Entrades amb l'etiqueta ‘Maresme’

  • Un diumenge a casa? Millor visiteu Malgrat de Mar amb els més petits!

    Malgrat de Mar és un poblet que mereix una visita. Feia temps que no hi anava i, aquest cap de setmana passat vam decidir la meva parella i jo fer-hi una petita excursió per recordar tots aquells llocs pels que passejava amb la família durant la meva infància.

    No se ben bé que és el que em recorda a aquelles tardes d’estiu: potser és l’olor del mar; potser els carrers, que no han canviat gens ni mica, o potser l’aire fresc que corre al vespre. En qualsevol cas, en un intent, possiblement fallit, per ser objectiva, us volia fer un post proposant-vos una sortida de diumenge pels més petits.

    Malgrat de Mar és l’últim municipi de la província de Barcelona fet que ens dóna la possibilitat, per aquells que no disposem de cotxe, d’arribar-hi en transport públic. S’hi triga una hora i vint minuts des de Plaça Catalunya amb la línia R1, que passa cada mitja hora  -podeu clicar aquí per informar-vos dels horaris-.

    Com ja sabeu, Malgrat és un municipi de platja, de manera que, sempre podeu anar-hi per prendre el sol a l’estiu, o passejar-hi a l’hivern. No obstant, Malgrat, a més de tenir la platja, disposa de gran quantitat de zones verdes. Hi ha un parc bastant conegut que no us el podeu perdre: el parc de Francesc Macià. És veritablement enorme i disposa d’una gran quantitat d’equipaments: ponts tirolesos, tobogans, zona de sons i fins i tot, figures enormes com els bolets-casa, per als nans del parc; magdalenes i pastes diverses o, fins i tot gomes i llapis gegants que mereixen una fotografia. A més, el parc disposa de zones picnic per famílies i aparcament gratuït. Per aquells que preferiu no anar massa carregats, just al parc hi ha el restaurant, la Torreta -podeu donar una ullada al seu lloc web-.

    Us deixo una fotografia que segur que us deixa amb moltes ganes d’anar-hi. Sens dubte algun, els més petits quedaran al·lucinats!

     

    Míriam Zapata Vílchez

    Article complet

  • La ruta del vedat a Teià

    Quina sorpresa m’he portat aquesta setmana quan el meu fill de setze anys, arriba a casa de l’institut i ve i em diu: Mare, el diumenge vull anar d’excursió i vull convidar al meu amic Aitor a què vingui amb nosaltres. I en un tres i no res, faig memòria d’una d’aquelles excursions que vam fer fa molt de temps, quan els nens no eren tan “grans” i no tenien cap problema a sortir amb els pares.

    Així, doncs, el diumenge al matí vam sortir cap a la ruta del Vedat, que és una excursió circular molt ben indicada i fàcil de seguir, que s’inicia i s’acaba al poble de Teià i en la qual vam poder gaudir dels paisatges naturals de la comarca del Maresme.

    Per poder fer-la vam haver d’anar cap a l’edifici de la Unió, que és el lloc on comença aquesta ruta,  i caminar cap amunt per la riera fins a trobar el Torrent del Molí on hi ha un vell molí de farina.

    Seguim caminant per la senda, envoltada per un bosc d’alzines,  fins a arribar a la font del Senglar que porta aquest nom perquè el boc per on surt l’aigua representa el cap d’un senglar; de la qual sort que rajava aigua i així,  vam aprofitar per mullar-nos una mica el cap. Tot seguit, vam continuar el camí fins que vam trobar a prop d’una petita muntanya una estàtua de marbre dedicada al Sagrat Cor.

    Després de fer-nos unes quantes fotos vam continuar pujant fins arribar a la font del Grill i una mica més amunt al refugi de la Ferreria del Vedat. Aquest refugi era abans la ferreria d’una pedrera on reparaven les eines que feien servir els picapedrers. En aquest punt vam aturar-nos, aprofitant que hi havia una taula de picnic, on vam poder seure tranquil·lament per recuperar forces i prendre una mica de fruita i avellanes.

    A continuació, vam agafar les escales que surten de l’esquerra del refugi per arribar després d’una estona als Rocs d’en Flores o Pedra del Dinosaure com també se l’anomena perquè són uns blocs granítics apilats de grans dimensions. Aquí els nens van intentar pujar-hi i, com que no hi podien, van acabar fent badoqueries.

    Seguim davallant i arribem a la font del Pericó d’en Canal que consta de quatre basses en forma esglaonada i, com no, vam tornar-nos a mullar per treure’ns la calor i d’aquesta manera tornar cap al cotxe ben fresquets.

    Rosa Jiménez

     

     

     

    Article complet

  • El Cementiri dels Empestats, un cementiri amb història.

    La visita que us proposo avui és al Cementiri dels Empestats. Aquest Cementiri el vam conèixer fa poc, quan vam anar a fer un dinar familiar al Restaurant El Cau (bon menjar, amb algunes opcions vegetarianes). El Cementiri està situat a pocs metres de l’establiment, i s’hi pot accedir fàcilment a peu. Pertany al terme municipal de Tiana, i està a prop de la Conreria i de la Cartoixa de Montalegre, sobre el coll de Montalegre, a uns 18 km de Barcelona. El terreny forma part del Parc Natural de la Serra de Marina.

    El Cementiri dels Empestats també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga. Segur que hi ha més noms, però aquests són els més utilitzats popularment. En aquest cementiri hi trobem tan sols una pedra amb algunes inscripcions, que ens marca la fossa comuna on alguns infectats d’aquesta malaltia van ser enterrats. Aquest monument va ser col·locat l’any 1871, un cop l’epidèmia ja hagué finalitzat.holiday 022

    La història d’aquest indret amagat és molt senzilla, i n’existeixen varies, de versions. L’any 1870, al barri de la Barceloneta, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Per internet hi ha informacions que expliquen com, un cop desallotjat el barri de la Barceloneta per ordre de l’Ajuntament i la Junta de Sanidad, els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna. Aquesta seria una primera versió dels fets. La segona, explicada pels meus familiars, no deixa tan bé a les autoritats. Diuen que els carros que transportaven als malalts (i dic malalts perquè no sempre estaven morts quan sortien de Barcelona) eren enviats a les afores de la ciutat, sent una d’aquestes afores aquest racó de muntanya que pertany a Tiana. Un cop arribaven al que coneixem com a Cementiri dels Empestats, els enterraven. La persona que havia portat el carro també s’hi havia de quedar, ja que havia entrat en contacte amb el virus i per tant es considerava que havia estat també contaminat. Entenc que la versió casolana és més digne d’una pel·lícula de por, però jo me la crec més que l’altre- intueixo que a al segle XIX anaven bastant per feina pel que fa a aquest tipus de situacions. No m’hagués agradat estar al lloc del que portava als morts.aaa

    Us deixo un link amb el mapa de la zona- pel post d’avui, m’ha semblat més interessant explicar-vos la història de l’indret que l’entorn o el recorregut. Hi ha diferents rutes per arribar-hi, però l’aparcament del restaurant és un bon inici per visitar el Cementiri i posar-se en camí per explorar una mica la zona.

    Marta Bayà

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar