Arxiu de l'autor

  • Dia 3 de la ruta per Costa Rica: Arribem a Puerto Viejo de Talamanca

    Ja a l’anterior entrada sobre la regió de Tortuguero us havia explicat les meravelles que posseeix Costa Rica i que han fet d’aquest indret un dels meus preferits. Després d’un dia de travessia en furgoneta per la ruta 39 direcció sud vam arribar a laprovíncia caribenya de Limon i, en concret, a Puerto Viejo de Talamanca. Aquest petit poble coster, fundat pels anglesos com Old Harbour, està habitat pels descendents de les comunitats negres d’esclaus de les colònies angleses, i et transporta automàticament a la cultura afro-caribenya més pròpia de Jamaica. Avui els locals s’hi refereixen simplement com Puerto Viejo, tot i que immediatament t’adverteixen que no l’has de confondre amb Puerto Viejo de Sarapigui, situat a l’altra banda del país.

    Puerto Viejo té, principalment, dos atractius turístics. D’una banda, és una localització de referència dins la comunitat del surf per tenir una de les onades més virulentes del Carib, anomenada “Salsa Brava”. I, de l’altra, tractant-se d’un dels països amb més biodiversitat del planeta, acull un dels més importants centres de rescat de fauna salvatge, el “Jaguar Rescue Center” que, sota la direcció de dos veterinaris catalans, es dedica a rehabilitar els animals salvatges ferits o en perill de supervivència. Entre molts d’altres, l’autòcton os mandrós de tres dits.

    A la nit, després d’aturar-nos en un “parqueo”, que és un bar freqüentat pels locals, per atipar-nos a base de sopa de cranc i del contundent “casado” -plat típic de carn, arròs, fesols i “patacones”-, no hi ha millor manera d’acabar el dia que bevent un aiguardent de canya que ells anomenen “guaro”.  

    Demà iniciem la ruta cap al Pacífic. Ens entristeix haver de deixar enrere Puerto Viejo i la seva acollidora gent. És un indret obligatori per als amants de la natura, el mar i el món salvatge.

    Lluís Félez Batalla

     

    Article complet

  • L’Alguer: la ciutat oblidada

    No tothom ho sap, però a Itàlia hi ha una ciutat on es parla català. Aquesta ciutat, que nosaltres anomenem l’Alguer (Alghero), és un petit tresor al nord-oest de l’illa de Sardenya que fa venir ganes de mimar-lo com si fos una planteta mig pansida.

    Resulta agradable passejar-s’hi i veure les plaques dels carrers retolades en català. Ets sents una mica com a casa, com si en una festa plena d’estranys de sobte hi veiessis alguna cara coneguda. En sentir-nos, alguns dels seus habitants s’apropen a parlar amb nosaltres amb la confiança que dona la família llunyana, mostrant-nos el seu somriure més acollidor. Són una minoria en perill d’extinció, doncs la varietat algueresa del català no està protegida i cada cop compta amb menys parlants. Afortunadament, els que hi queden tenen ganes de mantenir-la. Gràcies a ells hi ha ràdio i premsa en català; però l’alguerès no s’ensenya a l’escola i, com el sard (la llengua pròpia de Sardenya), ha estat tradicionalment entesa com la llengua de la gent ignorant, raó per la qual s’ha anat perdent entre les noves generacions. L’italià li ha guanyat terreny i només els activistes lluiten per mantenir-la.

    A l’Alguer s’hi podia arribar fins 2016 amb vol directe des de Barcelona, però l’increment de les taxes aeroportuàries van fer que la companyia de baix cost que hi volava decidís suprimir la ruta. Ara s’hi pot arribar volant a Olbia o bé a Cagliari (la capital), però queden a una distància considerable. També podem agafar un ferri des de Barcelona que ens deixarà a Porto Torres, a uns 50 km. Un cop allà, el més recomanable és llogar un cotxe; no només per anar a l’Alguer, sinó també per moure’ns per l’illa, arribar a totes les seves magnífiques platges, i visitar els seus indrets rurals i prehistòrics. El Complex de Palmavera, a pocs quilòmetres de la ciutat, és un lloc perfecte per conèixer les nuraghe sardes. Aquests monuments datats entre els segles XIV i XV aC solen ser de caràcter funerari i testimonien l’antiguitat de la cultura d’aquest territori. Una de les joies de l’illa és la platja de Stintino (La Pelosa) a 44 km al nord de l’Alguer, una meravella de sorra blanca i aigua turquesa que no us podeu perdre. Fan pagar per deixar-hi el cotxe i no és barat, però val molt la pena!

    Passejant pel port de l’Alguer veurem la seva muralla, les seves torres de defensa (des de cadascuna d’elles s’hi pot veure la següent a dreta i esquerra) que recorren tot el perímetre de Sardenya. Podem pujar al Trenino Catalano i donar una volta per la ciutat medieval. Cal destacar la catedral de Santa Maria, d’estil indefinit entre l’arquitectura gòtica i renaixentista catalana, i el seu campanar octogonal. En tornar, toca dirigir-se cap a les Grotte di Nettuno, les grutes més grans i conegudes de l’illa. S’hi pot arribar en vaixell, o en cotxe i a peu baixant els 654 graons de l’Escala del Cabirol. Si coincidim amb els mesos de calor, el més adient és fer una excursió en veler. Segurament, ens oferiran tastar el cruixent i fi pa carasau, típic sard, després d’abaixar l’àncora per tal que gaudim d’un tranquil banyet.

    Us recomano que al menys un cop, us animeu a visitar aquesta ciutat i a descobrir els seus espais i la seva gent. Gaudireu de casa seva, que és rica en tradicions i gastronomia, en història, en fauna… i és un indret preciós. Nosaltres sempre hi tornem “a regar la planteta”, a saludar els nostres cosins llunyans, a convidar-los que ens tornin la visita i, sobretot, a parlar-hi.

    Elisabet Gras

    Article complet

  • Carcassona ciutat històrica i ociosa

    Vam pensar que durant l’hivern Carcassone seria un gran indret per un viatge en parella fugint de l’estrès i la contaminació.

    Vam arribar un dissabte de febrer i ens vam allotjar en una pràctica i còmoda habitació d’un aparthotel dels afores. Després de 3 hores de cotxe des de Barcelona, dinem i fem la migdiada.

    Carcassonne té 2500 anys d’història, és una ciutat fortificada única a Europa per la seva grandària i el seu estat de conservació. Posseeix dos monuments inscrits en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO: el Canal du Midi i la Ciutat Medieval.

    Accedim a la Ciutat Medieval per la Porti Narbonnaise on es troba l’Oficina d’Informació Turística i on ens van donar un plànol del recinte. Ens deixem portar pels seus carrers empedrats, per la seva muralla interior i exterior, pels seus edificis amb segles d’història i pels racons, restaurants i tendes que donen fama a aquesta ciutat emmurallada.

    Al Chateau Comtal vam poder gaudir de les muralles, del seu palau, les torres, les passarel·les i sobretot de les vistes més espectaculars de la ciutat. L’entrada al Chateau Comtal, a la Basílica de Saint Lazare i Saint Celse i la Basílica de Saint Nazaire valen molt la pena, ja que son una meravella arquitectònica.

    Us deixem la web per informació: www.remparts-carcassonne.fr/es/

     

    El dia va donar pas a la nit i vam poder gaudir d’un altre Carcassone, totes les muralles il·luminades feien indispensable la nostra càmera de fotografia.

    Certament molt està reconstruït, però això no desmereix el paisatge i la nostra sensació de viatge en el temps, és més, els pocs turistes i els carrers descoberts donaven sensació d’estar molt lluny de casa, això sí, ben abrigats.

    Per dormir podeu trobar gran varietat d’hotels i albergs de tots els preus, depenent del vostre pressupost.

    Per arribar, si aneu amb cotxe des de Barcelona, agafeu l’AP7 fins a Narbonne, després us desvieu en direcció a Tolosa de Llenguadoc i finalment seguiu els senyals a Carcassonne.

     

    Sara Nieto

    Article complet

  • El Roc de Sant Gaietà: un racó meravellós a Roda de Berà.

    A Catalunya existeixen preciosos enclavaments per poder visitar, però avui us vull parlar sobre la urbanització del Roc de Sant Gaietà situada dins del poble costaner de Roda de Berà, a la comarca del Tarragonès.

    Roda de Berà és un municipi típic de pescadors de 16,23  km² que es troba situat en un enclavament ideal per a desconnectar de la gran ciutat, ja que posseeix naturalesa per endinsar-se i passejar sense tenir en compte el rellotge i les presses de la gran ciutat, un conjunt arquitectònic atípic amb construccions com el claustre romànic, una porta d’estil islàmic o un edifici d’estil gòtic, el mar mediterrani amb les seves magnífiques platges naturals i, per últim, trobem la famosa urbanització anomenada el Roc de Sant Gaietà, la qual es va començar a construir a l’any 1964 i es va finalitzar el 1972.

    La idea principal constructiva de la urbanització del Roc de San Gaietà era edificar cases sobre les roques del mar emprant un estil de disseny que utilitzava diferents estils arquitectònics de la cultura espanyola. A mesura que es va anar construint, es va modificar l’estil i es va passar de construir típics patis andalusos a utilitzar una àmplia gamma d’estils com el romànic, el gòtic i l’àrab.

     

    Per arribar al Roc de Sant Gaietà hi ha diferents rutes. Si vens de lluny, recomanaria utilitzar el cotxe per la carretera AP-7, ja sigui direcció Tarragona o venint en direcció des del Barcelonès, ja que, si es fa servir el tren, les estacions més properes es troben aproximadament a vint quilòmetres de distància i caldria demanar un taxi o utilitzar el servei d’autobusos. Per aparcar no hi ha problema, a tot el terme municipal de Roda de Berà hi ha aparcament gratuït i de pagament.

    Si vols anar directament al Roc de Sant Gaietà, a l’entrada del Roc hi ha un gran pàrquing per a poder deixar el cotxe. En el meu cas, les vegades que hi he anat, ha estat d’excursió amb bicicleta per la costa. La ruta que faig consisteix a anar amb bicicleta des de Torredembarra al Roc de Sant Gaietà circulant pel passeig marítim que uneix els municipis costaners acabant a la platja de la Pallisseta prenent un bon gelat al xiringuito de la platja.

    Un cop ens endinsem caminant a la pintoresca urbanització del Roc de San Gaietà, ens donem compte de la bellesa i la pau que es respira pels seus carrerons interiors on trobem arcs d’estil gòtic o pilars romànics. A cada cantonada veus una obra diferent, patis andalusos amb interiors d’estil renaixentista, edificacions d’estil islàmic i mudèjar com “Porta Mora”, passant pel romàntic Passatge d’Arcs que és un passadís d’una rèplica de la Costa Esmeralda situada al nord de Sardenya. En acabar aquest romàntic recorregut, arribarem a la part dels penya-segats on trenca l’aigua amb les roques, en aquest punt us aconsello quedar-vos fins a la tarda per veure i gaudir de la meravellosa posta de sol.

     

    Si voleu tenir una experiència gastronòmica inoblidable, aneu a menjar al restaurant Choco. Gaudireu d’una molt bona qualitat en relació al preu, on la seva especialitat són les paelles. Podria acabar aquí la recomanació però únicament us adjunto aquesta foto perquè veieu la singularitat d’aquest indret.

    Com a visitant habitual del Roc de Sant Gaietà, recomanaria passar tot un dia d’excursió per poder visitar i passejar amb tranquil·litat per tots els meravellosos racons d’aquesta petita urbanització. Si aneu a l’estiu hi haurà més ambient i més turistes, però per altra banda, també podràs gaudir d’un bon dia de sol i de platja al majestuós i fantàstic mar mediterrani.

     

    Javier Ramírez

    Article complet

  • Besalú: un retorn a l’Edat Mitjana

    Diuen que Catalunya està plena de tresors. Els que la coneixem bé sabem que és ben veritat. Avui us presentaré una de les joies que la Garrotxa amaga, el poble medieval de Besalú.

    Aquest bonic poble es troba a 134 km de Barcelona. Per arribar-hi en cotxe des de la capital catalana l’opció més ràpida i còmode és agafar l’autopista AP-7, tot i que cal dir que s’hauran de pagar dos peatges abans d’arribar al nostre destí. El cost total dels mateixos és de 9,75 €. A l’entrada del poble hi ha una zona d’estacionament de vehicles gratuïta.

     

    En arribar a Besalú, es pot apreciar la bellesa del seu majestuós pont, que va ser construït al S. XII per travessar les aigües del riu Fluvià. La construcció romànica consta de set arcades i 150 metres de longitud. Val la pena estar-s’hi una estona caminant detingudament pel mateix observant-hi els detalls que el conformen.

     

     

     

    Una vegada s’ha travessat el pont, els carrers i carrerons del poble medieval conviden a fer una tranquil·la passejada. En el nostre camí veurem petites botigues locals, en les que podrem trobar souvenirs, menjar típic de la zona, etc.  Al centre històric es troba la plaça principal on hi és el monestir de Sant Pere de Besalú, fundat l’any 977.

     

     

     

     

    El poble conserva el seu antic barri jueu, que posseeix alguns pòrtics de pedra. Dins el barri podem visitar les restes de l’antiga sinagoga jueva i el micvé, uns antics banys jueus datats del segle XII que s’utilitzaven per a la purificació del cos. Si us decidiu a visitar-los, haureu de contractar una visita guiada a l’oficina de turisme de Besalú, no s’hi pot accedir per un mateix.

    Si us agraden els museus i les miniatures esteu de sort. Besalú té un fantàstic museu de miniatures anomenat Micromundi que segur no us decebrà. Inclús si d’entrada no us crida gaire l’atenció, recomano de bon grau la seva visita. Podreu trobar tota la informació necessària a la seva pàgina web: http://www.museuminiaturesbesalu.com/

    Si no heu portat cap àpat preparat de casa i decidiu anar a dinar a un restaurant, us recomano el que és per mi el millor restaurant de la zona. El seu nom es Amb els 5 sentis. En aquest establiment podreu menjar plats típics de la Garrotxa, a més puc garantir que l’atenció al client és immillorable. Tenen un menú degustació per 19 € per persona que poc ha d’envejar a altres restaurants de caràcter més car.

    Segur que quedareu enamorats de Besalú tant com m’hi vaig quedar jo la primera vegada que hi vaig anar, estic segura que tornareu a fer-li una visita ben aviat. Només alguns pobles tenen la sort de comptar amb tanta història i bellesa reunides alhora.

     

    Sandra Pachón

     

     

    Article complet

  • ESCAPADA PALAMOSINA

    Palamós

    A vegades necessitem una petita desconnexió de la rutina en què vivim, tranquil·litat i calma però, també passar una bona estona; una escapada a Palamós,  a qualsevol època de l’any,  n’és una de les millors opcions per fer-ho.

    Palamós és un municipi, que es troba a l’autovia C-65 amb connexió a la C31,  de la comarca del Baix Empordà conegut per les seves platges i cales precioses. A mitja tarda, l’arribada dels vaixells al port i la descàrrega del peix ofereix un espectacle incomparable. Permet conèixer a fons el món marí passejant pel port i visitant la llotja, el Museu de la Pesca i l’Espai del Peix.

    Us podeu instal·lar a un dels millors hotels de la comarca, l’Hotel Trias. Està situat al passeig marítim del poble, té unes vistes magnífiques al mar i, manté l’essència i l’encant de l’estil mariner. A més a més, el seu restaurant és conegut per ser un referent de plats tradicionals i mediterranis.

    Es poden realitzar moltes rutes des del poble però, us recomano la Ruta del Tren, de 12 km de duració. Es tracta d’un trajecte circular  amb sortida des de la Fosca; l’anada es realitza per l’interior, per poder contemplar les vistes des del mirador Roc d’Ase i la tornada, des de Calella de Palafrugell, pel camí  de ronda per poder veure totes les cales que hi ha per la zona, fins a Palamós.

    Ruta del Tren

    Si feu aquest itinerari al matí acabareu més o menys a l’hora de dinar. Un dels millors restaurants per dinar és la Taverna ca la Pepa Caneja, es troba a la Plaça Sant Pere. És un petit indret on es té la sensació d’estar navegant amb un vaixell gràcies a l’ambientació interior. És el millor lloc per menjar peix fresc, amb una bona relació qualitat-preu, i on el propietari t’explicarà la història de les havaneres  ja que, hi pertany a les de Portbou.

    Espero que aquesta sortida us transmeti les mateixes sensacions d’alliberament i pau que em transmet a mi cada vegada que hi vaig.

    Carmen Sánchez.

    Article complet

  • LA FAGEDA D’EN JORDÀ, SANTA MARGARIDA I EL CROSCAT

    Tots hem pensat alguna vegada en fer una escapada diferent i hem dubtat en triar el lloc adequat,doncs si mai us torna a passar no us ho penseu:la Fageda d’en Jordà i els seus volcans us estan esperant!
    És una sortida que segur us fascinarà, un d’aquells indrets que mai no oblidareu i que et deixarà amb ganes de tornar-hi. Els seus paisatges en qualsevol època de l’any són especials, el contrast de colors, olors, sensacions i el propi silenci del bosc a totes les estacions són encisadors i ben diversos. Cada època de l’any, la Fageda, dona un canvi al seu paisatge.

    Jo us aconsellaria visitar-la a la tardor, doncs les fulles caduques prenen uns colors força variats (ocre, roig, marró) que conviden i t’empenten a endinsar-te i a descobrir-la. Les fulles seques cobreixen el terra per complert i, en començar a caminar i sentir el so de les trepitjades, que les trenquen i remouen, desperten el desig de colgar-te d’elles com si et capbussessis dins l’aigua de la mar més calmada.

     

    La Fageda d’en Jordà es troba envoltant la colada de lava refredada provinent del volcà d’en Croscat , en un terreny pla, la qual cosa és poc freqüent a les fagedes de la península Ibèrica. Està envoltada per 21 volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa (Girona).

     

     

    Si sortiu des de Barcelona no tindreu dificultat en arribar-hi. El camí més curt és agafar la C-17 fins arribar a la sortida nº 69 (Olot) i continuar per la C-37 direcció Sant Pau (GI-524) i en el quilòmetre 4 trobareu l’aparcament a mà esquerra on podreu deixar el cotxe per un mòdic preu de 4 euros al dia.
    Quan sortiu de l’aparcament i travesseu la carretera per un pas soterrani, a l’altra banda, baixeu les escales que donen accés a la Fageda d’en Jordà i no deixeu de fixar-vos en el monòlit en memòria del poeta Joan Maragall, paga la pena dedicar uns minuts i aprofitar per fer alguna foto. Un cop aquí podeu començar el vostre itinerari, doncs és el punt de partida més recomanable per visitar :la Fageda d’en Jordà, el volcà de Santa Margarida i el volcà d’en Croscat. És un itinerari circular pensat per començar-lo i acabar-lo en el mateix punt. Després de passar el monòlit ja hi sereu dins el famós bosc de la Fageda i podreu començar a caminar per un terreny planer sense gaire desnivells, ja que estareu passejant per la colada de lava emesa pel volcà d’en Croscat. Si continueu caminant durant 1:30h més o menys us adonareu que el camí s’enfila per arribar-hi al coll de can Batlle i Sant Miquel Sacrat, una església de planta romànica del s XI, des d’allà començareu a baixar al pla de Sacot i si entomeu el vostre camí cap al sud-oest arribareu al volcà de Santa Margarida. És espectacular, un ample cràter circular dins del qual es troba l’ermita que dona nom al volcà:Santa Margarida. La resta del volcà és un prat recobert de natura on podreu descansar una estona i prendre unes fotografies que segur les tornareu a mirar sovint. No deixeu escapar l’oportunitat d’accedir dintre del cràter i veure l’ermita , tot i que aquesta aturada us farà allargar la vostra passejada. Personalment us diré que la primera vegada que vaig entrar-hi em va semblar meravellosa. 

    Sé de ben segur, que un cop arribat a quest punt de l’itinerari les forces es van perdent i comencen a estar una mica cansats, però no us amoïneu ja estem a punt de finalitzar la sortida i el camí que ara us tocarà fer és de baixada. Ara el camí és descendent fins a can Xell-Santa Pau. Un cop havent tornat a travessar la carretera trobareu un indicador que facilitarà l’enllac amb l’altre itinerari (15), el qual us portarà cap al volcà d’en Croscat. És un dels més grans i més joves de la península Ibèrica, durant les seves erupcions va treure materials volcànics al seu flanc la qual cosa va deixar un record de per vida al paisatge, un impressionant tall que sembla fet per arquitectes!

    Havent arribat a aquest punt de l’itinerari, el camí baixa suaument fins arribar al nostre punt de partida, l’aparcament de can Serra. El recorregut total d’aquesta ruta haurà estat de 10 quilòmetres per tant adeqüeu la vostra vestimenta, calçat i prepareu una motxilla amb aigua i queviures energètics!!!
    El Parc Natural de la Garrotxa i la Fageda d’en Jordà ofereixen una varietat d’activitats alternatives com els carruatges de cavalls que fan passejades per bosc i el parc volcànic. Trobareu una oficina d’informació a Sant Pau on us informaran de les rutes i activitats amb molta amabilitat.
    US DESITJO UNA BONA ESCAPADA
    Núria Ibáñez C2

    Article complet

  • Un cap de setmana rural

    Molt sovint és necessari desconnectar, oblidar-se de la rutina, les tasques de casa, la feina, etc. Per aquest motiu vull compartir amb vosaltres un lloc ideal per passar un cap de setmana amb la família o els amics.

    Aquest lloc es diu Vilar Rural i és a Sant Hilari de Sacalm, un petit poble que és a la província de Girona, exactament a la comarca de la Selva. És rodejat de muntanyes, caracteritzat per la tranquil·litat que inspira i podreu trobar-lo a només deu minuts caminant des del Vilar.

    Pel que fa als allotjaments, trobareu diferents edificis però tots són en bones condicions amb totes les comoditats que pugueu necessitar (calefacció, aire condicionat, bressols, adaptadors per banyar als més petits, etc.) Depenent del lloc on es trobi la vostra habitació tindreu accés directe al jardí i a la resta d’instal·lacions o veureu les meravelloses vistes a les muntanyes.

    Si encara voleu relaxar-vos més hi trobareu diferents instal·lacions com la piscina, el jacuzzi, la sauna, etc. Tot i que si teniu fills, també ofereixen activitats per als més petits (petita granja amb animals, piscina per a nens, àrea infantil, sala de lectura, activitats lúdiques, etc.) a més, només a deu metres de la piscina trobareu un meravellós parc d’aventures on es pot aprofitar per a fer una mica d’exercici i posar-se en forma.

     

     

     

     

     

     

     

    D’altra banda, el restaurant és bufet lliure, hi ha molta varietat i tindreu diferents horaris. Per als més tranuitadors, hi ha un bar amb música per prendre unes copes a la nit.

    En resum, en aquest petit vilar passareu un cap de setmana diferent fent allò que més us agrada. Ho passareu bé amb la família o els amics o simplement gaudireu amb la tranquil·litat i la pau que n’inspira. És un bon lloc per a desconnectar, totalment recomanable.

    Si teniu qualsevol dubte o voleu fer-hi un cop d’ull, aquí us deixo el enllaç:

    http://www.vilarsrurals.com/es/hotel-rural-cataluna/sant-hilari-sacalm

    Espero haver-vos ajudat a escollir la vostra escapada ideal.

    Patricia Gómez.

    Article complet

  • UN OASI DE PAU AL MARESME

    Molt a prop de Barcelona, concretament a Sant Pol de Mar (El Maresme), hi ha un lloc molt especial: la Vall de Golinons. És un indret únic que us vull recomanar per moltes raons: perquè té un microclima suau a causa de la seva situació geogràfica, ja que es troba entre el massís del Montnegre i el mar. Perquè podreu veure tot tipus d’animals de granja, l’ase català, gallines, oques, conills, porcs, etc.,i els nens s’ho passaran d’allò més bé. I a més a més, els més grans fareu un viatge al passat, tornareu a l’ambient rural que van viure els vostres avis.

    L’itinerari és d’uns 6 km aproximadament i es pot fer sense gaire dificultat.

    Per arribar a la Vall de Golinons, us heu de dirigir cap a la plaça Anselm Clavé de S.Pol de Mar, i pujar pel carrer Herois de la Fragata Numància. Després travesseu la C-32 per sobre i ja podeu aparcar el cotxe.

    Quan acaba el carrer asfaltat, comença el camí de terra que obre pas a una preciosa vall de boscos, masies escampades i camps de conreu. Us suggereixo que feu la caminada a poc a poc, d’aquesta manera us arribaran les sensacions que aquest paratge us pot proporcionar.

