Entrades amb l'etiqueta ‘viatge’

  • Destí Bilbao

    La capital de Biscaia, Bilbao, és una ciutat que en els darrers anys ha experimentat una revolució urbanística sense precedents a Euskadi: d’urbs industrial estigmatitzada per la presència dels anomenats Alts Forns a metròpoli avantguardista engalanada a partir de la construcció del Museu Guggenheim.

    Frank Gehry, arquitecte, va finalitzar aquesta edificació insigne l’any 1997, a semblança d’un vaixell que solca les aigües braves de la ria d’Ibaizábal fins arribar a la mar Cantàbrica. Aquesta barrera natural exerceix de pulmó verd urbà i, al mateix temps, de dinamitzador social, cultural i econòmic. No obstant, ambdós ribes gaudeixen de trets diferencials que les identifiquen clarament: el marge fluvial dret conserva el llegat més històric mentre que l’esquerre ha esdevingut un pol d’atracció econòmica.

    Així, passejant per la banda dreta podem localitzar la Torre de la Catedral de Santiago, seu oficial de la Diòcesi de Bilbao i d’estil preeminentment gòtic, i l’Església de sant Antoni, temple amb major popularitat que, fins i tot, apareix retratat en l’escut de la ciutat. A més, també tenim l’oportunitat de visitar el Mercat de la Ribera, mescla entre mercat tradicional i aparador gastronòmic, el Teatre Arriaga, una de les construccions més emblemàtiques, l’Alcaldia, ocupada durant gairebé 15 anys per Iñaki Azcuna, qui va ser condecorat l’any 2013 amb el guardó Batlle del Món, i la Universitat de Deusto, referent nacional en l’àmbit de l’educació superior.

    Canviant de ribera, creuant la ria a través del pont Zubizuri projectat per Santiago Calatrava, arribem a la zona financera. Aquí, la ciutat ens ofereix l’oportunitat d’entrar al centre comercial de Zubiarte per a realitzar compres, gaudir de la gastronomia basca, etc. Més enllà, resseguint el curs del riu Nervión, topem amb el gran Palau d’Euskalduna, espai polivalent on s’organitzen congressos i espectacles de diversa índole. Seguidament, l’àrea hotelera es manifesta magnificent. En darrer terme, hi ha el Museu Marítim, centre de conservació i difusió de patrimoni cultural.

    Aquesta ruta de coneixença urbana és aconsellable realitzar-la a peu per a no perdre’s cap detall però, en cas de necessitat, la capital compta amb una potent xarxa de transport públic: metro, tramvia, ferrocarrils autonòmics i estatals, autobusos…

    En poques paraules, Bilbao mereix ser assaborida lentament per a descobrir-la. Una ciutat que ha ressorgit amb força, fusió perfecta entre tradició i modernitat, oberta al món. Sens dubte hi tornaré.

    Pedro Iglesias Aranda

    Article complet

  • Un dia a Camprodon

    La rutina, l’estrès, els nervis d’arribar tard a tot arreu. Cotxes, contaminació, aglomeració de persones. Tot això passa al nostre voltant en el dia a dia sense quasi bé adonar-nos. A vegades, per continuar cal aturar-se i per això… què millor que marxar un cap de setmana?

    Hem viscut la nostra infància a cavall entre Pineda de Mar i Camprodon. Entre la platja i la muntanya. Entre els peixos i les vaques. Suposo que és per això que ens costa decidir a on anirem a passar el cap de setmana però al final la segona opció guanya. “Agafeu el pijama nois, que marxem!”

    Pugem al cotxe i després d’una hora i quart comencem a veure les muntanyes verdes amb alguns animals pasturant, el sol darrere d’algun núvol i els ocells que ens donen la benvinguda. Tots tres parlem sobre aquells estius en què el problema més gran que teníem era qui dormiria en la llitera, qui es tirava el primer per la pradera fent la croqueta o a qui li tocava agafar la bici gran. “Com hem crescut aquí, però… algú sap per què aquí?” Pregunta un d’ells.

    Camprodon és un municipi català situat a la comarca del Ripollès, a la província de Girona, a 120km de Barcelona. La seva tradició és excursionista, ja que el paisatge convida a fer caminates pels seus camins, a buscar bolets per les seves muntanyes o a passejar pel mig del poble.

    Si aneu a visitar Camprodon, heu de començar fent el picnic per esmorzar a la font Nova, que és la primera sortida que veureu al entrar al poble on, a més a més de la font i el parc infantil, hi ha un llac immens amb peixos i una petita cascada. Quan acabeu la primera parada, endinseu-vos en el poble. Passegeu per els carrerons on algú voldrà saludar-vos, recorreu els carrers de pedres antigues i amb història. Si us assembleu una mica a nosaltres… feu una parada obligatòria a la botiga de llaminadures que hi ha pel camí, carregeu les forces i continueu direcció al Pont Nou, el qual es va construir al segle XII i creua el riu Ter. Una vegada arribeu no us quedeu només amb veure-ho des d’allà, és cert que s’ha de pujar escales, però us asseguro que val la pena poder observar el poble des del mig del pont. Al acabar també podeu baixar al riu, a tocar l’aigua gelada que corre per aquest i a veure els ànecs des de més a prop. Tampoc podeu deixar de passejar una estona pel Passeig Maristany i delectar-vos amb les cases residencials dels burgesos que van arribar al poble a final del segle XIX. Totes les cases estan envoltades de verd i de tranquil·litat.

    És l’hora ja de dinar? Doncs si voleu menjar bé us recomano que torneu al cotxe, aneu cap a Tregurà. Aquest és un poblet molt petitó, ple de carrers estrets però solejats, amb cases petites i carreteres antigues i té el millor restaurant de la zona: la Fonda Rigà.

    Depenent del temps que tingueu, podeu visitar els pobles que hi ha al voltant: Setcases, Beget…

    Nosaltres hem decidit tornar al càmping “La Vall de Camprodon” per jugar a les set diferències però al arribar… ha passat tant de temps que ens surten més de vint! Així que si ens permeteu, ens quedem una estona a recordar la màgia, la pau, la vida.

    Resultado de imagen de pont de camprodon

    Pont Nou de Camprodon

     

    Resultado de imagen de la vall de camprodon

    La Vall de Camprodon vista aèria

     

    Sara Serrano Ibáñez

    Article complet