A hores d’ara -és a dir, en la recta final del curs-, segur que tots teniu present que el mot que pot ser un adverbi, una conjunció, un pronom o, fins i tot, un adjectiu. De fet, difícilment us assaltarà cap dubte davant d’un hipotètic exercici on us demanin que indiqueu quin que teniu en una sèrie d’oracions.
Per si de cas, vegem aquests exemples:
- Que fàcil!
- El dia que el vaig veure estava malalt.
- M’imagino que vindran junts.
- M’has regalat la ploma que desitjava.
- Vine, que et necessito un moment.
- El noi que m’ha atès és molt amable.
- Que n’arribes a ser, de poca-solta!
- Que lluny que és!
- Que coses que has vist, en aquest viatge!
- Que véns?
Hi heu rumiat? Bé, doncs aquí teniu el comentari referent a cada cas:
- Que fàcil! adverbi (“molt” fàcil)
- El dia que el vaig veure estava malalt. pronom relatiu amb funció de CCT (l’antecedent és dia)
- M’imagino que vindran junts. conjunció
- M’has regalat la ploma que desitjava. pronom relatiu amb funció de CD
- Vine, que et necessito un moment. conjunció
- El noi que m’ha atès és molt amable. pronom relatiu amb funció de subjecte
- Que n’arribes a ser, de poca-solta! conjunció
- Que lluny que és. adverbi i conjunció
- Que coses que has vist, en aquest viatge! adjectiu (“quantes” coses…) i conjunció
- Que véns? conjunció
Què? Que ho veieu més clar? Que fàcil que és, oi?, això de jugar amb el mot que!
Bona setmana!