• Visita a les tines de Talamanca, Mura i Rocafort

    Per Joan Valverde

    Les tines de Talamanca, Mura i Rocafort es troben a la comarca del Bages, al vell mig de Catalunya. Les tines són uns dipòsits de grans dimensions que es feien servir durant el procés de vinificació o durant l’emmagatzematge del vi. Cal tenir en compte que durant el segle XIX el conreu de la vinya i la producció de vi va ser una activitat agrícola molt important en aquesta part de la geografia catalana. Parlar d’aquestes construccions és parlar de part de la història de Catalunya.

    Mapa de situació

    Aquesta és una ruta circular que es pot fer a peu o en bicicleta de muntanya. En el nostre recorregut veurem feixes on s’intueix que hi havia plantades grans extensions de vinyes. Actualment aquestes terres han estat substituïdes per ametllers i oliveres. Les tines que trobarem pel camí són construccions de forma quadrada o circular que es van fer amb pedra i morter de calç.

    Tines del Bleda

    Per arribar al punt de partida hem d’anar a la població del Pont de Vilomara, continuar en direcció a Rocafort per la carretera BV-1224 i quan arribem al punt quilomètric 4 girar a mà dreta en direcció a les Tines del Flequer. Un cop arribem a l’aparcament només ens caldrà seguir els panells informatius que donen indicacions de la ruta.

    Mapa del recorregut

     

    Tipus de senyalització

    El recorregut està ple de diferents construccions de paret seca, però us recomano que sobretot visiteu les Tines del Bleda, les Tines del Tosques i les Tines de l’Escudelleta.

    Espero que gaudiu d’aquest recorregut que forma part del nostre passat i que s’ha conservat en perfecte estat per a què les noves generacions ho continuem descobrint avui dia.

    Us asseguro que aquest viatge per conèixer les tines del Bages no us deixarà indiferents i segurament el recomanareu a tots els vostres amics i familiars.

    Article complet

  • Escapada a Lles de Cerdanya

    per Quico Rivera

    El poble de Lles de Cerdanya es troba en el Prepirineu català, en un meravellós entorn envoltat de prats de pastura i amb unes vistes precioses, a tocar de les impressionants parets del nord de la serra del Cadí. Situat a 1.471 metres d’altitud, aquest municipi de muntanya el formen, a part del mateix Lles, diversos nuclis aïllats, com són Arànser, Coborriu de la Llosa o Múser.

    A l’hivern s’hi pot practicar l’esquí nòrdic a les estacions de Lles i Arànser, i amb el bon temps esdevé un lloc privilegiat per a l’excursionisme i el contacte amb l’alta muntanya. En aquest sentit, destaquen els populars estanys de la Pera, situats en un escenari idíl·lic a 2.357 m, i on aquells a qui les cames no els acompanyin en una travessa preciosa (és punt de pas del GR 11.10, una de les variants del sender de gran recorregut transpirinenc, que comunica la Cerdanya amb el Principat d’Andorra) poden arribar en cotxe per una pista forestal apta per tot tipus de vehicles.

    Estany gran de la Pera

    Els refugis de Cap de Rec, dels Pradells i dels mateixos Estanys de la Pera, i llocs d’aixopluc, com poden ser la cabana dels Esparvers o la de les Pollineres, són també el punt de partida d’innumerables ascensions a cims propers i rutes, tant a peu com en BTT.

    Cabana dels Esparvers (2.070 m)

    També és molt recomanable passejar per la recòndita vall de la Llosa i descobrir raconets com el Molí de Salt, al riu de la Llosa, en una excursió molt apropiada per a realitzar amb nens. Les dates ideals per fer aquesta excursió i gaudir del fabulós entorn, són la primavera en època de desgel i a la tardor, per la gran quantitat d’arbres caducifolis que ens oferiran una paleta de colors espectaculars. Aquesta excursió forma part de l’itinerari del Camí dels Bons Homes.

    Passarel·la del riu de la Llosa

     

    Salt del Molí

    Se’ns dubte, en gaudireu moltíssim i us costarà d’oblidar durant molt de temps.

    Feliç viatge!

     

     

     

    Article complet

  • Un viatge pas a pas

    Lídia Barreto

    LA MAR TRANSPARENT DE MENORCA

    N’hi ha al nord i n’hi ha al sud. N’hi ha de familiars i n’hi ha de solitàries. N’hi ha de verges i n’hi ha d’urbanitzades. Però totes són magnífiques, les platges de Menorca, l’illa de les aigües transparents, la sorra blanca i els penya-segats de vertigen.

    Si voleu gaudir d’un dia de platja tranquil i amb les aigües netes, transparents i sense gaires ones, un aspecte important a tenir en compte abans d’escollir a quina platja dirigir-vos, és mirar la previsió del temps a Menorca, especialment el vent. Si els vents són de component nord, sempre és millor anar a una de les platges de la costa sud. Si, al contrari, els vents són de component sud, cap a les platges del nord, sense dubtes.

    Platges i cales de la costa nord

    A la costa nord de Menorca, fortament castigada per la tramuntana, hi trobareu un paisatge agrest i de grans contrastos. És un litoral molt sinuós, amb grans accidents geogràfics com són el cap de Cavalleria o la badia de Fornells. On podreu gaudir de platges i racons molt diferents, tant de còdols com d’arena, però la majoria amb molt poca vegetació al seu voltant.

    La platja des Grau, és una de les millors platges de Menorca per anar-hi amb nens, i a tocar del far de Favàritx, hi teniu cala Presili i cala Tortuga dues de les millors platges verges de Menorca.

     

     

     

     

     

     

     

     

    Cala Tortuga

    Platges i cales de la costa sud

    La costa sud de Menorca, a esquenes del vent de tramuntana, és una costa molt més dòcil i protegida dels embats dels temporals. La seva part de ponent és una zona de penya-segats de pedra calcària coberts de pins, interromputs per petites cales, d’arena blanca i aigües turquesa on hi trobareu les platges verges de Ciutadella.

    Una alternativa és contemplar els hipnòtics blaus de cala Turqueta, Macarella i Macarelleta des dels turons que les envolten i caminar pels camins que uneixen aquests tres paratges únics, als quals també s’hi accedeix a peu en el seu tram final perquè la profusa vegetació obliga a deixar els vehicles a una prudencial distància.

    Es necessita, per això, anar proveït d’aigua i menjar, ja que només hi ha un xiringuito a la Macarella, que acostuma a estar ple i que tampoc fa cap favor al paisatge, pràcticament verge per la resta.

     

     

     

     

     

     

     

     

    Cala Macarella i Macarelleta

     

    Per acabar, el litoral de Menorca és un seguit de penya-segats de major o menor alçada, interromput per una gran quantitat de platges de tota mena. Petites, grans, verges, solitàries, urbanitzades, massificades, amb serveis o sense. Algunes d’elles hi podrem arribar en cotxe o inclús amb transport públic, d’altres hi haurem d’anar caminant. Unes són platges ideals per anar-hi amb nens i unes altres per gaudir-les sols, amb amics o en parella. Sigui com sigui, durant les nostres vacances a Menorca sempre tindrem un gran ventall de possibilitats per gaudir de la platja i el mar.

    Article complet

  • De necroturisme per Barcelona

    Per Lida Morera de la Vall

    L’anomenat necroturisme o turisme de cementiri té una llarga tradició a Europa, però a Espanya està donant els seus primer passos. Cada cop són més els fossars que obren les seves portes als visitants i organitzen, fins i tot, rutes específiques.

    Però, d’on ve aquesta tendència? Molts turistes, farts dels recorreguts “clàssics” sempre abarrotats i a voltes orientats tan sols a treure rendiment econòmic, han entès que els cementeris són un element arquitectònic d’importància cultural que, a més a més, ofereixen la soledat que busquen en les seves visites. Tant és així que ja existeix la Ruta Europea de Cementiris formada per 53 necròpolis de 39 ciutats diferents, en un total de 18 països. Els representants de Barcelona són els fossars del Poblenou i de Montjuïc, amb uns 6.000 visitants anuals.

    Aquesta ruta funerària europea s’integra dins dels itineraris culturals que promou, des de fa 24 anys, el Consell d’Europa. Per copsar la importància d’aquests itineraris sols cal mencionar que el primer recorregut de l’Estat espanyol a incorporar-se va ser el Camí de Santiago (1987) i més tard van integrar-se, entre d’altres, el llegat d’Al-Andalus o la ruta Don Quixot.

    Un cop situats en aquesta nova forma de turisme, us parlaré del  cementiri de Montjuïc de Barcelona i d’allò que pot oferir -vos.

    La necròpolis de Montjuïc se situa a la vessant marítima de la muntanya de la qual pren el nom i s’escampa per 56 hectàrees. Es va inaugurar l’any 1883 quan la del Poblenou, degut a augment demogràfic de Barcelona,  va quedar petita.

    Actualment es realitzen 3 tipus de visites guiades:

    1. La ruta artística, per als amants de l’arquitectura, l’escultura i les arts aplicades. Es visiten 40 sepultures (inclou mausoleus i escultures d’alt valor artístic) del període comprès entre el 1888 i el 1936.
    2. La ruta històrica recorre 48 sepultures pertanyents a personalitats destacades de diferents disciplines, per a aquells que volen endinsar-se en la història de Barcelona a través dels seus habitants de gran significació política, social i cultural dels anys 1888 a 1936.
    3. La ruta combinada, per als que no poden decidir-se entre una de les dues anteriors i que comprèn 37 sepultures d’ambdós recorreguts.

    Jo he fet les dues primeres i m’han semblat una forma magnífica de conèixer la història de Barcelona i de la seva societat.

    Per aquells que penseu que es tracta d’una opció molt macabra, vull dir-vos que en cap moment tens aquesta impressió, ans al contrari, es parla únicament d’història i d’art, des d’un punt de vista molt enriquidor, gràcies a la professionalitat dels guies. Us animo a conèixer el turisme de cementeri a Barcelona, que, de ben segur, no us decebrà!!!!

     

    2017-05-03

     

    Article complet

  • Escapada de 4 dies a Malta

    Al sud de Sicília trobem el petit arxipèlag maltès. La capital és La Valletta i es troba a l’illa de Malta, però no per això s’ha de deixar de visitar Gozo i Comino, les altres dues illes malteses.

    El que més sorprèn de Malta és l’empremta que hi han deixat  diferents cultures. La gent, els edificis, la llengua, el menjar,… tant sembla que siguis a Itàlia, com a un país àrab, com a Anglaterra.

    Ens vam allotjar a la Sliema, una localitat al costat de la Valletta. Està molt ben comunicada amb autobús amb la resta de ciutats turístiques i té un passeig marítim molt agradable que porta a diferents zones de restaurants i oci nocturn.

    El primer dia vam visitar La Valletta. Des de Sliema s’hi pot accedir amb ferry en 10 minuts. Val la pena fer un passeig per la ciutat passant per la Catedral, el carrer República i els Barrakka Gardens, des d’on es poden contemplar unes vistes espectaculars.  A la tarda vam agafar un bus a les Tres ciutats per passejar pels carrers típics i gaudir d’unes fantàstiques vistes de La Valletta. Les vistes nocturnes valen molt la pena.

    El segon i tercer dia vam estar a l’illa de Gozo, hi vam arribar en ferry des del port de Cirkewwa. Primer vam anar a Victòria i vam passejar per la zona de la catedral i la ciutadella. Ens va encantar!. A la tarda vam llogar una moto que ens va portar a tots els racons d’interès turístic de l’illa.,L’endemà, amb un barco-taxi vam anar a l’illa de Comino per gaudir de les aigües Cristal·lines del Blue Lagoon i fer una caminada fins a la Torre per contemplar les vistes.

    Tal com acostuma a passar amb els viatges improvisats, ens ha sortit tot rodó. Queden pendents de visitar  les ciutats de Mdina i Rabat però vam preferir gaudir dels passejos i la tranquil·litat.  És una escapadeta molt recomanable i sobretot per aquestes dates, ja que a l’estiu deu estar molt massificat. Ah! i baix cost ! Si us animeu a anar-hi, escriviu per preguntar qualsevol dubte.

    Article complet

  • El Chaltén: capital nacional del trekking argentí

    El 12 d’octubre de 1985 es va fundar El Chaltén. Per aquella època hi havia algunes disputes amb Chile per alguns sectors. D’aquesta manera el governador argentí va decidir formar el poble de El Chaltén per mantenir a ratlla les disputes pel territori. El Chaltén es troba al sud oest d’Argentina, a la província de Santa Cruz i només  a dos-cents kilòmetres del famós glaciar el Perito Moreno.

     

     

    Quan arribes et fan aturar al Centre de Visitants. Aquí és on t’informen de les innumerables rutes, dels llocs on pots acampar, però sobretot t’orienten de com has de tractar la natura. Estan molt conscienciats i volen transmetre al visitant que tot el que generis, en una ruta, t’ho has d’emportar amb tu i llençar-ho quan tornis al poble.

    Només arribar un atraient rètol de fusta et dona la benvinguda: El Chaltén: capital nacional del trekking. I és quan comences a posar-te neguitós, com un nen petit. Llavors del que tens ganes és de buscar un allotjament,  anar al supermercat a comprar provisions i preparar la primera ruta pel dia següent. Has de calcular bé el temps que et quedes, ja que pots estar fent marxa a diari.

    Per començar t’aconsello fer el trekking de la Laguna Torre. És una ruta moderada de vint-i-un kilòmetres. Podràs aconseguir uns dels principals objectius: veure el Fitz Roy i el Cerro Torre. També, si ets atrevit i poc fredolic quan arribis a la Laguna Torre podràs alleugerar les cames amb un bany. Un cop tornis al poble gaudiràs de la creativitat argentina. N’hi ha unes botigues maquíssimes on et serà difícil escollir només un objecte o un regal. També hi ha cases molt originals: una casa camió, una rulot molt ben decorada, etc. I per finalitzar el dia t’espera la cuina argentina. Posen tota la seva passió en preparar-te una pasta, les seves famoses empanades o l’especialitat de El Chaltén: el xai patagònic.

     

    Ja tens les botes posades? L’encant argentí i la bona cuina banyats de natura t’estan esperant. Ara toca planificar tot un gran viatja cap a les meravelles patagòniques.

    M. Toboso Chavero

    Article complet

  • Un territori diferent dins de Catalunya


    Amics i amigues,

     

    Si el que voleu es disfrutar, tant de la bellesa de la neu com de la extensa fauna i flora d’un territori sou al lloc adient.

    Era Val d’Aran és una de les zones més tant per motius gastronomics, lingüístics i culturals així com, paisatgístics.

    La neu a l’hivern cobreix totes les muntanyes i pobles per fer-se notar i alhora cridar l’atenció d’aquells que esperen ansiosament poder desllisar-se per les millors pistes d’esquí de tot el territori, Baqueira/Beret amb més de 50 anys d’antiguetat.

    Si ets dels que els agrada gaudir de la neu d’un altra manera, tens la possibilitat d’anar amb moto de neu als banhs termals d’Arties i fer rutes amb raquetes o visitar Montgarri, un poblet deshabitat desde l’any 1955 on encara podràs percebre la seva essencia gràcies al Refugi amics de Montgarri i a la seva esglèsia encara intacta.

    D’altra banda, si el que voleu és gaudir en familia podeu fer una excursió amb trineu de cavalls, trineu de gossos o desllisar-vos amb trineu per llocs destinats a la zona per tal finalitat.

    No podem deixar de banda la gastronomia del país. Per a tots aquells que els hi agrada l’apre-ski tenim a l’abast multiplicitat de restaurants i bars que ens deleiten el paladar i ens fan saber que em trepitjat un territori diferent, on la cultura s’uneix amb la gastronomia per donar-nos la possiblitat d’entendre més a la gent del territori. Si després de l’apre-ski encara no en tens prou pots dirigir-te als diferents pubs de la zona de on ballaràs fins que el cos aguanti.

    La resta de l’any disposem d’activitats de trekking, kayak, Barranquisme entre d’altres que ens permeten explorar i endinsar-nos dins la naturalesa d’una manera més intensa i propera. Animals i flors ens donen la benvinguda a cada pas.

    Si encara no t’has convençut et convidem a visitar diversos museus de la Vall d’Aran així com a informar-te de les activitats culturals que es realitzen al llarg de tot l’any on les danses antigues de la zona no et deixaran indiferent.

     

    Finalment, per als més esportistes els oferim la possiblitat de conèixer al nostre equip de patinadors artístics i de hockey sobre gel i a gaudir de la seva propia pista de gel!

     

    No esperis més i deixa’t sorprendre per un territori diferent dins de Catalunya, no et decebrà!

     

    Per mès informació podeu dirigir-vos a: Visitvaldaran.com

     

      Rosèr Nart Puente

     

     

     

    Article complet

  • Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda

    Article complet

  • El cant de la joventut, de Montserrat Roig

     

    Carme Neira (C2)

    Article complet

  • El temps de les cireres, de Montserrat Roig

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar