El fragment del mes

Dona’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Fragment del poema ‘Dona’m la mà’ (L’irradiador del port i les gavines), de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

 

 

 

 

  • Aquest trimestre va de poesia!

    Escalfant motors per al 21 de març, Dia Mundial de la Poesia

    VACANCES PAGADES, de Pere Quart (1899-1986)

    He decidit d’anar-me’n per sempre.
    Amén.
    L’endemà tornaré
    perquè sóc vell
    i tinc els peus molt consentits,
    amb inflors de poagre.
    Però me’n tornaré demà passat,
    rejovenit pel fàstic.
    Per sempre més. Amén.
    L’endemà passat l’altre tornaré,
    colom de raça missatgera,
    com ell estúpid.
    No pas tan dreturer,
    ni blanc tampoc.
    Emmetzinat de mites,
    amb les sàrries curulles de blasfèmies,
    ossut i rebegut, i lleganyós,
    príncep desposseït fins del meu somni,
    Job d’escaleta;
    llenguatallat, sanat,
    pastura de menjança.
    Prendré el tren de vacances pagades.
    Arrapat al topall.
    La terra que va ser la nostra herència
    fuig de mi.
    És un doll entre cames
    que em rebutja.
    Herbei, pedram:
    senyals d’amor dissolts en la vergonya.
    Oh terra sense cel!
    Però mireu-me:
    he retornat encara.
    Tot sol, gairebé cec de tanta lepra.
    Demà me’n vaig
    -no us enganyo aquest cop.
    Sí, sí: me’n vaig de quatre grapes
    com el rebesavi,
    per la drecera dels contrabandistes
    fins a la ratlla negra de la mort.
    Salto llavors dins la tenebra encesa
    on tot és estranger.
    On viu, exiliat,
    el Déu antic dels pares.
    Tria de l’Oficina de Català de Manlleu

    Article complet

  • 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna

    Alumnes d’I2 i C2 recomanen textos en la seva llengua materna

    Amunt els cors! Joves de Catalunya. Vosaltres, els joves, els adolescents gairebé, els qui teniu l’ànima pura, on la malvestat humana no hi ha fet estralls. Aixequeu els cors i, com un calze, oferiu-lo a la santa i noble causa de la llibertat de la terra.

    (fragment d’un text de Daniel Cardona Civit, recomanació d’Arnau Montfort)

    **

    Viajero que llegas hasta nuestro lado,

    párate un momento, no pases de largo,

    la arena está ardiendo, te vas a cansar

    y de aquí es tan lejos a cualquier ciudad.

    (fragment del poema Desde mi umbral, de Rómulo Vaca, recomanació de Jainy Ramírez)

    Traducció:

    Viatger que arribes fins al nostre costat,

    atura’t un instant, no passis de llarg.

    la sorra crema, i et cansaràs

    i des d’aquí és molt lluny qualsevol ciutat.

    **

    I a poc a poc aniràs robant
    mil imatges emboirades;
    carícies sostretes de dins
    la fosca capsa dels records.

    I altra cop, tot d’una,
    s’amararà la freda cambra de l’insomni.

    (fragment del poema Brut d’amor, de Ramon Trias, recomanació d’Aida Pérez)

    **

    No em preguntis per què, però l’estimo
    de cor la meva llengua;
    no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
    “L’estimo perquè sí, perquè és la meva”.

    L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
    és la parla mateixa
    que al son d’una non-non la més hermosa
    bressa amorosament ma son primera.

    (fragment del poema La meva llengua, d’Apel·les Mestres, recomanació de Marta Vellvehí)

    **

    Tot està per fer i tot és possible.

    (fragment del poema Ara mateix, de Miquel Martí i Pol, recomanació de Jana Sitjà)

    **

    Aquesta que rebrota riallera
    després de les tempestes i la pluja;
    aquesta que faig meua cada dia,
    aquesta que duc viva a la memòria,
    no la toqueu, si us plau, no la toqueu.
    No la toqueu, si no és per a estimar-la

    (fragment del poema Drova, de Josep Piera, recomanació d’Hugo Ballester)

    Article complet

  • Nous grups de reforç de lectura

    Segon trimestre de lectura a Vic i Manlleu

    A Vic, en sessions al febrer i al març, s’oferiran cinc grups de reforç de lectura, conduïts per persones voluntàries, que es trobaran al llarg d’unes quantes sessions per llegir i parlar de llibres. Estan adreçats a estudiants de Bàsic 2, Bàsic 3, Elementals, Intermedis i Suficiència.

    Els títols escollits són aquests: La vida d’Antoni Gaudí, Capitans valents, Primavera, estiu, etc., Huckleberry Finn i El nou món de la Sandy. 

    En el cas de Manlleu, hi haurà en marxa nou grups de lectura. Els títols triats són Comptant núvols, Kafka i la nina viatgera, El petit príncep, La llegenda del rei Artús i El nou món de la Sandy.

    Desitgem que siguin tot un èxit i agraïm molt la tasca a tot el voluntariat que condueix els grups lectors.

    Article complet

  • Nous grups de reforç de la lectura

    Primer trimestre de lectura a Vic, Manlleu i Torelló

    A Vic, entre el 23 d’octubre i el 23 de novembre s’ofereixen sis grups de reforç de lectura, conduïts per persones voluntàries, que es trobaran al llarg d’unes quantes sessions per llegir i parlar de llibres. Estan adreçats a estudiants de Bàsic 2, Bàsic 3, Elementals, Intermedis i Suficiència.

    Els títols escollits són aquests: El temps de les cireres, Mar i cel, El misteri de l’habitació groga, L’atles furtiu, Strappo. L’espoli del romànic català i El món de la Sandy. S’ha triat algun títol de novel·la històrica per fer-ho coincidir amb la cinquena edició del Llegim Més (també al novembre), una activitat promoguda per l’ajuntament de Vic per fomentar la lectura entre la ciutadania.

    Pel que fa a Torelló, hi ha dos títols escollits: Strappo. L’espoli del romànic català i Curs d’hivern a l’Empordà. En el cas del primer llibre, se n’organitzarà una tertúlia el 12 de desembre, a la biblioteca de la caseta dels jardins Vicenç Pujol. El segon, de lectura fàcil, es treballarà amb un grup de nivell elemental durant sis setmanes.

    En el cas de Manlleu, hi ha en marxa deu grups de lectura. Totes les sessions, entre el 23 d’octubre i el 24 de novembre, tenen lloc a la biblioteca. Els títols triats són Comptant núvols, Kafka i la nina viatgera, El petit príncep, Contes de Poe, Això també és casa meva i La Jenny.

    Desitgem que siguin tot un èxit!

    Article complet

  • Cinquena edició del Llegim Més

    Participem al Llegim Més de novel·la històrica

    El projecte Llegim Més  té com a propòsit promoure la lectura entre la ciutadania de Vic. En la cinquena edició, el gènere escollit ha estat la novel·la històrica.

    D’una banda, la setmana del 6 al 12 de novembre, el SLC de Vic convida alumnat, voluntariat i usuaris a llegir fragments del gènere, seleccionats, que seran visibles en diversos espais propers a les aules. Qui tingui interès a continuar la lectura, perquè el fragment l’ha seduït, podrà fer-ho amb els exemplars disponibles a l’aula polivalent del mateix SLC, o amb els que trobarà a la biblioteca Pilarin Bayés.

    D’altra banda, dos dels grups  de lectura han aprofitat l’avinentesa per escollir llibres del gènere, L’atles furtiu i Strappo. L’espoli del romànic català, per llegir i conversar al llarg de les sessions (reforç de la lectura) que estan en marxa al SLC de Vic des de finals d’octubre.

    A més a més, la cinquena edició del Llegim Més ofereix dues activitats ben interessants: dimarts 7 organitza la taula rodona ‘La (re)construcció de la història’ i dissabte 11, la ruta literària ‘Escolta els narradors del passat’. No us les perdeu!

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Jordi Puntí i Garriga

    Nascut a Manlleu el 2 de juliol de 1967, és escriptor, articulista i traductor. Llicenciat en Filologia romànica, l’any 1998 va debutar com a narrador amb el recull de contes Pell d’armadillo, que va merèixer el Premi de la Crítica Serra d’Or i que va traduir-se al castellà el 2001. El 2002 va publicar Animals tristos, finalista del Premi dels Llibreters i traduït al castellà el 2004. Ventura Pons va adaptar l’obra al cinema, el 2006, amb el títol d’Animals Ferits.

    El 2010 publicà la seva primera novel·la, Maletes perdudes, llibre amb què s’endugué diversos premis, com el Crítica de la Narrativa Catalana, el Lletra d’Or o el Premi Llibreter de narrativa i que fou traduïda a setze llengües, convertint-se en una de les novel·les contemporànies en català més traduïdes.

    El 2011 va publicar Els Castellans, un recull d’articles apareguts anteriorment a la revista L’Avenç, els quals giren al voltant de la cohabitació entre comunitats en el seu Manlleu natal.

    El 2015 va marxar a viure un any als Estats Units. Gairebé vint anys després del seu debut, va tornar als contes amb Això no és Amèrica (Empúries i Anagrama, 2017). El seu darrer llibre, Tot Messi (Empúries i Anagrama, 2018), és un homenatge a la trajectòria i al talent del jugador insígnia del Barça a partir de les vivències de Puntí com a seguidor del club.

    Com a traductor, ha treballat per a diverses editorials, com Edicions 62, Quaderns Crema o Columna Edicions, i ha traduït l’obra d’autors com Paul Auster, Daniel Pennac o Amélie Nothomb.

    Forma part del col·lectiu Germans Miranda i ha col·laborat en mitjans de comunicació com L’AvençEl Periódico o El País. També és col·laborador del programa de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda, conduït per David Guzman.

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Segimon Serrallonga i Morer

    Continuant amb els articles d’homenatge a personatges emblemàtics d’Osona, avui parlarem de Segimon Serrallonga i Morer, poeta, filòleg i escriptor català que va néixer a Torelló el 12 de desembre de 1930.  

    Serrallonga va començar a anar a l’escola pública catalana el curs 1933-34. Després dels anys turbulents de la guerra i la immediata postguerra, el 1942 va ingressar al seminari. Primer va estudiar cinc cursos d’humanitats a la Gleva i més tard va anar a Vic, al seminari major, on va estudiar filosofia i teologia. Pel seu compte va aprendre català, idiomes, literatura i piano.  

    A la Gleva va escriure els primers poemes que van tenir una continuïtat amb l’obtenció d’un premi de poesia, el 1951, al certamen de Cantonigròs. Aquell any, el grup de poetes del seminari de Vic van editar clandestinament un recull de poesies amb el títol Estudiants de Vic 1951. En aquella època va conèixer el poeta Carles Riba que va marcar definitivament la seva obra. 

    El 1954 va ser ordenat sacerdot i va ser destinat primer a la parròquia de Seva, i més tard a la de Manlleu. Gràcies a la intervenció de l’eclesiàstic i filòleg vigatà, Antoni Griera, a partir de 1957 va poder anar a estudiar filologia a la Universitat Catòlica de Lovaina. A causa d’una tuberculosi va passar un any i mig de convalescència al sanatori universitari d’Eupen. Finalment, el 1963 es va llicenciar en filologia clàssica amb un estudi sobre Èsquil. Aquell mateix any va tornar a Vic i va ser nomenat professor de llatí, grec i francès al seminari. També va exercir de professor a l’escola religiosa l’Escorial.

    Entre 1964-1967 va dirigir la revista de Vic Inquietud artística i va traduir del grec els llibres de la Bíblia, “Saviesa” i “Eclesiàstic”. El 1974 va publicar Eixarms, on va aplegar la seva obra poètica escrita fins aleshores. Va escriure crítica literària a diaris i revistes com l’AvuiEl 9 NouEls Marges i Serra d’Or. Va ser un dels fundadors i membre destacat de la revista de poesia Reduccions des de la seva aparició el 1977, juntament amb Miquel Martí i Pol, Ricard Torrents, Lluís Solà i Jordi Sarrate. Quan aquell any es va fundar l’Escola Universitària de Mestres de Vic hi va exercir de professor i paral·lelament va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona on es va llicenciar en filologia catalana.  

    El 1968 es va afiliar al PSUC i va participar activament en l’Assemblea de Catalunya i al Congrés de Cultura Catalana. El 8 de desembre de 1974 fou un dels 67 detinguts arran la reunió de la permanent de l’Assemblea de Catalunya celebrada en el Col·legi de les Escolàpies de Sabadell.

    De la seva obra poètica, al llarg de vint-i-cinc anys, va aparèixer el llibre Poemes: 1950-1975 (1979) amb un pròleg del professor Joaquim Molas. Aquella obra va rebre el premi Crítica Serra d’Or de 1980.

    Durant molts anys va exercir la docència al batxillerat. També va impulsar els estudis universitaris de Vic on va impartir classes de literatura i va assessorar l’editorial EUMO. Va traduir obres com Les noces del cel i l’infern de William Blake, Me-ti: llibre dels canvis de Bertolt Brecht i una selecció de poesia assíria, babilònica, egípcia, hebrea, grega i llatina publicada pòstumament amb el nom de Versions de poesia antiga. 

    Va dirigir la biblioteca dels estudis universitaris des de l’any 1991 que el 1997 es converteix en la biblioteca de la Universitat de Vic. Amb motiu de la seva jubilació, l’any 2000, apareixen números monogràfics dedicats a Serrallonga a les revistes Miramarges i Reduccions i, el 2001, l’editorial EUMO publica una Miscel·lània Segimon Serrallonga. Va morir el 10 d’abril de 2002. 

    Segimon Serrallonga. Grècia. Estadi Olímpic. Juny 1987

    Article complet

  • Llibreria La Distreta (Torelló)

     

    Si et distreus, que sigui llegint.

    640865959

    @ladistreta_llibres

     

     

     

    Article complet

  • Llibreria Vuk (Torelló)

     

     

     

    vukllibres@gmail.com

    609615758

    @vukllibres

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona. Salvador Giralt

    Personatges literaris d’Osona. Salvador Giralt

    Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Salvador Giralt (Barcelona, 1945), que és poeta, narrador i rapsode. Viu des de fa molts anys a Sant Hipòlit de Voltregà i és amant de les llargues caminades per arreu de Catalunya i presideix la Societat de la Migdiada. És matemàtic de professió i es dedicà a l’ensenyament secundari fins que es jubilà. 

    Escriu des de la primavera de l’any 1985, quan les muses el visitaren a l’Estany de Banyoles. Des d’aleshores conrea la poesia i la narrativa, i es dedica amb tota la passió del món a declamar versos acompanyat dels músics Jordi Rallo i Marc Egea. És amant de la poesia clàssica i trobadoresca i la seva literatura gira a l’entorn de la natura, el menjar i la vida quotidiana, que és la vida real. 

    S’estrenà en el camp de la novel·la amb L’Entrepà (Labreu Edicions, 2012) i darrerament ha publicat Una sortida al Parnàs (Edicions Tremendes, 2020) i El camí del monjo. Converses amb Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat al Santuari del Miracle (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021). El 2017 publicà el llibre de poesia La font del Vi (Editorial Emboscall). 

    Una sortida al Parnàs fa un crònica d’una excursió a Sant Martí Xic, a Osona. L’excursió va tenir lloc, efectivament, i és un retrat humorístic d’aquesta experiència col·lectiva. Al grup dels excursionistes la poesia era l’element aglutinador i hi trobem personatges de ficció que tenen el seu referent directe en poetes d’Osona. Busqueu-los i identifiqueu-los! 

    Article complet