Arxiu per febrer, 2018

  • Cap de setmana al Pirineu

    Sovint associem una època de l’any amb una imatge concreta: la primavera i els arbres en flor; l’estiu i la platja… Si hi ha un emplaçament per excel·lència a l’hivern, és la neu i, en el cas de Catalunya, el millor exemple és el Pirineu.

    Bagà és un municipi situat a l’extrem nord de l’Alt Berguedà. Per arribar-hi amb cotxe des de Barcelona ciutat s’ha d’agafar la C-16 i prendre la sortida en direcció Bagà (s’arriba en una hora i quaranta minuts). Respecte a l’allotjament, Ca l’Amagat reuneix tots els requisits per passar una bona estada. És un gastrohotel de caràcter familiar i molt acollidor que es troba al carrer de la Clota, 4.

    Un cop allà, podeu passejar pel centre històric i deixar-vos encisar pel seu aire medieval i l’olor a llenya que inunda els carrers. Trobareu edificis i places tan emblemàtiques com la Plaça porxada, on habitualment se celebren fires itinerants, o l’Església de Sant Esteve.

    Plaça porxada

    A quinze minuts en cotxe des de l’hotel (primer per la C-16 i després per la BV-4025), hi ha les Mines de Cercs. És molt recomanable baixar amb ferrocarril a l’interior de la mina i visitar les explotacions a cel obert. L’horari dels caps de setmana i festius és de 10h a 15h. Les places són limitades i cal fer reserva prèviament.

    Mines de Cercs

    Si us queda temps, podeu passar un dia divertit a la Molina, una estació d’esquí situada a Alp (a trenta minuts en cotxe des de l’hotel).

    L’hivern és la millor època per anar-hi ja que, pel clima, és quan es pot aprofitar al màxim aquesta escapada. És una sortida apta per a totes les edats en què, sobre tot els més petits, s’ho passaran molt bé. Bagà és, per mi, un indret amb molt encant i estretament lligat a la meva infància que em porta molt bons records. Espero que a vosaltres us generi les mateixes bones sensacions.

     

    Andrea Rabal Robles

    Article complet

  • ESCAPADA AMB NENS A UELHS DEL JOÈU A BOSSOST, VIELLA.

    Si us agrada la muntanya, amb dos dies en teniu prou per anar a visitar aquests pobles que estic segura què  us agradaran força.

    En el poble d’Es Bordes per l’N-230 en direcció a França comença la carretera  asfaltada que bordeja la vall del riu Joèu, si la seguiu set kilòmetres us  portarà  a l’aparcament dels Uelhs del Joèu on es pot aparcar el cotxe.

    Si aneu amb nens, a l’aparcament es poden comprar els tiquets per muntar al trenet que fa un recorregut per la pista forestal, el trenet fa una parada tot just abans del pont on es el salt d’aigua, només has de travessar el pont i després caminar una mica per tornar a muntar-hi  altra vegada i finalitzar la baixada, el tren us tornarà a deixà en el mateix lloc  al aparcament dels cotxes.

    Si voleu anar caminant, hi ha una pista forestal que dura poc més d’una hora. Es molt recomanable ja que es una pista fàcil i mol agradable i val mol la pena perquè és impressionant el paisatge, molt frondós i ple de racons i salts d’aigua, aquest recorregut ús conduirà a les fonts del riu Joèu (Uelhs deth Joèu) i més endavant, al Plan dera Artiga de Lin on podreu veure la bonica cascada de Pomèro.

    Tant si aneu amb el trenet com  si preferiu anar caminant és un lloc impressionant on la natura es gaudeix, en estat salvatge.

    En primavera l’aigua surt per qualsevol racó amb molta força i és un regal sentir el so de l’aigua  xocant  contra el fullatge verd i humit. És una sensació tan refrescant i relaxant que no voldreu tornar cap a la ciutat.
    En acabar el recorregut com que haureu fet  gana voldreu esmorzar,  a qualsevol poble de la vall d’Aran es pot menjar bé,tot i què  si esteu a les Bordes, al restaurant “Es Bordes”  podreu degustar L’olla aranesa que us asseguro que quedareu ben satisfets.

     

    Per fer la digestió podeu fer un volt per a Bossots, és un poble força turístic amb botiges d’allò més pintoresques, i locals per prendre un cafè o el que us vingui de gust, un poble amb molt ambient, també podeu visitar ja que són característiques les capelles d’art romànic , i l’església d’Era Mair de Diu dera Purificacion del segle XII.

    Es tan bonic que podreu desconnectar de la feina i dels nervis del dia a dia, No us em penedireu d’aquesta aventura que us  omplirà d’energia.

    Maria Dolores Martín Pulido

     

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • El Camí del Rec

    Avui m’agradaria parlar-vos d’un dels llocs més recòndits del meu poble, ideal per fer-hi una excursió d’un dia i desconnectar de tots els problemes que ens ronden pel cap. Es tracta d’una ruta de senderisme d’uns 7 quilòmetres d’anada i tornada. Forma part de la Ruta del Rec de la Vila, que comença a la part alta del poble fins a sortir-ne tot endinsant-se al Camí del Rec. Aquest camí segueix l’antic recorregut que feia l’aigua que baixava des de la serra de la Mussara per abastir els vilatans.

     

    El nostre recorregut, per tant, comença a La Selva del Camp, un poble del Camp de Tarragona d’uns 6.000 habitants. És fàcil arribar-hi seguint els indicadors des de la C-14. Un cop entreu al poble, només haureu de travessar-lo fins a arribar a la part alta, on trobareu una rotonda que conserva un antic molí hidràulic. Des d’allí, haureu d’agafar un camí asfaltat que segueix pujant i després d’una pujada pronunciada, trobareu la senyalització de l’entrada del Camí del Rec.

     

    La primera part del camí sempre és millor fer-la abans de migdia, quan el sol encara no peta fort. Tot i això, sempre és recomanable portar ulleres de sol o gorra, i protecció solar a l’estiu. Anirem trobant trossos de l’antic rec al llarg del camí, fins a arribar a la meitat, on veurem l’anomenat Pont Alt, una construcció de pedra lligada amb morter que portava l’aigua d’un costat a l’altre de la Riera. Allà hi ha una zona de pícnic, on recomano fer una parada per descansar i beure aigua.

     

    A la segona part del recorregut, anirem trobant petits ponts i passarel·les de fusta que s’han construït per motius pràctics, però que, alhora, també donen un encant especial al camí. Aquesta segona part és més ombrívola i segueix el recorregut de l’aigua de la Riera, per la qual cosa és més fresca. Un cop haguem arribat al final del camí, on trobem l’indicador corresponent, haurem de fer mitja volta i tornar per on hem vingut. Finalment, us recomano que us endugueu un entrepà i feu una segona parada al Pont Alt per dinar i acabar el recorregut després d’haver omplert la panxa.

     

     

    Sobretot, no us perdeu el paisatge!

     

    Maria Romero Soronellas

    Article complet

  • MÓN SANT BENET

    Aquest lloc és molt recomanable si algú vol tenir un cap de setmana tranquil i relaxat. Actualment és un conjunt d’edificis.

    Situat a San Benet de Bages, està declarat bé cultural d’interès nacional. És tracta d’una antiga abadia benedictina, amb elements que van des del Romànic fins al Modernisme. Està voltat d’un entorn natural incomparable.

    L’accés més utilitzat, és a través del municipi de Navarcles. Nosaltres vam anar amb cotxe, però hi ha una combinació amb tren des de Barcelona a Manresa, i desprès amb autobús fins a Navarcles, de la parada d’autobús fins al complex hi ha una caminada d’uns quinze minuts.

    Els edificis són:

    La Fàbrica, on és  la recepció, la venda d’entrades de les visites, la botiga i el restaurant La Fonda.

    El Monestir, té una part més monumental de l’època medieval i la part modernista que va ser la residència d’estiueig del pintor Ramón Casas, i el campanar.

    Fundació Alicia, centre d’investigació en cuina.

    Casa de l’amo, antiga residència dels amos de la fàbrica.

    Hotel Món, allotjament de 4* amb dos restaurants.

    Hi ha visites guiades a tots els espais. Amb tarifes individuals i combinades. Amb preus especials per joves, jubilats i també per a grups. Les persones amb problemes de mobilitat poden accedir a tots els espais, tret del campanar.

    Nosaltres vam fer totes les visites, que ens van semblar molt instructives, però si cap lloc ens va sorprendre va ser la Fundació Alicia, Ali-mentació i cièn-cia, és un centre dedicat a la millora dels hàbits alimentaris. Et fa més conscient de la importància de l’alimentació com a fet cultural i com a factor educatiu.

    Recomano a tothom, i en especial a les famílies, que visitin aquest lloc, crec que el trobaran molt interessant.

     

    Montserrat Milián

    Article complet

Entrades següents >> <<

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar