Arxiu per març, 2017

  • Un dia al congost de Mont-rebei

    Quan vius a una gran ciutat com és Barcelona, t’acabes acostumant als seus sorolls, les seves olors i les seves vistes plenes d’edificis. No obstant, si ens allunyem de la ciutat comtal i ens desplacem  cap a Lleida,  més concretament entre les comarques de La Noguera i Pallars Jussà, podrem trobar l’únic gran congost de Catalunya pràcticament verge.

    El Congost de Motrebei situat entre Lleida i Aragó i declarat Refugi de Fauna Salvatge al 2005, té una extensió d’unes 600 hectàrees amb un terreny gairebé verge, ja que no el travessa cap carretera, ni línia elèctrica. El congost està situat a més de dues hores de Barcelona, fet que ajuda a que no hi hagi gran afluència de persones i sigui un lloc tranquil per passar un bon dia amb els amics o la família.

    Una vegada ens trobem allà podem realitzar una gran varietat d’itineraris per tal de poder gaudir del meravellós paisatge. Si el que volem és caminar i observar la seva gran flora i fauna, el que es recomana és recórrer la sendera formada per un camí tallat a la roca i les parets de la muntanya. Si finalment ens decidim per això, haurem d’escollir quin nivell de dificultat volem, el senzill de 4,5km o el de nivell avançat per als més experts de 9km —trajecte només d’anada—.

    Una segona opció és llogar un caiac; i com en el recorregut a peu, podem escollir entre dos nivells de dificultat, el senzill de 7km i el nivell avançat de 14km. Dins d’aquesta opció podrem triar entre escollir un caiac individual o doble, això si, trieu un de doble, aneu amb una parella amb la que tingueu bona comunicació sinó navegar amb línia recta serà gairebé impossible. Aquesta opció la recomanem molt per a un dia d’estiu, perquè sempre tindreu la opció de baixar del caiac i donar-vos un bany a les aigües de temperatura agradable.

    Finalment, comentar que si voleu passar un bon dia envoltats d’aire fresc, de naturalesa i aigües de color turquesa; us recomano visitar el Congost de Motrebei i triar algun dels itineraris per tal de passar un bon dia en família o amb bons amics.

    Paola Molina

     

    C2

    Refresquem-nos

    Escales

    Camí de pedra

    Article complet

  • Un dia a Cardona

    Ferran Wesselo i Comas (C2)

    Quan viatges, sempre hi ha un instant en el que per fi reconeixes on ets. Fins llavors has estat absent, caminant i parlant d’una forma gairebé automàtica. Encara que saps que ja no camines per Barcelona, internament segueixes dins de la teva rutina, t’és impossible desconnectar del tot. De cop, però, alces la vista i ho tens clar: seus en una terrassa d’un bar de Cardona, entre arbres pelats i nens que juguen. Tot és calma. Llavors, només llavors, escures el cul del cafè, respires profundament i somrius als amics. T’aixeques i dius: “Va, que tenim pressa”.

     

    Caminem fins el Castell de Cardona, la nostra primera parada. El paisatge que veiem des de dalt del castell –els verds fredíssims dels camps i la tranquil·litat distant del Pirineu– es trenca en el territori erm de les antigues mines de sal de Cardona. La Vall Salina sempre ha estat, ens diu la guia, lligat al nom de la vila: la sal ha sigut el principal motor econòmic i polític, motiu, per tant, de disputa entre nobles i territoris, entre empresaris i vilatans. El castell vol representar, amb formes romàniques i gòtiques, el poder de la família Cardona i demostrar la capacitat de defensa d’aquest mineral tan apreciat. Tot –ja sigui la torre, la muralla, o la pròpia església– respon a aquesta idea: el poder; poder esculpit en pedra massissa.

     

    Després de dinar baixem fins les mines de sal. Aquella mina que havia sigut durant segles un motor econòmic puntal és ara, com és habitual al país, un mer aparador turístic. La nostre guia, una animadora infantil, ens explica amb molta traça la naturalesa de Vall Salina i la història de la mina mentre va fent bromes a les criatures. Anem caminant entre parets sedoses de sal i estalactites que regalimen eternament. En acabat, posen un vídeo i ens condueixen fins la botiga de souvenirs.

