Arxiu de la categoria ‘LECTURES DE NIVELL ALT (SUFICIÈNCIA I SUPERIOR)’

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (4)

    Us comparteixo a continuació un petit fragment del llibre que he llegit i que m’ha agradat tant: La memòria de l’aigua, de Montse Barderi.

    Estimada Kraus,

    Ja no tinc por de veure sempre els mateixos arbres, les mateixes pedres, el mateix cel, el mateix mar de cada dia, el meu cos repetit i finalment envellit entre les hores, les meves paraules, sempre iguals, el meu univers petit, amb idèntics anhels i temences. Perquè enlloc del món sóc l’essència del món si no és a casa meva.

    I no em fa por viure, i reviure, i tornar a sentir, donar-me, rebre’t, les vegades que calgui i més, una vegada i una altra, perquè t’estimo i estimo la vida.

    I el que visqui poc o molt, ho viuré amb una estranya però convençuda alegria, i això farà que tot el que hagi de venir es converteixi en una altra mena de triomf.

    T’estimo i sé que moriré estimant. Vine. Em trobaràs esperant-te sense esperar-te.

    Recomanació de David Marín

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (3)

    Us deixo un fragment d’un llibre que sovint recomano: La platja dels inútils, d’Àlex Nogués, il·lustrat per Bea Enríquez, traduït per Anna Llisterri i editat per Akiara Books.

    “Em dic Sofia. Tinc onze anys i mig i quan sigui gran vull ser inútil. Ho vaig dir a classe. A la professora se li va ficar al cap de preguntar-nos què volíem ser de grans. Futbolistes, youtubers, gamers, metges, astronautes…un parell van dir que volien ser mestres. I quan em va tocar a mi vaig ser sincera: Jo vull ser inútil.

    Tothom va riure. Amb ganes. I la Núria, la mestra, es va enfadar moltíssim. Va pensar que intentava riure’m d’ella, rebentar-li la classe o una cosa d’aquestes. Està clar que ningú em va entendre.”

    Recomanació de Marta Brugalada

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (2)

    “Primera part: Gorgs”, fragment del llibre El temps de les cireres (1976), de Montserrat Roig

    El dia que va veure per primera vegada la pintora Harmonia, la Natàlia va començar a entendre que hi havia dones que no es planyien, com la Patrícia, ni s’amagaven dels altres, com la Judit. La Judit s’havia ferit des que ella tenia vint anys i la Natàlia fugia d’aquells ulls maragda que volien expressar tant.

    M’agradaria afegir-hi un altre fragment d’una novel·la que em va agradar molt i que aprofito per recomanar-vos.

    “Primera part”, fragment del llibre La felicitat (2001), de Lluís-Anton Baulenas

    Diumenge al migdia al Pla de la Boqueria. El mes de maig s’acabava i s’insinuava l’estiu. A la Rambla encara lluïen els domassos de celebració de la pujada als altars del beat Josep Oriol, el primer sant barceloní en molt de temps. Un massa imponent de gent es concentrava a la plaça Catalunya en ocasió de l’homenatge popular a Àngel Guimerà. Feia un mes i mig de l’última bomba i la gent passejava contenta.

    Recomanacions de Marta Pérez

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (1)

    “El llamp”, fragment del llibre Canto jo i la muntanya balla (2019), d’Irene Solà

    Vam arribar amb les panxes plenes. Doloroses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropa-va. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tots plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil•litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.

    Recomanat per Maria Teresa Bretos

    Article complet

  • La llibreria Anglada de Vic ens recomana…

    Estrenem el mes de març amb una recomanació experta: tot un luxe. Hem demanat a totes les llibreries de la comarca que ens suggereixin títols que els agradin, títols preferits, i aquest és el primer. Si voleu saber la lectura triada per la llibreria Anglada de Vic, mireu aquest vídeo.

    Article complet

  • 9 Magazín de El 9 Nou

    Un bon magazín cultural en el qual trobareu articles sobre economia, gastronomia, tecnologia, música, llibres, llengua… Cada setmana a El 9 Nou, una publicació necessària per no perdre’s tot el que es cou a Osona i al Ripollès.

    https://9magazin.el9nou.cat/

     

    Article complet

  • “Una llibreria a Berlín”, de Françoise FRENKEL

     Edicions de 1984. 2019. Traducció de Mia Tarradas

    Aquest llibre publicat a Suïssa el 1945 explica les peripècies de l’autora, una dona jueva, d’origen polonès. Ella és una llibretera que ha fet realitat el seu somni d’obrir una llibreria francesa a Berlín, però que ha de sortir a correcuita de la ciutat el 1939 i abandonar-ho tot per refugiar-se a París. El que no sap és que ben aviat França es convertirà en un parany per als milers de refugiats que hi viuen.

    És també el testimoni de la vida al sud de França i l’Alta Savoia en temps de l’ocupació alemanya, de les xarxes de solidaritat que ajudaven els perseguits, i de l’egoisme i la mesquineria de molts altres. Un relat fàcil de llegir d’un altre vessant de la guerra fora dels camps d’extermini, però igualment dolorós; amb veu de dona i final feliç.

     

    Hem llegit o vist en pel·lícula molts relats sobre les persecucions i els patiments dels jueus durant la II Guerra Mundial, tot i que la majoria són testimonis d’homes que van passar pels camps d’extermini. Però, què els passava als refugiats a França sota el govern de Vichy? Com els tractaven els francesos?

     

    De Françoise Frenkel no se’n sap gaire res a part del que ella ens va explicar al llibre, ni quin aspecte tenia, ni què se’n va fer de la seva vida després de la guerra, ni quan va morir.

     

    Per saber-ne més:

    Sabíeu que molts republicans catalans (i espanyols) també van acabar als camps d’extermini? Alguns van sobreviure per explicar-nos-ho, us recomano: K.L. Reich del manresà Joaquim Amat-Piniella i Un cel de plom on Carme Martí ha convertit en novel·la els records de Neus Català, filla de pagesos del Priorat. I per a mi la millor de totes les memòries de l’holocaust i la més ben escrita, tot i que és escruixidora: Si això és un home de l’italià Primo Levi.

     

    Recomanació de Fina Freixa (responsable de l’OC de Torelló)

    Nivells: Intermedi, Suficiència,  Superior

    Article complet

  • “Entre l’infern i la glòria”, d’Àlvar Valls

    Publicat per Edicions de 1984

    Gairebé tots els pobles de Catalunya tenen un carrer dedicat a Jacint Verdaguer, conegut popularment com mossèn Cinto, un dels principals escriptors catalans de tots els temps, que va néixer a Folgueroles (Osona). Voleu saber com es va fer tan famós? Com el fill d’un pagès humil va arribar a ser un escriptor conegut a tot Europa i premiat amb els màxims guardons literaris de l’època? I com és que la seva vida de sobte es va convertir en un infern? Què el va portar a escriure un seguit d’articles als diaris “en defensa pròpia”?

    De passada, anireu de viatge fins a Rússia, París o Terra Santa, trescareu per les muntanyes del Pirineu fins a pujar a l’Aneto. Veureu com era la vida a Osona o a Catalunya la segona meitat del segle XIX, l’expansió urbana de Barcelona, sereu testimonis de la presentació del Memorial de Greuges, de les lluites entre partits pel poder polític i molt més.

    I tot això, en un viatge constant entre el present dels últims dies del nostre poeta, plens d’intrigues i d’interessos obscurs, i el passat, que ens va desgranant la seva vida des de la infantesa fins a la malaltia.

     

    Un llibre molt ben documentat, amb explicacions detallades sobre allà on passa Verdaguer. M’agrada sobretot la manera com descriu llocs, olors, ambients, sensacions, i també, la riquesa del vocabulari i el tractament dels registres: hi sentiu parlar mossens i bisbes, nobles i obrers, escriptors i traginers, valencians i mallorquins… contents o enfadats, cadascú amb el seu català.

    Us aviso, us farà venir ganes de llegir més Verdaguer: l’Atlàntida, el Canigó, Aires del Montseny, En defensa pròpia… I posats a cedir a la temptació, aneu a Folgueroles, visiteu la Casa Museu Verdaguer i apunteu-vos a alguna de les rutes literàries que proposen: https://www.verdaguer.cat/

    I si us fa mandra de llegir, aquí us deixo l’enllaç a Canigó recitat per Lluís Soler  https://www.youtube.com/watch?v=gDqd8prk5rU. Genial! No us el perdeu.

     

    Recomanació de Fina Freixa (responsable de l’OC de Torelló)

     

    Per a grans lectors (1012 pàgines)

    Nivells: Suficiència,  Superior

    Article complet

  • Recomanacions lectores de Voluntariat per la Llengua

     

    dav

    Josep Bofill, voluntari per la llengua del CNL d’Osona
    En 14 jocs de la meva vida… i altres inquietuds, de Josep Bofill i Masó, hi  trobareu un primer pla narratiu: la descripció dels 14 jocs triats del cabàs de les meves memòries de nen, de jove i d’adult, com a productor de jocs. Catorze jocs entremaliats, cooperatius, musicals, dansats, esportius, de tradició, inventats i un de naips. Tots ells emocionalment actius, com sinó?, per jugar-hi sigui quina sigui l’edat que tingueu, més ben dit, millor si sou adults.
    El segon pla en l’estructura del llibre l’anomeno Pensaments.
    Pensaments són això, 14 digressions i records de successos i períodes de la meva vida que m’han deixat petjada i que he volgut compartir per si de cas el lector en pot recollir un fruit i una fruïció. Un pes temàtic important d’aquest segon bloc n’és el dels trastorns de la meva salut.
    Ecologisme i didàctica de la ciència, i bon humor. Llegireu fotografies narrades del que es coïa dins d’una escola, de quan les còpies en gelatina i al ciclostil fins a les fotocopiadores de doble cara.
    Fora del context podreu llegir també transcripcions i notes dels moments propers de quan estava escrivint 14 jocs.
    Entreu, passeu i invertiu-vos…, si de cas us plau.

    Article complet

  • Recomanacions lectores de Voluntariat per la Llengua

    Xavier Díaz, voluntari per la llengua del CNL d’Osona
    M’agradaria recomanar-vos en aquest Dia del Llibre i la Rosa 2020 Els àngels em miren, l’última novel·la d’en Marc Pastor. Es tracta d’una novel·la negra que atrapa des del començament. A més dels ingredients típics del gènere, la novel·la barreja elements d’humor i de realisme màgic que fan que sigui encara més interessant i divertida. L’acció i totes les investigacions dels Mossos d’Esquadra tenen lloc en una Catalunya independent. L’autor explica el que hauria pogut passar si Catalunya hagués declarat la seva independència després del referèndum de l’1 d’octubre. A més de ser un escriptor reconegut de les lletres catalanes, Marc Pastor és també mosso d’esquadra, de manera que tot el seu coneixement de l’organització i el funcionament del cos de la policia catalana es pot percebre al llarg de les 432 pàgines d’aquest llibre. Si t’agraden les novel·les d’assassinats amb un toc d’humor, si t’agrada el realisme màgic i la ficció històrica, aquest és el teu llibre. Feliç Dia del Llibre i la Rosa a totes i a tots.

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    abril arbre conill conte lectura lluna santjordi Suficiència VxL