El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix relatiu –iva de la manera següent: “2 1 En gram., que està mancat de significat complet i, en general, depèn d’un altre element aparegut prèviament en l’oració. Una oració de relatiu; 2 2 m. Pronom relatiu”.
L’entrada d’avui, doncs, té com a objectiu tractar el tema dels pronoms relatius, atès que alguns de vosaltres m’heu demanat de reforçar aquesta qüestió.
Tal com se us explica a la unitat 3 del llibre de text, les oracions de relatiu són les que tenen un pronom relatiu com a element d’enllaç amb una altra oració. Poden ser adjectives, si ocupen el lloc d’un adjectiu, o substantives, si ocupen el d’un substantiu.
El nen que és molt alt es diu Carles.
La part en negreta de la frase anterior es tracta d’una oració de relatiu adjectiva. Es pot substituir per un adjectiu equivalent (El nen alt es diu Carles); l’oració de relatiu adjectiva fa la mateixa funció sintàctica (CN) que l’adjectiu equivalent; el pronom relatiu (que) té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada (subjecte), i el pronom relatiu té sempre un antecedent (el nen).
Qui vulgui venir a l’excursió ha d’enviar un missatge de correu electrònic.
La part en negreta de la frase anterior es tracta d’una oració de relatiu substantiva. Es pot substituir per un substantiu equivalent (L’excursionista ha d’enviar un missatge de correu electrònic); l’oració de relatiu substantiva fa la mateixa funció sintàctica (subjecte) que el substantiu equivalent; el pronom relatiu (qui) té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada (subjecte), però, no té un antecedent concret a l’oració principal.
A vegades es produeixen alguns errors a l’hora de fer servir un pronom relatiu. Els podeu resoldre consultant el document següent: REMARQUES SOBRE ELS RELATIUS.
Per acabar aquesta entrada, us pr0posem que llegiu el text Dormir (pràctica pronoms relatius), publicat al Diari de Girona. Fixeu-vos en les formes marcades en negreta, indiqueu en cada cas si es tracta d’un pronom relatiu o d’una conjunció. Si és un pronom relatiu, especifiqueu-ne també la funció sintàctica. Deixeu els vostres comentaris al bloc.
Finalment, us adjuntem les pautes d’estudi unitat 4 – nivell D.
Bona feina a tots i a totes!
3 comentaris
MONTSE VILCHEZ SALDÑA
04 des. 13
13:09 #
Bon dia,
En relació al text Dormir:
En la oració: dormir és com una mena de mort, una mort de la qual despertem vius,…
de la qual penso pot ser un C.N. i pronom relatiu, però a vegades em genera dubte i crec pot ser un C.Preposicional.
Ex. LLibre Castellnou, pag. 116, exercici 14:
Aquest és un tema del qual hauríem de parlar amb tranguil.litat.
Per què amb aquest cas es tracta d’un C. Prep. i no d’un C.N?
Gràcies,
Susagna Sabaté
04 des. 13
18:47 #
Montse, has de tenir en compte que en les dues frases que m’has comentat, Una mort de la qual despertem vius / Aquest és un tema del qual hauríem de parlar amb tranquil·litat, del qual és un pronom relatiu que fa la funció sintàctica de complement preposicional. Fixa’t en les frases següents: Despertem de la mort vius / Hauríem de parlar del tema amb tranquil·litat. El complement de darrere el verb s’introdueix amb preposició. Per tant, és un complement preposicional. Seria diferent la frase següent: S’ha casat amb una dona el pare de la qual és fabricant de pells. L’oració subordinada quedaria més o menys així: El pare de la dona és fabricant de pells. De la dona és un complement del nom. Per tant, el pronom relatiu que utilitzes en el seu lloc també ho és.
Patricia Morera
05 des. 13
16:30 #
Bona tarda!
Fent referència a les oracions:
– Els llençols no deixen de ser com una bandera blanca i el llit, el reducte en el qual ens confinem. (“en el qual” és un pronom relatiu que fa la funció sintàctica de complement circumstancial i el seu antecedent és “el reducte”.
– És necessari que algú vigili mentre els altres dormen. (“que” és una conjunció perquè no té antecedent i actua únicament com a connector entre una oració i l’altra).