Arxiu de la categoria ‘LECTURES DE NIVELL ALT (SUFICIÈNCIA I SUPERIOR)’

  • Els estudiants de C2 treballen la ressenya de lllibres

    Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda

    Rodoreda, Mercè. Jardí vora el mar. Club Editor 1959, SLU. ISBN: 978-84-7329-407-2.

    Mercè Rodoreda (1908-1983) és considerada l’autora més important de les lletres catalanes contemporànies per l’enorme quantitat d’obres produïdes, així com per la universalitat en la seva difusió. Les seves produccions literàries comprenen tots els gèneres, tot i que destaca en la narrativa. L’any 1980 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

    El conjunt de la seva obra és un reflex de l’entorn social i econòmic en el qual viu l’autora; una infantesa influenciada per la passió per la lectura i per les flors que li transmet el seu avi; un matrimoni prematur amb el seu oncle matern, que acabarà essent una experiència traumàtica. També un exili forçat, com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola, i que li suposa haver d’obrir nous horitzons des de l’adversitat, la sol·licitud i fins a penúries econòmiques…

    El punt d’inflexió en la seva vida li arriba als anys cinquanta. L’autora entra en una nova etapa, marcada per l’estabilitat emocional i econòmica, i que convergeix en la seva obra; Jardí vora el mar n’esdevé el referent. En aquesta obra l’autora es lliura relaxadament a les seves dues grans estimacions: el plaer per l’escriptura i l’admiració i respecte que sent per la botànica.

    L’escenari de l’obra és el jardí d’una finca d’estiueig d’una família rica de Barcelona, i el jardiner és la veu que narra els esdeveniments que hi succeeixen al llarg de sis estius consecutius. En la novel·la es contraposen dues formes de vida ben diferents, la riquesa i la pobresa, la propietat i la servitud; alhora que també s’hi assenyala que la cruesa de l’existència no és selectiva, de manera que fets inherents a la condició humana, com ara l’enamorament, la malaltia i la mort, acaben fent-se lloc independentment de la condició social.

    Resumint, és a través de la veu del jardiner que s’insinua la veu de la pròpia escriptora, talment com si es desdoblés i es situés com a espectadora de la seva pròpia existència, agafant la distància necessària per poder parlar d’ella a través dels personatges, amb subtilesa i sense sentimentalismes.

    Autora: Cristina Jorba Arimany, estudiant del curs C2 de Vic

     

    Article complet

  • Llegim els clàssics?

    Alumnes de C2 de Vic reflexionen sobre la lectura dels clàssics

    El valor dels clàssics

    Actualment, ningú dubta que la lectura és una eina fonamental en els processos d’aprenentatge i creixement personal, però, més enllà de promoure-la, caldria defensar i treballar activament el valor de llegir literatura clàssica, atès que, com l’adjectiu indica, ens ofereix obres de molta qualitat.  

    Sovint quan parlem dels clàssics sorgeix la idea poc elaborada i contrastada que són obres molt allunyades del nostre present, que pertanyen a altres temps i que no ens interpel·len i, res més lluny de la realitat, són llibres tremendament moderns i ens connecten amb fets i situacions que encara, a dia d’avui, són vigents. I aquesta connexió ens permet acostar-nos a la cultura literària del nostre país i entendre la nostra societat. Llegir per saber d’on venim, qui som i on anem. 

    Una altra concepció al voltant dels clàssics que voldria desmuntar és la tendència a pensar que la seva lectura és feixuga, avorrida i que difícilment ens provocarà gaudi; ben al contrari, llegir-los és un plaer, entès des del sentiment d’empatia que es genera quan compartim el text amb personatges, situacions, històries, vicissituds o reptes, que ens endinsen i ens apropen als diversos mons que s’hi plantegen.     

    I relacionat amb les experiències d’oci i d’aprenentatge, no puc deixar passar l’oportunitat per a reafirmar que la llengua i la literatura són una assignatura fonamental per a la nostra joventut. Ja des d’infants creixem deslligats dels clàssics i caldria fomentar la visió que la societat del passat no guarda gaires diferències amb l’actual. Hi ha hagut molts canvis i avenços tecnològics, no obstant, perviu l’essència, que emprem en les relacions interpersonals i que la literatura clàssica representa molt bé. 

    En la important i necessària tasca d’apropar els clàssics a la societat, tant les famílies —des de l’exemple— com els equips docents hi tenen un paper decisiu. Aquest aprenentatge no pot quedar relegat als estudis universitaris especialitzats; caldria que s’iniciés ja en l’educació primària —llegint petits fragments adaptats de les obres— i que continués a secundària i batxillerat —amb lectures més extenses i adequades a l’edat— a través de l’estudi de l’autor, l’obra i els fets històrics de l’època en què es va escriure, i la reflexió i anàlisi del text per motivar la comprensió i la relació amb el propi context.  

    Autora de l’article: Laura Bergés Costa

    Article complet

  • Llegim els clàssics?

    Alumnes de C2 de Vic reflexionen sobre la lectura dels clàssics

    La immortalitat dels clàssics: una oportunitat educativa inigualable 


    Com a gran defensor de la lectura, no puc deixar de ressaltar la importància dels clàssics en el panorama educatiu actual. Els llibres que han resistit el pas del temps i continuen captivant generació rere generació no només ofereixen una finestra al passat, sinó també una guia per al present i el futur. 

    En el marc de l’ensenyament, la inclusió dels clàssics hauria de ser considerada una prioritat en tots els nivells educatius. A primària i secundària, la lectura dels clàssics pot obrir les portes a una comprensió més profunda de la llengua, la història i la cultura. A través de les seves pàgines, els estudiants poden explorar temes universals com l’amor, la justícia, la por i l’esperança, i oferir-los una base emocional i moral fonamentada en la riquesa de la literatura. 

    En el batxillerat, els clàssics prenen un paper encara més destacat. En aquest nivell, la lectura d’obres com El Quixot, Hamlet o Crim i Càstig no només enriqueix l’experiència educativa, sinó que també prepara els estudiants per a un pensament crític i analític més sofisticat. A més, exposar-los a aquestes obres mestres els ofereix la perspectiva necessària per a entendre millor el món que els envolta i les complexitats de la condició humana. 

    Tot i així, no hem de limitar la importància dels clàssics a l’ensenyament obligatori. En els estudis universitaris o de graus superiors, la lectura d’aquestes obres continua sent essencial per al desenvolupament d’una educació integral. Aprofundir en els clàssics no només amplia el coneixement dels estudiants sobre la literatura i la història, sinó que també els proporciona les eines necessàries per a esdevenir persones més reflexives, analítiques, culturitzades i amb capacitat de síntesi conceptual. 

    En resum, la inclusió dels clàssics en tots els nivells educatius no només és recomanable, sinó essencial per al creixement i el desenvolupament dels estudiants. Aquestes obres atemporals continuen sent una font inesgotable de coneixement, inspiració i reflexió, i és responsabilitat nostra transmetre aquest llegat a les generacions futures.

    Autor de l’article: Antoni Llongarriu Planagumà

    Article complet

  • Alumnes de Suficiència 2 recomanen llibres

    Per Sant Jordi, els alumnes de Suficiència 2 de Vic ens recomanen llibres

    Cor trencat. Mor i vida de Carles Sabater, de Pep Blay

    El llibre de l’escriptor Pep Blay, Cor trencat. Mor i vida de Carles Sabater, és una síntesi del començament i el final de la història del grup de música Sau i de testimonis de la vida del protagonista. Fet amb molta estima i cuidant cada detall, Blay explica la seva història i fins a l’actualitat. La història real de Sau comença els anys 90 a la comarca d’Osona, concretament a Vilanova de Sau. Va ser el començament d’uns anys gloriosos, d’aprendre, de divertir-se, ensopegar-se i viure la vida com volien, cantant .

    Carles Sabater, el protagonista d’aquest llibre, també era un gran actor, i ho compaginava, sempre que podia, amb el grup Sau. El 13 de febrer de 1999, celebraven els 12 anys amb una gran gira, que els portava a fer el primer concert a Vilafranca del Penedès. Però, el que havia de ser l’inici de una gran aventura, es va convertir en el desenllaç més amarg que ningú es podia haver imaginat. El cantant Carles Sabater es va desplomar després del concert a causa d’un infart fulminant que li va provocar la mort. La llum es va apagar per sempre i Sau va passar a ser la història del “rock en català”.

