Recomanacions lectores de Voluntariat per la Llengua
Consorci per a la Normalització Lingüística
El llibre 28 DIES, tracta d’una noia polonesa jueva de 16 anys , que compra i ven articles al mercat negre de Varsòvia per intentar ajudar a sobreviure la seva mare i german. Te un germà que treballa de policia dels nazis contra la seva gent i per això no vol saber res d’ell..
Circumstàncies diverses fan que entri en contacte amb la resistència jueva/polonesa, la qual tot i lluitar contra els nazis gairebé no rep ajut dels mateixos polonesos. Narra uns fets reals d’aquesta resistència , que duren els 28 dies , i que fan trontollar els nazis no gaire acostumats a tenir enemics en el gueto.
Et poses en la pell de l’horror i el patiment que van haver de suportar unes persones simplement per les seves creences o els seus orígens, persones que no tan sols lluiten per la seva llibertat, sinó que també ho fan per la seva dignitat.
És un relat molt àgil i de fàcil lectura, escrit per Davis Safier. Per mi va ser tot un descobriment ja que el que havia llegit d’ell era sempre en un to humorístic.
Tot el que està relacionat amb la II Guerra Mundial i el nazisme m’interessa i m’agrada.
Mentre aparentment la vida segueix com sempre, en Jan s’adonarà de cada detall del seu entorn, de cada canvi, i anirà lligant caps per entendre què passa.
La memòria de l’arbre és una novel·la d’aparença senzilla, però profunda, tendrament i bellament escrita. Especial i original, escrita en capítols curtíssims. Amb una prosa delicada, Vallès dibuixa a la perfecció cada personatge, els fa propers, i alhora aconsegueix que el lector se senti de ple en la pell del nen.
Hi ha els records, la transmissió de la memòria, la família, els silencis, la comunicació, la natura, el pas del temps. Ens fa adonar que les relacions, encara més quan potser queda poc temps de vida per compartir-les amb qui estimem, són úniques i insusbtituïbles. Tresors. I se’n surt sense caure en sentimentalismes, mentre ens apropa tant a la infantesa com a la vellesa, descrivint una quotidianitat entranyable.
L’autora, Tina Vallès (Barcelona, 1976), és filòloga i es dedica a l’escriptura, la traducció i la correcció. Amb aquesta obra va guanyar el 2n Premi Llibres Anagrama de Novel·la el gener de 2017. Ben merescut.
Títol: La memòria de l’arbre
Autora: Tina Vallès
Editorial: Llibres Anagrama (2017)
Llibre recomanat per Ariadna Viñas, tècnica del SLC Vic
Despullant-la, ens fa saber aspectes íntims de la família, i van apareixent personatges que li van deixar empremta: els avis, l’esquilador, el guaridor, etcètera. Paral·lelament anirem descobrint com evoluciona el seu embaràs, la seva relació amb el Jonás i amb el Simó, i el perquè d’un remordiment que la puny.
Novel·la que s’assaboreix a cada paraula, carregada d’humor i de mala bava alhora, d’una autora que val la pena descobrir.
Títol: No soc aquí
Autora: Anna Ballbona
Editorial: Editorial Anagrama
Data de publicació: any 2020
ISBN: 978-84-339-1582-5
Pàgines: 245 pàgines
Recomanació feta per Francesc Vall-llobera, TNL de l’OC de Manlleu
Un mes i mig després, quatre dones ben diferents deixaran la humitat i la grisor de Londres per trobar la llum del sol a la riba del Mediterrani. Conviuran al castell, on veuran com la seva mirada sobre el món i sobre elles mateixes es transforma. Enmig de tanta bellesa, tot els semblarà nou i possible. Capaç de qualsevol prodigi.
L’obra va ser publicada el 1922 per l’australiana Elizabeth Von Arnim, que després d’una separació va fer una estada llarga al Castello Brown, a Portofino: sens dubte, el castell medieval de la novel·la. La descriu com una de les èpoques més felices de la seva vida, i aquesta sensació de llibertat i gaudi de la natura és la que es respira en cada pàgina del text. Una prosa delicada, pulcrament traduïda per Dolors Udina, amb frases molt llargues i elaborades, que et trasllada a l’època victoriana i a un univers floral i femení que embriaga. Tota una celebració de la vida.
El cercle de Viena (2016)
Traducció i epíleg de Dolors Udina
Recomanació d’Ariadna Viñas (tècnica de NL del SLC Vic)
La Claustre atura el cotxe en una fonda de carretera de l’antiga Nacional. La visita a la seva mare l’ha deixat rebregada i necessita calmar-se. Darrere la barra, l’atén una antiga coneguda amb un passat tèrbol i un germà que es va penjar quan anaven juntes a escola. <<Encara no t’agrada res?>>, li demana d’entrada. <<Ara ja menjo de tot>>, respon ella. A fora ja és fosc, i les confidències de tota una vida encendran la nit a fogonades.
Una novel·la curta i intensa, que es fa difícil de deixar un cop passada la primera pàgina. Una prosa contundent i tendra alhora. Una història colpidora, que remou i també rebrega, explicada com qui no vol la cosa.
Recomanació d’Alícia Andreu Creus (responsable Oficina de Català de Manlleu)
El pobre Serafí, a qui encarreguen la revisió del projecte del Centre de Control de Trànsit, encara no construït, haurà de saber tractar, amb el seu llenguatge funcionarial i políticament hipercorrecte, amb tota mena de fauna: des dels polítics, passant per administratives gandules, hampa de tota mena, fins a arquitectes i constructors corruptes. El seu llenguatge, tan especial, exagerat i hilarant, de fet, el salvarà més d’un cop. Del Serafí, antiheroi i alhora heroi, en podem dir que sota la seva capa de babau hi ha un personatge hàbil i resolutiu –segons ell, sempre al servei dels ciutadans–, tot i l’embolic en què s’ha ficat al començament i les poques ganes que té de treballar.
Com en un vodevil modern, l’autor de la novel·la, Carles Casajuana, juga molt bé amb les relacions que s’estableixen entre els personatges per descriure’ns una xacra de la nostra societat i que en principi no ens hauria de fer riure, la corrupció política, que la tracta de forma directa i sense ambages, això sí. Tenim al davant una novel·la divertida, àgil i amena, escrita amb enginy i “mala bava”; l’autor és molt destre tant en la descripció dels personatges com en la narració. Els diàlegs vius fan enriolar el lector a cada moment, sense parar. Carles Casajuana domina el llenguatge del funcionari, que és el narrador de la història, que de tant llenguatge buit i superflu ens fa riure, i al mateix temps fa servir en boca d’altres personatges el llenguatge més baix de la societat. La barreja de tots dos fa que la història sigui més hilarant. Molt recomanable per a aquells que volen rialles assegurades.
Títol: Les pompes del diable
Autor: Carles Casajuana
Editorial: Edicions Proa
Data de publicació: any 2018
ISBN: 978-84-7588-761-6
Pàgines: 256 pàgines
Lectura recomanada pel nostre company Francesc Vall-llobera, tècnic de l’OC de Manlleu
El protagonista de la història, en Menna, ha arribat als quaranta anys i passa per un moment complicat i de buidor personal. No té fills i fa tres anys que se li va morir la seva parella, l’Ada. Té la sensació que ha arribat a la meitat de la seva vida i que és hora de prendre algunes decisions. És per això que decideix passar tot el mes de juliol i part de l’agost en una masia a tocar del Montsant, a Margalef, a la comarca del Priorat, d’on és originari el seu pare.
Hi va amb l’excusa de fotografiar i estudiar les parets i els marges de pedra seca, que són típics de l’arquitectura popular de la comarca. Però també té altres raons que el porten a fer aquest pas. En el fons, el que realment busca és marxar, cercar un espai de solitud i una sortida als seus problemes personals.
L’estada, a poc a poc, li servirà de recomposició anímica i l’ajudarà a reorientar la seva vida. Establirà una relació molt especial amb el paisatge de la zona i els seus veïns, cosa que el connectarà amb la vida dels seus avantpassats.
És una novel.la molt recomanable. Està molt ben escrita i retrata magníficament la vida rural, on es fa evident la duresa i la precarietat del treball de la terra i la migració dels joves.
Recomanat per Llúcia Barba, coordinadora del CNL d’Osona.