Entrades amb l'etiqueta ‘Berguedà’

  • Fem el cim de la Gallina Pelada

    Un cap de setmana de principis de novembre vam aprofitar per fer una escapada al cap de la Gallina Pelada, el punt més elevat de la serra d’Ensija. Uns bons amics ens ho varen recomanar, atès que ens agrada la muntanya i no perdem cap ocasió d’allunyar-nos de la gran metròpoli barcelonina i endinsar-nos a comarques. Si vosaltres també compartiu aquests gustos, de ben segur que aquesta proposta no us decebrà.

    La serra d’Ensija és un indret prepirinenc a mig camí entre el Berguedà, el Solsonès i l’Alt Urgell, així com a tocar del Pedraforca i la serra del Cadí. Això fa que les vistes del cap de la Gallina Pelada siguin el seu major atractiu.


    Per arribar-hi des de Barcelona caldrà agafar la C-16, i un cop passat Cercs prendre la carretera BV4025 que s’enfila cap a Sant Corneli i Fígols, passar el coll de Fumanya primer i després el de Pradell. En el descens d’aquest segon coll trobareu a mà esquerra la font Freda amb un petit espai per a estacionar el vehicle i els senyals d’inici de la ruta.

    Nosaltres vam optar per pujar-hi des d’aquest punt, atès que està senyalitzat amb marques de Petit Recorregut (PR). Es tracta d’una ruta moderada de poc més de 10 quilòmetres amb un desnivell de 716 metres. No té gaire dificultat, però sí que cal ser una mica caminador i anar ben equipat amb botes, pantalons còmodes i roba d’abric. Oimés, si us trobéssiu que ha nevat fa pocs dies, podeu fer la ruta amb raquetes de neu. Nosaltres ens vam trobar el paisatge ben colgat de neu, tot i que afortunadament, el camí és força fressat i la neu trepitjada permet fer la ruta sense gaires entrebancs. Només cal ser prudent durant la baixada per evitar les relliscades.

    Un cop tinguem les botes ben cordades i la cantimplora plena, ja podem començar l’ascensió a la Gallina Pelada. Des de la font Freda agafem el camí que s’endinsa pel bosc de pins negres. Durant tota la ruta seguirem les marques grogues i blanques que ens indiquen el camí. Aneu amb compte que en algun punt la neu les hauria pogut colgar.


    Aviat el camí s’anirà fent dret, i com més avancem més que s’enfilarà muntanya amunt. Deixarem enrere la pineda espessa i penetrarem per un avetar més aclarit. Anirem una estona fent ziga-zaga, tot remuntant el torrent de la Font d’Ensija. A poc a poc, guanyarem altitud fins que superem un darrer empit, aleshores ja haurem arribat als rasos i el camí serà força planer fins que trobem un refugi. Des d’aquí ja només restarà una mitja hora de repetjons suaus per la carena de la Serra d’Ensija fins que arribem al cap de la Gallina Pelada.


    Des del cim gaudirem d’unes magnífiques vistes de pràcticament tot Catalunya. A nord-oest i oest se’ns farà palesa la preponderància del Pedraforca i la serra del Cadí. Al sud-oest, el cap del Verd en primer lloc i darrere el Port del Comte. Al sud, el pantà de la Llosa del Cavall. Al sud-est, el pla de Bages i a l’horitzó albirarem Montserrat. I a l’est fins i tot entreveurem el Montseny imponent.

    Fet el petit descans i cruspit l’entrepà, començarem la baixada, que com hem advertit abans, caldrà fer amb cura de no relliscar. Això sí, el descens s’encara cap al Pedraforca, de manera que quedarem embadalits de la seva majestuositat.

    Acabada l’excursió, podeu visitar l’antic poble miner de Saldes i aprofitar per degustar una cervesa artesana deliciosa de la Cervesera del Pedraforca, a la plaça principal del poble. Si requeriu d’allotjament per a passar la nit, us recomanem el mateix lloc on vam dormir nosaltres, l’Hostal Cal Franciscó de Gósol. És acollidor i econòmic, sense estridències, però amb tots els serveis necessaris. Per sopar, no perdeu l’ocasió d’omplir la panxa al Forn de Gósol, que combina modernitat amb tradició, un tracte exquisit per la carn de vedella i xai, unes postres inoblidables, un celler suggeridor…

    L’endemà si encara teniu una mica de temps, podeu voltar per la rodalia de Gósol, acostar-vos als pobles de Josa de Cadí o Tuixén, visitar el Museu de les Mines de Cercs o la Dou del Bastareny… la zona és plena de racons preciosos i propostes interessants.

     

    David Carmona

    Article complet