Consorci per a la Normalització Lingüística
Aquest trimestre, l’Oficina de català de Torelló també ha ofert un grup de reforç de lectura. Hi han participat cinc alumnes i han llegit el clàssic El petit príncep, en versió de Lectura Fàcil.
Han fet un total de cinc sessions, entre el 21 de maig i el 18 de juny. La voluntària Dolors Torné ha estat l’encarregada de conduir-les.
Dimecres, 19 de juny un bon nombre de participants del reforç de lectura d’enguany van gaudir d’un recorregut pel centre històric de Vic per descobrir-hi curiositats. En Xavier Cervera, de Visites.vic, els va mostrar racons de la ciutat que potser mai havien observat. Hi van descobrir històries i moments del passat que encara ara formen part de la ciutat.
A Manlleu, també va tenir lloc un acte de cloenda del reforç de lectura, que l’Oficina de Català de Manlleu organitza cada any juntament amb la Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA. Hi van assistir una cinquantena de persones, entre voluntàries, aprenents i aprenentes i alumnes de l’Escola de Música.
L’acte va consistir en la lectura de la llegenda del Serpent de Manlleu per part de voluntàries i aprenents dels cursos de català de Manlleu que han participat en aquestes sessions de lectura. La jornada va estar amenitzada per alumnes de guitarra de l’Escola de Música de Manlleu. Al final van tocar la cançó del Serpent i, tothom que ho va voler va cantar-la.
Rodoreda, Mercè. Jardí vora el mar. Club Editor 1959, SLU. ISBN: 978-84-7329-407-2.
Mercè Rodoreda (1908-1983) és considerada l’autora més important de les lletres catalanes contemporànies per l’enorme quantitat d’obres produïdes, així com per la universalitat en la seva difusió. Les seves produccions literàries comprenen tots els gèneres, tot i que destaca en la narrativa. L’any 1980 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
El conjunt de la seva obra és un reflex de l’entorn social i econòmic en el qual viu l’autora; una infantesa influenciada per la passió per la lectura i per les flors que li transmet el seu avi; un matrimoni prematur amb el seu oncle matern, que acabarà essent una experiència traumàtica. També un exili forçat, com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola, i que li suposa haver d’obrir nous horitzons des de l’adversitat, la sol·licitud i fins a penúries econòmiques…
El punt d’inflexió en la seva vida li arriba als anys cinquanta. L’autora entra en una nova etapa, marcada per l’estabilitat emocional i econòmica, i que convergeix en la seva obra; Jardí vora el mar n’esdevé el referent. En aquesta obra l’autora es lliura relaxadament a les seves dues grans estimacions: el plaer per l’escriptura i l’admiració i respecte que sent per la botànica.
L’escenari de l’obra és el jardí d’una finca d’estiueig d’una família rica de Barcelona, i el jardiner és la veu que narra els esdeveniments que hi succeeixen al llarg de sis estius consecutius. En la novel·la es contraposen dues formes de vida ben diferents, la riquesa i la pobresa, la propietat i la servitud; alhora que també s’hi assenyala que la cruesa de l’existència no és selectiva, de manera que fets inherents a la condició humana, com ara l’enamorament, la malaltia i la mort, acaben fent-se lloc independentment de la condició social.
Resumint, és a través de la veu del jardiner que s’insinua la veu de la pròpia escriptora, talment com si es desdoblés i es situés com a espectadora de la seva pròpia existència, agafant la distància necessària per poder parlar d’ella a través dels personatges, amb subtilesa i sense sentimentalismes.
Autora: Cristina Jorba Arimany, estudiant del curs C2 de Vic
Actualment, ningú dubta que la lectura és una eina fonamental en els processos d’aprenentatge i creixement personal, però, més enllà de promoure-la, caldria defensar i treballar activament el valor de llegir literatura clàssica, atès que, com l’adjectiu indica, ens ofereix obres de molta qualitat.
Sovint quan parlem dels clàssics sorgeix la idea poc elaborada i contrastada que són obres molt allunyades del nostre present, que pertanyen a altres temps i que no ens interpel·len i, res més lluny de la realitat, són llibres tremendament moderns i ens connecten amb fets i situacions que encara, a dia d’avui, són vigents. I aquesta connexió ens permet acostar-nos a la cultura literària del nostre país i entendre la nostra societat. Llegir per saber d’on venim, qui som i on anem.
Una altra concepció al voltant dels clàssics que voldria desmuntar és la tendència a pensar que la seva lectura és feixuga, avorrida i que difícilment ens provocarà gaudi; ben al contrari, llegir-los és un plaer, entès des del sentiment d’empatia que es genera quan compartim el text amb personatges, situacions, històries, vicissituds o reptes, que ens endinsen i ens apropen als diversos mons que s’hi plantegen.
I relacionat amb les experiències d’oci i d’aprenentatge, no puc deixar passar l’oportunitat per a reafirmar que la llengua i la literatura són una assignatura fonamental per a la nostra joventut. Ja des d’infants creixem deslligats dels clàssics i caldria fomentar la visió que la societat del passat no guarda gaires diferències amb l’actual. Hi ha hagut molts canvis i avenços tecnològics, no obstant, perviu l’essència, que emprem en les relacions interpersonals i que la literatura clàssica representa molt bé.
En la important i necessària tasca d’apropar els clàssics a la societat, tant les famílies —des de l’exemple— com els equips docents hi tenen un paper decisiu. Aquest aprenentatge no pot quedar relegat als estudis universitaris especialitzats; caldria que s’iniciés ja en l’educació primària —llegint petits fragments adaptats de les obres— i que continués a secundària i batxillerat —amb lectures més extenses i adequades a l’edat— a través de l’estudi de l’autor, l’obra i els fets històrics de l’època en què es va escriure, i la reflexió i anàlisi del text per motivar la comprensió i la relació amb el propi context.
Autora de l’article: Laura Bergés Costa
Com a gran defensor de la lectura, no puc deixar de ressaltar la importància dels clàssics en el panorama educatiu actual. Els llibres que han resistit el pas del temps i continuen captivant generació rere generació no només ofereixen una finestra al passat, sinó també una guia per al present i el futur.
En el marc de l’ensenyament, la inclusió dels clàssics hauria de ser considerada una prioritat en tots els nivells educatius. A primària i secundària, la lectura dels clàssics pot obrir les portes a una comprensió més profunda de la llengua, la història i la cultura. A través de les seves pàgines, els estudiants poden explorar temes universals com l’amor, la justícia, la por i l’esperança, i oferir-los una base emocional i moral fonamentada en la riquesa de la literatura.
En el batxillerat, els clàssics prenen un paper encara més destacat. En aquest nivell, la lectura d’obres com El Quixot, Hamlet o Crim i Càstig no només enriqueix l’experiència educativa, sinó que també prepara els estudiants per a un pensament crític i analític més sofisticat. A més, exposar-los a aquestes obres mestres els ofereix la perspectiva necessària per a entendre millor el món que els envolta i les complexitats de la condició humana.
Tot i així, no hem de limitar la importància dels clàssics a l’ensenyament obligatori. En els estudis universitaris o de graus superiors, la lectura d’aquestes obres continua sent essencial per al desenvolupament d’una educació integral. Aprofundir en els clàssics no només amplia el coneixement dels estudiants sobre la literatura i la història, sinó que també els proporciona les eines necessàries per a esdevenir persones més reflexives, analítiques, culturitzades i amb capacitat de síntesi conceptual.
En resum, la inclusió dels clàssics en tots els nivells educatius no només és recomanable, sinó essencial per al creixement i el desenvolupament dels estudiants. Aquestes obres atemporals continuen sent una font inesgotable de coneixement, inspiració i reflexió, i és responsabilitat nostra transmetre aquest llegat a les generacions futures.
Autor de l’article: Antoni Llongarriu Planagumà
Tercer trimestre amb nous grups de reforç de lectura a Vic i Manlleu
Entre el 6 de maig i el 6 de juny, el SLC de Vic ofereix diferents grups de reforç de lectura, conduïts per persones voluntàries, per tal que l’alumnat practiqui la llengua, tant la comprensió lectora com la conversa.
Hi haurà cinc grups pensats per a cursos bàsics i elementals. El gos dels Baskerville el llegiran dos grups, els dilluns i els dimarts al matí. La mirada ferida, un grup els dijous al migdia; Miquel Strogoff, un altre grup els dijous a la tarda, i El món d’Asgard també els dijous a la tarda.
El títol escollit a Vic, en aquest cas no adaptat, per als nivells intermedis i de suficiència és I la festa segueix, de Josep Maria Espinàs.
En el cas de Manlleu, aquest trimestre s’ofereixen sis grups de reforç de lectura. S’hi llegiran les versions adaptades dels títols següents: El petit príncep, Kafka i la nina viatgera i L’illa del tresor. Desitgem que tots siguin tot un èxit!
RAQUEL SANTANERA I VILA
Raquel Santanera i Vila (Manlleu, 1991) és poeta. És graduada en Estudis Literaris i en el màster Construcció i Representació d’Identitats Culturals, a la Universitat de Barcelona.
Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, l’anglès i l’italià. Des del 2019 és una de les tres programadores del bar L’Horiginal, obrador de recitacions i noves actituds literàries, a Barcelona. També és coordinadora i programadora del cicle de poesia i art contemporànies en català Els Vespres Malgastats, a Osona.
La Malgastada, projecte ideat per Raquel Santanera, Jordi Cuesta i Íngrid Mas, és l’associació que promou els Vespres Malgastats. L’activitat consisteix en la trobada en què dues poetes reciten i intercanvien visions sobre les respectives obres. En cadascun d’aquests diàlegs en directe, s’hi afegeix la mirada d’una artista visual, que interpreta l’obra de les dues poetes en la peça que proposa.
Tot i la seva joventut, Santanera ha publicat Teologia poètica d’un sol ús (Viena Edicions, 2015; premi de poesia Martí Dot), De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (El Gall Editor, 2017; premi Pollença de poesia) i Reina de rates. Crònica d’una època (Pagès Editors, 2021; premi Miquel Martí i Pol de poesia).
La seva obra es reconeix com a capdavantera en matèria de gènere, des d’una perspectiva cíborg. Es considera que el seu primer llibre de poemes va inaugurar el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic.
Per Sant Jordi, els alumnes de Suficiència 2 de Vic ens recomanen llibres
Cor trencat. Mor i vida de Carles Sabater, de Pep Blay
El llibre de l’escriptor Pep Blay, Cor trencat. Mor i vida de Carles Sabater, és una síntesi del començament i el final de la història del grup de música Sau i de testimonis de la vida del protagonista. Fet amb molta estima i cuidant cada detall, Blay explica la seva història i fins a l’actualitat. La història real de Sau comença els anys 90 a la comarca d’Osona, concretament a Vilanova de Sau. Va ser el començament d’uns anys gloriosos, d’aprendre, de divertir-se, ensopegar-se i viure la vida com volien, cantant .
Carles Sabater, el protagonista d’aquest llibre, també era un gran actor, i ho compaginava, sempre que podia, amb el grup Sau. El 13 de febrer de 1999, celebraven els 12 anys amb una gran gira, que els portava a fer el primer concert a Vilafranca del Penedès. Però, el que havia de ser l’inici de una gran aventura, es va convertir en el desenllaç més amarg que ningú es podia haver imaginat. El cantant Carles Sabater es va desplomar després del concert a causa d’un infart fulminant que li va provocar la mort. La llum es va apagar per sempre i Sau va passar a ser la història del “rock en català”.
Recomano aquest llibre perquè Sau va ser tot un referent dins del panorama de la música catalana dels anys 90, on la indústria musical donava pas a una generació que tenia ganes d’escoltar i de fer bona música en català.
L’empremta que va deixar fa que encara avui se’n continuï parlant i escoltant la seva música i fa que tinguis ganes de tenir a les mans aquest llibre per recordar temps passats.
Cristina Canadell (alumna del curs Suficiència 2)
**
El diari d’Anna Frank, d’Anne Frank
Anna Frank va néixer a Frankfurt del Main el 12 de juny de 1929, i era la segona filla de l’Edith i l’Otto Frank. Va morir de tifus al camp de trànsit de Westerbork, a Bergen-Belsen, a finals de febrer del 1945.
El diari d’Anne Frank ofereix una mirada íntima de la vida d’Anne Frank, una jove adolescent jueva que s’amagava dels nazis durant la Segona Guerra Mundial, entre els anys 1942 i 1944 a Amsterdam, en l’ocupació alemanya dels Països Baixos.
A través del diari, l’Anne narra no només els desafiaments i les adversitats de viure en espais reduïts i confinada amb condicions deplorables, i tement per la seva vida i de la seva família, sinó també les experiències universals de l’adolescència i l’autodescobriment.
El diari d’Anne Frank convida a endinsar-se en un món d’emocions cruels i de dures realitats de fets històrics, obrint els ulls a les veritables conseqüències de l’odi i la intolerància. És un recordatori de la resistència i la fortalesa humana davant les adversitats i l’esperança de trobar l’alegria enmig de la foscor.
Isabel Begara (alumna del curs Suficiència 2)
**
Strappo, de Martí Gironell
És una novel·la històrica, escrita per Martí Gironell. Tracta de l’espoli d’obres d’art i pintures romàniques fetes al segle XII, en les esglésies i ermites del Pirineu i Prepirineu català. Tot utilitzant la tècnica de l’Strappo, les extreien del seu lloc d’origen per fer negocis tèrbols amb els grans museus, interessats en l’art Romànic.
La història transcorre al segle XX quan un famós industrial de la burgesia catalana i col·leccionista d’art i un antiquari col·laboren per extreure uns frescos d’una església de Santa Maria de Mur, un poble del Pallars, per vendre les pintures a un museu de Boston.
És una interessant novel·la que barreja realitat i ficció, ben documentada, que et transporta a una època i un indret del Pirineu Català i que et fa tenir consciència de què passava amb les pintures romàniques exposades en les esglésies i ermites d’aquests indrets inhòspits, a les quals ningú donava gaire importància. La novel·la està escrita en un llenguatge molt ric del Pallars i amb l’essència dels personatges en el qual transcorre la trama, naturals i divertits, narrant els seus costums quotidians.
Josep Miquel Martínez (alumne del curs Suficiència 2)
**
La vida secreta dels arbres, de Peter Wohlleben
Com s’ho han fet els arbres per sobreviure milions d’anys? Com s’ho han gestionat per poder adaptar-se als diferents climes, a la falta d’aigua o simplement a conviure amb la raça humana? El guardabosc alemany Peter Wohlleben ens respon aquests interrogants a través de les seves investigacions i experiències als boscos. Una complexa xarxa i diferents secrets d’aquests éssers són els elements que, a través d’un emocionant punt de vista, l’autor ens endinsa a comprendre millor les extraordinàries habilitats dels arbres i els sentiments associats amb aquests.
Recomano aquest llibre perquè és de lectura senzilla, amable, per entendre més de la natura, en especial dels arbres. És una obra que transmet sensibilitat i fa una reivindicació d’aquests éssers tan presents a les nostres vides i tan essencials per al nostre planeta.
Lorena Velasquez (alumna del curs Suficiència 2)
**
Peaceful parent, happy kids de Laura Markham
A partir de les darreres investigacions sobre el desenvolupament del cervell i la seva experiència amb els pares, la Dra. Laura Markham aborda la criança d’una manera senzilla i eficaç. El seu missatge és: fomentar la connexió emocional amb el vostre fill i crear un canvi real i durador. Quan teniu aquesta connexió amb el vostre fill, no cal que amenaceu, supliqueu, suborneu o, fins i tot, que el castigueu.
Aquest llibre, fet a partir d’exemples pas a pas, és una guia per als pares per ajudar-los a entendre millor les seves emocions i tenir-les sota control, perquè puguin ser pares amb límits saludables, empatia i una comunicació clara per criar un fill autodisciplinat.
Per mi el llibre és fascinant i de molta ajuda. Malgrat que educar una altra persona sigui una tasca molt complicada i dona molta inseguretat, l’autora ha pogut posar en paraules pràctiques imprescindibles i crucials per poder aconseguir el que tothom vol en l’educació dels fills: criar una persona segura, resistent, autodisciplinada i emocionalment intel·ligent. I al llibre tot això es reflecteix i es transmet amb certa alegria.
Marcela Foltánová (alumna del curs Suficiència 2)
**
Història d’un cavall, de Lleó Tolstoi
Lleó Tolstoi és un dels autors més reconeguts de la literatura russa de tots els temps. Va escriure Història d’un cavall el 1861, quan tenia 31 anys. En aquesta novel·la es narra la vida d’uns personatges que convivien en una finca rural que podria ben bé tractar-se de la mansió on va passar ell la major part de la seva vida. Aquests personatges no són només els humans, sinó que també es posa dins de la pell d’un vell cavall a punt de morir. Dona a conèixer als seus companys la puresa de la seva raça i la rica però convulsa vida que havia viscut i que havia mantingut en secret.
Jo recomanaria la lectura d’aquest bell llibre perquè em va ajudar a descobrir que la tendresa pot conviure i anar acompanyada de la crueltat més extremista que conec. A més, en aquest curt relat, l’autor denuncia la desigualtat i el racisme i critica punyentment la societat benestant a la qual pertanyia i que l’acabà abandonant totalment.
