Arxiu de la categoria ‘NOTÍCIES I ACTIVITATS’

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    El clàssic de quan llegir els clàssics 

    Per què llegim? Aquesta és una pregunta ben simple i, al mateix temps, ben complicada. Evidentment cada dia llegim una infinitat de coses—amb el significat més ampli possible del mot—per pura necessitat. Però, per què encara, malgrat totes les opcions d’entreteniment que tenim disponibles, hi ha persones que tenen la necessitat d’agafar un llibre i llegir-lo? I encara més, per què dels milers de llibres actuals de tots els continents (o quasi tots) que tenen disponibles, encara n’agafen un que es va escriure fa més de 500 anys i del qual, pràcticament segur, n’existirà més d’una versió cinematogràfica? Perquè simplement no s’asseuen davant d’una pantalla i s’estalvien tot l’esforç que comporta llegir? Doncs, molt probablement, perquè deu ser un clàssic. 

    Segurament hi ha tantes respostes a la pregunta “per què llegim” com persones a qui es pregunta, però tal com diu Laura Borràs a la seva xerrada La importància de llegir els clàssics, i lluny de ser un simple tòpic, segurament ≪llegim o per saber qui som i d’on venim, o per tenir més eines per saber cap on anirem≫; o totes dues coses. Si seguim llegint els clàssics és simplement perquè segueixen aportant-nos alguna cosa. Per alguna raó—més que probablement lligada a la seva alta qualitat literària i al fet que interactuen i reaccionen a molts altres clàssics de la seva tradició— admeten sempre noves formes de lectura que els fan immunes al pas del temps. Com que sempre es poden llegir d’una nova manera el seu sentit es manté intacte. 

    Però quan comencem a llegir-los? Si tenen tanta complexitat literària i mobilitzen tantes idees i filosofies diferents, seria lògic pensar que només ho hauríem de fer quan abans ja haguéssim llegit tot allò contra el que reaccionen, o bé després d’haver cursat carreres de filosofia i lletres.

    Res més lluny de la realitat. Tota la nostra societat i cultura està impregnada de la nostra tradició. No necessitem haver llegit Kafka per entendre què significa que una notícia sigui kafkiana. Els clàssics no només es poden llegir a qualsevol edat, degudament adaptats, sigui a primària o a secundària, sinó que s’han de llegir a qualsevol edat. Perquè, a part de ser el nostre llegat cultural, són també una forma de comprendre la importància de la cultura i d’educar les noves generacions amb una idea tan clàssica com revolucionària: és només criticant i reaccionant a allò establert que la nostra cultura avança. I si avança és que està viva. 

    Article d’Albert Caballeria, estudiant de C2 del CNL Osona

     

     

    Article complet

  • Més grups de lectura a Vic, Manlleu i Torelló

    Tercer trimestre de lectura a Vic, Manlleu i Torelló

    A Vic, entre el 10 de maig i el 21 de juny s’oferiran dos grups de reforç de lectura, conduïts per persones voluntàries, que es trobaran al llarg d’unes quantes sessions per llegir i parlar de llibres. Estan adreçats a estudiants de Bàsic 2, Bàsic 3, Elementals, Intermedis i Suficiència.

    Els títols escollits, en versió adaptada, són aquests: El Comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas (bàsics i elementals) i Les cartes d’Hercules Poirot, de Jaume Fuster (intermedis i suficiència).

    Pel que fa a Torelló, s’oferirà un club de lectura de nivell intermedi, en què el títol triat és el clàssic Laura a la ciutat dels sants. En aquest cas, la tertúlia serà el 29 de maig. I el 2 de juny es participarà en una ruta literària guiada per Vic en què es recorreran els espais de la novel·la.

    En el cas de Manlleu, hi haurà vuit grups de lectura. S’oferiran cinc sessions, d’una hora setmanal. Els títols, de lectura fàcil, triats són Comptant núvols, Kafka i la nina viatgera, El petit príncep, Contes de Poe, Peter Pan i La llegenda del rei Artús. Desitgem que siguin tot un èxit!

     

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    Cal continuar llegint els clàssics? 

    El pragmatisme que engoleix la societat actual ha condemnat la literatura i els autors clàssics a l’ostracisme, atès que se’ls titlla d’avorrits i d'”inútils”.

    Consegüentment, aquest fet ha provocat que es posi en qüestió la validesa de la lectura de les obres que aquests escriptors eminents han creat. Tots som conscients de la importància de la lectura com a porta d’accés a la cultura i al coneixement. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la xerrada La importància de llegir els clàssics i us puc ben assegurar que la Laura Borràs no em va deixar gens indiferent i em va reafirmar la transcendència de la lectura de les obres mestres de la literatura universal i d’iniciar-la en edats escolars primerenques. 

    La intervenció ens omple de motius per llegir les obres de sempre com ara El Quixot o El Petit Príncep o d’altres que, a priori, als nostres joves els puguin semblar passades de moda, ja que contenen aspectes que ens interpel·len en l’actualitat, ens poden proporcionar plaer pel sol fet de llegir-les i ens permeten endinsar-nos en les vicissituds dels seus personatges. Per altra banda, ens faculta per aprendre o desaprendre, per poder canviar o millorar les nostres pròpies versions i ens possibilita saber qui som, d’on venim i tenir moltes més eines per saber quin rumb hem d’agafar. 

    Però, a quina etapa educativa caldria introduir la lectura dels pilars de la literatura occidental? La resposta, des del meu punt de vista, és clara: com més aviat millor. No hem de deixar passar cap oportunitat que els infants, de totes les etapes educatives, gaudeixin dels clàssics. Els nostres docents disposen de multitud de recursos per oferir-los-els; materials accessibles i adaptats a cada etapa i, per tant, només es tracta de buscar la millor manera de seduir-los i engrescar-los. 

    En síntesi, diuen que res no mor mai mentre perduri en la memòria col·lectiva; doncs bé, la societat catalana, en general, i els nostres docents, en particular, farien bé de mantenir viva la flama dels clàssics per conservar-ne la vigència i per contribuir a la construcció d’una societat que en el futur pugui esdevenir més crítica i més lliure. 

    Article de Pere Vila Valldeoriola, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    Els clàssics mai moren!

    El nostre imaginari sovint veu un clàssic de la literatura com una Odissea, un Viatge al centre de la Terra, pel qual no estem preparats. Del que necessitarem una Metamorfosi per entendre’l o un cop llegit entrarem en Cent anys de soledat. Els clàssics formen part de la nostra cultura, podríem passar Mil i una nits i no ens els acabaríem i en tots ells hi trobaríem Històries interminables, amb aventurers com el Quixot, el Peter Pan, el Robinson Crusoe i mil personatges més amb els quals mai ens sentiríem en Solitud.

    Uns quants clàssics m’han servit per introduir el tema d’aquest article i fer-me sentir content que molts d’ells hagin passat per les meves mans. La lectura és un plaer i de vegades pensem que els clàssics no ens el proporcionaran, que estaran allunyats dels nostres temps i que les seves lectures no ens aportaran res perquè són històries passades. Res més lluny de la realitat. Cal repescar-los i veurem que molts d’ells continuen de rabiosa actualitat perquè molts dels conflictes que presenten encara els trobem avui en dia. Si observem la cartellera de teatre dels últims anys, veurem la gran quantitat d’espectacles que beuen dels clàssics, els quals també serveixen de font d’inspiració de noves cintes cinematogràfiques i a escriptors consagrats per les seves novel·les.

    Nuccio Ordine ens convida, a Clàssics per a la vida, a descobrir o recordar alguns dels clàssics de tots els temps, mestres d’innombrables generacions: Plató, Rabelais, Shakespeare, Goethe, Cervantes, Rilke. La guanyadora del Premi Nacional d’Assaig 2020, Irene Vallejo a L’infinit dins un jonc ens parla de la història dels llibres on els clàssics s’uneixen amb el món contemporani, connectant-los amb debats actuals.

    Les editorials són conscients de la importància de la lectura d’aquestes obres de la literatura universal i de l’interès que susciten. Algunes d’elles s’han adaptat al públic infantil, així com els seus autors, perquè els infants els coneguin i sobretot perquè a l’edat adulta no els estigmatitzin. Igualment, podem trobar mil edicions diferents: amb comentaris o sense, de celebracions del naixement de l’autor o de la mort, de la primera edició, sense censures. Tot amb un denominador comú mirar de destruir el mur per la seva lectura i amb l’objectiu final de posar un clàssic a la nostra vida.

    Article de David Rebollo (estudiant de C2 del CNL Osona)

     

     

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    Sempre és un bon moment per llegir un clàssic

    Quan parlem de clàssics no hem d’etiquetar aquestes obres literàries com a llibres complexos, lluny de nosaltres i de les nostres vides, avorrits i difícils de comprendre. No, aquest no és el cas. Els clàssics tenen molt per ensenyar i molt per oferir. Qualsevol moment de la vida pot ser bo per endinsar-se en la lectura d’un llibre.

    El fet que un text s’etiqueti com a clàssic o com a gran obra literària és que encara té alguna cosa a dir. En efecte, els textos clàssics no passen de moda, atès que s’hi tracten temes universals i transversals, i mostren part de la memòria social, històrica i col·lectiva.

    Però, que passa amb els joves lectors? Hi ha qui defensa la lectura d’obres mestres a l’aula, els troben imprescindibles en la formació acadèmica. En canvi, els detractors diuen que aquestes obres no van ser escrites per als joves i difícilment gaudiran d’una lectura tan complicada i feixuga. Crec que només és qüestió de saber trobar llibres que connectin amb els diferents públics. Fins i tot hi ha llibres que, segons es llegeixin en un moment o un altre, poden agafar significats totalment diferents. Per exemple, Rebel·lió a la granja, de George Orwell, que tracta temes com la injustícia o l’abús de poder, és un llibre que, llegit en diferents etapes de la vida, prendrà un significat o un altre segons el moment.  Ara bé, un llibre pot no atraure’ns en un moment donat i, en canvi, captar el nostre interès al cap d’uns anys quan el trobem dins un calaix, tot polsegós, esperant que arribi el moment idoni per captivar-nos.

    Així doncs, existeix un immens ventall de clàssics que esperen a ser llegits, no tenen pressa, amb paciència capten l’atenció d’un lector aquí o allà, i un cop algú en comença la lectura, passa a formar part de la seva vida per sempre més.

    Article de Ginny Martens (estudiant de C2 del CNL Osona)

    Article complet

  • Per Sant Jordi, el conte ja és tradició

    Es presenta a Vic el conte col·laboratiu de Sant Jordi

    En el marc de la setmana de Sant Jordi, ahir al vespre, 19 d’abril, la biblioteca Pilarin Bayés de Vic va acollir la presentació del conte tradicional bolivià Inkawakana. On plora l’inca.

    Al darrere hi ha un projecte consolidat en què, des del 2015, col·laboren diverses entitats de la ciutat: el Centre de Normalització Lingüístic d’Osona, La Farinera, Escènic Vic, l’Escola de Música de Vic i l’Associació Tapís. Cadascuna hi aporta el talent dels seus alumnes per crear un llibre que és una joia única.

    En podreu adquirir exemplars a les llibreria Foster&Wallace. A més, en trobareu a les parades de l’Associació Tapís, a Vic, durant la Diada de Sant Jordi. No us el perdeu!

    Us deixem una foto de record de l’acte de presentació a la biblioteca i dos enllaços, el primer perquè pugueu mirar el vídeo d’aquest conte seleccionat i el segon amb tots els relats del grup classe.

     

     

     

     

    https://lafarinera.cat/Llibres_Sant_Jordi/2023.html

    https://blogs.cpnl.cat/aula-virtual-osona/category/2022-contes-nivell-elemental/

     

    Article complet

  • El CNL Osona participa al XIX Certamen de Lectura Escolar

    El CNL Osona, jurat al XIX Certamen de Lectura Escolar

    Els dies 21 i 22 de març, el CNL Osona ha participat com a part del jurat, amb dues representants, en el XIX Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta, que ha tingut lloc a l’auditori Marià Vila d’Abadal de Vic.

    El Certamen és una iniciativa de la Fundació Enciclopèdia Catalana que té com a missió el foment de la llengua i la cultura, i que organitza conjuntament amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És una de les activitats més reeixides de promoció de la lectura, ja que cada any hi participen més de mil centres educatius.

    Els participants, de Primària i ESO, s’hi agrupen en categories per edats: Grumets vermells, Grumets verds, Timoners, Corsaris i Tropa de Corsaris. Una d’aquestes categories està reservada a alumnat nouvingut.

    Durant el mes de març, els Serveis Territorials i els Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament, a través dels Centres de Recursos Pedagògics i els equips d’assessors LIC, organitzen les semifinals del Certamen. La iniciativa té com a cloenda una Festa de la Lectura, a Barcelona.

    Article complet

  • Literatura escrita per dones amb motiu del 8M

    Alumnes i professores del SLC de Vic recomanen fragments de literatura escrita per dones

    Aprofitant el 8 de març, us presentem un recull de fragments, de literatura escrita per dones, escollits per professores i alumnes del SLC de Vic. Us animeu a seguir amb alguna d’aquestes lectures?  

    Havent sopat, la Kezia va tornar cap a casa seva. Va pujar a poc a poc els esglaons de darrere i va travessar la cambra de rentar els plats fins a la cuina. No quedava res més que un tros de sabó groc i sorrenc en un racó de l’ampit de la finestra de la cuina i un retall de franel·la tacada amb una bossa de blau de la roba a l’altre. La llar de foc era plena d’escombraries. Va furgar-les bé, però no hi va trobar res més que una cinta per als cabells amb un cor pintat que havia estat de la minyona.

    Katherine Mansfield, Tots els contes. Traducció de Pep Julià, Anna Llisterri i Marta Pera

    (Recomanació de Montse Baqué, del SLC de Vic)

    Un vespre de març un vent virulent i gelat fuetejava la casa. La senyoreta Keaton i el nen es van ficar d’hora al llit. A mitjanit van sentir passes. Van suposar que alguna bèstia s’havia atansat a la casa per arrecerar-se del vent. L’endemà el nen es va voler llevar a trenc d’alba. Volia anar a veure com havien passat la nit els animals. Ja no tenia problemes per arribar als poms i entrava i sortia de la casa amb tota llibertat. Va obrir la porta que donava a l’hort però, immediatament després de sortir, va tornar a entrar. Hi havia un home dormint al porxo.

    Teresa Colom, La senyoreta Keaton i altres bèsties

    (En cada conte hi ha un part. Això, d’entrada, em va cridar l’atenció. Recomanació d’Ariadna Viñas, del SLC de Vic)

    SILENCI

    La vaig escanyar i el seu cos va caure als meus peus com un animal mort. La vaig arrossegar fins al recambró de les escombres. Vaig tancar la porta amb la claueta del pany. Tot seguit vaig sortir al bar de Paco i hi vaig trobar el Nyeco i l’Adri. Vam fer una partida de cartes i uns bocates. Demà ja pensaré com desfer-me del cos. Ara necessito que la gent em vegi. Vam marxar tard.

    Isabel-Clara Simó, L’inesperat i altres contes

    (“Crec que és molt apte per a avui, si segueixen llegint-lo”. Recomanació de Clare Gray, alumna d’Intermedi 1 del SLC de Vic)

    La Jordina no encaixa en el lloc que li pertoca a la societat. Malgrat ser la filla de la Reina de Desèrtia, durant l’adolescència ha acumulat un bon nombre de petites infraccions que ha pagat amb treballs de voluntariat social. El dia del seu dinovè aniversari, ja major d’edat, tornarà a desafiar les lleis de la nació i, convençuda que com a càstig li retiraran el permís per pilotar naus voladores, no deixarà escapar l’última oportunitat que tindrà per intentar fugir del destí que li volen imposar. Al cap de poc de travessar la frontera amb Confínia, però, la seva nau serà abatuda per en Kilià, que la retindrà amb el propòsit d’assegurar la integritat del seu ambaixador, incomunicat a Desèrtia des de fa varis dies. El que començarà com una simple detenció es convertirà en un conflicte emocional que els obligarà a prendre decisions no sempre conformes amb els seus interessos personals.

    Rosa V. Tort, L’ambaixador de Confínia en mans de l’enemic

    (“És una bona amiga, i per a mi un bon llibre d’aventures, de ciència ficció. Vaig gaudir-ne molt.” Recomanació de Ramon Teixidó, alumne d’Intermedi 1 del SLC de Vic)

    Durant la nit em torna a despertar el gall de la Maria, en Konstantin. Per a la Maria és una mena de substitut d’home. Ella el va criar i quan encara era un pollet ja l’amanyagava i l’aviciava; ara s’ha fet gran i no serveix per a res. Es passeja amb aire fatxenda pel pati de la Maria i em mira de reüll des de la distància. El seu rellotge interior no va a l’hora, ja des de sempre, però no crec que tingui a veure amb la radiació. No se la pot fer responsable de tot el que ve al món amb una tara. Aixeco la flassada i poso els peus a terra. Sobre l’empostissat hi ha una estoreta que vaig trenar amb tires de llençols vells. A l’hivern tinc molt temps, perquè llavors no m’he de cuidar del jardí. A l’hivern rarament surto, només per anar a buscar aigua o llenya o per treure la neu de davant de la porta. Però ara és estiu i de bon matí ja estic llevada per torçar el coll al gall de la Maria.

    Alina Bronsky, L’últim amor de Baba Dúnia

    (Recomanació de Raquel Buil, del SLC de Vic)

     

     

     

    Article complet

  • A punt nous grups de reforç de lectura

    Segon trimestre amanit de bones lectures a Torelló, Manlleu i Vic

    A Vic, entre l’1 de febrer i el 15 de març s’oferiran quatre grups de reforç de lectura, que es trobaran al llarg de cinc sessions per llegir i parlar de llibres. Estan adreçats a estudiants de Bàsic 2, Bàsic 3, Elementals i Intermedis. Els títols escollits, en versió adaptada, són aquests: El violí d’Auschwitz (dimarts tarda), Tant de gust… Senyora Anglada (dilluns matí), L’inesperat i altres contes (dimecres tarda) i Cartes impertinents (dilluns tarda). Com que aquest trimestre el gruix de les publicacions del blog tindrà relació amb dones, aprofitant el 8M, tots els títols triats són llibres escrits per dones.

    Pel que fa a Torelló, s’oferirà un club de lectura de nivell intermedi, en què el títol triat és Les dones de la Principal, de Lluís Llach. En aquest cas, la tertúlia serà el 6 de març, al matí, a La Cooperativa.

    En el cas de Manlleu, hi haurà sis grups de lectura, adreçats nivells bàsics (Bàsic 2 i Bàsic 3) i elementals. Les trobades començaran el 6 de febrer, i s’allargaran durant cinc setmanes. Els títols triats són Contes de Poe, Peter Pan, El Petit Príncep i Frankestein o el modern Prometeu.

    Desitgem que siguin tot un èxit!

    Article complet

  • En marxa els grups de reforç de lectura a la comarca d’Osona

    Primer trimestre farcit de bones lectures a Torelló, Manlleu i Vic

    A Vic, entre el 24 d’octubre i el 29 de novembre s’ofereixen cinc grups de reforç de lectura, que es trobaran al llarg de cinc sessions per llegir i parlar de llibres. Estan adreçats a estudiants de Bàsic 2, Bàsic 3 i Elementals. Els títols escollits són aquests: El violí d’Auschwitz, La meva família i altres animals, El cafè de la Granota, Sherlock Holmes resol tres casos i Viu la Festa! Tots en versions adaptades.

    Pel que fa a Torelló, els grups de lectura, que s’organitzen amb la col·laboració de la Biblioteca Dos Rius, són una activitat pensada per als alumnes i exalumnes dels cursos i els participants del Voluntariat per la Llengua, però estan oberts també als usuaris de la biblioteca que hi vulguin participar. S’ofereix un club de lectura de nivell intermedi, en què el títol triat és El cònsol de Barcelona. En aquest cas, la tertúlia serà el 19 de desembre. I a més a més s’ofereix un club de lectura fàcil, el format del qual serà una trobada setmanal d’una hora, durant cinc setmanes. El títol que s’hi llegirà és Això també és casa teva, de Mònica Nerín. Les dates aniran del 16 de novembre al 21 de desembre.

    En el cas de Manlleu, hi ha formats set grups de lectura, amb unes quaranta persones inscrites, alumnes avantatjats de nivell bàsic i Elemental 1. Les trobades s’organitzen en diferents espais que cedeix la Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA, i hi treballaran 5 llibres: Kafka i la nina viatgera, Qui és el culpable?, Comptant núvols, Desllegendes de Manlleu i Això també és casa meva, adaptats a cada nivell. A més a més, es va preparar un acte de benvinguda al nou curs i d’agraïment a totes les persones que voluntàriament col·laboren a fi que els grups de reforç de la lectura a Osona siguin possibles.

    Que siguin tot un èxit!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    abril arbre conill conte lectura lluna santjordi Suficiència VxL