    Recomano aquest llibre perquè Sau va ser tot un referent dins del panorama de la música catalana dels anys 90, on la indústria musical donava pas a una generació que tenia ganes d’escoltar i de fer bona música en català.

    L’empremta que va deixar fa que encara avui se’n continuï parlant i escoltant la seva música i fa que tinguis ganes de tenir a les mans aquest llibre per recordar temps passats.

    Cristina Canadell (alumna del curs Suficiència 2)

    **

    El diari d’Anna Frank, d’Anne Frank

    Anna Frank va néixer a Frankfurt del Main el 12 de juny de 1929, i era la segona filla de l’Edith i l’Otto Frank. Va morir de tifus al camp de trànsit de Westerbork, a Bergen-Belsen, a finals de febrer del 1945.

    El diari d’Anne Frank ofereix una mirada íntima de la vida d’Anne Frank, una jove adolescent jueva que s’amagava dels nazis durant la Segona Guerra Mundial, entre els anys 1942 i 1944 a Amsterdam, en l’ocupació alemanya dels Països Baixos.

    A través del diari, l’Anne narra no només els desafiaments i les adversitats de viure en espais reduïts i confinada amb condicions deplorables, i tement per la seva vida i de la seva família, sinó també les experiències universals de l’adolescència i l’autodescobriment.

    El diari d’Anne Frank convida a endinsar-se en un món d’emocions cruels i de dures realitats de fets històrics, obrint els ulls a les veritables conseqüències de l’odi i la intolerància. És un recordatori de la resistència i la fortalesa humana davant les adversitats i l’esperança de trobar l’alegria enmig de la foscor.

    Isabel Begara (alumna del curs Suficiència 2)

    **

    Strappo, de Martí Gironell

    És una novel·la històrica, escrita per Martí Gironell. Tracta de l’espoli d’obres d’art i pintures romàniques fetes al segle XII, en les esglésies i ermites del Pirineu i Prepirineu català. Tot utilitzant la tècnica de l’Strappo, les extreien del seu lloc d’origen per fer negocis tèrbols amb els grans museus, interessats en l’art Romànic.

    La història transcorre al segle XX quan un famós industrial de la burgesia catalana i col·leccionista d’art i un antiquari col·laboren per extreure uns frescos d’una església de Santa Maria de Mur, un poble del Pallars, per vendre les pintures a un museu de Boston.

    És una interessant novel·la que barreja realitat i ficció, ben documentada, que et transporta a una època i un indret del Pirineu Català i que et fa tenir consciència de què passava amb les pintures romàniques exposades en les esglésies i ermites d’aquests indrets inhòspits, a les quals ningú donava gaire importància. La novel·la està escrita en un llenguatge molt ric del Pallars i amb l’essència dels personatges en el qual transcorre la trama, naturals i divertits, narrant els seus costums quotidians.

    Josep Miquel Martínez (alumne del curs Suficiència 2)

    **

    La vida secreta dels arbres, de Peter Wohlleben

    Com s’ho han fet els arbres per sobreviure milions d’anys? Com s’ho han gestionat per poder adaptar-se als diferents climes, a la falta d’aigua o simplement a conviure amb la raça humana? El guardabosc alemany Peter Wohlleben ens respon aquests interrogants a través de les seves investigacions i experiències als boscos. Una complexa xarxa i diferents secrets d’aquests éssers són els elements que, a través d’un emocionant punt de vista, l’autor ens endinsa a comprendre millor les extraordinàries habilitats dels arbres i els sentiments associats amb aquests.

    Recomano aquest llibre perquè és de lectura senzilla, amable, per entendre més de la natura, en especial dels arbres. És una obra que transmet sensibilitat i fa una reivindicació d’aquests éssers tan presents a les nostres vides i tan essencials per al nostre planeta.

    Lorena Velasquez (alumna del curs Suficiència 2)

    **

    Peaceful parent, happy kids de Laura Markham

    A partir de les darreres investigacions sobre el desenvolupament del cervell i la seva experiència amb els pares, la Dra. Laura Markham aborda la criança d’una manera senzilla i eficaç. El seu missatge és: fomentar la connexió emocional amb el vostre fill i crear un canvi real i durador. Quan teniu aquesta connexió amb el vostre fill, no cal que amenaceu, supliqueu, suborneu o, fins i tot, que el castigueu.

    Aquest llibre, fet a partir d’exemples pas a pas, és una guia per als pares per ajudar-los a entendre millor les seves emocions i tenir-les sota control, perquè puguin ser pares amb límits saludables, empatia i una comunicació clara per criar un fill autodisciplinat.

    Per mi el llibre és fascinant i de molta ajuda. Malgrat que educar una altra persona sigui una tasca molt complicada i dona molta inseguretat, l’autora ha pogut posar en paraules pràctiques imprescindibles i crucials per poder aconseguir el que tothom vol en l’educació dels fills: criar una persona segura, resistent, autodisciplinada i emocionalment intel·ligent. I al llibre tot això es reflecteix i es transmet amb certa alegria.

    Marcela Foltánová (alumna del curs Suficiència 2)

    **

    Història d’un cavall, de Lleó Tolstoi

    Lleó Tolstoi és un dels autors més reconeguts de la literatura russa de tots els temps. Va escriure Història d’un cavall el 1861, quan tenia 31 anys. En aquesta novel·la es narra la vida d’uns personatges que convivien en una finca rural que podria ben bé tractar-se de la mansió on va passar ell la major part de la seva vida. Aquests personatges no són només els humans, sinó que també es posa dins de la pell d’un vell cavall a punt de morir. Dona a conèixer als seus companys la puresa de la seva raça i la rica però convulsa vida que havia viscut i que havia mantingut en secret.

    Jo recomanaria la lectura d’aquest bell llibre perquè em va ajudar a descobrir que la tendresa pot conviure i anar acompanyada de la crueltat més extremista que conec. A més, en aquest curt relat, l’autor denuncia la desigualtat i el racisme i critica punyentment la societat benestant a la qual pertanyia i que l’acabà abandonant totalment.

    Aquest llibre el vaig llegir per primera vegada fa 40 anys, encara el recordo i el vaig revisant de tant en tant.

    Josep Ramon Soldevila (alumne del curs Suficiència 2)

    **

    Dersú Uzalà, de Vladimir Arseniev

    El 1906 un oficial de l’exèrcit rus, explorador i topògraf, té una missió d’explorar la taiga siberiana, per ordre del tsar, desconeguda fins al moment. Endinsat ja i per atzar, topa amb un caçador nadiu que li farà de guia i li salvarà la vida en més d’una ocasió. La relació que s’estableix entre ells va més enllà d’una amistat. Aquest llibre va ser un regal de l’any 1981 de la meva mare quan vaig marxar a fer el servei militar, obligatori en aquell moment. En aquell temps, l’hàbit de llegir era nul en mi, però hi vaig quedar enganxat des del primer moment. En vaig gaudir de tal manera que jo era un personatge més del llibre. Em vaig apassionar amb en Dersú. No hi ha capítol que no sigui apassionant, no hi espereu floritures literàries, però gaudiu-ne intensament.

    Ramon Teixidó (alumne del curs Suficiència 2)

    Article complet

  • Els alumnes de Suficiència 2 recomanen llibres

    Per Sant Jordi, els alumnes de Suficiència 2 de Vic ens recomanen llibres

    Xocolata desfeta, de Joan Lluís Lluís

    Fa poc he llegit aquest llibre en català. El format i el talent literari de l’escriptor impressionen i fascinen, sobretot per la seva originalitat. L’argument és un breu fragment d’un matí normal d’un jove que va a prendre, com sempre, la seva xocolata calenta a un dels cafès de Barcelona. Però aquest cop li espera una sorpresa…

    En la meva opinió, aquest és el millor llibre de taula per a qualsevol persona que estigui estudiant o vulgui millorar el seu coneixement de llengua catalana d’una manera diferent a l’habitual. M’agrada perquè es pot començar a llegir des de qualsevol pàgina i tampoc obliga a continuar-lo fins al final. La lectura és voluntària, però igualment enganxa d’una manera misteriosa a seguir llegint-lo! Aquest llibre no avorreix a ningú i cada cop sona diferent quan el tornes a obrir.

    Lesya Izyumenko (alumna del curs Suficiència 2)

    **

    Les filles del fred, de Camila Lackberg

    Gràcies a un regal de la seva família, un curs d’escriptura sobre Crim organitzat, Camila Lackberg va poder veure realitzat el somni de ser escriptora. El 2002 publica la seva primera novel·la i, tres anys més tard, els seus llibres encapçalen les llistes de bestsellers suecs.

    Les filles del fred és la seva tercera novel·la. Forma part de la sèrie Els crims de Fjallbacka (La princesa del gel, els crits del passat) i els personatges principals són l’escriptora Èrica Falck i el policia Patrik Hedstrom, els quals viuen al poble de costa Fjallbacka que és on succeeixen els crims que han de resoldre.

    Sabent que no és una obra mestra de la novel·la negra, però sí una bona representant del gènere, recomano aquest llibre perquè l’autora manté la tensió durant tota la novel·la i és de fàcil lectura. Els salts en el temps fan que l’interès sigui constant i que desitgem arribar al punt de connexió dels diferents períodes. Lackberg manté l’atenció fins a l’última pàgina.

    Laia Portell (alumna del curs Suficiència 2)

    **

    Històries de dones casades, de Cristina Campos

    Em feia especial il·lusió llegir aquesta novel·la, ja que va quedar finalista del Premi Planeta l’any 2022. L’autora ens mostra un munt d’escenaris possibles on, de ben segur, cadascuna de nosaltres ens hi sentirem identificades d’una manera o altra. Perquè som dones, mares, divorciades, casades o solteres, però sobretot som amigues.

    Les protagonistes d’aquesta novel·la, la Gabriela, la Sílvia i la Còsmica, ens desvetllaran sense cap mena de vergonya ni tabú, tots els seus secrets més íntims, les seves pors, il·lusions i tristeses. Viurem amb elles amors i desamors, infidelitats, pors… Aquests sentiments tan difícils d’expressar els veurem reflectits a les pàgines d’aquest llibre. També es parla de sexe, molt explícit a vegades, perquè és un llibre que parla clar i sense embuts.

    Per mi és una novel·la especialment romàntica, amb anècdotes del dia a dia totalment gracioses. Un llibre que acaba bé, però que té tants punts de vista com dones hi ha.

    Ester Ordeix (alumna del curs Suficiència 2)

    **

    L’Abans de Manlleu, de Maria del Mar Basagaña

    El llibre L’Abans de Manlleu és un recull gràfic d’aquesta població d’entre els anys 1886 i 1965. Maria del Mar Basagaña és qui ha portat a terme l’entretinguda feina de recerca de fotografies i la seva catalogació. Ha comptat també amb l’ajut d’un equip d’experts locals que l’han assessorat sobre els diferents continguts que podem trobar en aquest llibre, els quals formen part d’una col·lecció de diversos volums que, mitjançant fotografies i textos, expliquen el que era la vida en diferents municipis de Catalunya.

    Des del meu punt de vista, penso que és un treball molt interessant, ja que a través d’aquest llibre pots conèixer les arrels i l’evolució de la teva població. Tens també l’oportunitat de descobrir-hi carrers, edificis, entitats, costums… que ja han desaparegut. I també saber d’alguns que encara perduren.

    A través de la seva lectura, coneixeràs una part del teu poble, amagada o oblidada, que entre tots podem contribuir a passar la informació de generació en generació, vetllant perquè la memòria dels nostres pares i avis no caigui en l’oblit.

