Entrades amb l'etiqueta ‘Premi Sant Jordi’

  • ‘Digues un desig’, de Jordi Cabré

    Cabré, Jordi. Digues un desig. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2019. 264 p. ISBN: 9788441232013. 19,50 €.

    Jordi Cabré i Trias és advocat, periodista, polític i autor de diverses novel·les i assajos. L’any 2002 va ser guardonat amb el Premi El lector de l’Odissea per la seva obra La pregària del Diable i l’any 2018 va guanyar el Premi Sant Jordi amb Digues un desig.

    Digues un desig és una obra d’intriga que ens trasllada a la Barcelona de l’any 2026. A partir de dos plans narratius, l’autor ens proposa una novel·la dins d’una novel·la que reflexiona sobre la identitat, sobre qui som, qui volem ser o de com ens veuen els altres.

    En el primer pla narratiu, trobem un escriptor de gran èxit, professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, casat i amb fills, que descobreix que el dia de Sant Jordi el llibre més venut és la seva autobiografia. Ell nega haver-la escrit i no la reconeix com a certa.

    En el segon pla narratiu, situat a Cadaqués l’any 2023, el lector llegeix en primera persona la falsa autobiografia de l’escriptor, que revela, amb molta estètica i sensualitat, una infidelitat amb una alumna de l’Escola d’Escriptura i, fins i tot, un assassinat.

    A mesura que avancen els capítols, el protagonista va establint una confusa relació amb el segon pla narratiu amb un seguit de situacions surrealistes i paral·lelismes amb la realitat que mouen l’eix de la història sense saber on ens porta la trama.

    Finalment, les dues narracions conflueixen en una pregunta obligada: Què és realitat i què és ficció? El resultat és una història enginyosament estructurada, amb una acurada descripció dels personatges i una prosa clara i detallista plena de referències a l’art, el pensament, la literatura, la música i el cinema.

    Per concloure, considero que l’aspecte més interessant de la novel·la és la seva riquesa imaginativa. Cabré escriu una narració trepidant que demana atenció per gaudir-la, que convida a llegir-la des de la primera frase a l’última. En definitiva, un Premi Sant Jordi més que merescut.

    Cristina Ureña

    Article complet

  • El temps de les cireres, de Montserrat Roig

    Article complet

  • Gràcies per la propina de Ferran Torrent

    Gràcies per la propina
    Autor: Ferran Torrent
    Editorial: Columna, novena edició
    Gènere: Narrativa
    Número de pàgines: 221
    Llegit en: Català
    Premis: Sant Jordi 1994

    Gràcies per la propina és una obra autobiogràfica de Ferran Torrent, nascut a Sedaví, l’any 1951. L’autor va començar a escriure seguint els models de la novel•la negra nord-americana dels anys trenta i bona part de la seva primera producció novel•lística té com a protagonistes el detectiu Toni Butxana, el periodista Hèctor Barrera i el comissari Tordera: No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1986), Un negre amb un saxo (1989) i Cambres d’acer inoxidable ( 2000).

    A Gràcies per la propina, l’autor narra la vida d’una peculiar família llibertària on dos oncles solters fan de pare i mare. Ambientada en plena dictadura franquista, l’escola repressora, l’església, unes forces de l’ordre omnipresents i diversos bordells, són alguns dels escenaris que es descriuen en el llibre. Ens trobem davant els records d’infantesa i joventut d’un tal Ferran Torres i el seu germà Pepín a la València dels anys seixanta.

    Quan es produeix la mor de la seva mare en circumstàncies dubtoses, en Ferran i en Pepín, orfes també de pare, queden a càrrec de dos oncles i un avi.
    Molt jovenets, seguiran assistint a l’escola de capellans on els duia la seva mare tot i no encaixar en absolut.
    A mesura que transcorren els anys, es va construint la història dels dos germans de la mà del seu estimat oncle Tomàs que els hi fa de pare i coneix tots els baixos fons de València, i Ramonet, que els fa de mare i es cuida de l’avi i de la casa.
    Els dos protagonistes creixen i amb ells el seu interès per les dones i els negocis de legalitat dubtosa que, juntament amb tota una sèrie de personatges amb sobrenoms estrafolaris, constituiran el seu nou centre de gravetat. Potser no és una vida somiada, però és la seva i la viuen amb una gran intensitat.

    Es tracta d’una obra que, a partir de diversos records personals de joventut, va teixint una història sobre una família de supervivents que van agafant la vida tal com ve, sense grans sorpreses, sense inflexions en el relat ni girs argumentals, és la simple descripció d’una família tan estranya com ben avinguda.

    Destaca l’estil irònic de Torrent que escriu en valencià i fa servir un llenguatge molt més col•loquial en els diàlegs. Es tracta d’una de les novel•les més reconegudes de l’autor i no hi ha dubte que és un bon llibre. M’agrada el llenguatge extraordinàriament colorit i expressiu de l’autor per a descriure una època i una ciutat i em sembla molt interessant el missatge que ens transmet segons el qual no hi ha situacions desfavorables a la vida que justifiquin el conformisme, el desinterès i l’apatia. Com a punts febles crec que la trama resulta plana en certs episodis i un pèl massa descriptiva.

    En definitiva, a Gràcies per la propina, Ferran Torrent s’endinsa pels viaranys d’un territori intimista i personal, oferint-nos una història plena d’humor i tendresa, obligatòria per als fans de l’autor i una bona porta d’entrada si no se n’ha llegit res més abans.

    Alexandra Gonzalez Requena

    ferran_torrent

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar