Entrades amb l'etiqueta ‘Escapades’

  • Pujada al cim del Turó de l’Home. Parc Natural del Montseny.

    Turó de l’Home.

    El Parc Natural del Montseny és un dels indrets amb més riquesa geogràfica i biològica de tota Catalunya. Aquest massís de la serralada Prelitoral , reserva de la biosfera, conté més varietats de flora que totes les illes britàniques juntes. Avui us proposem un itinerari excursionista que s’inicia a la font de Passavets, prop de Santa Fe del Montseny i que culmina al Turó de l’Home, a més de 1700 metres d’alçada. Aquest turó forma part del municipi de Fogars de Montclús i pertany a la comarca del Vallés Oriental.

    És un itinerari senyalitzat, fàcil de seguir per les seves fites i el seu bon manteniment, però al mateix temps una mica exigent pel que fa al desnivell del seu recorregut. El nom que rep aquest itinerari és PR-C 208, de Santa Fe del Montseny al Turó de l’Home. Durant el recorregut podreu trobar un afegitó que us portarà cap a les Agudes, però el que aquí recomanem és seguir els trams cap a l’ascens del Turó de l’Home i tornar a baixar pel mateix lloc.

    Pou de glaç.

    Quan iniciem el recorregut a la font de Passavets, entrarem de ple en una fageda. El faig, forma boscos de gran bellesa visual i és un arbre centreeuropeu. Ja ens indica que ens trobem a més de 1400 metres i que trobarem una obaga carregada d’humitat. En aquest tram trobarem dos vestigis històrics . Les places carboneres, on antigament és produïa carbó vegetal i el pou de gel, destinat a la producció de gel pel manteniment dels aliments segles enrere. Si continuem cap amunt trobarem una petita avetosa que ens assenyala que ja manca poc per arribar al cim.

    Els avets viuen en una alçada superior als faigs i són bioindicadors de baixes temperatures. Caminant per l’obaga de l’avetosa arribarem als vessants culminants de la muntanya i començarem a veure el ginebró. Espècie utilitzada per aconseguir produir la tan estimada ginebra i que també s’utilitza per curar mals de panxa. A pocs metres ja visualitzem el cim del Turó de l’Home i haurem arribat al punt més alt del Montseny. Unes vistes espectaculars ens faran gaudir com a bons excursionistes d’un entorn privilegiat.

    Per últim afegir que és probable que al llarg del recorregut observem corbs, gaigs i salamandres, espècies animals que sovintegen aquestes contrades.

    Com arribar-hi
    Amb transport particular: un cop arribats a Sant Celoni, agafar la carretera BV-5114 fins a Santa Fe del Montseny. Hi ha diferents aparcaments habilitats.
    Amb transport públic: bitllet combinat RENFE + Bus Parc (dissabtes, diumenges i festius). El preu aproximat si sortiu de Barcelona és de poc més de 10 €.

    Duració
    Amb un ritme tranquil és d’entre 4 i 5 hores.

    Recomanacions
    Calçat i roba còmode. Aigua i entrepà.

    Albert Sanchez Forcadell.

    Article complet

  • La Rocallarga des de l’Avenc. Itinerari meravellós per les espectaculars cingleres que envolten Tavertet.

    Aquest itinerari és una caminada circular de 14,7 km de longitud pels voltants dels cingles de l’Avenc.

    El punt de sortida i arribada de la ruta és Tavertet, un municipi de la comarca d’Osona, província de Barcelona que limita al nord amb la regió natural del Collsacabra i al sud amb Les Guilleries.

    Tavertet

    El poble va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Això, i l’espectacular entorn natural que l’envolta; frondosos boscos i cingleres, el proveeixen d’un encant molt especial, donat que és un bon punt de partida per a excursions i passejades per a tots els nivells, gràcies a la seva natura salvatge i a la poca distància que es troba del nucli urbà.

    Parc natural de Collsacabra

    El primer tram de l’excursió transcorre per la pista cimentada que ressegueix el Pla Boixer i uneix Tavertet amb la carretera que condueix a Rupit. A la masia de Rajols deixem la pista i ens encarem cap al collet de Rajols, la collada de les Graus i l’ermita de Sant Corneli. Des d’aquí baixem al torrent de la font de la Vena i la pista que arriba fins a un disseminat de masies. Prenem la pista que puja cap a Monteis, el pla de Monteis i el pla de la Soca Negra i continuem planejant fins al collet de Rajols i la Rocallarga, des d’on es tenen unes esplèndides vistes del Collsacabra. Des d’aquí només resta davallar fins a l’Avenc i donar per acabada una excursió que no deixa indiferent.

    Rocallarga

    La ruta dels cingles de l’Avenc ens permet endinsar-nos en un paratge feréstec i força desconegut del Collsacabra, el dels cingles de l’Avenc. El Collsacabra s’alça a l’extrem oriental de la comarca d’Osona, fregant La Selva i la Garrotxa, i formant una regió amb cingleres, que sovint embadaleix qui el visita. És una zona farcida de boscos, rierols, racons on descansar i paisatges que s’ensenyoreixen de qui els contempla. Zona de poblament dispers, ha estat des de sempre una regió agrícola i ramadera, on darrerament el turisme hi té cert pes. Durant la ruta visitem el dolmen i l’ermita de Sant Corneli, la imponent masia de Monteis i la fabulosa Rocallarga, una roca que sobresurt de la cinglera i que molts anomenen el Preikestolen català, en referència a la famosa roca de Noruega, una de les més fotografiades del món.

    Albert López Tena

    Article complet

  • MÓN SANT BENET

    Aquest lloc és molt recomanable si algú vol tenir un cap de setmana tranquil i relaxat. Actualment és un conjunt d’edificis.

    Situat a San Benet de Bages, està declarat bé cultural d’interès nacional. És tracta d’una antiga abadia benedictina, amb elements que van des del Romànic fins al Modernisme. Està voltat d’un entorn natural incomparable.

    L’accés més utilitzat, és a través del municipi de Navarcles. Nosaltres vam anar amb cotxe, però hi ha una combinació amb tren des de Barcelona a Manresa, i desprès amb autobús fins a Navarcles, de la parada d’autobús fins al complex hi ha una caminada d’uns quinze minuts.

    Els edificis són:

    La Fàbrica, on és  la recepció, la venda d’entrades de les visites, la botiga i el restaurant La Fonda.

    El Monestir, té una part més monumental de l’època medieval i la part modernista que va ser la residència d’estiueig del pintor Ramón Casas, i el campanar.

    Fundació Alicia, centre d’investigació en cuina.

    Casa de l’amo, antiga residència dels amos de la fàbrica.

    Hotel Món, allotjament de 4* amb dos restaurants.

    Hi ha visites guiades a tots els espais. Amb tarifes individuals i combinades. Amb preus especials per joves, jubilats i també per a grups. Les persones amb problemes de mobilitat poden accedir a tots els espais, tret del campanar.

    Nosaltres vam fer totes les visites, que ens van semblar molt instructives, però si cap lloc ens va sorprendre va ser la Fundació Alicia, Ali-mentació i cièn-cia, és un centre dedicat a la millora dels hàbits alimentaris. Et fa més conscient de la importància de l’alimentació com a fet cultural i com a factor educatiu.

    Recomano a tothom, i en especial a les famílies, que visitin aquest lloc, crec que el trobaran molt interessant.

     

    Montserrat Milián

    Article complet

  • Visita a les tines de Talamanca, Mura i Rocafort

    Per Joan Valverde

    Les tines de Talamanca, Mura i Rocafort es troben a la comarca del Bages, al vell mig de Catalunya. Les tines són uns dipòsits de grans dimensions que es feien servir durant el procés de vinificació o durant l’emmagatzematge del vi. Cal tenir en compte que durant el segle XIX el conreu de la vinya i la producció de vi va ser una activitat agrícola molt important en aquesta part de la geografia catalana. Parlar d’aquestes construccions és parlar de part de la història de Catalunya.

    Mapa de situació

    Aquesta és una ruta circular que es pot fer a peu o en bicicleta de muntanya. En el nostre recorregut veurem feixes on s’intueix que hi havia plantades grans extensions de vinyes. Actualment aquestes terres han estat substituïdes per ametllers i oliveres. Les tines que trobarem pel camí són construccions de forma quadrada o circular que es van fer amb pedra i morter de calç.

    Tines del Bleda

    Per arribar al punt de partida hem d’anar a la població del Pont de Vilomara, continuar en direcció a Rocafort per la carretera BV-1224 i quan arribem al punt quilomètric 4 girar a mà dreta en direcció a les Tines del Flequer. Un cop arribem a l’aparcament només ens caldrà seguir els panells informatius que donen indicacions de la ruta.

    Mapa del recorregut

     

    Tipus de senyalització

    El recorregut està ple de diferents construccions de paret seca, però us recomano que sobretot visiteu les Tines del Bleda, les Tines del Tosques i les Tines de l’Escudelleta.

    Espero que gaudiu d’aquest recorregut que forma part del nostre passat i que s’ha conservat en perfecte estat per a què les noves generacions ho continuem descobrint avui dia.

    Us asseguro que aquest viatge per conèixer les tines del Bages no us deixarà indiferents i segurament el recomanareu a tots els vostres amics i familiars.

    Article complet

  • Escapada a Lles de Cerdanya

    per Quico Rivera

    El poble de Lles de Cerdanya es troba en el Prepirineu català, en un meravellós entorn envoltat de prats de pastura i amb unes vistes precioses, a tocar de les impressionants parets del nord de la serra del Cadí. Situat a 1.471 metres d’altitud, aquest municipi de muntanya el formen, a part del mateix Lles, diversos nuclis aïllats, com són Arànser, Coborriu de la Llosa o Múser.

    A l’hivern s’hi pot practicar l’esquí nòrdic a les estacions de Lles i Arànser, i amb el bon temps esdevé un lloc privilegiat per a l’excursionisme i el contacte amb l’alta muntanya. En aquest sentit, destaquen els populars estanys de la Pera, situats en un escenari idíl·lic a 2.357 m, i on aquells a qui les cames no els acompanyin en una travessa preciosa (és punt de pas del GR 11.10, una de les variants del sender de gran recorregut transpirinenc, que comunica la Cerdanya amb el Principat d’Andorra) poden arribar en cotxe per una pista forestal apta per tot tipus de vehicles.

    Estany gran de la Pera

    Els refugis de Cap de Rec, dels Pradells i dels mateixos Estanys de la Pera, i llocs d’aixopluc, com poden ser la cabana dels Esparvers o la de les Pollineres, són també el punt de partida d’innumerables ascensions a cims propers i rutes, tant a peu com en BTT.

    Cabana dels Esparvers (2.070 m)

    També és molt recomanable passejar per la recòndita vall de la Llosa i descobrir raconets com el Molí de Salt, al riu de la Llosa, en una excursió molt apropiada per a realitzar amb nens. Les dates ideals per fer aquesta excursió i gaudir del fabulós entorn, són la primavera en època de desgel i a la tardor, per la gran quantitat d’arbres caducifolis que ens oferiran una paleta de colors espectaculars. Aquesta excursió forma part de l’itinerari del Camí dels Bons Homes.

    Passarel·la del riu de la Llosa

     

    Salt del Molí

    Se’ns dubte, en gaudireu moltíssim i us costarà d’oblidar durant molt de temps.

    Feliç viatge!

     

     

     

    Article complet

  • Un viatge pas a pas

    Lídia Barreto

    LA MAR TRANSPARENT DE MENORCA

    N’hi ha al nord i n’hi ha al sud. N’hi ha de familiars i n’hi ha de solitàries. N’hi ha de verges i n’hi ha d’urbanitzades. Però totes són magnífiques, les platges de Menorca, l’illa de les aigües transparents, la sorra blanca i els penya-segats de vertigen.

    Si voleu gaudir d’un dia de platja tranquil i amb les aigües netes, transparents i sense gaires ones, un aspecte important a tenir en compte abans d’escollir a quina platja dirigir-vos, és mirar la previsió del temps a Menorca, especialment el vent. Si els vents són de component nord, sempre és millor anar a una de les platges de la costa sud. Si, al contrari, els vents són de component sud, cap a les platges del nord, sense dubtes.

    Platges i cales de la costa nord

    A la costa nord de Menorca, fortament castigada per la tramuntana, hi trobareu un paisatge agrest i de grans contrastos. És un litoral molt sinuós, amb grans accidents geogràfics com són el cap de Cavalleria o la badia de Fornells. On podreu gaudir de platges i racons molt diferents, tant de còdols com d’arena, però la majoria amb molt poca vegetació al seu voltant.

    La platja des Grau, és una de les millors platges de Menorca per anar-hi amb nens, i a tocar del far de Favàritx, hi teniu cala Presili i cala Tortuga dues de les millors platges verges de Menorca.

     

     

     

     

     

     

     

     

    Cala Tortuga

    Platges i cales de la costa sud

    La costa sud de Menorca, a esquenes del vent de tramuntana, és una costa molt més dòcil i protegida dels embats dels temporals. La seva part de ponent és una zona de penya-segats de pedra calcària coberts de pins, interromputs per petites cales, d’arena blanca i aigües turquesa on hi trobareu les platges verges de Ciutadella.

    Una alternativa és contemplar els hipnòtics blaus de cala Turqueta, Macarella i Macarelleta des dels turons que les envolten i caminar pels camins que uneixen aquests tres paratges únics, als quals també s’hi accedeix a peu en el seu tram final perquè la profusa vegetació obliga a deixar els vehicles a una prudencial distància.

    Es necessita, per això, anar proveït d’aigua i menjar, ja que només hi ha un xiringuito a la Macarella, que acostuma a estar ple i que tampoc fa cap favor al paisatge, pràcticament verge per la resta.

     

     

     

     

     

     

     

     

    Cala Macarella i Macarelleta

     

    Per acabar, el litoral de Menorca és un seguit de penya-segats de major o menor alçada, interromput per una gran quantitat de platges de tota mena. Petites, grans, verges, solitàries, urbanitzades, massificades, amb serveis o sense. Algunes d’elles hi podrem arribar en cotxe o inclús amb transport públic, d’altres hi haurem d’anar caminant. Unes són platges ideals per anar-hi amb nens i unes altres per gaudir-les sols, amb amics o en parella. Sigui com sigui, durant les nostres vacances a Menorca sempre tindrem un gran ventall de possibilitats per gaudir de la platja i el mar.

    Article complet

  • De necroturisme per Barcelona

    Per Lida Morera de la Vall

    L’anomenat necroturisme o turisme de cementiri té una llarga tradició a Europa, però a Espanya està donant els seus primer passos. Cada cop són més els fossars que obren les seves portes als visitants i organitzen, fins i tot, rutes específiques.

    Però, d’on ve aquesta tendència? Molts turistes, farts dels recorreguts “clàssics” sempre abarrotats i a voltes orientats tan sols a treure rendiment econòmic, han entès que els cementeris són un element arquitectònic d’importància cultural que, a més a més, ofereixen la soledat que busquen en les seves visites. Tant és així que ja existeix la Ruta Europea de Cementiris formada per 53 necròpolis de 39 ciutats diferents, en un total de 18 països. Els representants de Barcelona són els fossars del Poblenou i de Montjuïc, amb uns 6.000 visitants anuals.

    Aquesta ruta funerària europea s’integra dins dels itineraris culturals que promou, des de fa 24 anys, el Consell d’Europa. Per copsar la importància d’aquests itineraris sols cal mencionar que el primer recorregut de l’Estat espanyol a incorporar-se va ser el Camí de Santiago (1987) i més tard van integrar-se, entre d’altres, el llegat d’Al-Andalus o la ruta Don Quixot.

    Un cop situats en aquesta nova forma de turisme, us parlaré del  cementiri de Montjuïc de Barcelona i d’allò que pot oferir -vos.

    La necròpolis de Montjuïc se situa a la vessant marítima de la muntanya de la qual pren el nom i s’escampa per 56 hectàrees. Es va inaugurar l’any 1883 quan la del Poblenou, degut a augment demogràfic de Barcelona,  va quedar petita.

    Actualment es realitzen 3 tipus de visites guiades:

    1. La ruta artística, per als amants de l’arquitectura, l’escultura i les arts aplicades. Es visiten 40 sepultures (inclou mausoleus i escultures d’alt valor artístic) del període comprès entre el 1888 i el 1936.
    2. La ruta històrica recorre 48 sepultures pertanyents a personalitats destacades de diferents disciplines, per a aquells que volen endinsar-se en la història de Barcelona a través dels seus habitants de gran significació política, social i cultural dels anys 1888 a 1936.
    3. La ruta combinada, per als que no poden decidir-se entre una de les dues anteriors i que comprèn 37 sepultures d’ambdós recorreguts.