    Paqui Crosas (alumna del curs Suficiència 2)

    **

    L’altra, de Marta Rojals

    Vols submergir-te en la veu de l’enigmàtica Anna? Doncs et recomano: L’altra, de Marta Rojals. Vaig llegir aquest llibre per una afortunada casualitat. La meva professora va comentar-nos a classe que no es coneixien gaires coses sobre aquesta escriptora, perquè no publicava mai una foto i no feia cap entrevista. Era veritat, no hi havia cap foto ni cap entrevista d’ella, però podies trobar els seus llibres. D’aquesta manera, em vaig endinsar en el món d’aquesta magnífica autora catalana, nascuda a la Palma d’Ebre el 1975. Llicenciada en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya, on s’especialitza en teoria, història i crítica. El 2011 va debutar amb la novel·la Primavera, estiu, etcètera i el 2014 va publicar L’altra.

    Aquesta novel·la es desenvolupa en la Barcelona contemporània. No és una història lineal, sinó que, a través de diversos flashbacks, un narrador omniscient et descobreix progressivament la vida de la protagonista: l’Anna, un personatge molt complex i introspectiu, que es relaciona com a parella, filla, cunyada, amant i dissenyadora gràfica, principalment. Tanmateix, podràs conèixer el ritme de la ciutat i el que implica conviure al voltant de diversos factors com: la crisi econòmica, la inseguretat laboral, les implicacions d’estar a l’atur, la crisi de parella, l’oci en la ciutat i, sobretot, podràs sentir-te identificat amb un personatge conegut: aquesta altra veu que sempre ronda pel cap de tothom i que l’autora distingeix com l’Altra.

    Shila la Rosa (alumna del curs Suficiència 2)

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • Quins títols interessen els nostres tècnics aquest Sant Jordi?

    Quin llibre et crida l’atenció, aquest Sant Jordi?

    La mestra i la bèstia, d’Imma Monsó. Premi Òmnium millor novel·la de l’any 2023. Editorial Anagrama (tria de Montse Baqué, CNL Osona) . Novel·la que se situa a la postguerra en un poble de la Ribagorça on una dona fa recerca del passat, ple de silencis, dels seus pares. Història amb un rerefons de veritat i d’autobiografia de l’autora.  

    Nova Planta 2034. Ni treva, ni pau, de Marc Comanegra – Autoeditada  (tria de Dídac Carbasa, CNL Osona). Novel·la distòpica ambientada en un futur proper. Es tracta del debut del seu autor, que escriu des d’un pseudònim. Què passaria si els catalans tinguéssim un poder il·limitat? Què en faríem? Com? Aquesta obra ho imagina i explica amb un to marcial i d’intriga. 

    Els ulls de Mona, de Thomas Schlesser. Editorial Empúries  (tria d’Ariadna Viñas, CNL Osona). Un avi i la seva neta Mona, cada dimecres, descobreixen una obra d’art junts. Cinquanta-dues setmanes és el temps que li queda a la Mona per descobrir tota la bellesa del món.   

    Ocàs i fascinació, d’Eva Baltasar. Club Editor (tria de Núria Tubau, CNL Osona)

    Osona. 51 paratges per descobrir, de Joan Conill. Editorial Farell (tria d’Antoni Masramon, CNL Osona). En aquest llibre, continuació de la publicació Osona. 50 indrets amb encant, hi ha cinquanta indrets més per descobrir, repartits pels espais naturals d’Osona. 

    Article complet

  • Què us recomanem aquest estiu?

    L’equip del CNL Osona recomana lectures per a aquest estiu

    L’acabadora (Recomanació d’Alícia Andreu)

    Si teniu ganes de llegir una novel·la curta que us absorbeixi potser entre una i dues tardes, amb una cadència de fets magistral, bella, poètica, i amb un relat que us portarà a descobrir la Sardenya de meitat del segle XX -els costums ancestrals, les relacions veïnals– L’acabadora, de l’escriptora sarda Michela Murgia, és la vostra opció d’aquest estiu.

     

    Sobre l’amor  (Recomanació de Dídac Carbasa)

    Joan Barril ha escrit articles d’opinió durant anys i panys en diversos diaris. Aquest llibre és un recull temàtic que repassa els seus articles dedicats a l’amor, en totes les seves vessants; l’amor de parella, l’amistat, l’amor familiar… els articles estan agrupats en diversos blocs i parteixen de fets concrets de l’actualitat en què van ser escrits per reflexionar sobre com els humans ens relacionem. Al final de cada article hi ha un comentari del mateix autor en què actualitza les seves opinions sobre el tema tractat. Una lectura amena i ràpida per emmirallar-se i veure que, al final, tots estimem de manera semblant.

