Entrades amb l'etiqueta ‘excursió’

  • La Rocallarga des de l’Avenc. Itinerari meravellós per les espectaculars cingleres que envolten Tavertet.

    Aquest itinerari és una caminada circular de 14,7 km de longitud pels voltants dels cingles de l’Avenc.

    El punt de sortida i arribada de la ruta és Tavertet, un municipi de la comarca d’Osona, província de Barcelona que limita al nord amb la regió natural del Collsacabra i al sud amb Les Guilleries.

    Tavertet

    El poble va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Això, i l’espectacular entorn natural que l’envolta; frondosos boscos i cingleres, el proveeixen d’un encant molt especial, donat que és un bon punt de partida per a excursions i passejades per a tots els nivells, gràcies a la seva natura salvatge i a la poca distància que es troba del nucli urbà.

    Parc natural de Collsacabra

    El primer tram de l’excursió transcorre per la pista cimentada que ressegueix el Pla Boixer i uneix Tavertet amb la carretera que condueix a Rupit. A la masia de Rajols deixem la pista i ens encarem cap al collet de Rajols, la collada de les Graus i l’ermita de Sant Corneli. Des d’aquí baixem al torrent de la font de la Vena i la pista que arriba fins a un disseminat de masies. Prenem la pista que puja cap a Monteis, el pla de Monteis i el pla de la Soca Negra i continuem planejant fins al collet de Rajols i la Rocallarga, des d’on es tenen unes esplèndides vistes del Collsacabra. Des d’aquí només resta davallar fins a l’Avenc i donar per acabada una excursió que no deixa indiferent.

    Rocallarga

    La ruta dels cingles de l’Avenc ens permet endinsar-nos en un paratge feréstec i força desconegut del Collsacabra, el dels cingles de l’Avenc. El Collsacabra s’alça a l’extrem oriental de la comarca d’Osona, fregant La Selva i la Garrotxa, i formant una regió amb cingleres, que sovint embadaleix qui el visita. És una zona farcida de boscos, rierols, racons on descansar i paisatges que s’ensenyoreixen de qui els contempla. Zona de poblament dispers, ha estat des de sempre una regió agrícola i ramadera, on darrerament el turisme hi té cert pes. Durant la ruta visitem el dolmen i l’ermita de Sant Corneli, la imponent masia de Monteis i la fabulosa Rocallarga, una roca que sobresurt de la cinglera i que molts anomenen el Preikestolen català, en referència a la famosa roca de Noruega, una de les més fotografiades del món.

    Albert López Tena

    Article complet

  • La ruta del vedat a Teià

    Quina sorpresa m’he portat aquesta setmana quan el meu fill de setze anys, arriba a casa de l’institut i ve i em diu: Mare, el diumenge vull anar d’excursió i vull convidar al meu amic Aitor a què vingui amb nosaltres. I en un tres i no res, faig memòria d’una d’aquelles excursions que vam fer fa molt de temps, quan els nens no eren tan “grans” i no tenien cap problema a sortir amb els pares.

    Així, doncs, el diumenge al matí vam sortir cap a la ruta del Vedat, que és una excursió circular molt ben indicada i fàcil de seguir, que s’inicia i s’acaba al poble de Teià i en la qual vam poder gaudir dels paisatges naturals de la comarca del Maresme.

    Per poder fer-la vam haver d’anar cap a l’edifici de la Unió, que és el lloc on comença aquesta ruta,  i caminar cap amunt per la riera fins a trobar el Torrent del Molí on hi ha un vell molí de farina.

    Seguim caminant per la senda, envoltada per un bosc d’alzines,  fins a arribar a la font del Senglar que porta aquest nom perquè el boc per on surt l’aigua representa el cap d’un senglar; de la qual sort que rajava aigua i així,  vam aprofitar per mullar-nos una mica el cap. Tot seguit, vam continuar el camí fins que vam trobar a prop d’una petita muntanya una estàtua de marbre dedicada al Sagrat Cor.

    Després de fer-nos unes quantes fotos vam continuar pujant fins arribar a la font del Grill i una mica més amunt al refugi de la Ferreria del Vedat. Aquest refugi era abans la ferreria d’una pedrera on reparaven les eines que feien servir els picapedrers. En aquest punt vam aturar-nos, aprofitant que hi havia una taula de picnic, on vam poder seure tranquil·lament per recuperar forces i prendre una mica de fruita i avellanes.

    A continuació, vam agafar les escales que surten de l’esquerra del refugi per arribar després d’una estona als Rocs d’en Flores o Pedra del Dinosaure com també se l’anomena perquè són uns blocs granítics apilats de grans dimensions. Aquí els nens van intentar pujar-hi i, com que no hi podien, van acabar fent badoqueries.

    Seguim davallant i arribem a la font del Pericó d’en Canal que consta de quatre basses en forma esglaonada i, com no, vam tornar-nos a mullar per treure’ns la calor i d’aquesta manera tornar cap al cotxe ben fresquets.

    Rosa Jiménez

     

     

     

    Article complet

  • Ens quedem a casa!

    Els dies previs a Setmana Santa els amics, coneixedors del nostre esperit viatger, ens preguntaven: on aneu aquests dies? Marxeu a algun lloc? La nostra resposta en tots els casos va ser la mateixa, ens quedem a casa! No entenent casa com l’edifici sinó com a regió territorial que ens sentim més pròxima, en el nostre cas la Garrotxa.

    Doncs ens vam quedar a la terra aspre de mala petja amb la intenció de gaudir dels seus accidents geogràfics. Concretament vam planejar una ruta per l’Alta Garrotxa, centrada en l’ascens al Puig del Bassegoda.

    La ruta la vam començar des de Sadernes i vam seguir les instruccions de manera minuciosa del blog que us adjunto a continuació:

    http://marcbota.blogspot.com.es/2012/11/bassegoda-1373-m-gaudint-de-la-tardor.html

    Seguir les instruccions ens va ajudar a no perdre’ns. Amb aquesta entrada no pretenc instruir sobre la ruta sinó més aviat expressar les sensacions viscudes , i a través d’això convèncer-vos per fer una excursió que val molt la pena.

    En el primer tram del camí no s’intueix el cim del Bassegoda i després de caminar una hora et pots arribar a plantejar si valdrà la pena caminar tant (6 hores anar i tornar). Aquest pensament s’esvaeix quan apareix el cim dins el teu angle de visió, llavors quedes absort per l’harmonia del paisatge, on les formes abruptes de les roques queden suavitzades per una cobertura d’arbres contínua; és un fenomen impressionant. Els vessants i els colls de la muntanya formen angles únics que impossibiliten trobar una simetria a la muntanya, quan veus això, te n’adones de l’ho especial que és l’indret.

    Tots aquest records els tinc d’un dia de primavera on el sol ens va regalar una il·luminació excel·lent i vam poder gaudir dels colors en tota plenitud. El fred i el vent tampoc ens van enterbolir cap vista.

    Espero que amb aquest resum d’impresions engresqui als lectors a aprofiar un altre dels encants de Catalanya.

    PB100157

    Sònia Suñer

    Article complet

  • El Cementiri dels Empestats, un cementiri amb història.

    La visita que us proposo avui és al Cementiri dels Empestats. Aquest Cementiri el vam conèixer fa poc, quan vam anar a fer un dinar familiar al Restaurant El Cau (bon menjar, amb algunes opcions vegetarianes). El Cementiri està situat a pocs metres de l’establiment, i s’hi pot accedir fàcilment a peu. Pertany al terme municipal de Tiana, i està a prop de la Conreria i de la Cartoixa de Montalegre, sobre el coll de Montalegre, a uns 18 km de Barcelona. El terreny forma part del Parc Natural de la Serra de Marina.

    El Cementiri dels Empestats també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga. Segur que hi ha més noms, però aquests són els més utilitzats popularment. En aquest cementiri hi trobem tan sols una pedra amb algunes inscripcions, que ens marca la fossa comuna on alguns infectats d’aquesta malaltia van ser enterrats. Aquest monument va ser col·locat l’any 1871, un cop l’epidèmia ja hagué finalitzat.holiday 022

    La història d’aquest indret amagat és molt senzilla, i n’existeixen varies, de versions. L’any 1870, al barri de la Barceloneta, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Per internet hi ha informacions que expliquen com, un cop desallotjat el barri de la Barceloneta per ordre de l’Ajuntament i la Junta de Sanidad, els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna. Aquesta seria una primera versió dels fets. La segona, explicada pels meus familiars, no deixa tan bé a les autoritats. Diuen que els carros que transportaven als malalts (i dic malalts perquè no sempre estaven morts quan sortien de Barcelona) eren enviats a les afores de la ciutat, sent una d’aquestes afores aquest racó de muntanya que pertany a Tiana. Un cop arribaven al que coneixem com a Cementiri dels Empestats, els enterraven. La persona que havia portat el carro també s’hi havia de quedar, ja que havia entrat en contacte amb el virus i per tant es considerava que havia estat també contaminat. Entenc que la versió casolana és més digne d’una pel·lícula de por, però jo me la crec més que l’altre- intueixo que a al segle XIX anaven bastant per feina pel que fa a aquest tipus de situacions. No m’hagués agradat estar al lloc del que portava als morts.aaa

    Us deixo un link amb el mapa de la zona- pel post d’avui, m’ha semblat més interessant explicar-vos la història de l’indret que l’entorn o el recorregut. Hi ha diferents rutes per arribar-hi, però l’aparcament del restaurant és un bon inici per visitar el Cementiri i posar-se en camí per explorar una mica la zona.

    Marta Bayà

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar