Arxiu per març, 2020

  • Tastet del Priorat

    Bon inici de setmana i de mes! 

    Aquesta primera setmana de març l’encetem descobrint un trosset del Priorat. Hem passat un cap de setmana fabulós, -tot i haver sigut una mica atabalat per festes d’aniversari (amb calçotada inclosa)- , i hem pogut tastar una mica d’aquestes terres, sabent que hi tornarem perquè ens hem quedat amb gana i sed.

     

    Primera parada: Albarca     

    Albarca, Tarragona

    Albarca és un petit poble de la comarca del Priorat que s’ha convertit en lloc de segona residència amb molt pocs habitants que resideixin fixes al llarg de l’any. La localitat actualment compta amb 6 veïns, que a l’estiu pot augmentar fins als 50, sent una pedania de Cornudella del Montsant (7 km en cotxe), juntament amb Siurana (11 km en cotxe). La seva ubicació, a 815 m d’altura i enmig del Parc Natural de la Serra del Montsant, fan un espai idíl·lic per descansar del tràfec de la ciutat i connectar amb la natura.

    El millor argument per a proposar-vos la visita a Albarca, són les extraordinàries vistes panoràmiques de les quals podem gaudir en un camp de visió de 360º. D’un costat, la vall d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons; de l’altra la serra de la Gritella amb Siurana -voltada de cingles- a l’extrem. I encara, al darrera, es veu el Puig de Gallicant. La vila s’omple d’excursionistes per setmana santa i els caps de setmana, ja que constitueix un excel·lent punt de partida per pujar al Montsant per l’antic camí de ferradura i anar a l’ermita de la Mare de Déu o cap a la Serra Major. Planejar cap a les ermites d’Ulldemolins, d’una banda, o seguir antics camins de cartoixans, de l’altra, cap a Sant Joan del Codolar i la Morera de Montsant, o seguir el camí ral cap a Cornudella o Ulldemolins.

    Carrer principal d’Albarca, amb l’església al fons

    Com a curiositats del poble, explicar que al segle XIX hi vivien aproximadament 250 persones, cosa que donava lloc a dos envelats a la Festa Major, a l’agost. Després de la Guerra Civil i en temps de postguerra, al poble va quedar una única persona vivint-hi, el Carmelo, fins que va poder gaudir de la companyia de la néta del General Prim, que havia sigut madame a Reus i coneixedora de certs secrets al haver acompanyat homes d’importància, degut a que les autoritats van decidir desterrar-la-hi (poble on el seu avi havia estiuejat de petit). Això sí, es va fer amb el control de l’únic telèfon del poble.

    Donades les circumstàncies, les dues úniques persones del poble passaven els dies sense parlar-se, sense cap comunicació però això sí! Fent-se la vida impossible (es tallaven l’aigua, ficaven pedres al camí…). Després d’això, el poble va quedar deshabitat fins a aproximadament inici del segle XXI, i, actualment, hi ha diverses cases permanentment obertes: cal Bonet, com a centre terapèutic gestionat per l’associació Egueiro, el refugi de muntanya i dos allotjaments independents: Pla del Castell i La Masia del Montsant, sent aquesta última on ens vam allotjar.

    La Masia del Montsant

    L’Ester i el Pepe, els perfectes amfitrions que van fer la nostra escapada més perfecta encara, formen un matrimoni barceloní que va decidir fa cinc anys trencar amb el món urbanita per dedicar-se al que realment els omple: la vida tranquil·la allunyada de la ciutat. L’Ester és qui actualment s’encarrega del refugi, que fins aleshores estava atès pel Centre Excursionista de Tarragona, i d’aquí poc segurament sigui guia de la zona, a petició dels veïns, per la seva bona manera de fer i dedicació. El Pepe fa de la cuina una meravella, com a hobbie prepara plats innovadors, amb el “secret de la casa”. Mandonguilles amb xocolata, mousse de pèsols, galta de porc al vi… plats que ha de mantenir de forma fixe al menú per què hi ha persones que s’apropen exclusivament a l’Albarca per menjar-los. Com a curiositat, un xef barceloní, a l’assabentar-se de la bona mà del Pepe, va venir a tastar els plats del menú i, impressionat pel mousse de pèsols, el va advertir que agafaria la seva recepta (esmentem que en el món culinari no existeixen els drets d’autor). Òbviament en Pepe va dir que sí a canvi d’una recepta del xef misteriós. Ens tocarà esbrinar qui va ser aquest xef…

     

    Segona parada: Sant Joan del Codolar

    D’esquerra a dreta: Ermita Sant Joan del Codolar, casa, pi datat de més de 500 anys i una vella noguera

    Al matí següent, en un moment d’indecisió per saber què visitar amb el poc temps que disposàvem, vam demanar consell a l’Ester, la qual, com era de suposar, va encertar al 100%. Ens va parlar de Sant Joan del Colodar, una petita ermita a 1 h 30 m a peu des de l’Albarca i amb una habitant ermitana que guarda el lloc: la Montse. 

    Nosaltres vam anar en cotxe (10 min. des de l’Albarca); baixar de l’Albarca fins a just l’entrada a Cornudella, on hi ha una illa d’habitatges adossats, i tombar a la dreta. Tirar cap a munt, passant per la deixalleria i vinyes fins a arribar a un camí amb xiprers i pins a banda i banda. L’ermita de Sant Joan està a la capçalera del barranc d’aquest nom, que recull ara únicament les aigües pluvials dels vessants meridionals del Montsant. És per això que durant el trajecte es gaudeix d’una magnífica mostra de materials conglomerats i còdols (d’aquí el nom de l’ermita) donada l’erosió que van patir les roques. Milers de milions d’anys enrere, aquesta zona estava sota l’aigua i és una mostra també Siurana, per exemple, on es poden trobar fòssils de coral, de petxines i observar l’erosió de les onades marines al seu relleu.

    La Montse és una dona de 70 anys, ulls blaus intensos, cabell llarg i blanc, prima, de mans grans, cor fort i pell arrugada, que va decidir viure-hi en harmonia amb la natura i gaudir de la seva forma de veure el món fa aproximadament 40 anys. Viu a una petita casa al costat de l’ermita, tancada, i que només obre ella.

    Vam passar una estona amb ella, ens va estar explicant el seu dia a dia, les seves obres pictòriques (una meravella, per cert), les més de 500 espècies de flors que té catalogades i la seva aplicació. Cada any, per tradició, els grups excursionistes de la zona fan ofrena d’un pessebre a cadascuna de les ermites i a la Montse és a l’única persona a qui li regalen. Les té totes en una roca posades en forma de mural. Espectacular. 

    Pintures amb tècnica a l’ou, per la Montserrat Domingo

    L’ermita i la casa que hi ha al costat està envoltada de xiprers, un d’ells datat amb més de 500 anys i una vella noguera, retratada pel pintor Joan Miró l’any 1906 (el seu avi era de Cornudella i ell estiuejava per la zona), que el temps i la sequera han acabat matant. La Montse ens va explicar que ella encara havia pogut menjar les seves nous.

    La casa no té aigua corrent, així que continua agafant l’aigua d’una font una mica més amunt d’on ella hi viu. Tot i així, fa un parell d’anys que té instal·lades plaques solars, així que des de que pot carregar el mòbil es va fer instagram: @mmontserratdomingo

    Vella Noguera

    Sant Joan del Colodar. Pintura de Joan Miró al 1906

     

    Tercera parada: Cornudella del Montsant

    Vinyes Baronia del Montsant, 4×4 al fons

    Després de la visita a Sant Joan del Codolar, vam arribar a Cornudella del Montsant, que amb poc més d’un miler d’habitants, és la segona població en importància de la comarca del Priorat. La nostra estada aquí va ser principalment fer una ruta enoturística per conèixer la riquesa de la zona. 

    El menut poble compta amb més de 7 cellers amb DO Montsant, entre els quals podem destacar el Celler Cooperatiu, Celler Malondro, Celler Ronadelles, Baronia del Montsant… Nosaltres en aquesta visita, vam interessar-nos pel petit celler Baronia del Montsant. Es tracta d’un celler amb el seu principal mercat al Canadà i EUA, en canvi és difícil trobar les seves ampolles en el mercat nacional (ironies del destí). Això fa encara més recomanable la visita a Cornudella, perquè aquests vins són imprescindibles per a qualsevol aficionat al vins catalans (i als vins en general, no ens enganyem).