     

    Hamnet (Recomanació d’Assumpta Grabolosa)
    Maggie O’Farrell, a part de descriure la història familiar de William Shakespeare, entre la ficció i la realitat, reivindica amb molta tendresa la figura d’Agnes, la dona de l’escriptor. De fet, Shakespeare no és el protagonista de la novel·la (el seu nom no apareix en tot el llibre) i això permet a l’autora aprofundir en els pensaments i sentiments que podien tenir les dones al segle XVI. El destí reserva a aquesta família un cop dur: la mort de Hamnet, un dels seus tres fills. O’Farrell relata de manera colpidora el dolor d’Agnes davant la mort del seu fill i ens acosta a temes tan quotidians com la vida familiar, l’amor, el dolor i la pèrdua. Una novel·la per sentir i emocionar-se.

     

    Mar de foc, de Chufo Lloréns (Recomanació de Dídac Carbasa)

    Una novel·la històrica ambientada a la Barcelona en expansió del segle XI que tracta les intrigues de la noblesa barcelonina de l’època alhora que descriu el creixement de la ciutat com a important port comercial. L’autor ens transporta a un Mediterrani ple d’intercanvis comercials a través del qual es van forjar grans fortunes que al llarg del temps han anat impregnant de caràcter mercantil la societat catalana. Un best seller dels de sempre, una pel·lícula llarga impresa per evadir-se de la calor, oblidar l’actualitat i distreure’s durant les vacances.

    Article complet

  • Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres

    Tretze tristos tràngols, d’Albert Sánchez Piñol

    Albert Sánchez Piñol és un antropòleg africanista i escriptor nascut a Barcelona l’any 1965. És membre del Centre d’Estudis Africans i col·laborador actiu del diari Ara. Les seves vivències al Congo han definit, en gran manera, els trets característics de la seva producció literària. La seva primera novel·la, La pell freda (2002) va ser guardonada amb el premi Ojo Crítico i finalista del premi Llibreter. Entre les seves obres destaquen Pandora al Congo (2005), Tretze tristos tràngols (2008) i Victus (2012).

    Tretze tristos tràngols és una obra que té una clara continuïtat temàtica amb la seva novel·la més coneguda, La pell freda, ja que totes dues s’emmarquen en la narrativa fantasiosa i tracten sobre la solitud, la por i la supervivència en un context advers. Cada conte té un caire diferent, però tots ens deixen amb un amarg regust de tristesa i desesperança.

    Homes de la lluna que treballen al camp com esclaus, un nàufrag rescatat per un vaixell de sonats, un jove amb un braç de pota d’elefant, un armari que engoleix éssers vius… El llibre recopila tretze històries breus i independents a través de les quals l’autor aborda temes universals amb originalitat i imaginació. Són relats estrafolaris, inversemblants, surrealistes que plantegen situacions impactants amb finals sorprenents, tètrics, dramàtics i sovint alliçonadors.

    Piñol construeix uns personatges molt convincents a través d’una descripció detallada de les seves accions i pensaments. Això fa que ens hi identifiquem, ens preocupem per ells i ens emocionem amb les seves vivències. Cada conte és únic, ens planteja un problema actual des d’una perspectiva peculiar. Ens introdueix a situacions complicades que hem d’afrontar, posant-nos al límit i ens ensenya que totes les accions tenen conseqüències.

    L’obra ens convida a reflexionar sobre els principis ètics de la nostra societat. Tretze tristos tràngols és una obra ben escrita i captivadora, i conté una gran la varietat de gèneres: històries de terror, d’aventures, de ciència-ficció, de fantasia i alguna de realista. Albert Sánchez Piñol té una gran habilitat per explicar històries curtes i fàcils de llegir. Escriu amb una prosa rica i fluida que ens transporta fàcilment a altres mons i temps. És un llibre que no deixa a ningú indiferent.

    Text de Mariona Arumí, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres

    Blau de Prússia

    Villaró i Boix, Albert. Blau de Prússia. Barcelona: Columna Edicions, 2006, 334 pàg.