     

    Tornem a Barcelona cansats però satisfets. Embadalit, mirant el paisatge des del cotxe, recordo que ben aviat tornarà a ser dilluns. Si abans no sabia sortir de la rutina, penso, ara no sé pas com hi tornaré a entrar.

    Castell de Cardona, vist des del poble.

    La Vall Salina, vista des de fora.

    La Mina de Cardona, jo i dos amics.

     

     

    Article complet

  • Plaça de la Vila – Santa Coloma de Gramenet

    Santa Coloma de Gramenet, anteriorment es deia Gramanet del Besós, ciutat i municipi situat a la província de Barcelona. Pertany a la comarca del Barcelonès. Es tracta de la setena ciutat amb més població de la província de Barcelona.

    AJUNTAMENT I PLAÇA DE LA VILA

    La plaça de la Vila, sorgeix a finals del segle XIX.

    Es tracta d’un espai unitari, amb una part important de la superfície vinculada a la presència de l’edifici més representatiu de la ciutat (l’Ajuntament), tot definint una zona lúdica i una altre de més tranquil·la i tova (amb una zona de jardí). Desaparició del trànsit i de l’aparcament en superfície, gràcies a la construcció d’un aparcament subterrani, per contribuïr a crear una àrea completament reservada als vianants. Sense dubte l’obra més emblemàtica realitzada a Santa Coloma aquests darrers anys ha estat la modificació de l’àrea central. La plaça la Vila ha adquirit el valor que es mereixia i ha esdevingut un espai d’una gran significació urbana.

    S’ha aconseguit crear un espai versàtil per a la realització de diversos actes col·lectius. Identificada com a centre de la ciutat remarcada per la presència de la façana de l’Ajuntament.

    Com a colomenca de tota la vida, trobo que és idonia per fer el vermut els diumenges al matí, sobretot els dies assolellats. També m’agrada passejar amb els meus nebots, ja que gaudeixen del parc que hi ha a la plaça.

    Carme Neira (C2)

    Article complet

  • Girona, una ciutat llegendària i amb encant

    C2 Català. José Ortiz

    Viatjar a un lloc històric, i llegendari és possible avui dia sense haver-hi de sortir fora de Catalunya. Aquest lloc és, sens dubte, Girona, ciutat i municipi del nord-est de Catalunya.

    Per començar, el Barri Vell o Casc Antic de Girona és el principal pol d’atracció turística de la ciutat. Es troba delimitat pel Passeig de la Muralla, el camí de ronda de les antigues muralles carolíngies (s.IX) que envolten el Centre Històric. Entre els seus monuments destaquen el “Call”, antic i emblemàtic barri jueu. També destaquen les famoses Cases de colors de l’Onyar, característiques cases del barri vell, totes elles penjades sobre el riu Onyar.A dalt de tot hi ha la catedral, d’una grandíssima nau única en estil gòtic.

    La Rambla de la Llibertat és actualment l’eix d’entrada al Barri Vell per als turistes que arriben a la ciutat. Si us agraden molt les llegendes, per una banda, al carrer de Calderers, es troba la Lleona de Girona o Cul de la lleona. És un relleu que deixa veure una columna de ferro amb una lleona que s’enfila, i on podeu fer el ritu ciutadà, tocar el cul a la lleona, que antigament era garantia que qui ho feia, o mai se n’aniria de Girona o, si se n’anava, tornaria. De l’altra, al carrer de l’Argenteria, podeu trobar el Tarlà de l’Argenteria, ninot de caràcter alegre, amb el cap de fusta, i el cos de roba, farcit amb serradures, símbol de gresca i diversió durant l’època de quarantena a la ciutat.

    Per acabar, per què us aconsello visitar la ciutat? Si en teniu ganes de passejar en una ciutat tranquil·la, històrica, i colorista, a més a més, plena de tradicions artístiques i culturals, sens dubte, Girona és el lloc, per excel·lència, que no us podeu perdre.

    El cul de la Lleona.

    Article complet

Entrades següents >> <<

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar