Gràcies per la propina de Ferran Torrent
Gràcies per la propina
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna, novena edició
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 221
Llegit en: Català
Premis: Sant Jordi 1994
Gràcies per la propina és una obra autobiogràfica de Ferran Torrent, nascut a Sedaví, l’any 1951. L’autor va començar a escriure seguint els models de la novel•la negra nord-americana dels anys trenta i bona part de la seva primera producció novel•lística té com a protagonistes el detectiu Toni Butxana, el periodista Hèctor Barrera i el comissari Tordera: No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1986), Un negre amb un saxo (1989) i Cambres d’acer inoxidable ( 2000).
A Gràcies per la propina, l’autor narra la vida d’una peculiar família llibertària on dos oncles solters fan de pare i mare. Ambientada en plena dictadura franquista, l’escola repressora, l’església, unes forces de l’ordre omnipresents i diversos bordells, són alguns dels escenaris que es descriuen en el llibre. Ens trobem davant els records d’infantesa i joventut d’un tal Ferran Torres i el seu germà Pepín a la València dels anys seixanta.
Quan es produeix la mor de la seva mare en circumstàncies dubtoses, en Ferran i en Pepín, orfes també de pare, queden a càrrec de dos oncles i un avi.
Molt jovenets, seguiran assistint a l’escola de capellans on els duia la seva mare tot i no encaixar en absolut.
A mesura que transcorren els anys, es va construint la història dels dos germans de la mà del seu estimat oncle Tomàs que els hi fa de pare i coneix tots els baixos fons de València, i Ramonet, que els fa de mare i es cuida de l’avi i de la casa.
Els dos protagonistes creixen i amb ells el seu interès per les dones i els negocis de legalitat dubtosa que, juntament amb tota una sèrie de personatges amb sobrenoms estrafolaris, constituiran el seu nou centre de gravetat. Potser no és una vida somiada, però és la seva i la viuen amb una gran intensitat.
Es tracta d’una obra que, a partir de diversos records personals de joventut, va teixint una història sobre una família de supervivents que van agafant la vida tal com ve, sense grans sorpreses, sense inflexions en el relat ni girs argumentals, és la simple descripció d’una família tan estranya com ben avinguda.
Destaca l’estil irònic de Torrent que escriu en valencià i fa servir un llenguatge molt més col•loquial en els diàlegs. Es tracta d’una de les novel•les més reconegudes de l’autor i no hi ha dubte que és un bon llibre. M’agrada el llenguatge extraordinàriament colorit i expressiu de l’autor per a descriure una època i una ciutat i em sembla molt interessant el missatge que ens transmet segons el qual no hi ha situacions desfavorables a la vida que justifiquin el conformisme, el desinterès i l’apatia. Com a punts febles crec que la trama resulta plana en certs episodis i un pèl massa descriptiva.
En definitiva, a Gràcies per la propina, Ferran Torrent s’endinsa pels viaranys d’un territori intimista i personal, oferint-nos una història plena d’humor i tendresa, obligatòria per als fans de l’autor i una bona porta d’entrada si no se n’ha llegit res més abans.
Alexandra Gonzalez Requena
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.