Entrades amb l'etiqueta ‘moto’

  • De Barcelona a Finisterre en moto

    Galícia. Ell lloc on el mon s’acabà. La terra envoltada per la màgia de les Meigues i la impressionant gastronomia. Sempre he volgut anar-hi però, fins ara, no ho havia fet. A l’estiu, normalment , aposto per fer viatges més “mediàtics”. L’octubre de 2018, vaig decidir emprendre el viatge. Tenia molts problemes a la feina i decidí fer dues setmanetes de vacances. Donat que ja havia passat l’estiu i tot el meu entorn estava treballant, vaig decidir partir jo sol (i la meva moto, és clar!).

    En total, vaig recórrer uns 3.000km per asfalt i vaig necessitar 10 dies per completar el trajecte i tornar a casa. La primera parada fou a Bilbao, em vaig allotjar a una habitació al bell mig del centre. Resulta que el propietari era soci de l’Athletic i em va convidar a San Mamés. És un dels punts forts de viatjar sol: trobes moltes sorpreses improvisades.

    El dia següent vaig marxar cap a la segona parada; Ribadesella, Asturias. És un dels meus llocs preferits. Trobo que almenys, un cop a la vida, has d’anar-hi i fer el descens més famós del món: el del riu Sella.

    Des d’Astúries partí cap a Ribadeo, un dels primers pobles de la costa Gallega. Des d’allà vaig aprofitar per visitar la millor platja que he vist mai: la platja de Las Catedrales. Senzillament impressionant. A més, com era temporada baixa, tenia tota la platja per a mi sol.

    La propera aturada era Finisterre. Em vaig allotjar a les golfes d’un edifici amb molt d’encant al costat del port. Casualment, Finisterre es trobava en plena festa major i vaig tenir la sort de gaudir del concert d’un grup desconegut per a mi però que fou la sensació de la nit: Heredeiros da Crus.

    En un principi, només volia estar-m’hi un dia i dirigir-me cap a les Rías Baixas però va fer la seva aparició estel·lar l’huracà Leslie i va “endur-se” els meus plans a terres gallegues. Vaig romandre dos dies més a Finisterre i, finalment, amb l’amenaça del temporal que avançava des de Vigo vaig decidir tornar cap a casa. Com que no podia fer els 1.200km en un sol dia, la parada intermèdia escollida va ser Logroño i, com no, vaig anar al carrer Laurel a gaudir de la gastronomia i tradició vinícola de la Rioja.

     

    Es tracta d’un viatge impressionant i molt dinàmic. Tant per fer-ho sol com acompanyat. Per qüestions meteorològiques, sempre que sigui en moto, resulta imprescindible fer el viatge entre el maig i l’octubre.


     

    MANEL MUÑOZ

    Article complet