Arxiu de l'autor

  • Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres

    Ressenya de Canto jo i la muntanya balla

    Nascuda a Malla l’any 1990, Irene Solà és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i, posteriorment, s’especialitza en Literatura, Cinema i Cultura Audiovisual a la Universitat de Sussex. L’any 2012 publica el seu primer poemari Bèstia (Premi Amadeu Oller) i l’any 2018 la seva primera novel·la, Els Dics (Premi Documenta). No és d’estranyar, doncs, que, aprofitant-se de la seva base acadèmica, dins la seva trajectòria literària hi trobem un treball transversal que navega entre la poesia i la prosa enèrgica i emotiva que captiva el lector.

    Canto jo i la muntanya balla és una novel·la fragmentada, que ens situa en una zona d’alta muntanya entre Camprodon i Prats de Molló, que fa una fotografia de la vida, els costums i les dificultats dels qui habiten en aquell indret. Solà agafa bocinets d’aquest microcosmos i l’observa des de tantes perspectives, mirades i maneres d’entendre la vida com sigui possible. Amb extrema delicadesa, explica una mateixa història a través de les paraules de tots els qui formen part d’aquell territori, ja siguin persones, esperits, animals, bolets, tempestes i, fins i tot, el mateix planeta terra.

    Podríem dir que l’escenari és el veritable protagonista de la història amb una narració discontínua, però ben estructurada i enèrgica, a través de veus diferenciades que encaixen en el relat a la perfecció. Solà escull minuciosament les paraules i les expressions i les fa concordar amb la naturalesa d’aquell qui parla. 

    L’autora juga amb les veus narratives, però sobretot hi predomina un to de caràcter més intimista en el qual trobem divagacions o frases amb repeticions que aporten molta força al relat i que transmeten l’angoixa, la soledat o la desesperació dels personatges per sobreviure. Una prosa ràpida i colpidora com la de Mercè Rodoreda. Si hagués de destacar un fragment on es fes palès aquest estil, seria la narració de la mort de l’Hilari per part del cabirol. 

    L’entorn rural en el qual es desenvolupa l’obra té tocs que recorden l’obra Solitud, de Caterina Albert (Víctor Català, 1904). Sovint s’hi respira, a través de les seves pàgines, una presència latent del perill i una resignació constant dels personatges cap a un possible destí fatídic. 

    Canto jo i la muntanya balla és una oda a la natura i a la seva cruesa que ens recorda que la vida no espera, que som aquí només durant una estona. Una obra que emociona amb els seus tocs salvatges, no apte per a aquells qui no estiguin disposats a llegir-la sense prejudicis. 

    Text de Sílvia Cano Manera, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres

    Ressenya de Mirall  trencat

    Mercè Rodoreda. Mirall trencat. Club Editor Jove. Club Editor 1984, S.L. 8a reimpressió: maig del 2010. 392 pàgines. 

    Mirall trencat és una novel·la escrita per Mercè Rodoreda l’any 1974, tot i que estava en forma de petits fragments en la ment de la seva creadora molt temps abans. Sorgeix del desig de l’autora de reflectir la decadència de les famílies riques en l’època de la postguerra, en record de la seva experiència a l’exili.

    En el moment de publicar-la ja era una escriptora de renom, havia obtingut el premi Víctor Català l’any 1958 per Vint-i-dos contes, i el Premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull per El carrer de les camèlies l’any 1966. Aquest relat té tots els ingredients Rodoreda: vides vulnerables, la decadència de la postguerra, un llenguatge poètic i la figura de la rosa (en aquesta ocasió de color carn), que no hi podia faltar. Aquesta obra té un munt de personatges, essent el principal Teresa Goday, clar exemple de la pompositat de la societat rica de l’època. 

    La novel·la descriu una família rica i burgesa catalana en decadència a causa de la Primera Guerra Civil Espanyola. La història comença amb la Teresa Goday, una dona d’origen humil, que es casa amb un senyor adinerat, molt més gran que ella, la qual cosa li proporciona una vida acomodada. Després, apareixen el segon marit, els fills, els nets i altres personatges, que van prenent protagonisme en l’obra. Tots ells tenen unes vides desgraciades, plenes d’enganys i desventures.  

    El llenguatge del llibre és ric i ple de belles descripcions d’ambients de la casa, dels arbres del jardí, les joies; però tot traspua una tristesa i un pessimisme latent. La malaurança dels personatges traspassa els fulls del llibre i arriba al lector amb una vivor com si ho visqués en pròpia carn.   

    Veig una clara diferència entre els primers capítols i els últims; al principi és més descriptiu, després es va endinsant en aspectes més interns i emocionals dels personatges i al final hi ha un món més irreal amb l’aparició d’un fantasma i  una reencarnació, cosa que li dona un toc més fantasiós i misteriós.

