Primavera, estiu, etcètera
Marisol Grifoll
Consorci per a la Normalització Lingüística
Els dies previs a Setmana Santa els amics, coneixedors del nostre esperit viatger, ens preguntaven: on aneu aquests dies? Marxeu a algun lloc? La nostra resposta en tots els casos va ser la mateixa, ens quedem a casa! No entenent casa com l’edifici sinó com a regió territorial que ens sentim més pròxima, en el nostre cas la Garrotxa.
Doncs ens vam quedar a la terra aspre de mala petja amb la intenció de gaudir dels seus accidents geogràfics. Concretament vam planejar una ruta per l’Alta Garrotxa, centrada en l’ascens al Puig del Bassegoda.
La ruta la vam començar des de Sadernes i vam seguir les instruccions de manera minuciosa del blog que us adjunto a continuació:
http://marcbota.blogspot.com.es/2012/11/bassegoda-1373-m-gaudint-de-la-tardor.html
Seguir les instruccions ens va ajudar a no perdre’ns. Amb aquesta entrada no pretenc instruir sobre la ruta sinó més aviat expressar les sensacions viscudes , i a través d’això convèncer-vos per fer una excursió que val molt la pena.
En el primer tram del camí no s’intueix el cim del Bassegoda i després de caminar una hora et pots arribar a plantejar si valdrà la pena caminar tant (6 hores anar i tornar). Aquest pensament s’esvaeix quan apareix el cim dins el teu angle de visió, llavors quedes absort per l’harmonia del paisatge, on les formes abruptes de les roques queden suavitzades per una cobertura d’arbres contínua; és un fenomen impressionant. Els vessants i els colls de la muntanya formen angles únics que impossibiliten trobar una simetria a la muntanya, quan veus això, te n’adones de l’ho especial que és l’indret.
Tots aquest records els tinc d’un dia de primavera on el sol ens va regalar una il·luminació excel·lent i vam poder gaudir dels colors en tota plenitud. El fred i el vent tampoc ens van enterbolir cap vista.
Espero que amb aquest resum d’impresions engresqui als lectors a aprofiar un altre dels encants de Catalanya.
Sònia Suñer