Consorci per a la Normalització Lingüística
Edicions de 1984. 2019. Traducció de Mia Tarradas
Aquest llibre publicat a Suïssa el 1945 explica les peripècies de l’autora, una dona jueva, d’origen polonès. Ella és una llibretera que ha fet realitat el seu somni d’obrir una llibreria francesa a Berlín, però que ha de sortir a correcuita de la ciutat el 1939 i abandonar-ho tot per refugiar-se a París. El que no sap és que ben aviat França es convertirà en un parany per als milers de refugiats que hi viuen.
És també el testimoni de la vida al sud de França i l’Alta Savoia en temps de l’ocupació alemanya, de les xarxes de solidaritat que ajudaven els perseguits, i de l’egoisme i la mesquineria de molts altres. Un relat fàcil de llegir d’un altre vessant de la guerra fora dels camps d’extermini, però igualment dolorós; amb veu de dona i final feliç.
Hem llegit o vist en pel·lícula molts relats sobre les persecucions i els patiments dels jueus durant la II Guerra Mundial, tot i que la majoria són testimonis d’homes que van passar pels camps d’extermini. Però, què els passava als refugiats a França sota el govern de Vichy? Com els tractaven els francesos?
De Françoise Frenkel no se’n sap gaire res a part del que ella ens va explicar al llibre, ni quin aspecte tenia, ni què se’n va fer de la seva vida després de la guerra, ni quan va morir.
Per saber-ne més:
Sabíeu que molts republicans catalans (i espanyols) també van acabar als camps d’extermini? Alguns van sobreviure per explicar-nos-ho, us recomano: K.L. Reich del manresà Joaquim Amat-Piniella i Un cel de plom on Carme Martí ha convertit en novel·la els records de Neus Català, filla de pagesos del Priorat. I per a mi la millor de totes les memòries de l’holocaust i la més ben escrita, tot i que és escruixidora: Si això és un home de l’italià Primo Levi.
Recomanació de Fina Freixa (responsable de l’OC de Torelló)
Nivells: Intermedi, Suficiència, Superior
Publicat per Edicions de 1984
Gairebé tots els pobles de Catalunya tenen un carrer dedicat a Jacint Verdaguer, conegut popularment com mossèn Cinto, un dels principals escriptors catalans de tots els temps, que va néixer a Folgueroles (Osona). Voleu saber com es va fer tan famós? Com el fill d’un pagès humil va arribar a ser un escriptor conegut a tot Europa i premiat amb els màxims guardons literaris de l’època? I com és que la seva vida de sobte es va convertir en un infern? Què el va portar a escriure un seguit d’articles als diaris “en defensa pròpia”?
De passada, anireu de viatge fins a Rússia, París o Terra Santa, trescareu per les muntanyes del Pirineu fins a pujar a l’Aneto. Veureu com era la vida a Osona o a Catalunya la segona meitat del segle XIX, l’expansió urbana de Barcelona, sereu testimonis de la presentació del Memorial de Greuges, de les lluites entre partits pel poder polític i molt més.
I tot això, en un viatge constant entre el present dels últims dies del nostre poeta, plens d’intrigues i d’interessos obscurs, i el passat, que ens va desgranant la seva vida des de la infantesa fins a la malaltia.
Un llibre molt ben documentat, amb explicacions detallades sobre allà on passa Verdaguer. M’agrada sobretot la manera com descriu llocs, olors, ambients, sensacions, i també, la riquesa del vocabulari i el tractament dels registres: hi sentiu parlar mossens i bisbes, nobles i obrers, escriptors i traginers, valencians i mallorquins… contents o enfadats, cadascú amb el seu català.
Us aviso, us farà venir ganes de llegir més Verdaguer: l’Atlàntida, el Canigó, Aires del Montseny, En defensa pròpia… I posats a cedir a la temptació, aneu a Folgueroles, visiteu la Casa Museu Verdaguer i apunteu-vos a alguna de les rutes literàries que proposen: https://www.verdaguer.cat/
I si us fa mandra de llegir, aquí us deixo l’enllaç a Canigó recitat per Lluís Soler https://www.youtube.com/watch?v=gDqd8prk5rU. Genial! No us el perdeu.
Recomanació de Fina Freixa (responsable de l’OC de Torelló)
Per a grans lectors (1012 pàgines)
Nivells: Suficiència, Superior
Llengua i cultura > Activitats culturals > Sant Jordi
Com cada any, el CNL d’Osona, La Farinera, l’Associació Tapís i Escènic Vic elaboren conjuntament un conte per Sant Jordi
Enguany, en un Sant Jordi molt atípic, diverses entitats de Vic hem treballat en una edició molt especial. Es tracta, com cada any, de la publicació d’un conte en què col·laborem els alumnes del CNL d’Osona, els actors de l’Escènic Vic, els petits artistes de La Farinera i els treballadors de l’Associació Tapís. El conte d’aquest any, “Un home blanc i un barquer” és típic de Ruanda.
Podeu veure la versió digital del conte aquí https://youtu.be/dnoXYYiNmz8
dav
M’agradaria recomanar-vos en aquest Dia del Llibre i la Rosa 2020 Els àngels em miren, l’última novel·la d’en Marc Pastor. Es tracta d’una novel·la negra que atrapa des del començament. A més dels ingredients típics del gènere, la novel·la barreja elements d’humor i de realisme màgic que fan que sigui encara més interessant i divertida. L’acció i totes les investigacions dels Mossos d’Esquadra tenen lloc en una Catalunya independent. L’autor explica el que hauria pogut passar si Catalunya hagués declarat la seva independència després del referèndum de l’1 d’octubre. A més de ser un escriptor reconegut de les lletres catalanes, Marc Pastor és també mosso d’esquadra, de manera que tot el seu coneixement de l’organització i el funcionament del cos de la policia catalana es pot percebre al llarg de les 432 pàgines d’aquest llibre. Si t’agraden les novel·les d’assassinats amb un toc d’humor, si t’agrada el realisme màgic i la ficció històrica, aquest és el teu llibre. Feliç Dia del Llibre i la Rosa a totes i a tots.
El llibre 28 DIES, tracta d’una noia polonesa jueva de 16 anys , que compra i ven articles al mercat negre de Varsòvia per intentar ajudar a sobreviure la seva mare i german. Te un germà que treballa de policia dels nazis contra la seva gent i per això no vol saber res d’ell..
Circumstàncies diverses fan que entri en contacte amb la resistència jueva/polonesa, la qual tot i lluitar contra els nazis gairebé no rep ajut dels mateixos polonesos. Narra uns fets reals d’aquesta resistència , que duren els 28 dies , i que fan trontollar els nazis no gaire acostumats a tenir enemics en el gueto.
Et poses en la pell de l’horror i el patiment que van haver de suportar unes persones simplement per les seves creences o els seus orígens, persones que no tan sols lluiten per la seva llibertat, sinó que també ho fan per la seva dignitat.
És un relat molt àgil i de fàcil lectura, escrit per Davis Safier. Per mi va ser tot un descobriment ja que el que havia llegit d’ell era sempre en un to humorístic.
Tot el que està relacionat amb la II Guerra Mundial i el nazisme m’interessa i m’agrada.
Qui explica la història en primera persona, en Jan, intueix que la notícia que d’ara endavant els avis viuran amb els pares i ell, al pis de Barcelona, no és tan bona notícia com sembla. Durant aquest temps, amb l’avi es crearan un munt de complicitats, tot un món en comú, exclusiu i farcit de significats.Mentre aparentment la vida segueix com sempre, en Jan s’adonarà de cada detall del seu entorn, de cada canvi, i anirà lligant caps per entendre què passa.
La memòria de l’arbre és una novel·la d’aparença senzilla, però profunda, tendrament i bellament escrita. Especial i original, escrita en capítols curtíssims. Amb una prosa delicada, Vallès dibuixa a la perfecció cada personatge, els fa propers, i alhora aconsegueix que el lector se senti de ple en la pell del nen.
Hi ha els records, la transmissió de la memòria, la família, els silencis, la comunicació, la natura, el pas del temps. Ens fa adonar que les relacions, encara més quan potser queda poc temps de vida per compartir-les amb qui estimem, són úniques i insusbtituïbles. Tresors. I se’n surt sense caure en sentimentalismes, mentre ens apropa tant a la infantesa com a la vellesa, descrivint una quotidianitat entranyable.
L’autora, Tina Vallès (Barcelona, 1976), és filòloga i es dedica a l’escriptura, la traducció i la correcció. Amb aquesta obra va guanyar el 2n Premi Llibres Anagrama de Novel·la el gener de 2017. Ben merescut.
Títol: La memòria de l’arbre
Autora: Tina Vallès
Editorial: Llibres Anagrama (2017)
Llibre recomanat per Ariadna Viñas, tècnica del SLC Vic
En un impuls de sinceritat, la Mila, el personatge principal de la novel·la, ens narra els records que té de la família i la seva evolució personal. Utilitzant un estil fresc i amb una prosa riquíssima de lèxic i de registres, l’autora ens fa entrar en el seu espai de la infància i de la joventut des de finals del anys setanta del segle XX fins a l’actualitat. Aquell mas familiar on va créixer, confinat entre l’autopista, el polígon i el cementiri d’un poble del Vallès, la va marcar i li va donar un determinat caràcter.
Despullant-la, ens fa saber aspectes íntims de la família, i van apareixent personatges que li van deixar empremta: els avis, l’esquilador, el guaridor, etcètera. Paral·lelament anirem descobrint com evoluciona el seu embaràs, la seva relació amb el Jonás i amb el Simó, i el perquè d’un remordiment que la puny.
Novel·la que s’assaboreix a cada paraula, carregada d’humor i de mala bava alhora, d’una autora que val la pena descobrir.
Títol: No soc aquí
Autora: Anna Ballbona
Editorial: Editorial Anagrama
Data de publicació: any 2020
ISBN: 978-84-339-1582-5
Pàgines: 245 pàgines
Recomanació feta per Francesc Vall-llobera, TNL de l’OC de Manlleu
