Primavera, estiu, etcètera
Marisol Grifoll
Entrades amb l'etiqueta ‘C2’
-
- 09 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
- 09 MAIG
-
- 09 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
- 09 MAIG
-
- 06 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
- 06 MAIG
-
- 04 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
- 04 MAIG
-
- 04 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
- 04 MAIG
-
- 04 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Una passejada pels gorgs de Montagut i Oix
Hola a tots! Suposo que estareu al bloc per saber què podeu fer les terres tan encantadores de Catalunya. En aquesta entrada us proposo una visita ideal per aquest temps que comença venir, que ens convida a refrescar-nos, passejar envoltats de la natura, veure animals, etc. si us agrada la idea us convido a anar a Sadernes, situat a Montagut i Oix.
Primer de tot, cal tenir en compte que cal fer força trajecte a peu per arribar als gorgs. Per aquest motiu és necessari anar amb calçat adequat. Molts de vosaltres us preguntareu si és un lloc adequat per anar amb els més petits i, sincerament, considero que els nens a partir de 5-6 anys ho poden fer si estan acostumats a caminar (sempre podeu aturar-vos a fer fotos, descansar, beure aigua…).
En segon lloc us explicaré una mica quina és la idea d’aquesta visita. Com heu vist a les fotos us haureu fixat que hi ha uns gorgs preciosos on us podeu banyar i refrescar. A més a més, mentre camineu trobareu tot un seguit de cartells que us indicaran diferents rutes. Abans de començar-les a fer aconsello que us mireu la distància per saber si esteu preparats per fer la ruta, o no. No obstant, hi ha una zona que no us podeu perdre, la zona de l’ermita de Sant Aniol d’Aguja. És una parada que heu de fer per aprofitar i beure aigua de la font, us anirà molt bé per tornar a agafar energia i forces!
Per acabar la ruta, si acabeu molt cansats i no teniu ganes d’arribar a casa per cuinar, us recomano anar a sopar a un restaurant que es troba al costat del càmping Sadernes. Si us agrada el salmó, us recomano les torrades de salmó amb una bona gerra de sangria, la combinació és boníssima!
Si us animeu a anar-hi estaria molt bé que expliquéssiu la vostra experiència responent aquí, així ens enriquirem tots i compartirem diferents racons!
Animeu-vos que us agradarà!
Laura Fernàndez
- 04 MAIG
-
- 04 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Un passeig per la història: La Riba de Santiuste
El que més crida l’atenció i atreu turistes és el majestuós castell que hi ha construït sobre el penyal al peu del poble. Per ell han passat des del Rei Ferran VIIè de Castellà i Lleó, fins un famós delinqüent anomenat “el Tony” que feia servir els passadissos secrets per fugir de la policia, i fins i tot, la secta Nova Acròpolis, que hi feia les seves reunions i rituals satànics.
La situació del castell el converteix en un punt estratègic de defensa.
El paisatge és bell, a un costat secà i a l’altre alzines i penyes on nien els voltors
comuns, espècie en perill d’extinció, a la qual li va dedicar un capítol el Félix
Rodríguez de la Fuente en el seu famós programa“ El hombre y la Tierra”.L’arena que rodeja el poble és de color roig, i el riu que banya els seus prats, és salat. Als afores, trobem les salines, fora de funcionament en l’actualitat, però amb molt esplendor fins els passats anys 50.
I a l’altra muntanya que rodeja el poble, anomenada el “Alto”, trobem restes arqueològiques funeràries de l’època dels celtibers.
La seva gent és humil i amb un toc de nostàlgia dels millors temps passats, que li transmet un encant especial. El fet de no tenir cobertura ni grans luxes, fa que la vida es valori d’una manera molt diferent a la que estem acostumats a la estressada gran ciutat. Aquí, a la Riba, hi ha tot el temps del món per explorar el teu voltant i el teu interior.
Sens dubte, una visita molt recomanable per a tots aquells que vulguin veure com era la vida dels nostres avantpassats i per parar-se a pensar en què és el realment important.
Elisabeth de la Fuente
- 04 MAIG
-
- 03 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
SANT ANIOL D’AGUJA, EXCURCIÓ I LLEGENDA
Si t’agraden les bones llegendes i les rutes per la muntanya a la vegada que disfrutes d’un refrescant bany al gorg, no et pots perdre l’excursió que s’inicia a la masia de les Sadernes fins a Sant Aniol d’Aguja.
Aquesta ruta es troba situada a la comarca de la Garrotxa, és un lloc salvatge i d’orografia extremadament abrupta.
El millor moment per realitzar-la és durant els mesos de calor, podràs disfrutar del bon temps i de la gelada aigua que ens regalen els gorg durant la ruta, el principal atractiu del camí.
Es una ruta amb molt bona senyalització ja que comparteix una part de la GR-11 (Gran recorregut del Pirineu) que també permet la pràctica d’escalada, amb unes bones vies.
La llegenda diu que Sant Aniol va arribar a la vall sent perseguit per l’emperador durant el segle III. Va viure apartat dedicat a la oració fins que al retornar a casa, va ser capturat i assassinat. L’ermita es un lloc de culte al Sant
Iniciarem la ruta a la masia de les Sadernes, seguint camins amplis, fins que aquest van arribant al congost de San Aniol i anirem creuant la riera a través de diferents ponts. El primer pont que ens trobem es diu Sant Valentí, a partir d’aquí, el camí es va fent més estret, pedregós i amb molta vegetació, el qual ens obliga a treballar el nostre equilibri en més d’una ocasió. Comença la zona amb els diferents gorgs que conviden més al bany i on podràs disfrutar de l’aigua cristal·lina. A poc minuts podrem visita l‘ Ermita de Sant Aniol, aprop d’ella existeixen zones lliures de desnivells on els senderistes fan nit.
Al final de la ruta visitarem el Salt del Brull, un salt d’aigua impressionant on també pots disfrutar d’un gran bany amb unes vistes immillorables. Per arribar fins aquí, haurem de caminar a través de la muntanya saltant entre pedres i passant a través d’altres gorgs.
Si t’animes a passar un dia genial i conèixer la llegenda d’aprop, vine a visitar San Aniol d’Aguja.
Sara Nieto
- 03 MAIG
-
- 03 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
CUBA. TURISME ENTRE DOS SEGLES
Vaig viatjar a Cuba el passat mes de desembre amb l’esperança de fotografiar els paisatges verds que caracteritzen a una illa caribenya, els cotxes antics restaurats una i mil vegades que tant famosos s’han fet i visitar llocs tant emblemàtics com el Malecón, la Bodeguita del Medio, Varadero i d’altres icones que tanta publicitat tenen d’aquell país.
Tal i com l’avió va aterrar a un aeroport a anys llum de l’Aeroport del Prat vaig saber que seria un viatge ple de contrastos i aventures, molt més que el que m’havien parlat.
És veritat que sembla que el temps sembla que s’aturés en Cuba allà per la dècada dels seixanta del segle passat. Les infraestructures, la roba, els vehicles i tot el que es veu es troba a cavall entre ruïnes i manca d’avanços. Però el que més em va sobtar, el que més em va cridar l’atenció i el que més va buscar l’objectiu de la meva càmera va ser la gent. Mil i una cares que, tot i les restriccions que hi tenen, lluiten i afronten les seves vides amb optimisme.
A banda de la seva gent, Cuba és un país impressionant. La seva capital, La Habana, és una barreja de cultures que, en ocasions, et fa imaginar que en qualsevol moment pots trobar en un carreró a un corsari o un soldat de Sa Majestat.
Si viatges a l’interior de l’illa trobaràs ciutats com Cienfuegos, Santiago de Cuba, Matanzas i Santa Clara, entre d’altres.
A Cuba es respira la “Revolución”, en majúscules. Camines pel carrer i tot és ple de cartells propagandístics sobre El Ché, Fidel Castro i Hugo Chavez. La gent parla, alguns en veu baixa i d’altres sense por, però tothom parla. Recordo més d’un i més de dos cubans que ja tenien els seus cinquanta anys fets, amb el tatuatge de la cara de El Ché al braç.
Altra aspecte que em va fascinar va ser la seva cuina. Allà tenen una dieta molt rica en fruites i verdures, però –curiosament i sent una illa- el peix gairebé no es veu. Al nord, a la zona paradisíaca dels Cayos, sí pots menjar una bona llagosta, però a la resta de l’illa és difícil trobar peix. Curiosament, i veient la vegetació i extensió dels camps que hi ha per tot arreu, la ramaderia tampoc és una de les seves virtuts
Vaig conèixer els “paladares”, cases particular on –a modus de restaurant clandestí- pots gaudir dels plats més típics de l’illa i col·laborar directament en l’economia d’aquella familiar… meravellós!!!
De llocs per visitar està ple. Qualsevol racó és interessant de veure, tot i que a mi em van fascinar les platges del nord, els carrerons de La Habana Vieja, les zones conservades com van quedar de combats entre la resistència i el règim de Batista, el mausoleu d’Ernesto “Ché” Guevara, els improvisats camps de beisbol en descampats, el músics ambulants, ….
En definitiva, Cuba és un destí obligat per aquells viatgers que, com jo, volen viure una part del segle passat que encara perdura i que manté l’intriga de les conspiracions de la guerra freda però, al mateix temps, ofereix l’encant d’una illa caribenya amb les seves platges, els seus “mojitos” i les seves botigues. Això sí, no espereu trobar centres comercials, wi-fi per tot arreu i puntualitat. Cuba és caribenya amb tot el que comporta.
Juanjo Berral
- 03 MAIG
-
- 03 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Ens quedem a casa!
Els dies previs a Setmana Santa els amics, coneixedors del nostre esperit viatger, ens preguntaven: on aneu aquests dies? Marxeu a algun lloc? La nostra resposta en tots els casos va ser la mateixa, ens quedem a casa! No entenent casa com l’edifici sinó com a regió territorial que ens sentim més pròxima, en el nostre cas la Garrotxa.
Doncs ens vam quedar a la terra aspre de mala petja amb la intenció de gaudir dels seus accidents geogràfics. Concretament vam planejar una ruta per l’Alta Garrotxa, centrada en l’ascens al Puig del Bassegoda.
La ruta la vam començar des de Sadernes i vam seguir les instruccions de manera minuciosa del blog que us adjunto a continuació:
http://marcbota.blogspot.com.es/2012/11/bassegoda-1373-m-gaudint-de-la-tardor.html
Seguir les instruccions ens va ajudar a no perdre’ns. Amb aquesta entrada no pretenc instruir sobre la ruta sinó més aviat expressar les sensacions viscudes , i a través d’això convèncer-vos per fer una excursió que val molt la pena.
En el primer tram del camí no s’intueix el cim del Bassegoda i després de caminar una hora et pots arribar a plantejar si valdrà la pena caminar tant (6 hores anar i tornar). Aquest pensament s’esvaeix quan apareix el cim dins el teu angle de visió, llavors quedes absort per l’harmonia del paisatge, on les formes abruptes de les roques queden suavitzades per una cobertura d’arbres contínua; és un fenomen impressionant. Els vessants i els colls de la muntanya formen angles únics que impossibiliten trobar una simetria a la muntanya, quan veus això, te n’adones de l’ho especial que és l’indret.
Tots aquest records els tinc d’un dia de primavera on el sol ens va regalar una il·luminació excel·lent i vam poder gaudir dels colors en tota plenitud. El fred i el vent tampoc ens van enterbolir cap vista.
Espero que amb aquest resum d’impresions engresqui als lectors a aprofiar un altre dels encants de Catalanya.
Sònia Suñer
- 03 MAIG
Categories
Històric
- juny 2020
- maig 2020
- març 2020
- febrer 2020
- juny 2019
- maig 2019
- abril 2019
- març 2019
- gener 2019
- maig 2018
- abril 2018
- març 2018
- febrer 2018
- juny 2017
- maig 2017
- abril 2017
- març 2017
- febrer 2017
- juny 2016
- maig 2016
- abril 2016
- març 2016