Siurana, el poblet més fotogènic del Priorat
Enfilat en un penyal de pedra calcària i guaitant un paisatge de valls i penya-segats, aquesta petita localitat de la província de Tarragona és, per mèrits propis, un poble de conte on es pot passejar pels seus carrerons de caràcter medieval, descobrir les seves llegendes protagonitzades per belles nobles morisques i gaudir de les seves postes de sol.
La visió del pintoresc poble arribant des de Cornudella de Montsant, municipi al qual pertany, és un paisatge que no s’oblida fàcilment. Aquí només viuen una vintena d’ànimes, una placidesa que els amants del senderisme i escaladors assaboreixen quan arriben i que, sobretot, durant els caps de setmana i a l’estiu, es fa patent per l’afluència forana. Els primers coneixen bé el camí antic de Siurana, el qual antigament enfilava el poble amb Cornudella de Monsant, recentment recuperat i que forma part de la Xarxa de Senders del Priorat.
Sens dubte, un dels grans atractius de Siurana és el seu passat sarraí, ja que gràcies a la seva estratègica ubicació, protegida per la Serra de Gritella, va ser l’últim reducte de la dominació musulmana a Catalunya. Les restes del castell àrab construït al segle IX coronen el poble i el seu nucli de cases, amb la plaça Vella com a epicentre. Fins al quilòmetre zero de Siurana s’arriba entre silenciosos i recargolats carrerons empedrats, jalonats de casalots medievals, racons perfumats de geranis i un petit arc que comunica dos casalots a banda i banda del carrer principal. La fortalesa, que va pertànyer al governador de Siurana, estava estratègicament situada a la part alta d’un avenc, amb vistes a la vall.
No cal esforçar-se molt per localitzar el mirador més espectacular. Tots els camins condueixen al cingle conegut com el Salt de la Reina Mora. Es pot baixar fins a ell pel camí de la Trona, que neix al costat de les ruïnes del castell, i que passa en un primer tram per un antic camí de ferradura. Segons la llegenda, va ser just des d’aquest penya-segat des d’on va saltar amb el seu cavall blanc la filla del valí, la bella reina mora Abdelazia, que va preferir així acabar amb la seva vida abans de veure sotmesa a l’exèrcit cristià que assetjava la fortalesa en 1153. Des d’aquest vertiginós enclavament s’observa la marca del que sembla la ferradura del cavall a causa del seu impressionant salt al buit i, reptant a l’abisme, les impressionants vistes que regala aquesta talaia dels cims de les muntanyes de Prades i del pantà de Siurana.
El carrer Major desemboca molt a prop d’un altre dels tresors del poble: l’església romànica de Santa Maria de Siurana. D’estil romànic i construïda entre els segles XII i XIII després de l’arribada de les tropes del rei Ramon Berenguer IV, el seu estat de conservació és excel·lent. Té una planta de nau única i un absis semicircular evident des de fora. L’església s’aixeca majestuosa al mig del poble, lluint el bon fer dels picapedrers medievals. Tot i que no està oberta al públic, la superfície de vidre instal·lada a la porta permet veure el seu interior.
No gaire lluny es troba un bon lloc per finalitzar el recorregut. A un pas del refugi Ciríac Bonet, un dels millors enclavaments del poble on gaudir d’un refrigeri i, de passada, des de la terrassa, delectar-se en els cingles de la serra de la Mussara, es troba el monument que commemora el VIII Centenari de la Reconquesta de Siurana.
Albert López Tena
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.