciar una vida idíl·lica i escollida per ella. En aquesta etapa descobreix el sexe, però també la precarietat absoluta i la dificultat de buscar-se la vida. A partir d’aquest moment comença a “fer senyors”. Els homes juguen un paper crucial. La seva vida no és fàcil; es veu marcada per la soledat, la prostitució, múltiples avortaments, la inestabilitat, la dependència econòmica dels homes amb els quals està i la violència de gènere.

    Cecília va envellint i, alhora, el seu personatge evoluciona i es transforma. Tot i que fracassa perquè no troba les seves arrels ni cap figura masculina que l’estimi vertaderament, aprèn a capgirar la situació. Deixa el paper passiu que havia adoptat fins al moment i aprofita les situacions per obtenir-ne benefici econòmic. Simbòlicament, tanca aquesta etapa en el moment que visita l’home que la va recollir, al final de l’obra.

    En conclusió, Mercè Rodoreda ens eclipsa una vegada més. Amb aquesta obra literària ens trasllada al context històric de la primera meitat del segle XX a Catalunya; a la cartografia d’una Barcelona derrotada, a la recerca de la identitat d’una dona sense orígens i al seu món interior i caòtic.

     

    Recomanació d’Ariadna Romano Funcasta, estudiant del nivell C2 de català del CNL Osona

    Article complet

  • ‘La mort de l’abat’, la recomanació d’en Marc Moyano Llandres, estudiant del nivell C2 de català

    Els alumnes del nivell superior de català (C2) recomanen lectures

    La mort de l’abat és la primera obra de Jordi Juvé Piñol. Nascut a Lloret de Mar, va treballar de dibuixant i càmera a la televisió local de Lloret i, fins i tot, va escriure i dirigir un curtmetratge. Malgrat que la seva professió (protèsic dental) no té gaire relació amb la història, ha decidit ambientar el seu primer treball literari en la Catalunya del segle XIV.

    La novel·la ens situa a la missa del gall de l’any 1350; un grapat d’ encaputxats irromp de forma violenta a l’interior de l’església del Monestir de Sant Cugat i fereix de mort el seu abat, davant les mirades atemorides i esgarrifades dels feligresos. Davant l’absència del rei Pere III, que es troba a les Corts de Perpinyà, el Veguer de Barcelona encomana a en Raimond de Rovira, un cavaller de la baixa noblesa catalana, que es desplaci fins al monestir per tal d’esclarir els fets i, si és possible, detenir-ne els culpables.

    Acompanyat del seu servent, l’Iscle, en Raimond anirà descobrint que les aparences sempre enganyen, i que la set de poder i els instints humans més censurables poden provocar jocs d’interessos en què ningú és qui sembla ser. Vigilàncies, viatges a cavall, entrevistes i persecucions endinsen el protagonista en una aventura en forma de teranyina en la qual és difícil dibuixar els marges entre realitat i sospita.

    El primerenc Jordi Juvé ha optat per una novel·la històrica per dur a terme el seu primer treball. La mort de l’abat, sense ser una obra extensa (143 pàgines), barreja personatges reals i documentats amb elements creats a propòsit per dotar de consistència un relat purament policíac però esquitxat de detalls més inherents a la naturalesa humana, com l’amor.

    La història es fàcil de seguir, ja que relata els fets de manera cronològica, sense salts temporals, excepte els imprescindibles per aclarir algun esdeveniment que ho requereixi, com, per exemple, situar l’origen del plet que el monestir i un noble van tenir anys abans de l’assassinat. A mesura que avença en el llibre, el lector va configurant-se una idea global del missatge intrínsec sobre el qual l’autor vol incidir: que les influències, els favors, la sensació d’impunitat dels poderosos i la indefensió de les classes socials més desfavorides, no són característics del  mon contemporani.

    Juvé confronta dos dels estaments més influents al llarg de tota la història, el clergat i la noblesa, col·locant al bell mig d’aquesta tibantor en Raimond, que, en nombroses ocasions, tot i ser noble, es troba totalment fora de lloc, obligat a atorgar certa confiança a personatges que no li n’inspiren. Tot el llibre, en conjunt, és una reflexió envers el càstig, el crim, la llei i els seus defensors, i de com es poden manipular al gust de qui té influències, desviant l’atenció cap als més desfavorits.

    En definitiva, és un llibre molt recomanable per a qui estigui interessat en la història, els crims i el procediment i personatges emprats en la seva persecució i esclariment a l’edat mitjana. Amb un llenguatge culte però gens recarregat, resulta de fàcil lectura, fins i tot per a un públic poc familiaritzat amb novel·les històriques, i que se sentirà un acompanyant més d’en Raimond i l’Iscle en aquesta aventura.

    La mort de l'abat (Catalan Edition) de [Jordi Juvé Piñol]

    Recomanació de Marc Moyano Llandres, alumne del curs superior de català (C2) del CNL Osona

     

    Article complet

  • Per Sant Jordi, llegim encara més

    Per Sant Jordi, llegim a classe i a casa

    Aquesta setmana, un grup d’estudiants del nivell Bàsic 3 de Vic ha fet un petit treball de Sant Jordi a classe, per donar a conèixer una de les dates més assenyalades del calendari.