Aquest llibre el vaig llegir per primera vegada fa 40 anys, encara el recordo i el vaig revisant de tant en tant.
Josep Ramon Soldevila (alumne del curs Suficiència 2)
**
Dersú Uzalà, de Vladimir Arseniev
El 1906 un oficial de l’exèrcit rus, explorador i topògraf, té una missió d’explorar la taiga siberiana, per ordre del tsar, desconeguda fins al moment. Endinsat ja i per atzar, topa amb un caçador nadiu que li farà de guia i li salvarà la vida en més d’una ocasió. La relació que s’estableix entre ells va més enllà d’una amistat. Aquest llibre va ser un regal de l’any 1981 de la meva mare quan vaig marxar a fer el servei militar, obligatori en aquell moment. En aquell temps, l’hàbit de llegir era nul en mi, però hi vaig quedar enganxat des del primer moment. En vaig gaudir de tal manera que jo era un personatge més del llibre. Em vaig apassionar amb en Dersú. No hi ha capítol que no sigui apassionant, no hi espereu floritures literàries, però gaudiu-ne intensament.
Ramon Teixidó (alumne del curs Suficiència 2)
Per Sant Jordi, els alumnes de Suficiència 2 de Vic ens recomanen llibres
Xocolata desfeta, de Joan Lluís Lluís
Fa poc he llegit aquest llibre en català. El format i el talent literari de l’escriptor impressionen i fascinen, sobretot per la seva originalitat. L’argument és un breu fragment d’un matí normal d’un jove que va a prendre, com sempre, la seva xocolata calenta a un dels cafès de Barcelona. Però aquest cop li espera una sorpresa…
En la meva opinió, aquest és el millor llibre de taula per a qualsevol persona que estigui estudiant o vulgui millorar el seu coneixement de llengua catalana d’una manera diferent a l’habitual. M’agrada perquè es pot començar a llegir des de qualsevol pàgina i tampoc obliga a continuar-lo fins al final. La lectura és voluntària, però igualment enganxa d’una manera misteriosa a seguir llegint-lo! Aquest llibre no avorreix a ningú i cada cop sona diferent quan el tornes a obrir.
Lesya Izyumenko (alumna del curs Suficiència 2)
**
Les filles del fred, de Camila Lackberg
Gràcies a un regal de la seva família, un curs d’escriptura sobre Crim organitzat, Camila Lackberg va poder veure realitzat el somni de ser escriptora. El 2002 publica la seva primera novel·la i, tres anys més tard, els seus llibres encapçalen les llistes de bestsellers suecs.
Les filles del fred és la seva tercera novel·la. Forma part de la sèrie Els crims de Fjallbacka (La princesa del gel, els crits del passat) i els personatges principals són l’escriptora Èrica Falck i el policia Patrik Hedstrom, els quals viuen al poble de costa Fjallbacka que és on succeeixen els crims que han de resoldre.
Sabent que no és una obra mestra de la novel·la negra, però sí una bona representant del gènere, recomano aquest llibre perquè l’autora manté la tensió durant tota la novel·la i és de fàcil lectura. Els salts en el temps fan que l’interès sigui constant i que desitgem arribar al punt de connexió dels diferents períodes. Lackberg manté l’atenció fins a l’última pàgina.
Laia Portell (alumna del curs Suficiència 2)
**
Històries de dones casades, de Cristina Campos
Em feia especial il·lusió llegir aquesta novel·la, ja que va quedar finalista del Premi Planeta l’any 2022. L’autora ens mostra un munt d’escenaris possibles on, de ben segur, cadascuna de nosaltres ens hi sentirem identificades d’una manera o altra. Perquè som dones, mares, divorciades, casades o solteres, però sobretot som amigues.
Les protagonistes d’aquesta novel·la, la Gabriela, la Sílvia i la Còsmica, ens desvetllaran sense cap mena de vergonya ni tabú, tots els seus secrets més íntims, les seves pors, il·lusions i tristeses. Viurem amb elles amors i desamors, infidelitats, pors… Aquests sentiments tan difícils d’expressar els veurem reflectits a les pàgines d’aquest llibre. També es parla de sexe, molt explícit a vegades, perquè és un llibre que parla clar i sense embuts.
Per mi és una novel·la especialment romàntica, amb anècdotes del dia a dia totalment gracioses. Un llibre que acaba bé, però que té tants punts de vista com dones hi ha.
Ester Ordeix (alumna del curs Suficiència 2)
**
L’Abans de Manlleu, de Maria del Mar Basagaña
El llibre L’Abans de Manlleu és un recull gràfic d’aquesta població d’entre els anys 1886 i 1965. Maria del Mar Basagaña és qui ha portat a terme l’entretinguda feina de recerca de fotografies i la seva catalogació. Ha comptat també amb l’ajut d’un equip d’experts locals que l’han assessorat sobre els diferents continguts que podem trobar en aquest llibre, els quals formen part d’una col·lecció de diversos volums que, mitjançant fotografies i textos, expliquen el que era la vida en diferents municipis de Catalunya.
Des del meu punt de vista, penso que és un treball molt interessant, ja que a través d’aquest llibre pots conèixer les arrels i l’evolució de la teva població. Tens també l’oportunitat de descobrir-hi carrers, edificis, entitats, costums… que ja han desaparegut. I també saber d’alguns que encara perduren.
A través de la seva lectura, coneixeràs una part del teu poble, amagada o oblidada, que entre tots podem contribuir a passar la informació de generació en generació, vetllant perquè la memòria dels nostres pares i avis no caigui en l’oblit.
Paqui Crosas (alumna del curs Suficiència 2)
**
L’altra, de Marta Rojals
Vols submergir-te en la veu de l’enigmàtica Anna? Doncs et recomano: L’altra, de Marta Rojals. Vaig llegir aquest llibre per una afortunada casualitat. La meva professora va comentar-nos a classe que no es coneixien gaires coses sobre aquesta escriptora, perquè no publicava mai una foto i no feia cap entrevista. Era veritat, no hi havia cap foto ni cap entrevista d’ella, però podies trobar els seus llibres. D’aquesta manera, em vaig endinsar en el món d’aquesta magnífica autora catalana, nascuda a la Palma d’Ebre el 1975. Llicenciada en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya, on s’especialitza en teoria, història i crítica. El 2011 va debutar amb la novel·la Primavera, estiu, etcètera i el 2014 va publicar L’altra.
Aquesta novel·la es desenvolupa en la Barcelona contemporània. No és una història lineal, sinó que, a través de diversos flashbacks, un narrador omniscient et descobreix progressivament la vida de la protagonista: l’Anna, un personatge molt complex i introspectiu, que es relaciona com a parella, filla, cunyada, amant i dissenyadora gràfica, principalment. Tanmateix, podràs conèixer el ritme de la ciutat i el que implica conviure al voltant de diversos factors com: la crisi econòmica, la inseguretat laboral, les implicacions d’estar a l’atur, la crisi de parella, l’oci en la ciutat i, sobretot, podràs sentir-te identificat amb un personatge conegut: aquesta altra veu que sempre ronda pel cap de tothom i que l’autora distingeix com l’Altra.
Shila la Rosa (alumna del curs Suficiència 2)
Quin llibre et crida l’atenció, aquest Sant Jordi?
La mestra i la bèstia, d’Imma Monsó. Premi Òmnium millor novel·la de l’any 2023. Editorial Anagrama (tria de Montse Baqué, CNL Osona) . Novel·la que se situa a la postguerra en un poble de la Ribagorça on una dona fa recerca del passat, ple de silencis, dels seus pares. Història amb un rerefons de veritat i d’autobiografia de l’autora.
Nova Planta 2034. Ni treva, ni pau, de Marc Comanegra – Autoeditada (tria de Dídac Carbasa, CNL Osona). Novel·la distòpica ambientada en un futur proper. Es tracta del debut del seu autor, que escriu des d’un pseudònim. Què passaria si els catalans tinguéssim un poder il·limitat? Què en faríem? Com? Aquesta obra ho imagina i explica amb un to marcial i d’intriga.
Els ulls de Mona, de Thomas Schlesser. Editorial Empúries (tria d’Ariadna Viñas, CNL Osona). Un avi i la seva neta Mona, cada dimecres, descobreixen una obra d’art junts. Cinquanta-dues setmanes és el temps que li queda a la Mona per descobrir tota la bellesa del món.
Ocàs i fascinació, d’Eva Baltasar. Club Editor (tria de Núria Tubau, CNL Osona)
Osona. 51 paratges per descobrir, de Joan Conill. Editorial Farell (tria d’Antoni Masramon, CNL Osona). En aquest llibre, continuació de la publicació Osona. 50 indrets amb encant, hi ha cinquanta indrets més per descobrir, repartits pels espais naturals d’Osona.
