Entrades amb l'etiqueta ‘muntanya’

  • La Mola

    350px-Sant_Llorenç_del_Munt

     

    El lloc que us recomano és el meu racó per desconnectar a la natura, a prop de casa i on s’hi pot anar sense gaires preparatius.

    La Mola és una muntanya de 1.100 metres d’altitud, al massís de Sant Llorenç del Munt, al municipi de Matadepera, a tocar de Terrassa.

    Per mi significa natura a prop de casa, però això és cert a mitges, ja que si no disposes de transport privat, i t’has de refiar del transport públic que la web de Parcs de la Diputació anuncia de forma massa optimista, vas llest, la realitat és més prosaica, ja que de tot el llistat que anuncien, només un autobús, que tan sols funciona els diumenges, realment t’hi apropa. Així que si no teniu cotxe, us recomano que convenceu a algú que sí en tingui i us hi acompanyi.

    Si el que busqueu és una sortida familiar, és perfecte, hi he vist pujar des dels nens més petits fins a la gent més gran. És una excursió adequada per a tothom, fins i tot pels ases. Els fan servir els del restaurant que hi ha a dalt de tot de la muntanya per pujar-hi el menjar. El que està bé de les pobres bèsties és que les tenen en un tancat, en un pla a dalt del cim, on t’hi pots atansar i donar-los de menjar, i tot i que recomanen que no es faci, com és de preveure, ningú en fa cas.

    Un cop a dalt, i quan us hagueu cansat de molestar els rucs i les mules, i abans de deixar-vos la setmanada al restaurant, podeu visitar el monestir romànic, que la veritat és que és força maco i sembla que està emparentat amb el de Sant Cugat. Si el rodegeu, veureu tota la plana del Vallès, el Montcau i també Montserrat. I si esteu una mica desorientats, hi ha una taula d’orientació geogràfica que us ajudarà a posar nom a tot el que s’hi veu d’allà estant.

    Si esteu disposats a arriscar-vos a que se us faci fosc a mitja baixada, amb el perill de perdre’s, quedeu-vos fins veure com es pon el sol darrera de Montserrat. Molt recomanable. Això sí, un cop vist, brillo i cap avall.

    20151115_173144-1

    I pels que no us voleu limitar a pujar a la Mola, i voleu conèixer millor el Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquí hi trobareu més informació.

    Article complet

  • El Cementiri dels Empestats, un cementiri amb història.

    La visita que us proposo avui és al Cementiri dels Empestats. Aquest Cementiri el vam conèixer fa poc, quan vam anar a fer un dinar familiar al Restaurant El Cau (bon menjar, amb algunes opcions vegetarianes). El Cementiri està situat a pocs metres de l’establiment, i s’hi pot accedir fàcilment a peu. Pertany al terme municipal de Tiana, i està a prop de la Conreria i de la Cartoixa de Montalegre, sobre el coll de Montalegre, a uns 18 km de Barcelona. El terreny forma part del Parc Natural de la Serra de Marina.

    El Cementiri dels Empestats també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga. Segur que hi ha més noms, però aquests són els més utilitzats popularment. En aquest cementiri hi trobem tan sols una pedra amb algunes inscripcions, que ens marca la fossa comuna on alguns infectats d’aquesta malaltia van ser enterrats. Aquest monument va ser col·locat l’any 1871, un cop l’epidèmia ja hagué finalitzat.holiday 022

    La història d’aquest indret amagat és molt senzilla, i n’existeixen varies, de versions. L’any 1870, al barri de la Barceloneta, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Per internet hi ha informacions que expliquen com, un cop desallotjat el barri de la Barceloneta per ordre de l’Ajuntament i la Junta de Sanidad, els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna. Aquesta seria una primera versió dels fets. La segona, explicada pels meus familiars, no deixa tan bé a les autoritats. Diuen que els carros que transportaven als malalts (i dic malalts perquè no sempre estaven morts quan sortien de Barcelona) eren enviats a les afores de la ciutat, sent una d’aquestes afores aquest racó de muntanya que pertany a Tiana. Un cop arribaven al que coneixem com a Cementiri dels Empestats, els enterraven. La persona que havia portat el carro també s’hi havia de quedar, ja que havia entrat en contacte amb el virus i per tant es considerava que havia estat també contaminat. Entenc que la versió casolana és més digne d’una pel·lícula de por, però jo me la crec més que l’altre- intueixo que a al segle XIX anaven bastant per feina pel que fa a aquest tipus de situacions. No m’hagués agradat estar al lloc del que portava als morts.aaa

    Us deixo un link amb el mapa de la zona- pel post d’avui, m’ha semblat més interessant explicar-vos la història de l’indret que l’entorn o el recorregut. Hi ha diferents rutes per arribar-hi, però l’aparcament del restaurant és un bon inici per visitar el Cementiri i posar-se en camí per explorar una mica la zona.

    Marta Bayà

    Article complet

Entrades següents >> <<

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar