Arxiu de la categoria ‘LECTURES DE NIVELL ALT (SUFICIÈNCIA I SUPERIOR)’

  • La llibreria Foster&Wallace, de Vic, ens recomana…

    Aquest mes de juny, la recomanació experta, tot un luxe, ens  arriba de la mà de la llibreria Foster&Wallace, de Vic.

    “A vegades no té clar quina de les dues vides és la més real.” (pàg. 120)

    Des de la Llibreria Foster & Wallace us recomanem molt, molt i molt Els amants de Coney Island, de Billy O’Callaghan (editat per L’altra editorial, amb traducció de Ferran Ràfols Gesa), perquè és una de les últimes novel·les que hem llegit i que més ens ha agradat i emocionat.

    Explica la historia d’un home i una dona que des de fa vint-i-cinc anys, una vegada al mes, s’escapen dels matrimonis respectius i les obligacions domèstiques per trobar-se a Coney Island i passar-hi el dia junts. Són unes hores precioses, secretes, plenes de complicitat i de carícies, de records compartits, de sexe i de conversa, que tots dos necessiten i no canviarien per res del món. Però llavors també anem veient les seves vides i com arriben fins allà.
    Són persones normals, per alguna raó amb el cor esquerdat, segurament com quasi tothom, que quan arriba aquest dia del mes són feliços.

    Aquesta és una novel·la senzilla, humil i de sentiments, que es va obrint, a mesura que l’anem llegint,  i que es va fent gran. L’autor, l’irlandès Bill O’Callaghan, aconsegueix grans moments. Hi ha, per exemple, les pàgines en què ella vol ser escriptora, que són d’antologia. O les pàgines d’ell abans de marxar d’Irlanda, amb el seu pare. O quan es coneixen.

    Els amants de Coney Island és meravellosa. No és una novel·la en la qual passin grans coses, però és una història de petits moments i de grans sentiments que marquen per sempre els personatges protagonistes. No us la perdeu!

    “Si tinguessin el coratge necessari s’agafarien les mans i saltarien, engegarien a rodar totes les conseqüències. La gran intempèrie els espera, fins i tot ara, amb esperances i possibilitats excepcionals. Però l’època de la fe cega ja ha passat. El món gira massa de pressa i ha perdut les amarres.” (pàg. 125)

     

    Article complet

  • Les biblioteques de Torelló ens recomanen… (II)

    Aquest mes de maig tenim dues recomanacions expertes, tot un luxe de la mà de les biblioteques de Torelló!

    El vel de la deessa, de Glòria Sabaté

    el vel de la deessa-9788466426671

    “Seia, immòbil i expectant, davant la taula menuda, amb els ulls fixos en un punt de la paret del davant i la respiració agitada. Gruava la seva arribada, aviat sentiria la seva puresa i es despullaria de qualsevol lligam amb la trista realitat física que l’envoltava.

    I l’esperit desencarnat vingué. I ella el guaità com en un mirall, l’escoltà i, a contracor, va començar a escriure tot el que li dictava:

    Van cremar 300 llibres i creien que tot havia acabat. Però llavors molts de nosaltres començàrem a parlar amb els morts.

    I un llibre se salvà.”

    Així comença El vel de la deessa, de Glòria Sabaté, l’obra guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica del 2020. Situada a la Barcelona modernista de principis del segle XX, tot just acabada la Setmana Tràgica. Les protagonistes són dones que se senten lliures per poder canviar el seu destí i que lluiten per la seva emancipació mitjançant la maçoneria, l’espiritisme, la teosofia i el feminisme.

    La novel·la combina molt bé la barreja entre personatges ficticis i reals, potser perquè l’autora és professora a la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB i, abans, ja havia publicat diversos estudis acadèmics sobre literatura medieval i una altra novel·la, La filla de Lilith, situada a l’Edat Mitjana.

    Així, la Mariona, la protagonista, coneix algunes de les dones més influents de l’època, com Carme Karr i l’ambient de la revista Feminal, la pintora Lluïsa Vidal o l’escriptora i activista Ángeles López de Ayala. L’Àngels encapçala la Societat Progressiva Femenina, un grup de francmaçones que s’aferren a l’educació com a via per lluitar contra el rol social que els ha estat imposat pel fet d’haver nascut dones.

    La descoberta d’una biblioteca peculiar posa aquestes dones sobre la pista d’una relíquia oculta capaç d’atorgar la força que necessiten per poder assolir la llibertat anhelada. Malauradament, només una persona coneixia el parador de la relíquia, i acaba de morir.

    Però no avancem els esdeveniments i continuem llegint:

    “Barcelona, 1910. Al cementiri Nou la mort distingia entre rics i pobres. Com una opulent ciutat de marbre, la moderna necròpolis s’enfilava per la muntanya, al sud-oest de Barcelona, sense aturall. La part més allunyada i humil, sobre la via de Sant Carles, el racó dels no desitjats, acollia, indiferent, el cos de l’Amalia. Aquell matí de diumenge del mes de març la silueta d’una dona prima s’esmunyia pel carrer flanquejat de xiprers ufanosos fins que s’aturà davant de la tomba, plena de flors, de la dona soterrada ara feia gairebé un any…”

     

     

     

     

    Article complet

  • Les biblioteques de Torelló ens recomanen… (I)

    Aquest mes de maig tenim dues recomanacions expertes, tot un luxe de la mà de les biblioteques de Torelló!

    Les lleialtats, de Delphin De Vigan

    Barcelona: Edicions 62, 2019. Traducció de Jordi Martin Lloret.

    Delphine de Vigan ( Boulogne-Billancourt, 1966) és una autora francesa que ha entrat amb força al panorama literari internacional.  Els seus llibres:  Els dies sense fam (2001),  No i jo (2007), Res no s’oposa a la nit (2011), Basat en una història real (2015) són escrits a partir de les seves experiències personals. En l’obra que us vull recomanar no és així, aquí els protagonistes són dos joves adolescents d’avui.

    L’obra està estructurada en quatre personatges que van alternant les seves veus en cada capítol: Théo i Mathis, amics adolescents, i Cécíle i Hélène, mare i mestra, dues dones adultes i per tant amb  mirades contraposades a la dels nois. Cada personatge arrossega una experiència familiar que condiciona les seves actituds i això va creant la trama argumental.

    Quan vaig agafar el llibre de Delphine de Vigan amb la idea de fer-ne una ressenya no m’imaginava fins a quin punt em trasbalsaria aquesta lectura. Per mi, el títol del llibre defineix perfectament el tema principal: les lleialtats i per tant les relacions humanes.  L’altre tema, igual d’important és la relació dels adolescents amb l’alcohol.

    La lleialtat és un sentiment que, segons el diccionari, fa que una persona no enganyi ni traeixi els altres i que  li atribuïm un valor positiu. Llegint el llibre jo ho poso en dubte. La lleialtat que ens humanitza i crea llaços invisibles envers els altres és  alhora un límit a la nostra pròpia llibertat. La lleialtat no permet a Théo explicar res del seu pare malalt de depressió, Cécile no avança per la lleialtat conjugal, Hélène arribarà a l’extrem de perdre la feina per mantenir-se lleial a ella mateixa i ajudar el seu alumne.  La complexitat de les relacions, llaços fraternals que ens lliguen i no permeten avançar.

    L’altre gran tema: els protagonistes d’aquesta història són adolescents greument ferits per l’entorn familiar, però també per al moment que els ha tocat viure, un món virtual i de xarxes que aïlla. Adolescents que viuen en solitud, que els fa molt vulnerables a la depressió. Théo troba en l’alcohol la força necessària per seguir i això extrapolat a una escala mundial s’ha convertit en un seriós problema.

    És una lectura molt potent, de ritme ràpid, que sacseja i que ens fa reflexionar, però no ens sentim derrotats, ens adonem de la importància dels vincles reals, de l’amistat, de tot allò que sí que ens pot salvar; de fet, Mathis trenca les lleialtats i potser alguna cosa es podrà arreglar.

    Si us agrada aquest llibre, us recomano també el més recent de l’autora, Les gratituds, en què segueix explorant aquests sentiments que ens defineixen com a societat.

    Recomanació de Gemma Surribas

    Biblioteca Dos Rius, de Torelló

     

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (4)

    Us comparteixo a continuació un petit fragment del llibre que he llegit i que m’ha agradat tant: La memòria de l’aigua, de Montse Barderi.

    Estimada Kraus,

    Ja no tinc por de veure sempre els mateixos arbres, les mateixes pedres, el mateix cel, el mateix mar de cada dia, el meu cos repetit i finalment envellit entre les hores, les meves paraules, sempre iguals, el meu univers petit, amb idèntics anhels i temences. Perquè enlloc del món sóc l’essència del món si no és a casa meva.

    I no em fa por viure, i reviure, i tornar a sentir, donar-me, rebre’t, les vegades que calgui i més, una vegada i una altra, perquè t’estimo i estimo la vida.

    I el que visqui poc o molt, ho viuré amb una estranya però convençuda alegria, i això farà que tot el que hagi de venir es converteixi en una altra mena de triomf.

    T’estimo i sé que moriré estimant. Vine. Em trobaràs esperant-te sense esperar-te.

    Recomanació de David Marín

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (3)

    Us deixo un fragment d’un llibre que sovint recomano: La platja dels inútils, d’Àlex Nogués, il·lustrat per Bea Enríquez, traduït per Anna Llisterri i editat per Akiara Books.

    “Em dic Sofia. Tinc onze anys i mig i quan sigui gran vull ser inútil. Ho vaig dir a classe. A la professora se li va ficar al cap de preguntar-nos què volíem ser de grans. Futbolistes, youtubers, gamers, metges, astronautes…un parell van dir que volien ser mestres. I quan em va tocar a mi vaig ser sincera: Jo vull ser inútil.

    Tothom va riure. Amb ganes. I la Núria, la mestra, es va enfadar moltíssim. Va pensar que intentava riure’m d’ella, rebentar-li la classe o una cosa d’aquestes. Està clar que ningú em va entendre.”

    Recomanació de Marta Brugalada

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (2)

    “Primera part: Gorgs”, fragment del llibre El temps de les cireres (1976), de Montserrat Roig

    El dia que va veure per primera vegada la pintora Harmonia, la Natàlia va començar a entendre que hi havia dones que no es planyien, com la Patrícia, ni s’amagaven dels altres, com la Judit. La Judit s’havia ferit des que ella tenia vint anys i la Natàlia fugia d’aquells ulls maragda que volien expressar tant.

    M’agradaria afegir-hi un altre fragment d’una novel·la que em va agradar molt i que aprofito per recomanar-vos.

    “Primera part”, fragment del llibre La felicitat (2001), de Lluís-Anton Baulenas

    Diumenge al migdia al Pla de la Boqueria. El mes de maig s’acabava i s’insinuava l’estiu. A la Rambla encara lluïen els domassos de celebració de la pujada als altars del beat Josep Oriol, el primer sant barceloní en molt de temps. Un massa imponent de gent es concentrava a la plaça Catalunya en ocasió de l’homenatge popular a Àngel Guimerà. Feia un mes i mig de l’última bomba i la gent passejava contenta.

    Recomanacions de Marta Pérez

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (1)

    “El llamp”, fragment del llibre Canto jo i la muntanya balla (2019), d’Irene Solà

    Vam arribar amb les panxes plenes. Doloroses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropa-va. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tots plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil•litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.

    Recomanat per Maria Teresa Bretos

    Article complet

  • La llibreria Anglada de Vic ens recomana…

    Estrenem el mes de març amb una recomanació experta: tot un luxe. Hem demanat a totes les llibreries de la comarca que ens suggereixin títols que els agradin, títols preferits, i aquest és el primer. Si voleu saber la lectura triada per la llibreria Anglada de Vic, mireu aquest vídeo.

    Article complet

  • 9 Magazín de El 9 Nou

    Un bon magazín cultural en el qual trobareu articles sobre economia, gastronomia, tecnologia, música, llibres, llengua… Cada setmana a El 9 Nou, una publicació necessària per no perdre’s tot el que es cou a Osona i al Ripollès.

    https://9magazin.el9nou.cat/

     

    Article complet

  • “Una llibreria a Berlín”, de Françoise FRENKEL

     Edicions de 1984. 2019. Traducció de Mia Tarradas

    Aquest llibre publicat a Suïssa el 1945 explica les peripècies de l’autora, una dona jueva, d’origen polonès. Ella és una llibretera que ha fet realitat el seu somni d’obrir una llibreria francesa a Berlín, però que ha de sortir a correcuita de la ciutat el 1939 i abandonar-ho tot per refugiar-se a París. El que no sap és que ben aviat França es convertirà en un parany per als milers de refugiats que hi viuen.

    És també el testimoni de la vida al sud de França i l’Alta Savoia en temps de l’ocupació alemanya, de les xarxes de solidaritat que ajudaven els perseguits, i de l’egoisme i la mesquineria de molts altres. Un relat fàcil de llegir d’un altre vessant de la guerra fora dels camps d’extermini, però igualment dolorós; amb veu de dona i final feliç.

     

    Hem llegit o vist en pel·lícula molts relats sobre les persecucions i els patiments dels jueus durant la II Guerra Mundial, tot i que la majoria són testimonis d’homes que van passar pels camps d’extermini. Però, què els passava als refugiats a França sota el govern de Vichy? Com els tractaven els francesos?

     

    De Françoise Frenkel no se’n sap gaire res a part del que ella ens va explicar al llibre, ni quin aspecte tenia, ni què se’n va fer de la seva vida després de la guerra, ni quan va morir.

     

    Per saber-ne més:

    Sabíeu que molts republicans catalans (i espanyols) també van acabar als camps d’extermini? Alguns van sobreviure per explicar-nos-ho, us recomano: K.L. Reich del manresà Joaquim Amat-Piniella i Un cel de plom on Carme Martí ha convertit en novel·la els records de Neus Català, filla de pagesos del Priorat. I per a mi la millor de totes les memòries de l’holocaust i la més ben escrita, tot i que és escruixidora: Si això és un home de l’italià Primo Levi.

     

    Recomanació de Fina Freixa (responsable de l’OC de Torelló)

    Nivells: Intermedi, Suficiència,  Superior

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    abril arbre conill conte lectura lluna santjordi Suficiència VxL