El programa Visual Thinking Strategies (VTS) va començar als anys 80. Els impulsors del projecte són Philip Yenawine i Abigail Housen en el marc del MOMA de Nova York, del qual Yenawine era el director en aquella època.
És un mètode interactiu de reflexió a través de l’art. El programa té com a objectiu fomentar la discussió a partir de l’observació d’imatges artístiques. Es pretén que en la sessió hi hagi una observació acurada, una argumentació del pensament extret de l’observació i una contrargumentació-discussió dels punts de vista de la resta de participants. Per tant, l’objectiu és mantenir un diàleg tenint com a excusa la imatge artística, sense que les persones que hi participin hagin de tenir coneixements d’art.
Als anys 90 La Caixa va portar la idea del projecte aquí i Amèlia Arenas, llicenciada en història de l’art, va fer la tria de les imatges. El projecte es va pilotar en diferents escoles de primària i secundària catalanes. Una de les persones implicades en aquest pilotatge va ser Antoni Lladó, professor de filosofia de secundària, que durant molt de temps va aplicar el mètode a les seves classes.
L’Antoni va arribar al CNL de Barcelona mitjançant el programa Voluntariat per la Llengua; hi fa de voluntari. Un dia va tenir la pensada de fer una sessió de MIRA L’ART amb parelles lingüístiques. La valoració va ser molt positiva i se’ns va ocórrer aprofitar el material i traslladar-lo als nostres cursos. L’Antoni ens va fer les gestions pel que fa a la cessió del material i, a més, va fer-ne una sessió als professors de la delegació de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi.
El resultat de tot aquest intercanvi i col•laboració és aquesta primera experiència a la delegació de Gràcia i Sarrià Sant Gervasi, amb alumnes del nivell Elemental 2. Com que el nombre màxim de participants és de 10 o 12, el grup de 18 alumnes es va dividir en dos de 9 (una hora cadascun).
Durant la sessió es van projectar diferents imatges que ja havien estat triades prèviament. És important aclarir als alumnes que no cal entendre d’art perquè ningú se senti desplaçat.
Els alumnes observen la primera imatge en silenci perquè es fixin en els detalls. La feina del professor va ser induir a mirar i pensar al mateix temps. A partir d’unes preguntes bàsiques (“Què està passant aquí?, “Què hi veus que et faci dir això…”), els alumnes es deixen anar, comencen a parlar i s’estableix una discussió entre ells (evidentment cal que hi hagi respecte i sigui ordenada). Totes les observacions són vàlides; no es pot negar cap intervenció.
Al llarg de l’activitat, els alumnes anaven canviant d’opinió si els convencien els arguments dels companys. Al final, la professora feia un resum del que s’havia dit. A cada grup se’ls va passar quatre fotos.
És una activitat molt interessant i enriquidora amb la qual, de manera lúdica, els alumnes es desinhibeixen i milloren l’expressió oral.
En aquest enllaç trobareu la guia per desenvolupar una sessió. Desenvolupament de la sessió
No hi ha comentaris