Entrades amb l'etiqueta ‘Costa Brava’

  • Escapada a Sant Antoni de Calonge

    La Costa Brava és un dels destins més visitats en els últims anys per la seva bellesa natural i el seu baix cost en comparació amb altres destins de costa. Recòrrer els seus poblets és una experiència única.

    Si el que busques aquesta vegada és harmonia entre natura, costa i tranquil·litat, no cal que te’n vagis gaire  lluny. Fent memòria del meu últim destí d’escapada a la Costa Brava, vaig descobrir Sant Antoni de Calonge.

    Sant Antoni és un poblet localitzat a la província de Girona, a l’Alt Empordà. Es troba situat per la part de costa entre Torre Valentina, al nord i Palamós, al sud i per la part de muntanya amb Calonge. És una vila d’origen pescador i la seva població actual és d’uns 5.200 habitants, la majoria turistes amb una segona residència.

     

    Si el que t’agrada és la naturalesa i les bones vistes o bé la platja, et recomano  agafar  el camí de ronda. Aquest camí és una visita imprescindible ja que recorre tota la costa fins a tocar Platja d’Aro. L’inici del camí es troba al final del passeig marítim per la part de Torre Valentina.  La durada de la excursió volta els 15-20 minuts. No obstant, recomano portar un bon calçat preparat per caminar per les roques, i sobretot una bona càmera, ja que les vistes són per immortalitzar.

    Entre totes les cales possibles puc dir que Roques Planes és una de les millors. Es tracta d’una caleta envoltada de pinars, penya-segats i roques de formes curioses per l’acció de la naturalesa. Això sí, ves amb compte on trepitges perquè està ple d’eriçons de mar.

    En conclusió, Sant Antoni de Calonge és el perfecte destí per a una escapada de relax, amb tot el necessari per gaudir d’un cap de setmana immillorable, envoltat de mar i muntanya. Un indret idíl·lic per a una estada familiar o en parella. Tanmateix, si el que busques és tot el contrari: oci nocturn i activitats, pots trobar-ho molt a prop, en concret a 15 minuts en cotxe hi ha Platja d’Aro i Palamós, dos destins més turístics que val la pena visitar.

     

    Laia Puig

    5/05/17

     

     

    Article complet

  • Costa Brava, ets única!

              Al poc temps de treballar aquí, justament quasi al acabar la feina i agafar les vacances, em vam parlar de la Costa Brava. Em van dir que era un lloc molt bonic amb unes platges i cales impressionants. Jo els hi vaig escoltar i vaig decidir veure amb els meus propis ulls si això era cert.

              Vaig decidir fer un recorregut i visitar Figueres, Roses, Cadaqués, Portlligat, Cap de Creus i Begur. Vam estar instalats en un camping a Roses. Les platges i el poble tenen unes vistes meravelloses. A Figueres, va ser visita obligada el museu de Dalí, ja que m’agrada moltíssim aquest artista. Igual que visitar la seva casa i veure el seu petit vaixell a Portlligat. A Cadaqués vam estar per la tarda. La calma que n’hi havia juntament amb la temperatura suau, va fer que el passeig pel poble fos molt agradable. La petita esglèsia i tot el petit comerç envolta a Cadaqués d’un encant únic.

                El recorregut de les cales va ser impressionant. Cada dia anaven amb el cotxe de cala en cala i cadascuna era millor que l’anterior. La barreja entre platja i muntanya fa que les cales siguin llocs únics i salvatges en els qual et pots oblidar de les teves preocupacions diàries. A més a més, l’aigua està molt freda i per això cada bany és absolutament revitalitzant. Nedar i bussejar allà és una experiència singular, ja siguis de naturalesa o de ciutat, ja que pots gaudir de multitud d’éssers vius.

              Vam acabar el viatge visitant el Cap de Creus i em va enamorar absolutament. Veure el capvespre allà és molt romàntic i vaig tenir de nou aquesta sensació de pau i tranquilitat que es pràcticament impossible tenir-la quan ets a casa teva.

                  Per finalitzar, vull dir que la Costa Brava és un lloc que enamora i que no pots deixar de visitar i alhora tenir ganes de tornar-hi. Costa Brava ets única!

                                                                                                                                                       Silvia Ballesta

    Article complet

  • Tossa de Mar: el meu racó de pau

    Quantes vegades hem escoltat o, fins i tot, hem pensat que ens agradaria anar de viatge a uResultat d'imatges de tossa de mar des de las curvasna platja paradisíaca, d’aquelles amb l’aigua d’un color blau turquesa que sembla que l’hagin pintat amb aquarel·les, una platja d’aigua cristal·lina que sense necessitat d’ulleres pots veure els peixos nedant. Què pensaríeu si us digués que no cal creuar un oceà per anar-hi? A tan sols uns quilòmetres de Barcelona tenim un petit poble de la costa brava: Tossa de Mar. Abans d’arribar-hi, quan encara estàs al cotxe desitjant que apareguin aquelles meravelloses vistes amb el castell i el mar de fons, ja notes tranquil·litat i calma. La barreja entre l’olor de muntanya i mar provoca una dosi de relaxació que mai en un altre lloc ho he pogut sentir com aquí.

    Tossa de Mar no és només un poble amb platja on pots anar-hi i banyar-te. Seria un delicte si no aprofitessis el dia per, si ets un amant del mar, perdre’t per les seves aigües amb unes ulleres i bussejar entre els milers d’animals marins que pots trobar o, si bé, ets un amant del sol, estirar-te a la vora del mar, tancar els ulls i escoltar la trencadissa de les onades als teus peus. Un lloc on després d’un llarg dia de platja i després d’un bon menjar als restaurants que pots trobar-hi tant a primera línia del mar com entre els carrerons de dintre el poble, val la pena perdre’t dintre del recinte emmurallat de la Vila Vella, ja que és un dels pocs exemples de població medieval fortificada que es conserva a les costes catalanes. Passejar pels seus carrerons plens de flors, perdre’t i trobar racons que mai abans havies vist. I per acabar, sopar al castell, enlluernat amb molta delicadesa i, acompanyat, sempre, de petites bandes de músics.

    Tenim la sort de viure a un territori que comparteix platja i muntanya, aprofitem-lo, perdem-nos-en i descobrim coses noves i, sobretot, compartim-ho, la vida compartida és més.

    Article complet