    Des del meu punt de vista, és un bon retrat de l’alta societat catalana de principis del segle XX, de la seva hipocresia i materialisme, abocada a un desenllaç trist i amarg.

    Text de Marta Lázaro Valls, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    El clàssic de quan llegir els clàssics 

    Per què llegim? Aquesta és una pregunta ben simple i, al mateix temps, ben complicada. Evidentment cada dia llegim una infinitat de coses—amb el significat més ampli possible del mot—per pura necessitat. Però, per què encara, malgrat totes les opcions d’entreteniment que tenim disponibles, hi ha persones que tenen la necessitat d’agafar un llibre i llegir-lo? I encara més, per què dels milers de llibres actuals de tots els continents (o quasi tots) que tenen disponibles, encara n’agafen un que es va escriure fa més de 500 anys i del qual, pràcticament segur, n’existirà més d’una versió cinematogràfica? Perquè simplement no s’asseuen davant d’una pantalla i s’estalvien tot l’esforç que comporta llegir? Doncs, molt probablement, perquè deu ser un clàssic. 

    Segurament hi ha tantes respostes a la pregunta “per què llegim” com persones a qui es pregunta, però tal com diu Laura Borràs a la seva xerrada La importància de llegir els clàssics, i lluny de ser un simple tòpic, segurament llegim o per saber qui som i d’on venim, o per tenir més eines per saber cap on anirem; o totes dues coses. Si seguim llegint els clàssics és simplement perquè segueixen aportant-nos alguna cosa. Per alguna raó—més que probablement lligada a la seva alta qualitat literària i al fet que interactuen i reaccionen a molts altres clàssics de la seva tradició— admeten sempre noves formes de lectura que els fan immunes al pas del temps. Com que sempre es poden llegir d’una nova manera el seu sentit es manté intacte. 

    Però quan comencem a llegir-los? Si tenen tanta complexitat literària i mobilitzen tantes idees i filosofies diferents, seria lògic pensar que només ho hauríem de fer quan abans ja haguéssim llegit tot allò contra el que reaccionen, o bé després d’haver cursat carreres de filosofia i lletres.

    Res més lluny de la realitat. Tota la nostra societat i cultura està impregnada de la nostra tradició. No necessitem haver llegit Kafka per entendre què significa que una notícia sigui kafkiana. Els clàssics no només es poden llegir a qualsevol edat, degudament adaptats, sigui a primària o a secundària, sinó que s’han de llegir a qualsevol edat. Perquè, a part de ser el nostre llegat cultural, són també una forma de comprendre la importància de la cultura i d’educar les noves generacions amb una idea tan clàssica com revolucionària: és només criticant i reaccionant a allò establert que la nostra cultura avança. I si avança és que està viva. 

    Article d’Albert Caballeria, estudiant de C2 del CNL Osona

     

     

    Article complet

  • Més grups de lectura a Vic, Manlleu i Torelló

    Tercer trimestre de lectura a Vic, Manlleu i Torelló

    A Vic, entre el 10 de maig i el 21 de juny s’oferiran dos grups de reforç de lectura, conduïts per persones voluntàries, que es trobaran al llarg d’unes quantes sessions per llegir i parlar de llibres. Estan adreçats a estudiants de Bàsic 2, Bàsic 3, Elementals, Intermedis i Suficiència.

    Els títols escollits, en versió adaptada, són aquests: El Comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas (bàsics i elementals) i Les cartes d’Hercules Poirot, de Jaume Fuster (intermedis i suficiència).

    Pel que fa a Torelló, s’oferirà un club de lectura de nivell intermedi, en què el títol triat és el clàssic Laura a la ciutat dels sants. En aquest cas, la tertúlia serà el 29 de maig. I el 2 de juny es participarà en una ruta literària guiada per Vic en què es recorreran els espais de la novel·la.

    En el cas de Manlleu, hi haurà vuit grups de lectura. S’oferiran cinc sessions, d’una hora setmanal. Els títols, de lectura fàcil, triats són Comptant núvols, Kafka i la nina viatgera, El petit príncep, Contes de Poe, Peter Pan i La llegenda del rei Artús. Desitgem que siguin tot un èxit!

     

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    Cal continuar llegint els clàssics? 

    El pragmatisme que engoleix la societat actual ha condemnat la literatura i els autors clàssics a l’ostracisme, atès que se’ls titlla d’avorrits i d'”inútils”.

    Consegüentment, aquest fet ha provocat que es posi en qüestió la validesa de la lectura de les obres que aquests escriptors eminents han creat. Tots som conscients de la importància de la lectura com a porta d’accés a la cultura i al coneixement. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la xerrada La importància de llegir els clàssics i us puc ben assegurar que la Laura Borràs no em va deixar gens indiferent i em va reafirmar la transcendència de la lectura de les obres mestres de la literatura universal i d’iniciar-la en edats escolars primerenques. 

    La intervenció ens omple de motius per llegir les obres de sempre com ara El Quixot o El Petit Príncep o d’altres que, a priori, als nostres joves els puguin semblar passades de moda, ja que contenen aspectes que ens interpel·len en l’actualitat, ens poden proporcionar plaer pel sol fet de llegir-les i ens permeten endinsar-nos en les vicissituds dels seus personatges. Per altra banda, ens faculta per aprendre o desaprendre, per poder canviar o millorar les nostres pròpies versions i ens possibilita saber qui som, d’on venim i tenir moltes més eines per saber quin rumb hem d’agafar. 

    Però, a quina etapa educativa caldria introduir la lectura dels pilars de la literatura occidental? La resposta, des del meu punt de vista, és clara: com més aviat millor. No hem de deixar passar cap oportunitat que els infants, de totes les etapes educatives, gaudeixin dels clàssics. Els nostres docents disposen de multitud de recursos per oferir-los-els; materials accessibles i adaptats a cada etapa i, per tant, només es tracta de buscar la millor manera de seduir-los i engrescar-los. 

    En síntesi, diuen que res no mor mai mentre perduri en la memòria col·lectiva; doncs bé, la societat catalana, en general, i els nostres docents, en particular, farien bé de mantenir viva la flama dels clàssics per conservar-ne la vigència i per contribuir a la construcció d’una societat que en el futur pugui esdevenir més crítica i més lliure. 

    Article de Pere Vila Valldeoriola, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    Els clàssics mai moren!

    El nostre imaginari sovint veu un clàssic de la literatura com una Odissea, un Viatge al centre de la Terra, pel qual no estem preparats. Del que necessitarem una Metamorfosi per entendre’l o un cop llegit entrarem en Cent anys de soledat. Els clàssics formen part de la nostra cultura, podríem passar Mil i una nits i no ens els acabaríem i en tots ells hi trobaríem Històries interminables, amb aventurers com el Quixot, el Peter Pan, el Robinson Crusoe i mil personatges més amb els quals mai ens sentiríem en Solitud.

    Uns quants clàssics m’han servit per introduir el tema d’aquest article i fer-me sentir content que molts d’ells hagin passat per les meves mans. La lectura és un plaer i de vegades pensem que els clàssics no ens el proporcionaran, que estaran allunyats dels nostres temps i que les seves lectures no ens aportaran res perquè són històries passades. Res més lluny de la realitat. Cal repescar-los i veurem que molts d’ells continuen de rabiosa actualitat perquè molts dels conflictes que presenten encara els trobem avui en dia. Si observem la cartellera de teatre dels últims anys, veurem la gran quantitat d’espectacles que beuen dels clàssics, els quals també serveixen de font d’inspiració de noves cintes cinematogràfiques i a escriptors consagrats per les seves novel·les.

    Nuccio Ordine ens convida, a Clàssics per a la vida, a descobrir o recordar alguns dels clàssics de tots els temps, mestres d’innombrables generacions: Plató, Rabelais, Shakespeare, Goethe, Cervantes, Rilke. La guanyadora del Premi Nacional d’Assaig 2020, Irene Vallejo a L’infinit dins un jonc ens parla de la història dels llibres on els clàssics s’uneixen amb el món contemporani, connectant-los amb debats actuals.

    Les editorials són conscients de la importància de la lectura d’aquestes obres de la literatura universal i de l’interès que susciten. Algunes d’elles s’han adaptat al públic infantil, així com els seus autors, perquè els infants els coneguin i sobretot perquè a l’edat adulta no els estigmatitzin. Igualment, podem trobar mil edicions diferents: amb comentaris o sense, de celebracions del naixement de l’autor o de la mort, de la primera edició, sense censures. Tot amb un denominador comú mirar de destruir el mur per la seva lectura i amb l’objectiu final de posar un clàssic a la nostra vida.

    Article de David Rebollo (estudiant de C2 del CNL Osona)

     

     

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    Sempre és un bon moment per llegir un clàssic

    Quan parlem de clàssics no hem d’etiquetar aquestes obres literàries com a llibres complexos, lluny de nosaltres i de les nostres vides, avorrits i difícils de comprendre. No, aquest no és el cas. Els clàssics tenen molt per ensenyar i molt per oferir. Qualsevol moment de la vida pot ser bo per endinsar-se en la lectura d’un llibre.

