Acabem la setmana amb el material de la sessió presencial sobre Morfologia verbal. Ser i estar i Ús del guionet.
Podeu fer-me arribar tots els dubtes que us vagin sorgint a l’hora de fer alguna activitat!
Bona feina!
Acabem la setmana amb el material de la sessió presencial sobre Morfologia verbal. Ser i estar i Ús del guionet.
Podeu fer-me arribar tots els dubtes que us vagin sorgint a l’hora de fer alguna activitat!
Bona feina!
Després d’uns dies de reflexió, us faig arribar les solucions de l’activitat proposada a l’última entrada.
a) Pensem, doncs, a canviar la nostra manera de fer i cuidem el planeta.
Hem de fer servir coma abans i després d’algunes locucions quan són a l’interior d’una oració: a més, de fet, és a dir, doncs, no obstant això, però, o sigui…
b) Vivim en un món on, per desgràcia, se’m fa difícil imaginar una societat on tothom sigui responsable, conscient, coherent i solidari amb el medi que ens envolta i on el diner passi a segon o tercer pla.
No podem fer servir un punt i seguit per separar una oració subordinada de la principal.
c) Vivim en un planeta de recursos limitats. Per tant, amb el ritme que portem estem arribant a un punt sense retorn.
Posem un punt al final d’una oració, si té un sentit complet i un verb en forma personal, i no està enllaçada amb cap altra (mitjançant però, i, per, perquè, si, que…).
d) La gran majoria dels habitants dels països desenvolupats no recicla de la forma més adient.
En general, no s’ha de posar coma entre el subjecte i el verb, ni entre el verb i els complements.
e) Estic completament d’acord amb aquesta afirmació, però no n’hi ha prou a creure-ho.
La coma es fa servir davant de conjuncions adversatives (però, sinó, tanmateix, altrament, nogensmenys, mentre que, tot i això, etc.) i separant altres conjuncions o locucions conjuntives en què s’acostuma a fer una pausa.
Si a la frase ja hi hagués una coma, es faria servir un punt i coma davant d’aquestes conjuncions: Els veïns van tramitar la petició a principis de mes; però, malauradament, el retard de correus va impedir que arribés a temps.
f) Una altra economia és possible?
Després d’un signe d’admiració o d’interrogació no s’ha de posar punt.
Compareu les vostres respostes amb les solucions i tingueu en compte els signes de puntuació a l’hora d’escriure.
Acabo aquesta entrada amb les pautes d’estudi unitat 7 nivell D, amb la voluntat que us serveixin d’ajuda a l’hora d’estudiar.
Vinga, ànims!
Sovint, tendim a pensar que el fet d’usar o no una coma o deixar-nos un punt és poc important, que és una qüestió subjectiva, és a dir, que depèn del gust de la persona que escriu i que és molt difícil dominar aquesta tècnica.
Per trencar aquests tòpics, vull començar aquesta entrada amb un fragment del llibre Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic, de Josep M. Pujol i Joan Solà, Columna Edicions, 1995.
“Puntuar és com conduir un automòbil: per anar bé, hem d’haver oblidat tots els engavanyaments del període de pràctiques; com utilitzar un ordinador: que ens ofereix múltiples recursos per al mateix efecte o per a efectes semblants o equivalents; com pintar un quadre; com interpretar una cançó; com redactar una instància (els curts de gambals no saben desclipsar-se de la fórmula encarcarada apresa en un manual); o com baixar del Pedraforca: a bots i a crits per la tartera, o bé continuant la plàcida conversa pel corriol que adés s’enfuig i adés zigzagueja. Caldrà ara advertir que un mateix fragment pot estar ben o mal puntuat de més d’una manera?
En definitiva, la puntuació és un recurs al servei de l’escriptor; en general, un recurs que li permet de reflectir aproximadament les modulacions de la llengua oral i d’atendre altres necessitats específiques de la llengua escrita”.
Es pot trobar molt de material, consultable en línia, que fa referència a l’ús dels signes de puntuació:
Trieu un d’aquests materials, el que considereu més adient, i mireu d’aplicar-lo a l’hora d’escriure un text.
Ara bé, HEU D’EVITAR:
*La Fira de Nadal i el Pessebre Vivent, són dos dels actes programats a Calonge per al proper cap de setmana. (Incorrecte)
La Fira de Nadal i el Pessebre Vivent són dos dels actes programats a Calonge per al proper cap de setmana. (Correcte)
*La nevada ha deixat sense llum tot el municipi, l’Ajuntament ha presentat una reclamació a la companyia elèctrica. (Incorrecte)
La nevada ha deixat sense llum tot el municipi. L’Ajuntament ha presentat una reclamació a la companyia elèctrica. (Correcte)
2. El punt en els casos següents:
*La Maria s’aixeca cada dia a les 7. Mentre que la Isabel ho fa a les 8. (Incorrecte)
La Maria s’aixeca cada dia a les 7 mentre que la Isabel ho fa a les 8. (Correcte)
*L’any 2.010 ha estat marcat per la crisi. (Incorrecte)
L’any 2010 ha estat marcat per la crisi. (Correcte)
*Els signes de puntuació. (Incorrecte)
Els signes de puntuació (Correcte)
*He d’anar a comprar carn, pa, aigua… . (Incorrecte)
He d’anar a comprar carn, pa, aigua… (Correcte)
3. Els punts suspensius:
*He d’anar a comprar carn, pa, aigua, etc. … (Incorrecte)
He d’anar a comprar carn, pa, aigua, etc. (Correcte)
4. Els guions:
–Maria! –va cridar en Martí–. (Incorrecte)
–Maria! –va cridar en Martí. (Correcte)
Per acabar aquesta entrada, us proposo de fer una activitat Els signes de puntuació (activitat), elaborada, majoritàriament, a partir dels errors sobre puntuació que he anat recollint fins ara dels vostres exercicis. Deixeu, com sempre, els vostres comentaris al blog.
Bona feina!
Una de les errades de puntuació en què hi ha hagut més unanimitat en el missatge de correu electrònic que havíeu de redactar ha estat l’absència de la coma entre la interjecció hola i el nom propi de la salutació (1) i també al final de la fórmula de comiat (2). De fet, en general costa de veure la necessitat d’aquestes comes.
Doncs bé, la justificació d’aquestes comes és molt senzilla:
1. El nom propi en aquests casos és un vocatiu, i els vocatius han d’anar separats de la resta d’elements de la frase per mitjà d’una coma. En el cas de les fórmules de salutació d’una carta o d’un correu, això vol dir que tindrem les solucions següents:
Pep,
Hola, Pep,
Bon dia, Pep,
Una altra cosa és que el nom vagi acompanyat d’un adjectiu:
Benvolgut Pep,
No cal dir que dins d’un text, enmig de qualsevol frase, el funcionament de la puntuació respecte dels vocatius no varia. Per tant, podem trobar-nos amb casos com els següents:
Vine, Pep.
Té, Pep, agafa el cistell.
2. Després de la fórmula de salutació i abans de la signatura de comiat, hi hem de posar una coma. Ara bé, si el comiat s’expressa amb una frase completa (inclou un verb, per tant), hi heu de posar un punt:
Fins aviat,
Ens veurem aviat.
Espero, doncs, que ara l’ús d’aquestes comes us hagi quedat més clar.
Que tingueu una bona castanyada!