    El Fèlix, el guia, aquest dia vestit de marieta per ser carnestoltes, ens va portar en 4×4 per una de les zones vinícoles del celler, explicació i curiositats a la zona 0 i després cata de 7 vins al celler: garnatxa, vi negre, vi blanc i rosat. Actualment, preparen un garnatxa per presentar-se a un concurs a França, ja que aquest és un dels únics que continua resistint-se al seu enòleg ja fa més de 22 anys. Diuen que a la vint-i-tresena va la vençuda, vaja, és a la tercera però en sumarem vint més.

    Cata de vins al Celler Baronia del Montsant

    Un cop finalitzada la cata, vam anar a dinar a la Fonda el Recó amb maridatge d’un dels vins del celler. Visita rodona! Igual que nosaltres vam sortir!

    Us animo, a qui no ho hagi fet encara, una visita per aquesta comarca rica en vins i pels aficionats del senderisme. Nosaltres de ben segur que hi tornarem i, aquest cop, amb més temps! Fins la propera!

     

    Patricia Fernández

    Article complet

  • Begur, un poble costaner a 200 metres sobre el nivell del mar

    Tenia pendent una visita a Begur, un dels pobles més bonics de la Costa Brava. Vaig aprofitar el primer cap de setmana de les vacances d’estiu per fer-hi una escapada. Havia de desconnectar de la feina i vaig pensar també a deixar el cotxe a casa, així què vaig pujar a Begur en transport públic. Des de l’Estació del Nord de Barcelona el trajecte en bus em va ocupar poc més de dues hores i mitja, temps que vaig emprar per a consultar algunes dades d’aquesta població del Baix Empordà.

    Begur es va construir al voltant del seu castell medieval i de les torres de defensa fetes al segle XVI. Aquestes defenses van servir per vigilar la costa i refugiar-se dels pirates que navegaven la Mediterrània. Els 200 metres sobre el nivell del mar també donaven una protecció extra a Begur.

    Torre Pella i Forgas

    Pels volts del segle XIX Begur no es va deslliurar de la crisi econòmica de l’època i molts dels seus habitants van emigrar a Cuba a fer “les Amèriques”. Molts d’ells van sortir-se’n i van tornar a casa plens de riqueses. Aquests indians van edificar les seves residències per mostrar la seva nova posició i aquestes construccions formen part del patrimoni actual de Begur.

    Puntualment el bus em va deixar a Begur i em vaig allotjar a Rever Chatelier una casa rural on tenia una habitació reservada. La situació era immillorable, just a dos minuts del centre històric.

    Rever Chatelier

    Vaig començar a recórrer els carrers del poble sense un rumb fix, descobrint a cada pas els racons de la vila. Les cases dels indians surten com bolets durant el passeig, cadascuna amb la tarja identificadora a la qual s’explica la història dels propietaris que les van construir. Pel que sembla, veient la gran mida i bellesa de cada casa, crec que hi va haver una mena de competència entre els indians per saber a qui li havia anat millor a Cuba.

    Casa Bonaventura Caner

    L’església gòtica de Sant Pere, del segle XVI, destaca entre el conjunt arquitectònic de la vila. La seva decoració interior és posterior a la Guerra Civil, ja que a l’agost del 1936 es va cremar el retaule barroc junt amb tot el mobiliari. Les pedres vistes tant de l’exterior com de l’interior aporten un estil sobri al conjunt.

    Església de Sant Pere

    Per dinar vaig poder gaudir d’una experiència gastronòmica a càrrec del xef Narcís Caner de la Fonda Caner. De primer, una crema de verdures de l’hort i cordó d’oli d’alfàbrega; de segon, un arròs amb llamàntol; i per rematar, un pastís de xocolata fet al mateix obrador del restaurant. Hi tornaré.

    Arròs amb llamàntol

    Una migdiada per evitar les altes temperatures després de dinar em va deixar com a nou per a visitar el mil·lenari Castell de Begur, ja documentat el 1019, des d’on hi ha unes vistes meravelloses. El dia era molt clar i vaig veure fins a les illes Medes, a l’Estartit, i les muntanyes del Montseny, i totes i cadascuna de les torres de defensa de la vila.

    Vista de les illes Medes des del Castell de Begur

    Continuant amb les vistes, vaig anar al Jardí de Can Marc on vaig tancar el dia amb una hamburguesa de secret ibèric i un còctel Sunset de Can Marc. La vista de Begur des de dalt dels jardins és impressionant.

    Vista des del Jardí de Can Marc

    Després d’un bon esmorzar preparat per la meva amfitriona a Rever Chatelier vaig anar a buscar el bus que em duria a la cala de sa Tuna. Encara es conserven les cases dels pescadors que fan una bonica estampa. Vaig recórrer un dels tres camins de ronda que connecten les cales de Begur i vaig acabar a la cala d’Aiguafreda: una platja paradisíaca que s’ha salvat de la construcció d’un complex turístic que posava en perill tot l’encant que presenta.

    Cala de sa Tuna

    De tornada al nucli urbà em vaig acomiadar de Begur amb un àpat mediterrani al restaurant Pati Blau amb uns plats que combinaven les verdures, les carns, els peixos i els mariscs de la zona: una amanida tèbia de formatge de cabra i una fideuà mar i muntanya.

    La tornada en bus al punt de sortida em va fer veure que no és necessari el transport privat per a poder gaudir d’una gran escapada. Animeu-vos a deixar el cotxe i a descobrir el vostre entorn de forma més sostenible.

    José Luis Jiménez

    Com arribar en transport públic

    Bus Sarfa, estació del Nord

    Barcelona-Begur: 8.30-10.55; 12.45-15.15; 20.15-22.40

    Informació d’interés

    Rever Chatelier, carrer de Font Baix, 14

    Fonda Caner, carrer Pi i Ralló, 10

    Jardí de Can Marc, carrer Creu, 10

    Pati Blau, carrer Concepció Pi i Tató, 3

     

    Article complet

  • Escapada al Pirineu Aragonès i excursió al Mont Perdut

    Benvinguts excursionistes! Aquesta setmana us parlarem sobre la ruta més popular de la Vall d’Ordesa: La Cola de caballo per les Gradas de Soaso.

    La Vall d’ordesa es troba al Parc Nacional d’Ordesa i el Mont Perdut, al Pirineu Aragonès, i fa frontera amb França al nord de la província de Huesca. La seva superfície és de 156km2 i el 1997 va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

    El Parc està format per diverses carenes muntanyoses i valls glacials, i la seva major elevació és el Mont Perdut. La vall més emblemàtica és la d’Ordesa, recorreguda pel riu Arazas, però altres valls també reconegudes són la vall de Pineta i la vall de Bujaruelo, que també compten amb numeroses rutes per descobrir-les.

    La flora que predomina són els faigs i els avets, trobant el pi negre a les zones de major altitud. La fauna més característica són l’isard, l’ós bru i el trencalós.

    Existeixen numeroses rutes que s’endinsen pel Parc Nacional, i nosaltres us explicarem la més popular de la vall d’Ordesa, La Cola de Caballo per les Gradas de Soaso. Us convidem a que descobriu el seu espai natural i la seva bellesa espectacular.

    Cascada Cola de Caballo

    Com arribar-hi

    Es pot arribar en transport públic o en cotxe.

    Transport públic: Amb la xarxa d’autocars Avanza, fent el recorregut de Barcelona – Sabiñánigo i Sabiñánigo – Torla. Podeu consultar els seus horaris en aquesta web: http://aragon.avanzagrupo.com/es/

    A Torla es troba el Centre de Visitants del Parc Nacional, on hi ha autobusos del parc amb l’horari de 7 a 20h.

    Web oficial del Parc Nacional: https://www.ordesa.net/parque-nacional/oficinas-informacion

    En cotxe: per l’autovia de Lleida – Huesca A-22.

    Com que es troba a unes 4 hores en cotxe des de Barcelona, és un destí ideal per fer una escapada d’un cap de setmana i allotjar-se a un càmping, hotel o casa rural de la zona. Nosaltres vam quedar-nos a un càmping de Torla, a 15 minuts en cotxe de l’inici de la ruta de la Cola de Caballo.

    Dia 1 Sortida cap a Torla

    Sortida en cotxe cap a Torla. Us recomanem fer alguna parada a mig camí, com per exemple quan arribeu a la A-138, que és una carretera que voreja els embassaments del riu Cinca i té aquest espectacular paisatge.

    Embassament del riu Cinca

     

    Embassament del riu Cinca

    Un cop vam arribar a Torla, ens vam allotjar al càmping Bungalows-Ordesa amb aquestes meravelloses vistes del Parc Nacional.

    Càmping Bungalows-Ordesa

    Aquesta és la seva web oficial: https://www.campingordesa.es/index.php/es/

    Dia 2 Ruta de La Cola de caballo per les Gradas de Soaso

    Duració: 5 hores, 17km.

    Desnivell: 500m.

    Dificultat: mitjana. Pistes i camins senyalitzats i ben conservats. És apte per nens.

    Època de l’any: ideal a qualsevol època. A l’hivern hi ha neu i a l’estiu està ple de turistes.

    Com arribar-hi: Es troba a 8km de Torla, per la carretera N-260 fins a arribar al pàrquing de la Pradera d’Ordesa on comença l’itinerari.

    Un cop inicieu la ruta, heu de seguir les indicacions blanques i vermelles del GR11. Al principi, el sender és ample i pla per una zona boscosa de pins, i voreja el riu Arazas, deixant-lo sempre a la nostra dreta, fins a arribar a la cascada d’Arripas.

    Riu Arazas

     

    Cascada d’Arripas

    A partir d’aquest punt, el camí ja comença a tenir desnivell i a ser més estret. S’endinsa dins d’un bosc de faigs, predominants a la ruta, fins a arribar a les Gradas de Soaso.

    Gradas de Soaso

     

    Gradas de Soaso

     

    El blau intens de l’aigua hipnotitza i és un bon moment per recuperar forces, ja que per arribar a l’últim tram hi ha força desnivell.

    Poc a poc us apropareu al final, a partir de la vall del circ de Soaso amb origen glacial. És molt habitual veure vaques pasturant i des de la normativa del Parc, us recomanen no apropar-se a la fauna.

    Vall d’Ordesa

     

    Vall d’Ordesa

    Finalment, trobareu la Cola de Caballo. És un lloc impressionant amb una gran bellesa i envoltada d’un entorn únic.

    Recomano que us poseu sota la cascada amb els braços oberts, per admirar el soroll de l’aigua caient sobre vostre i la impressionant sensació gratificant d’haver arribat fins allà.

    Cascada Cola de Caballo

    La tornada és pel mateix camí. Com que el recorregut és de baixada, trigareu menys estona fins a arribar al pàquing de la Pradera.

    Dia 3 Tornada a Barcelona (Torla i Morillo de Tou)

    Abans de tornar cap a Barcelona, vam decidir fer turisme pel poble on ens havíem allotjat. Torla s’atribueix al nom de ‘’torre’’ en referència a la torre defensiva que exisita al segle XV, on actualment està l’església romànica.

    Torla

    Per dinar, vam parar al poble de Morillo de Tou. Pertany a la província de Huesca i es tracta d’un poble reconstruït i rehabilitat com a centre vacacional i regentat pel sindicat de comissions obreres d’Aragó després que a mitjans del segle XIX els seus habitants l’abandonessin.

    A nosaltres ens va cridar molt l’atenció, ja que les seves infraestructures són una còpia completa d’un poble de principis del segle XIX però que a simple vista es nota que és artificial.

    Morillo de Tou

    Espero que gaudiu molt d’aquesta escapada, ens veiem aviat viatgers!

    Aquí us deixo alguns enllaços d’interès:

    http://aragon.avanzagrupo.com/es/

    https://www.ordesa.net/parque-nacional/oficinas-informacion

    https://www.campingordesa.es/index.php/es/

    https://www.torla-ordesa.es/

    https://morillodetou.com/es

     

    Gemma Villalonga

    Article complet

  • El Poblat Ibèric, una escapada des de la ciutat

    El Poblat Ibèric Puig Castellar està situat a la Serralada de Marina, concretament al Turó del Pollo, a 303 metres sobre el nivell del mar. Hi ha multitud de recorreguts marcats, de diferents nivells i distàncies, que condueixen a aquest emplaçament iber.

    En aquest cas us explicaré un itinerari de dificultat baixa, de dues hores i apte per a totes les edats. El circuit es pot fer caminant o en bicicleta, en funció dels gustos o interessos dels excursionistes.

    Pels colomencs, cal marcar l’inici del recorregut a l’Institut Torrent de les Bruixes. Aquest edifici disposa d’un descampat on aparcar el cotxe. Qui arribi en metro pot baixar a la L1 de Santa Coloma o L9 d’Església Major i agafar l’autobús B81 fins al carrer Santa Eulàlia.

    Des del punt inicial, continua la carretera asfaltada que envolta el Parc de la Bastida fins arribar a un bosc de pins molt ombrívol, a mà dreta de la carretera. Sovint en aquest paratge es reuneixen grups que practiquen un esport de combat medieval. No us espanteu que no us vindran a assaltar! Segueix el corriol que ascendeix a mà esquerra de la muntanya, és un sender amb molta vegetació, paral·lel al camí de carro. Voreja una masia antiga, sense deixar la via de l’esquerra, i acaba desembocant a la pista principal.

    Continua per la carretera on trobaràs unes magnífiques vistes panoràmiques de la ciutat de Barcelona, i a continuació et sorprendrà la silueta del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un antic claustre d’estil gòtic del segle XV. Qui necessiti omplir la cantimplora es pot acostar fins a l’entrada del monestir, on trobarà la Font del Lleó. Cal destacar que els caps de setmana munten una parada de fruita ecològica cultivada a les terres que envolten el monestir.

    Monestir Sant Jeroni de la Murtra

    Després de la parada, retrocedeix fins a la intersecció que condueix a un aparcament de cotxes i passa una cadena que impedeix la circulació. Per a qui li agradi sortir de la monotonia de la pista, és el moment de  pujar-hi per la drecera indicada com a GR-92 i deixar a mà dreta la pista forestal, que més endavant es pot tornar a agafar. Una vegada al camí de ferradura, compte amb les bicicletes que van en sentit descendent ja que solen baixar-hi massa ràpid. Muntanya amunt travessaràs una torre d’alta tensió, la qual no deixa indiferent a ningú per les seves dimensions i la disposició sobre el terreny. A continuació apareix un camí majestuós, amb dues fileres de xiprers que assenyalen l’ermita de Sant Climent, una parada recomanable prèvia al Puig Castellar.

    Ermita de Sant Climent

     

    Enfront de l’entrada al poblat iber hi ha un mirador capaç de parar el temps de qualsevol visitant. Aquesta terrassa disposa d’unes vistes espectaculars de la ciutat de Barcelona i els seus monuments emblemàtics, amb el blau del mar com a fons de l’escenari. A continuació puja-hi

     

    Mirador entrada Puig Castellar

    per les escales de fusta que faciliten l’ascens a l’emplaçament arqueològic. Al llarg del recorregut hi ha plafons explicatius sobre el poblat i la reproducció d’una casa ibera. Les vistes des del cim són extraordinàries, excepte en períodes de molta contaminació on la panoràmica pot quedar més desdibuixada.

    Emplaçament arqueològic

     

    El recorregut de tornada consisteix a desfer el camí, tot i que hi ha rutes alternatives que també finalitzen a Sant Jeroni de la Murtra. Recomano baixar per la pista si no es porta un calçat de muntanya adequat, pel fort desnivell dels corriols.

    Finalment us animo a compartir la vostra experiència i incloure itineraris alternatius que ens facin gaudir de la natura.

     

    Olga Merino

    Article complet