Viatge per l’Eurotúnel
El meu marit i jo vam decidir reservar-nos els 15 dies de permís de matrimoni per viatjar abans i durant la Setmana Santa de 2016 amb els nostres fills que aleshores tenien 9 i 15 anys. El destí del nostre viatge era Chichester, al sur d’Anglaterra, així que amb l’ajuda del google hi vaig reservar l’allotjament a un poble molt a prop; com el meu marit i jo són molt amants de viatjar amb el nostre propi cotxe, el trajecte tenia un itinerari clar, sortida des de Barcelona passant per la Jonquera, Perpinyà, Clemont-Ferrand, Orleans, Paris, Calais per utilitzar l’Eurotúnel que ens transportava fins a Anglaterra. Potser aquesta part era una de les que es feia més emocionant del nostre viatge perquè no podia imagirnar-me com seria el transport.
L’Eurotúnel, per tots aquells que no el coneixeu, és un túnel ferroviari submarí amb una longitud de 50,45 kilòmetres situat a una profunditat mitjana de 40 metres sota l’Estret de Calais, al Canal de la Manxa. Es tracta d’uns dels túnels més llarg del món, que permet connectar Folkestone en el Regne Unit, amb Coquelles de la regió Nord-Pas de Calais, en França. La construcció d’aquest túnel es va iniciar al 1986 i va ser terminada en 1994. En l’actualitat a prop de 500 trens circulen pel túnel cada dia amb un temps de travessia d’uns 35 minuts.
Fer aquest recorregut va ser una experiència molt gratificant pel meu marit, els meus fills i jo. Vaig tenir la sensació de què era més ràpid anar des de França a Anglaterra que viatjar per la línia 5 del metro de Barcelona des del Carmel a Can Boixeres, on aleshores em tocava anar a treballar. Encara que el preu del recorregut no té res a veure amb una targeta T-10 (zona 1) dels transports metropolitans de Barcelona, però val la pena gaudir d’aquesta experiència i d’aquest trajecte. Us lo recomano.
M.Antònia Jiménez Moral
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.