    L’activitat ha consistit a mirar un vídeo breu que explicava la llegenda, en la seva versió més clàssica, i a comentar les parts de la història, i els personatges. Un cop treballades la comprensió oral i l’expressió oral, han triat un llibre de poesia, adequat al seu nivell de llengua, per llegir-se’l en parelles. Han après paraules noves, han treballat la lectura en veu alta i han passat una bona estona.

    També, per celebrar la Diada i durant tota la setmana, al SLC de Vic tenen al seu abast una paradeta amb llibres, per triar  i remenar. Tot l’alumnat, doncs, té l’oportunitat d’escollir algun títol per emportar-se’l a casa.

    Bones i felices lectures. I bona Diada de Sant Jordi!

    Article complet

  • Es presenta a Vic el llibre ‘La llegenda de Cantuña’

    El CNL Osona presenta el conte de Sant Jordi, La llegenda de Cantuña

    Ahir al vespre, 20 d’abril, La Farinera Centre d’Arts Visuals  de Vic va acollir la presentació del llibre La llegenda de Cantuña.

    Es tracta d’un conte col·laboratiu que s’edita cada any per Sant Jordi. El projecte va néixer el 2014 entre el CNL Osona i La Farinera, i ha anat creixent i sumant col·laboracions: l’Associació Tapís, Escènic Vic i l’Escola de Música i Conservatori de Vic. Cada entitat aporta el talent dels seus alumnes per crear un llibre que és una còpia única.

    Aquest any, es tracta d’una història d’origen equatorià que explica la llegenda de la construcció de l’església de Sant Francisco de la ciutat de Quito.

    En podeu trobar exemplars a les llibreries de Vic, a l’Associació Tapís, a La Farinera, a la llibreria Contijoch de Manlleu, a Can Manolito, de Roda de Ter, i a les parades de l’Associació Tapís, durant la Diada de Sant Jordi. No us el deixeu perdre!

    Bon Sant Jordi a tothom! Que gaudiu molt de la lectura.

    Article complet

  • El CNL Osona col•labora com a jurat al XVIII Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta

    El CNL Osona col·labora com a jurat al Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta

    Els dies 30 i 31 de març, el CNL Osona ha participat com a part del jurat en el XVIII Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta, que ha tingut lloc a l’auditori Marià Vila d’Abadal de Vic.

    El Certamen és una iniciativa de la Fundació Enciclopèdia Catalana que té com a missió el foment de la llengua i la cultura, i que organitza conjuntament amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És una de les activitats més reeixides de promoció de la lectura, ja que cada curs milers d’estudiants hi representen els seus centres educatius.

    Els participants s’hi agrupen en categories per edats, des de tercer cicle de Primària fins a quart d’ESO: Grumets vermells, Grumets verds, Timoners, Corsaris i Tropa de Corsaris. Val la pena remarcar que una d’aquestes categories està reservada a alumnat nouvingut.

    Durant el mes de març, els Serveis Territorials i Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament, a través dels Centres de Recursos Pedagògics i els equips d’assessors LIC, organitzen les semifinals del Certamen. I els finalistes de cada semifinal passen a la final territorial, al maig. Cada Servei Territorial té un guanyador o guanyadora per categoria. La iniciativa té com a cloenda la Festa de la Lectura, al juny.

     

    Article complet

  • Recomanació d’una voluntària dels grups de lectura de Vic

    La voluntària Montse Masramon ens recomana Les invisibles, un dels títols llegits pels grups de reforç de lectura a Vic. Moltes gràcies a tothom qui els ha fet possibles!

    Article complet

  • 21 de març, Dia Mundial de la Poesia

    Compartim el poema de Gabriel Ferrater triat amb motiu del Dia Mundial de la Poesia

    El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-lo en aquesta edició, ja la quinzena, s’ha escollit el poema ‘Si puc’, de Gabriel Ferrater (Reus, 1922-Sant Cugat del Vallès, 1972), de qui aquest any es commemora el centenari del naixement i el cinquantenari de la mort.

    Aquesta és una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO. Una festa de la paraula i les lletres en què es fomenten un seguit d’activitats, presencials o a la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Cada any s’escull un poema que es tradueix a nombroses llengües. Aquí teniu els versos triats per a aquest 2022. Bones i felices lectures de poesia!

    Visualització prèvia de la imatge

     

    Article complet

  • Estudiants del CNL Osona llegeixen un poema traduït a les seves llengües

    Poesia llegida en les llengües dels nostres alumnes a ‘Qui planta, canta’

    Alumnes del CNL Osona procedents de Manlleu, Vic i Torelló van col·laborar en l’acte ‘Qui planta, canta’, que va tenir lloc el 17 de març a l’auditori Atlàntida de Vic per celebrar els cinquanta anys de la fundació d’Òmnium Osona Lluçanès.

    L’espectacle, molt visual, va parlar de cultura, llengua, cohesió i país, a partir de projectes concrets de l’entitat.

    La participació dels estudiants del CNL Osona va consistir a recitar i gravar en les seves llengües (twi, amazic, guaraní, georgià i polonès) un poema en català de la també osonenca Noemí Morral.

    Les imatges i les veus dels alumnes, que es van projectar en els seus idiomes, van formar part dels moments dedicats a la cohesió social, protagonitzats pel Musah Umar (twi), l’Elisabeth Flecha (guaraní), l’Ania Baraniecka (polonès), el Hamid Boubaouch (amazic) i la Nona Beridze (georgià).

    Article complet