    El fet que un text s’etiqueti com a clàssic o com a gran obra literària és que encara té alguna cosa a dir. En efecte, els textos clàssics no passen de moda, atès que s’hi tracten temes universals i transversals, i mostren part de la memòria social, històrica i col·lectiva.

    Però, que passa amb els joves lectors? Hi ha qui defensa la lectura d’obres mestres a l’aula, els troben imprescindibles en la formació acadèmica. En canvi, els detractors diuen que aquestes obres no van ser escrites per als joves i difícilment gaudiran d’una lectura tan complicada i feixuga. Crec que només és qüestió de saber trobar llibres que connectin amb els diferents públics. Fins i tot hi ha llibres que, segons es llegeixin en un moment o un altre, poden agafar significats totalment diferents. Per exemple, Rebel·lió a la granja, de George Orwell, que tracta temes com la injustícia o l’abús de poder, és un llibre que, llegit en diferents etapes de la vida, prendrà un significat o un altre segons el moment.  Ara bé, un llibre pot no atraure’ns en un moment donat i, en canvi, captar el nostre interès al cap d’uns anys quan el trobem dins un calaix, tot polsegós, esperant que arribi el moment idoni per captivar-nos.

    Així doncs, existeix un immens ventall de clàssics que esperen a ser llegits, no tenen pressa, amb paciència capten l’atenció d’un lector aquí o allà, i un cop algú en comença la lectura, passa a formar part de la seva vida per sempre més.

    Article de Ginny Martens (estudiant de C2 del CNL Osona)

    Article complet

  • Per Sant Jordi, el conte ja és tradició

    Es presenta a Vic el conte col·laboratiu de Sant Jordi

    En el marc de la setmana de Sant Jordi, ahir al vespre, 19 d’abril, la biblioteca Pilarin Bayés de Vic va acollir la presentació del conte tradicional bolivià Inkawakana. On plora l’inca.

    Al darrere hi ha un projecte consolidat en què, des del 2015, col·laboren diverses entitats de la ciutat: el Centre de Normalització Lingüístic d’Osona, La Farinera, Escènic Vic, l’Escola de Música de Vic i l’Associació Tapís. Cadascuna hi aporta el talent dels seus alumnes per crear un llibre que és una joia única.

    En podreu adquirir exemplars a les llibreria Foster&Wallace. A més, en trobareu a les parades de l’Associació Tapís, a Vic, durant la Diada de Sant Jordi. No us el perdeu!

    Us deixem una foto de record de l’acte de presentació a la biblioteca i dos enllaços, el primer perquè pugueu mirar el vídeo d’aquest conte seleccionat i el segon amb tots els relats del grup classe.

     

     

     

     

    https://lafarinera.cat/Llibres_Sant_Jordi/2023.html

    https://blogs.cpnl.cat/aula-virtual-osona/category/2022-contes-nivell-elemental/

     

    Article complet

  • El CNL Osona participa al XIX Certamen de Lectura Escolar

    El CNL Osona, jurat al XIX Certamen de Lectura Escolar

    Els dies 21 i 22 de març, el CNL Osona ha participat com a part del jurat, amb dues representants, en el XIX Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta, que ha tingut lloc a l’auditori Marià Vila d’Abadal de Vic.

    El Certamen és una iniciativa de la Fundació Enciclopèdia Catalana que té com a missió el foment de la llengua i la cultura, i que organitza conjuntament amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És una de les activitats més reeixides de promoció de la lectura, ja que cada any hi participen més de mil centres educatius.

    Els participants, de Primària i ESO, s’hi agrupen en categories per edats: Grumets vermells, Grumets verds, Timoners, Corsaris i Tropa de Corsaris. Una d’aquestes categories està reservada a alumnat nouvingut.

    Durant el mes de març, els Serveis Territorials i els Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament, a través dels Centres de Recursos Pedagògics i els equips d’assessors LIC, organitzen les semifinals del Certamen. La iniciativa té com a cloenda una Festa de la Lectura, a Barcelona.

    Article complet

  • Recomanació de literatura escrita per dones

    La voluntària de grups de lectura de Vic Maria Dolors Vall recomana literatura escrita per dones

    Vaig triar el llibre de la Maria Aurèlia Capmany perquè la conegués el grup d’estudiants del SLC de Vic, perquè crec que hem de donar més protagonisme  a les nostres grans escriptores.

    M. Aurèlia Capmany, que va ser novel·lista, dramaturga i assagista, ha estat una dona molt important a la nostra història. Us recomano que busqueu la seva obra i biografia.

    Cartes impertinents és un llibre de cartes d’una dona a una altra dona, ben diferents de manera de pensar i de viure, moltes molt relacionades amb el moment històric que es vivia a l’època, d’altres d’una actualitat total, en què el paper de la dona va quedant en segona posició.

    Article complet