    Cal que seguiu el camí i us dirigiu cap al club hípic Sant Pol, heu de baixar per la pista i creuar el torrent del Morer, deixeu l’hípica a la dreta i de seguida a la vostra esquerra veureu Can Mascaró amb la seva torre, que va fer construir la mestressa de la casa perquè volia veure el mar des del capdamunt.

    Més endavant, divisareu els hivernacles de maduixot de Can Giralt on podeu comprar maduixes directament al productor (a partir de finals d’abril).

    Sense deixar el camí principal arribareu a un bosc de palmeres, espectacular i gens habitual en el nostre clima, que us convidarà a endinsar-vos-hi.

    Heu de tornar al camí i passareu per una plantació de plataners per arribar finalment a Can Golinons, antiga casa de pagès reconvertida en allotjament rural.

     

    Heu acabat la primera part de l’excursió, no obstant això, si us ve de gust, podeu continuar amb una visita cultural i gastronòmica.

    Torneu cap el cotxe però no l’agafeu , heu de continuar camí fins l’ermita de Sant Pau (segle XI) d’estil romànic, des d’on podeu apreciar la panoràmica de tota la costa del Maresme. Si teniu sort i el dia que heu escollit hi ha bona visibilitat, podreu veure fins i tot la muntanya de Montjuïc.

    Segurament ja serà l’hora de dinar! Si baixeu les escales de l’ermita i gireu cap a l’esquerra trobareu l’hotel Gran Sol, que té un restaurant de cuina de mercat que pertany a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme. Disposen d’un menú a preu molt raonable, elaborat i servit pels alumnes de l’escola, sota la supervisió de professionals, és clar!

     

    Bona caminada i bon profit!

     

    Maite Baró

    Article complet

  • Escapada a Vallfogona

    Vull proposar-vos un lloc, que em sembla molt interessant per passar un cap de setmana: VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS. Petit municipi de poc més de 200 habitants, fàcil d’arribar en qualsevol mitjà. Està situat a 12 Qm. de Ripoll i a 20 Qm. d’Olot, a la carretera N-260, on era l’antic camí ral.

    A l’arribada a Vallfogona cal visitar el casc antic de caràcter medieval, amb el portal de la muralla, l’única porta d’accés que queda del que va ser un poble emmurallat. A través d’aquest passatge sortim del poble i agafem el camí cap el nostre destí.

    Vallfogona, està situat a la capçalera de la riera del mateix nom, en una vall plena de masies amb camps de conreu, boscos de faigs a la part alta, pinedes i rouredes a les valls, entre muntanyes prepirinenques. És un lloc únic, ple de rutes precioses a caball entre les comarques del Ripollès i la Garrotxa.

    A una mitja hora de caminar distret: masies amb camps de pastura i paratges verds i frondosos, objecte de les nostres caminades, arribem al refugi de Vallfogona, equipament municipal, obert a tothom. La tranquil·litat i un entorn natural magnífic són els trets diferencials que es respira des de que arribem al que serà el nostre allotjament, campament base del cap de setmana.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    A la vora de la riera, el nostre refugi és una construcció sòlida i moderna de forma exagonal, la teulada de pissarra, una gran porta de fusta i grans finestrals. Al centre de la gran sala, hi ha una llar de foc amb xemeneia de campana penjada del sostre, on diverses persones poden cuinar a l’hora. Una escala de fusta porta a una galeria entresolat amb el terra tambè de fusta, de més de dos metres d’amplada. Es el dormitori.

    En tot moment, amb calor o fred, bon temps o pluja, el lloc és perfecte. No cal dir però, que allà on tothom és benvingut, és fonamental el respecte, per tal de garantir la bona convivència, fer amics i pasar-s’ho bé.

    A partir d’aquí, cal aprofitar el temps: excursions pels voltants de diferent durada; per la riera fins al pont medieval, que no hem de deixar de visitar; jocs diversos fora o dintre del refugi; visites a les masies per veure les granjes de bestiar i així aprofitar per comprar llet de vaca i ous frescos i fins i tot algún conill o pollastre per preparar a la graella (res a veure-hi, amics), etc.

    A la nit, foc, música, cançons, contes, acudits…. i a dormir fins que us desperti l’agradable olor del café que preparen els més matiners.

    Animeu-vos! Us desitjo una bona escapada a Vallfogona.

    Alfredo Amestoy Saenz

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar