Entrades amb l'etiqueta ‘castell’

  • El Castell de Tossa

    El Castell de Tossa és un castell situat al recinte emmurallat de la Vila Vella de Tossa de Mar. És l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana. L’ any 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional.

    Degut al seu privilegiat emplaçament, el Castell va tenir un paper fonamental com a Torre de defensa de la badia enfront dels pirates nòrdics. És un lloc màgic, una magnífica combinació de història i paisatge que mereix ser visitada.

    La millor forma de veure’l al complet és pujant a peu per l’antic camí de pedra en un passeig accesible i molt agradable. També es pot pujar en tren turístic per 6 euros. L’important és anar amb calma i gaudir de les vistes meravelloses de Tossa que ofereix. Al vespre, el reflex del sol a l’aigua crea una imatge plena de colors càlids que enamora.

    A l’interior de la muralla es poden observar les runes del que va ser la Torre de defensa, canons, l’església de Sant Viçent, petites cases, etc. Si voleu aturar-vos a dinar o sopar, disposeu de diversos bars i restaurants com el Castell Vell on el menjar es fabulós. Tafanejant pels carrers estrets de la Vila Vella també podreu descobrir l’estàtua de l’Ava Gardner, la més fotografiada de Tossa. 

    La Vila Vella sempre està plena de gent, per aixó m’agrada visitar-la de nit quan hi han menys persones. A més a més, el Castell està tot il·luminat i destaca entre la foscor junt amb la llum de la lluna.

    Sens dubte, en aquest lloc n’hi ha per sucar-hi pa. Si voleu podeu concertar una excursió guiada per aquest monument a la següent pàgina: http://www.infotossa.com/es/actividades-y-ocio/excursiones/#visitas-guiadas-en-tossa-de-mar

    Desitjo que us captivi tant com m’ha captivat a mi.

    Victoria Vivas. Nivell C2.

     

    Article complet

  • Montjuïc

    Si tens un diumenge lliure o qualsevol altre dia de vacances, et recomano que visitis Montjuïc. Jo hi he anat aquest cap de setmana i m’ho he passat molt bé.

    Montjuïc no és només un parc d’atraccions o una muntanya, és molt més.

    Es pot dir que Montjuïc comença a la  l’avinguda de Maria Cristina, que és l’entrada principal a la muntanya des de la plaça d’Espanya. Hi pots trobar diversos pavellons construïts amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. La majoria d’aquests recintes s’utilitzen per fer mostres, exposicions i salons a la Fira de Barcelona.

    A la plaça d’Espanya es troba la font màgica, la qual et mostra un espectacle únic al món d’aigua, llum, música i colors les nits dels divendres, dissabtes i diumenges, i refresca l’ambient en els calorosos dies d’estiu. Darrere de la font, hi trobem el Museu Nacional de Catalunya creat per a l’Expo de 1929. És un palau inspirat en l’art renaixentista i té una decoració basada en murals i fastuosos elements arquitectònics. Les zones principals són el Saló Oval, el Saló dels Trons i la cúpula principal.

    Entre les seves col·leccions d’art cal destacar les del romànic, gòtic, renaixentista, barroc, modern, i dos gabinets: el Numismàtic de Catalunya i el de Dibuixos i Gravats.

    Al costat dret del Museu, hi ha el Jardí Botànic de Barcelona, especialitzat en plantes i comunitats d’àrees amb clima mediterrani. Està dividit en sectors que representen les àrees principals : Austràlia, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica, i les àrees mediterrànies de l’oest i de l’est. També s’hi pot veure la flora de les Illes Canàries.

    En sortir del Jardí Botànic, seguim pujant, per les escales mecàniques o per les escales normals, i arribem a la zona dedicada a les Olimpíades de 1992. Aquí s’ubiquen: l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Museu Olímpic, el Museu de l’Esport Joan Antoni Samaranch, el Palau de Sant Jordi, les Piscines Picornell, la Piscina Municipal de Salts i l’antic Palau dels Esports del carrer de Lleida, ara transformat en el Barcelona Teatre Musical.

    El Castell de Montjuïc està situat al cim de la muntanya, a uns 170 metres d’altura. Va ser una fortalesa militar transformada posteriorment en un museu militar. Actualment és un equipament municipal depenent de l’Ajuntament de Barcelona.

    Si vols fer de turista, t’aconsello que visitis el Poble Espanyol, un recinte que simula un antic poble d’Espanya, amb les seves places i estrets carrerons. Allà, hi pots viure diferents ambients, ja sigui per menjar, prendre alguna cosa o veure els espectacles que munten cada temporada. A més, pots visitar la torre de telecomunicacions.

