Dia 3 de la ruta per Costa Rica: Arribem a Puerto Viejo de Talamanca
Ja a l’anterior entrada sobre la regió de Tortuguero us havia explicat les meravelles que posseeix Costa Rica i que han fet d’aquest indret un dels meus preferits. Després d’un dia de travessia en furgoneta per la ruta 39 direcció sud vam arribar a laprovíncia caribenya de Limon i, en concret, a Puerto Viejo de Talamanca. Aquest petit poble coster, fundat pels anglesos com Old Harbour, està habitat pels descendents de les comunitats negres d’esclaus de les colònies angleses, i et transporta automàticament a la cultura afro-caribenya més pròpia de Jamaica. Avui els locals s’hi refereixen simplement com Puerto Viejo, tot i que immediatament t’adverteixen que no l’has de confondre amb Puerto Viejo de Sarapigui, situat a l’altra banda del país.
Puerto Viejo té, principalment, dos atractius turístics. D’una banda, és una localització de referència dins la comunitat del surf per tenir una de les onades més virulentes del Carib, anomenada “Salsa Brava”. I, de l’altra, tractant-se d’un dels països amb més biodiversitat del planeta, acull un dels més importants centres de rescat de fauna salvatge, el “Jaguar Rescue Center” que, sota la direcció de dos veterinaris catalans, es dedica a rehabilitar els animals salvatges ferits o en perill de supervivència. Entre molts d’altres, l’autòcton os mandrós de tres dits.
A la nit, després d’aturar-nos en un “parqueo”, que és un bar freqüentat pels locals, per atipar-nos a base de sopa de cranc i del contundent “casado” -plat típic de carn, arròs, fesols i “patacones”-, no hi ha millor manera d’acabar el dia que bevent un aiguardent de canya que ells anomenen “guaro”.
Demà iniciem la ruta cap al Pacífic. Ens entristeix haver de deixar enrere Puerto Viejo i la seva acollidora gent. És un indret obligatori per als amants de la natura, el mar i el món salvatge.
Lluís Félez Batalla
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.