El fragment del mes

Dona’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Fragment del poema ‘Dona’m la mà’ (L’irradiador del port i les gavines), de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

 

 

 

 

  • “Una llibreria a Berlín”, de Françoise FRENKEL

     Edicions de 1984. 2019. Traducció de Mia Tarradas

    Aquest llibre publicat a Suïssa el 1945 explica les peripècies de l’autora, una dona jueva, d’origen polonès. Ella és una llibretera que ha fet realitat el seu somni d’obrir una llibreria francesa a Berlín, però que ha de sortir a correcuita de la ciutat el 1939 i abandonar-ho tot per refugiar-se a París. El que no sap és que ben aviat França es convertirà en un parany per als milers de refugiats que hi viuen.

    És també el testimoni de la vida al sud de França i l’Alta Savoia en temps de l’ocupació alemanya, de les xarxes de solidaritat que ajudaven els perseguits, i de l’egoisme i la mesquineria de molts altres. Un relat fàcil de llegir d’un altre vessant de la guerra fora dels camps d’extermini, però igualment dolorós; amb veu de dona i final feliç.

     

    Hem llegit o vist en pel·lícula molts relats sobre les persecucions i els patiments dels jueus durant la II Guerra Mundial, tot i que la majoria són testimonis d’homes que van passar pels camps d’extermini. Però, què els passava als refugiats a França sota el govern de Vichy? Com els tractaven els francesos?

     

    De Françoise Frenkel no se’n sap gaire res a part del que ella ens va explicar al llibre, ni quin aspecte tenia, ni què se’n va fer de la seva vida després de la guerra, ni quan va morir.

     

    Per saber-ne més:

    Sabíeu que molts republicans catalans (i espanyols) també van acabar als camps d’extermini? Alguns van sobreviure per explicar-nos-ho, us recomano: K.L. Reich del manresà Joaquim Amat-Piniella i Un cel de plom on Carme Martí ha convertit en novel·la els records de Neus Català, filla de pagesos del Priorat. I per a mi la millor de totes les memòries de l’holocaust i la més ben escrita, tot i que és escruixidora: Si això és un home de l’italià Primo Levi.

     

    Recomanació de Fina Freixa (responsable de l’OC de Torelló)

    Nivells: Intermedi, Suficiència,  Superior

    Article complet

  • “Entre l’infern i la glòria”, d’Àlvar Valls

    Publicat per Edicions de 1984

    Gairebé tots els pobles de Catalunya tenen un carrer dedicat a Jacint Verdaguer, conegut popularment com mossèn Cinto, un dels principals escriptors catalans de tots els temps, que va néixer a Folgueroles (Osona). Voleu saber com es va fer tan famós? Com el fill d’un pagès humil va arribar a ser un escriptor conegut a tot Europa i premiat amb els màxims guardons literaris de l’època? I com és que la seva vida de sobte es va convertir en un infern? Què el va portar a escriure un seguit d’articles als diaris “en defensa pròpia”?

    De passada, anireu de viatge fins a Rússia, París o Terra Santa, trescareu per les muntanyes del Pirineu fins a pujar a l’Aneto. Veureu com era la vida a Osona o a Catalunya la segona meitat del segle XIX, l’expansió urbana de Barcelona, sereu testimonis de la presentació del Memorial de Greuges, de les lluites entre partits pel poder polític i molt més.

    I tot això, en un viatge constant entre el present dels últims dies del nostre poeta, plens d’intrigues i d’interessos obscurs, i el passat, que ens va desgranant la seva vida des de la infantesa fins a la malaltia.

     

    Un llibre molt ben documentat, amb explicacions detallades sobre allà on passa Verdaguer. M’agrada sobretot la manera com descriu llocs, olors, ambients, sensacions, i també, la riquesa del vocabulari i el tractament dels registres: hi sentiu parlar mossens i bisbes, nobles i obrers, escriptors i traginers, valencians i mallorquins… contents o enfadats, cadascú amb el seu català.

    Us aviso, us farà venir ganes de llegir més Verdaguer: l’Atlàntida, el Canigó, Aires del Montseny, En defensa pròpia… I posats a cedir a la temptació, aneu a Folgueroles, visiteu la Casa Museu Verdaguer i apunteu-vos a alguna de les rutes literàries que proposen: https://www.verdaguer.cat/

    I si us fa mandra de llegir, aquí us deixo l’enllaç a Canigó recitat per Lluís Soler  https://www.youtube.com/watch?v=gDqd8prk5rU. Genial! No us el perdeu.

     

    Recomanació de Fina Freixa (responsable de l’OC de Torelló)

     

    Per a grans lectors (1012 pàgines)

    Nivells: Suficiència,  Superior

    Article complet

  • Per Sant Jordi, aquest 2020 el CNL d’Osona regala un conte

    Un home blanc i un barquer, un conte ruandès publicat a Vic, amb motiu de la celebració de Sant Jordi al juliol

    Llengua i cultura > Activitats culturals > Sant Jordi

    Com cada any, el CNL d’Osona, La Farinera, l’Associació Tapís i Escènic Vic elaboren conjuntament un conte per Sant Jordi

    Enguany, en un Sant Jordi molt atípic, diverses entitats de Vic hem treballat en una edició molt especial. Es tracta, com cada any, de la publicació d’un conte en què col·laborem els alumnes del CNL d’Osona, els actors de l’Escènic Vic, els petits artistes de La Farinera i els treballadors de l’Associació Tapís. El conte d’aquest any, “Un home blanc i un barquer” és típic de Ruanda.

    Podeu veure la versió digital del conte aquí https://youtu.be/dnoXYYiNmz8 

    Article complet

  • Recomanacions lectores de Voluntariat per la Llengua

     

    dav

    Josep Bofill, voluntari per la llengua del CNL d’Osona
    En 14 jocs de la meva vida… i altres inquietuds, de Josep Bofill i Masó, hi  trobareu un primer pla narratiu: la descripció dels 14 jocs triats del cabàs de les meves memòries de nen, de jove i d’adult, com a productor de jocs. Catorze jocs entremaliats, cooperatius, musicals, dansats, esportius, de tradició, inventats i un de naips. Tots ells emocionalment actius, com sinó?, per jugar-hi sigui quina sigui l’edat que tingueu, més ben dit, millor si sou adults.
    El segon pla en l’estructura del llibre l’anomeno Pensaments.
    Pensaments són això, 14 digressions i records de successos i períodes de la meva vida que m’han deixat petjada i que he volgut compartir per si de cas el lector en pot recollir un fruit i una fruïció. Un pes temàtic important d’aquest segon bloc n’és el dels trastorns de la meva salut.
    Ecologisme i didàctica de la ciència, i bon humor. Llegireu fotografies narrades del que es coïa dins d’una escola, de quan les còpies en gelatina i al ciclostil fins a les fotocopiadores de doble cara.
    Fora del context podreu llegir també transcripcions i notes dels moments propers de quan estava escrivint 14 jocs.
    Entreu, passeu i invertiu-vos…, si de cas us plau.

    Article complet

  • Recomanacions lectores de Voluntariat per la Llengua

    Xavier Díaz, voluntari per la llengua del CNL d’Osona
    M’agradaria recomanar-vos en aquest Dia del Llibre i la Rosa 2020 Els àngels em miren, l’última novel·la d’en Marc Pastor. Es tracta d’una novel·la negra que atrapa des del començament. A més dels ingredients típics del gènere, la novel·la barreja elements d’humor i de realisme màgic que fan que sigui encara més interessant i divertida. L’acció i totes les investigacions dels Mossos d’Esquadra tenen lloc en una Catalunya independent. L’autor explica el que hauria pogut passar si Catalunya hagués declarat la seva independència després del referèndum de l’1 d’octubre. A més de ser un escriptor reconegut de les lletres catalanes, Marc Pastor és també mosso d’esquadra, de manera que tot el seu coneixement de l’organització i el funcionament del cos de la policia catalana es pot percebre al llarg de les 432 pàgines d’aquest llibre. Si t’agraden les novel·les d’assassinats amb un toc d’humor, si t’agrada el realisme màgic i la ficció històrica, aquest és el teu llibre. Feliç Dia del Llibre i la Rosa a totes i a tots.

    Article complet

  • Recomanacions lectores de Voluntariat per la Llengua

     

    Jesús Martín, voluntari per la llengua del CNL d’Osona

     

    El llibre 28 DIES, tracta d’una noia polonesa jueva de 16 anys , que compra i ven articles al mercat negre de Varsòvia per intentar ajudar a sobreviure la seva mare i german. Te un germà que treballa de policia dels nazis contra la seva gent i per això no vol saber res d’ell..

    Circumstàncies diverses fan que entri en contacte amb la resistència jueva/polonesa, la qual tot i lluitar contra els nazis gairebé no rep ajut dels mateixos polonesos. Narra uns fets reals d’aquesta resistència , que duren els 28 dies , i que fan trontollar els nazis no gaire acostumats a tenir enemics en el gueto.

    Et poses en la pell de l’horror i el patiment que van haver de suportar unes persones simplement per les seves creences o els seus orígens, persones que no tan sols lluiten per la seva llibertat, sinó que també ho fan per la seva dignitat.

    És un relat molt àgil i de fàcil lectura, escrit per  Davis Safier. Per mi va ser tot un descobriment ja que el que havia llegit d’ell era sempre en un to humorístic.

    Tot el que està relacionat amb la II Guerra Mundial i el nazisme m’interessa i m’agrada.

    Article complet

  • Recomanacions lectores de Voluntariat per la Llengua

    Ester Comellas, voluntària per la llengua del CNL d’Osona
    Us recomano dos llibres de dos dels meus autors catalans preferits. Un, la Mònica Batet, una autora amb un estil molt original i personal, que ja té uns quants llibres publicats absolutament extraordinaris. Us en recomano el darrer, una història d’amor dibuixada per tot de personatges que envolten els protagonistes en un entorn on la natura és protagonista, Nou illes al nord
    L’altre és en Lluís Llach, que també ha publicat unes quantes obres, i que resulta ser un escriptor de gran nivell. A les seves obres sempre hi apareixen temes de fons recurrents -el feixisme, l’homosexualitat, les dones fortes i amb caràcter. Aquesta obra retrata la història de la Principal, el gran casal de la comarca vinatera de l’Abadia, a través de les tres dones de la nissaga, Les dones de la Principal.
    Espero que en gaudiu. Bona lectura!

    Article complet

  • “La memòria de l’arbre”, de Tina Vallès

    Qui explica la història en primera persona, en Jan, intueix que la notícia que d’ara endavant els avis viuran amb els pares i ell, al pis de Barcelona, no és tan bona notícia com sembla. Durant aquest temps, amb l’avi es crearan un munt de complicitats, tot un món en comú, exclusiu i farcit de significats.

    Mentre aparentment la vida segueix com sempre, en Jan s’adonarà de cada detall del seu entorn, de cada canvi, i anirà lligant caps per entendre què passa.

    La memòria de l’arbre és una novel·la d’aparença senzilla, però profunda, tendrament i bellament escrita. Especial i original, escrita en capítols curtíssims. Amb una prosa delicada, Vallès dibuixa a la perfecció cada personatge, els fa propers, i alhora aconsegueix que el lector se senti de ple en la pell del nen.

    Hi ha els records, la transmissió de la memòria, la família, els silencis, la comunicació, la natura, el pas del temps. Ens fa adonar que les relacions, encara més quan potser queda poc temps de vida per compartir-les amb qui estimem, són úniques i insusbtituïbles. Tresors. I se’n surt sense caure en sentimentalismes, mentre ens apropa tant a la infantesa com a la vellesa, descrivint una quotidianitat entranyable.

    L’autora, Tina Vallès (Barcelona, 1976), és filòloga i es dedica a l’escriptura, la traducció i la correcció. Amb aquesta obra va guanyar el 2n Premi Llibres Anagrama de Novel·la el gener de 2017. Ben merescut.

    Títol: La memòria de l’arbre

    Autora: Tina Vallès

    Editorial: Llibres Anagrama (2017)

    Llibre recomanat per Ariadna Viñas, tècnica del SLC Vic

    Article complet

  • “No soc aquí”, d’Anna Ballbona

    En un impuls de sinceritat, la Mila, el personatge principal de la novel·la, ens narra els records que té de la família i la seva evolució personal. Utilitzant un estil fresc i amb una prosa riquíssima de lèxic i de registres, l’autora ens fa entrar en el seu espai de la infància i de la joventut des de finals del anys setanta del segle XX fins a l’actualitat. Aquell mas familiar on va créixer, confinat entre l’autopista, el polígon i el cementiri d’un poble del Vallès, la va marcar i li va donar un determinat caràcter.

     

    Despullant-la, ens fa saber aspectes íntims de la família, i van apareixent personatges que li van deixar empremta: els avis, l’esquilador, el guaridor, etcètera. Paral·lelament anirem descobrint com evoluciona el seu embaràs, la seva relació amb el Jonás i amb el Simó, i el perquè d’un remordiment que la puny.

     

    Novel·la que s’assaboreix a cada paraula, carregada d’humor i de mala bava alhora, d’una autora que val la pena descobrir.

    Títol: No soc aquí

    Autora: Anna Ballbona

    Editorial: Editorial Anagrama

    Data de publicació: any 2020

    ISBN: 978-84-339-1582-5

    Pàgines: 245 pàgines

    Recomanació feta per Francesc Vall-llobera, TNL de l’OC de Manlleu

    Article complet

  • “Un abril prodigiós”, d’Elizabeth Von Arnim

    Una tarda londinenca d’hivern, una dona llegeix un anunci al diari que li crida l’atenció: “Per a amants de les glicines i la llum del sol. Es lloga petit castell italià medieval a la riba del Mediterrani durant el mes d’abril, amb servei inclòs”.

     

    Un mes i mig després, quatre dones ben diferents deixaran la humitat i la grisor de Londres per trobar la llum del sol a la riba del Mediterrani. Conviuran al castell, on veuran com la seva mirada sobre el món i sobre elles mateixes es transforma. Enmig de tanta bellesa, tot els semblarà nou i possible. Capaç de qualsevol prodigi.

    L’obra va ser publicada el 1922 per l’australiana Elizabeth Von Arnim, que després d’una separació va fer una estada llarga al Castello Brown, a Portofino: sens dubte, el castell medieval de la novel·la. La descriu com una de les èpoques més felices de la seva vida, i aquesta sensació de llibertat i gaudi de la natura és la que es respira en cada pàgina del text. Una prosa delicada, pulcrament traduïda per Dolors Udina, amb frases molt llargues i elaborades, que et trasllada a l’època victoriana i a un univers floral i femení que embriaga. Tota una celebració de la vida.

    El cercle de Viena (2016)

    Traducció i epíleg de Dolors Udina

     

    Recomanació d’Ariadna Viñas (tècnica de NL del SLC Vic)

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    abril arbre conill conte lectura lluna santjordi Suficiència VxL