    Jo he fet les dues primeres i m’han semblat una forma magnífica de conèixer la història de Barcelona i de la seva societat.

    Per aquells que penseu que es tracta d’una opció molt macabra, vull dir-vos que en cap moment tens aquesta impressió, ans al contrari, es parla únicament d’història i d’art, des d’un punt de vista molt enriquidor, gràcies a la professionalitat dels guies. Us animo a conèixer el turisme de cementeri a Barcelona, que, de ben segur, no us decebrà!!!!

     

    2017-05-03

     

    Article complet

  • Siurana, el poblet més fotogènic del Priorat

    Enfilat en un penyal de pedra calcària i guaitant un paisatge de valls i penya-segats, aquesta petita localitat de la província de Tarragona és, per mèrits propis, un poble de conte on es pot passejar pels seus carrerons de caràcter medieval, descobrir les seves llegendes protagonitzades per belles nobles morisques i gaudir de les seves postes de sol.

    La visió del pintoresc poble arribant des de Cornudella de Montsant, municipi al qual pertany, és un paisatge que no s’oblida fàcilment. Aquí només viuen una vintena d’ànimes, una placidesa que els amants del senderisme i escaladors assaboreixen quan arriben i que, sobretot, durant els caps de setmana i a l’estiu, es fa patent per l’afluència forana. Els primers coneixen bé el camí antic de Siurana, el qual antigament enfilava el poble amb Cornudella de Monsant, recentment recuperat i que forma part de la Xarxa de Senders del Priorat.

    Sens dubte, un dels grans atractius de Siurana és el seu passat sarraí, ja que gràcies a la seva estratègica ubicació, protegida per la Serra de Gritella, va ser l’últim reducte de la dominació musulmana a Catalunya. Les restes del castell àrab construït al segle IX coronen el poble i el seu nucli de cases, amb la plaça Vella com a epicentre. Fins al quilòmetre zero de Siurana s’arriba entre silenciosos i recargolats carrerons empedrats, jalonats de casalots medievals, racons perfumats de geranis i un petit arc que comunica dos casalots a banda i banda del carrer principal. La fortalesa, que va pertànyer al governador de Siurana, estava estratègicament situada a la part alta d’un avenc, amb vistes a la vall.

    No cal esforçar-se molt per localitzar el mirador més espectacular. Tots els camins condueixen al cingle conegut com el Salt de la Reina Mora. Es pot baixar fins a ell pel camí de la Trona, que neix al costat de les ruïnes del castell, i que passa en un primer tram per un antic camí de ferradura. Segons la llegenda, va ser just des d’aquest penya-segat des d’on va saltar amb el seu cavall blanc la filla del valí, la bella reina mora Abdelazia, que va preferir així acabar amb la seva vida abans de veure sotmesa a l’exèrcit cristià que assetjava la fortalesa en 1153. Des d’aquest vertiginós enclavament s’observa la marca del que sembla la ferradura del cavall a causa del seu impressionant salt al buit i, reptant a l’abisme, les impressionants vistes que regala aquesta talaia dels cims de les muntanyes de Prades i del pantà de Siurana.

     

     

     

     

     

     

     

    El carrer Major desemboca molt a prop d’un altre dels tresors del poble: l’església romànica de Santa Maria de Siurana. D’estil romànic i construïda entre els segles XII i XIII després de l’arribada de les tropes del rei Ramon Berenguer IV, el seu estat de conservació és excel·lent. Té una planta de nau única i un absis semicircular evident des de fora. L’església s’aixeca majestuosa al mig del poble, lluint el bon fer dels picapedrers medievals. Tot i que no està oberta al públic, la superfície de vidre instal·lada a la porta permet veure el seu interior.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    No gaire lluny es troba un bon lloc per finalitzar el recorregut. A un pas del refugi Ciríac Bonet, un dels millors enclavaments del poble on gaudir d’un refrigeri i, de passada, des de la terrassa, delectar-se en els cingles de la serra de la Mussara, es troba el monument que commemora el VIII Centenari de la Reconquesta de Siurana.

     

    Albert López Tena

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar