CUBA. TURISME ENTRE DOS SEGLES
Vaig viatjar a Cuba el passat mes de desembre amb l’esperança de fotografiar els paisatges verds que caracteritzen a una illa caribenya, els cotxes antics restaurats una i mil vegades que tant famosos s’han fet i visitar llocs tant emblemàtics com el Malecón, la Bodeguita del Medio, Varadero i d’altres icones que tanta publicitat tenen d’aquell país.
Tal i com l’avió va aterrar a un aeroport a anys llum de l’Aeroport del Prat vaig saber que seria un viatge ple de contrastos i aventures, molt més que el que m’havien parlat.
És veritat que sembla que el temps sembla que s’aturés en Cuba allà per la dècada dels seixanta del segle passat. Les infraestructures, la roba, els vehicles i tot el que es veu es troba a cavall entre ruïnes i manca d’avanços. Però el que més em va sobtar, el que més em va cridar l’atenció i el que més va buscar l’objectiu de la meva càmera va ser la gent. Mil i una cares que, tot i les restriccions que hi tenen, lluiten i afronten les seves vides amb optimisme.
A banda de la seva gent, Cuba és un país impressionant. La seva capital, La Habana, és una barreja de cultures que, en ocasions, et fa imaginar que en qualsevol moment pots trobar en un carreró a un corsari o un soldat de Sa Majestat.
Si viatges a l’interior de l’illa trobaràs ciutats com Cienfuegos, Santiago de Cuba, Matanzas i Santa Clara, entre d’altres.
A Cuba es respira la “Revolución”, en majúscules. Camines pel carrer i tot és ple de cartells propagandístics sobre El Ché, Fidel Castro i Hugo Chavez. La gent parla, alguns en veu baixa i d’altres sense por, però tothom parla. Recordo més d’un i més de dos cubans que ja tenien els seus cinquanta anys fets, amb el tatuatge de la cara de El Ché al braç.
Altra aspecte que em va fascinar va ser la seva cuina. Allà tenen una dieta molt rica en fruites i verdures, però –curiosament i sent una illa- el peix gairebé no es veu. Al nord, a la zona paradisíaca dels Cayos, sí pots menjar una bona llagosta, però a la resta de l’illa és difícil trobar peix. Curiosament, i veient la vegetació i extensió dels camps que hi ha per tot arreu, la ramaderia tampoc és una de les seves virtuts
Vaig conèixer els “paladares”, cases particular on –a modus de restaurant clandestí- pots gaudir dels plats més típics de l’illa i col·laborar directament en l’economia d’aquella familiar… meravellós!!!
De llocs per visitar està ple. Qualsevol racó és interessant de veure, tot i que a mi em van fascinar les platges del nord, els carrerons de La Habana Vieja, les zones conservades com van quedar de combats entre la resistència i el règim de Batista, el mausoleu d’Ernesto “Ché” Guevara, els improvisats camps de beisbol en descampats, el músics ambulants, ….
En definitiva, Cuba és un destí obligat per aquells viatgers que, com jo, volen viure una part del segle passat que encara perdura i que manté l’intriga de les conspiracions de la guerra freda però, al mateix temps, ofereix l’encant d’una illa caribenya amb les seves platges, els seus “mojitos” i les seves botigues. Això sí, no espereu trobar centres comercials, wi-fi per tot arreu i puntualitat. Cuba és caribenya amb tot el que comporta.
Juanjo Berral
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.