    Ja veus, hi ha un munt de coses per veure a Montjuïc, ja siguis turista, esportista o només vulguis conèixer millor la teva ciutat.

    Maria Dolores Briales Jiménez

    Jardí Botànic de Barcelona

    Palau Sant Jordi i Torre de Telecomunicacions

    Poble Espanyol

    Article complet

  • Un dia a Cardona

    Ferran Wesselo i Comas (C2)

    Quan viatges, sempre hi ha un instant en el que per fi reconeixes on ets. Fins llavors has estat absent, caminant i parlant d’una forma gairebé automàtica. Encara que saps que ja no camines per Barcelona, internament segueixes dins de la teva rutina, t’és impossible desconnectar del tot. De cop, però, alces la vista i ho tens clar: seus en una terrassa d’un bar de Cardona, entre arbres pelats i nens que juguen. Tot és calma. Llavors, només llavors, escures el cul del cafè, respires profundament i somrius als amics. T’aixeques i dius: “Va, que tenim pressa”.

     

    Caminem fins el Castell de Cardona, la nostra primera parada. El paisatge que veiem des de dalt del castell –els verds fredíssims dels camps i la tranquil·litat distant del Pirineu– es trenca en el territori erm de les antigues mines de sal de Cardona. La Vall Salina sempre ha estat, ens diu la guia, lligat al nom de la vila: la sal ha sigut el principal motor econòmic i polític, motiu, per tant, de disputa entre nobles i territoris, entre empresaris i vilatans. El castell vol representar, amb formes romàniques i gòtiques, el poder de la família Cardona i demostrar la capacitat de defensa d’aquest mineral tan apreciat. Tot –ja sigui la torre, la muralla, o la pròpia església– respon a aquesta idea: el poder; poder esculpit en pedra massissa.

     

    Després de dinar baixem fins les mines de sal. Aquella mina que havia sigut durant segles un motor econòmic puntal és ara, com és habitual al país, un mer aparador turístic. La nostre guia, una animadora infantil, ens explica amb molta traça la naturalesa de Vall Salina i la història de la mina mentre va fent bromes a les criatures. Anem caminant entre parets sedoses de sal i estalactites que regalimen eternament. En acabat, posen un vídeo i ens condueixen fins la botiga de souvenirs.

     

    Tornem a Barcelona cansats però satisfets. Embadalit, mirant el paisatge des del cotxe, recordo que ben aviat tornarà a ser dilluns. Si abans no sabia sortir de la rutina, penso, ara no sé pas com hi tornaré a entrar.

    Castell de Cardona, vist des del poble.

    La Vall Salina, vista des de fora.

    La Mina de Cardona, jo i dos amics.

     

     

    Article complet

  • Un passeig per la història: La Riba de Santiuste

    castell1

    El que més crida l’atenció i atreu turistes és el majestuós castell que hi ha construït sobre el penyal al peu del poble. Per ell han passat des del Rei Ferran VIIè de Castellà i Lleó, fins un famós delinqüent anomenat “el Tony” que feia servir els passadissos secrets per fugir de la policia, i fins i tot, la secta Nova Acròpolis, que hi feia les seves reunions i rituals satànics.

    La situació del castell el converteix en un punt estratègic de defensa.
    El paisatge és bell, a un costat secà i a l’altre alzines i penyes on nien els voltors
    comuns, espècie en perill d’extinció, a la qual li va dedicar un capítol el Félix
    Rodríguez de la Fuente en el seu famós programa“ El hombre y la Tierra”.

    L’arena que rodeja el poble és de color roig, i el riu que banya els seus prats, és salat. Als afores, trobem les salines, fora de funcionament en l’actualitat, però amb molt esplendor fins els passats anys 50.

    I a l’altra muntanya que rodeja el poble, anomenada el “Alto”, trobem restes arqueològiques funeràries de l’època dels celtibers.

    La seva gent és humil i amb un toc de nostàlgia dels millors temps passats, que li transmet un encant especial. El fet de no tenir cobertura ni grans luxes, fa que la vida es valori d’una manera molt diferent a la que estem acostumats a la estressada gran ciutat. Aquí, a la Riba, hi ha tot el temps del món per explorar el teu voltant i el teu interior.

    Sens dubte, una visita molt recomanable per a tots aquells que vulguin veure com era la vida dels nostres avantpassats i per parar-se a pensar en què és el realment important.

    Elisabeth de la Fuente

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar