RESSENYA CAMPS DE MADUIXES
L’escriptor de literatura juvenil, Jordi Sierra i Fabra va néixer el 26 de Juliol de 1947 a Barcelona, on resideix actualment. Ha guanyat guanyat diferents premis entre els quals destaca el premi Gran Angular de literatura juvenil (1983) i la Placa e Plata de l’editorial Cruïlla per “Camps de maduixes” (2001). Professionalment, cal destacar les seves col·laboracions radiofòniques a la Cadena Ser o Ràdio Barcelona, entre d’altres.
Val a dir que Camps de maduixes és un dels seus grans èxits. Com no podia ser d’una altra manera, es tracta d’una novel·la amb marcat caràcter juvenil. L’autor centra la trama en dos grans temes: la droga (un vell conegut) i la bulímia, una malaltia que incremetà al llarg dels 90.
Tot comença una nit de cap de setmana, amb una trucada de l’hospital alertant el pare de la Lluciana que la seva filla -una estudiant exemplar i jugadora d’escacs- ha entrat en coma per prendre substàncies estupefaents durant una festa. La matinada del divendres, La Lluciana, la Cinta, el Màxim i el Santi decidiren sortir de festa. Al local, es troben al Raul – un jove de mala vida que dedica els caps de setmana a drogar-se i beure-. La Lluciana no tenia gens clar el fet de drogar-se, mentre dubtava, el Màxim li apropa la pastilla i pràcticament li fica a la boca. Al cap d’uns minuts la Lluciana cau desplomada i totalment pàl·lida, tot seguit els seus amics la porten a urgències.
L’Eloi, el xicot de la Lluciana, no va sortir perquè havia d’estudiar a l’endemà. Al assabentar-se del succeït, comença a buscar desesperadament el camell que li va vendre la pastilla (que era un conegut del Raul), amb l’ajut del Vicenç Espinós, un agent de policia que investiga el cas.
Finalment, seguint la pista del Raul i els amics comuns al camell, aconsegueixen trobar-lo mentre venia a una altra discoteca i ell, en adonar-se que el buscaven se sent acorralat i fuig. Durant el intent d’escapar, cau i es dona un cop al cap que li provoca la mort pràcticament a l’acte. Metre queia, llença les pastilles per una claveguera però aconsegueixen trobar una que li cau mentre corria. Això resulta crucial per als metges, que analitzant la composició química aconsegueixen despertar la Lluciana.
Personalment, m’ha semblat una història impactant que enganxa al lector des de la primera pàgina. La trama està centrada a un fet totalment realista que li podria passar a qualsevol adolescents dels milers que surten de festa cada cap de setmana. En definitiva, un llibre molt recomanable per als joves d’entre 15 i 20 anys. No deixeu de recomanar-lo (ni de llegir-lo, per descomptat)!
MANEL MUÑOZ
