Arxiu de la categoria ‘Morfologia’

  • Ser o no ser, aquesta és la qüestió!

    Escrit per el 31 de gener del 2014 a les 15:00 a: Morfologia

    William Shakespeare

    L’inici del conegut monòleg de Hamlet, de William Shakespeare, ens serveix per començar aquesta nova entrada dedicada als usos dels verbs ser i estar.

    Hamlet és probablement la peça teatral més famosa de la cultura occidental i una de les obres literàries que ha originat un major nombre de comentaris crítics. L’ús dels verbs ser i estar també ha generat nombrosos estudis i comentaris de filòlegs de casa nostra.

    On és l’edifici modernista? o bé On està l’edifici modernista?

    La sopa és calenta o bé La sopa està calenta.

    Per mirar d’aclarir aquesta qüestió, potser us pot ser útil el document usos dels verbs ‘ser’ i ‘estar’.

    Article complet

  • Llueix, lluu i altres consideracions

    Escrit per el 31 de gener del 2014 a les 14:57 a: Morfologia

    En repassar els informes d’autoavaluació de la unitat 6, hem vist que la majoria de vosaltres heu ensopegat a les mateixes formes verbals: lluu, consenten, correguessis… Parlem-ne!

        • Trobo que ara mateix el sol no lluu amb tanta força com ahir.

    El verb lluir, de la 3a conjugació, es conjuga com un verb pur (jo lluo, tu lluus, ell lluu…) quan té el significat següent: aparèixer lluminós, tenir reflexos lluminosos. En canvi, es conjuga com un verb incoatiu (jo llueixo, tu llueixes, ell llueix…) quan té els significats següents: a) correspondre per l’aparença al mèrit, a l’esforç esmerçat, al guany obtingut, etc. Aquesta cadira no llueix gens en aquest racó; b) Fer-se notar com correspon al seu mèrit, bondat, etc. Són una família que llueixen molt; c) Palesar, donar a conèixer, mostrar a la vista de la gent. La model llueix aquella camisa com ningú; d) Algú, sortir airós, amb bon èxit, de quelcom que ha emprès de fer. Li van encarregar d’organitzar la festa d’aniversari del seu cap i s’hi ha lluït.

        •  Els seus pares sempre li ho consenten tot. És un nen malcriat.

    El verb sentir és pur (jo sento…) i, com aquest, ho són la majoria dels seus derivats (consentir – jo consento…; pressentir – jo pressento…; ressentir-se – jo em ressento…). Els únics derivats de sentir que són incoatius són els verbs assentir i dissentir (jo assenteixo, jo dissenteixo…).

        • Aquest xampú no m’agrada gens. Avui me n’ha anat una mica als ulls i m’ha cogut molt.

    El participi del verb coure pot ser cogut o cuit. Cogut s’usa quan coure té el sentit de produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada. Quan m’ha posat alcohol a la ferida, m’ha cogut molt. En canvi, cuit s’usa quan coure té el sentit de preparar un aliment o modificar profundament una matèria per l’acció del foc. La verdura no ha cuit prou.

        • Si no correguessis tant amb el cotxe, no tindries tants ensurts.

    El verb córrer i els seus derivats (concórrer, transcórrer, ocórrer…) són de la 2a conjugació i no de la 3a. No es poden conjugar, per tant, com un verb incoatiu.

        • Si continueu jaient tot el dia, passareu les vacances sense fer res.

    Els gerundis acabats en –guent són incorrectes (cabent-*capiguent; dient-*diguent; prenent-*prenguent…).

    Apa, esperem que ara aquest tema us hagi quedat més clar!

    Article complet

  • Tot és relatiu! (solucions)

    Escrit per el 12 de desembre del 2013 a les 12:06 a: Morfologia, Sintaxi

    Després d’uns dies per analitzar l’activitat sobre pronoms relatius que us vam proposar la setmana passada, ara us en comentem les solucions:  Dormir (pràctica pronoms relatius) solucions.

    També us passem aquesta enllaç a l’entrada sobre pronoms relatius feta pel Centre de Normalització Lingüística d’Osona. L’hem trobat interessant i aclaridora.

    Bona feina!

     

    Article complet

  • Tot és relatiu!

    Escrit per el 03 de desembre del 2013 a les 12:28 a: General, Morfologia, Sintaxi

    El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix relatiu –iva de la manera següent: “2 1 En gram., que està mancat de significat complet i, en general, depèn d’un altre element aparegut prèviament en l’oració. Una oració de relatiu; 2 2 m. Pronom relatiu”.

    L’entrada d’avui, doncs, té com a objectiu tractar el tema dels pronoms relatius, atès que alguns de vosaltres m’heu demanat de reforçar aquesta qüestió.

    Tal com se us explica a la unitat 3 del llibre de text, les oracions de relatiu són les que tenen un pronom relatiu com a element d’enllaç amb una altra oració. Poden ser adjectives, si ocupen el lloc d’un adjectiu, o substantives, si ocupen el d’un substantiu.

    El nen que és molt alt es diu Carles.

    La part en negreta de la frase anterior es tracta d’una oració de relatiu adjectiva. Es pot substituir per un adjectiu equivalent (El nen alt es diu Carles); l’oració de relatiu adjectiva  fa la mateixa funció sintàctica (CN) que l’adjectiu equivalent; el pronom relatiu (que) té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada (subjecte), i el pronom relatiu té sempre un antecedent (el nen).

    Qui vulgui venir a l’excursió ha d’enviar un missatge de correu electrònic.

    La part en negreta de la frase anterior es tracta d’una oració de relatiu substantiva. Es pot substituir per un substantiu equivalent (L’excursionista ha d’enviar un missatge de correu electrònic); l’oració de relatiu substantiva fa la mateixa funció sintàctica (subjecte) que el substantiu equivalent; el pronom relatiu (qui) té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada (subjecte), però, no té un antecedent concret a l’oració principal.

    A vegades es produeixen alguns errors a l’hora de fer servir un pronom relatiu. Els podeu resoldre consultant el document següent: REMARQUES SOBRE ELS RELATIUS.

    Per acabar aquesta entrada, us pr0posem que llegiu el text Dormir (pràctica pronoms relatius), publicat al Diari de Girona. Fixeu-vos en les formes marcades en negreta, indiqueu en cada cas si es tracta d’un pronom relatiu o d’una conjunció. Si és un pronom relatiu, especifiqueu-ne també la funció sintàctica. Deixeu els vostres comentaris al bloc.

    Finalment, us adjuntem les pautes d’estudi unitat 4 – nivell D.

    Bona feina a tots i a totes!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Susagna Sabaté: No, Elisabet, si et mires l’esquema de l’examen que he penjat al blog ja veuràs que no hi...
  • Elisabet: A la prova no hi haurà dictat?
  • Susagna Sabaté: Elisabet, el tema que s’ha de desenvolupar ha de tenir una extensió de 130 paraules més o menys.
  • Elisabet: Hola! Bona tarda a tothom! Estic preparant la part de la prova que tracta sobre el marc històric i...
  • Susagna Sabaté: En l’expressió escrita, el perfet perifràstic (vaig cantar, vas cantar…) és més propi del...

Núvol d'etiquetes

Dialectes Dubtes Els pronoms relatius Estructura de la prova Expressió escrita Història de la llengua La carta Locucions prepositives Pautes d'estudi Preposicions Pronoms febles Pronoms relatius Remarques Repàs Resum Sant Jordi Ser i estar Sessions presencials Signes de puntuació Sintaxi Verbs