    ISBN  9788466407564

    Blau de Prússia (2006) és una de les obres més conegudes de l’escriptor andorrà Albert Villaró i Boix. Nascut a la Seu d’Urgell l’any 1964, historiador de formació, és autor de més d’una quinzena de llibres. Actualment, és coordinador de la secció d’història d’Andorra Recerca + Innovació i col·laborador dels diaris Segre i Diari d’Andorra.

    L’obra situa el lector a cavall de Catalunya i Andorra. Seguint la seva passió per la història, Villaró sap enllaçar el passat del Principat amb l’Andorra contemporània i ens mostra un país en ple procés de modernització, un país que intenta agafar el seu protagonisme davant dels seus veïns: Catalunya i França.

    La novel·la parteix de l’incendi del santuari de Meritxell l’any 1972 i continua amb un crim transfronterer als anys noranta, que fa ressorgir el malson de l’incendi i deixa en evidència les classes altes d’aquest país pirinenc. L’assassinat és investigat per l’Andreu Boix, un policia vidu, desmotivat i de dol per la mort de la seva dona.

    L’autor descriu un territori que fins aleshores vivia gairebé a les fosques, estereotipat com a paradís fiscal,  un país on l’economia i la classe social burgesa són les que en decideixen el funcionament. Des de l’inici de l’obra, l’autor sap mantenir la intriga i l’interès dels que la llegeixen. Així i tot, algunes incògnites queden sense resoldre, i deixa la porta oberta a la imaginació del lector o a la decepció d’aquells que busquen totes les respostes en l’obra.

    En definitiva, amb la novel·la que li donà el XIII Premi Carlemany, Villaró capta l’atenció d’aquells lectors àvids de novel·les policíaques. Ens trasllada a un moment històric que va commocionar tot un país, entrelligant-lo amb un crim per resoldre, mentre se supera un dol i sorgeixen retrobaments i noves oportunitats. Per a aquells que en quedin captivats, la història d’Andreu el Vidu, no acaba pas aquí…

    Text de Virginia Maria Martens, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres

    Ressenya de Canto jo i la muntanya balla

    Nascuda a Malla l’any 1990, Irene Solà és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i, posteriorment, s’especialitza en Literatura, Cinema i Cultura Audiovisual a la Universitat de Sussex. L’any 2012 publica el seu primer poemari Bèstia (Premi Amadeu Oller) i l’any 2018 la seva primera novel·la, Els Dics (Premi Documenta). No és d’estranyar, doncs, que, aprofitant-se de la seva base acadèmica, dins la seva trajectòria literària hi trobem un treball transversal que navega entre la poesia i la prosa enèrgica i emotiva que captiva el lector.

    Canto jo i la muntanya balla és una novel·la fragmentada, que ens situa en una zona d’alta muntanya entre Camprodon i Prats de Molló, que fa una fotografia de la vida, els costums i les dificultats dels qui habiten en aquell indret. Solà agafa bocinets d’aquest microcosmos i l’observa des de tantes perspectives, mirades i maneres d’entendre la vida com sigui possible. Amb extrema delicadesa, explica una mateixa història a través de les paraules de tots els qui formen part d’aquell territori, ja siguin persones, esperits, animals, bolets, tempestes i, fins i tot, el mateix planeta terra.

    Podríem dir que l’escenari és el veritable protagonista de la història amb una narració discontínua, però ben estructurada i enèrgica, a través de veus diferenciades que encaixen en el relat a la perfecció. Solà escull minuciosament les paraules i les expressions i les fa concordar amb la naturalesa d’aquell qui parla. 

    L’autora juga amb les veus narratives, però sobretot hi predomina un to de caràcter més intimista en el qual trobem divagacions o frases amb repeticions que aporten molta força al relat i que transmeten l’angoixa, la soledat o la desesperació dels personatges per sobreviure. Una prosa ràpida i colpidora com la de Mercè Rodoreda. Si hagués de destacar un fragment on es fes palès aquest estil, seria la narració de la mort de l’Hilari per part del cabirol. 

    L’entorn rural en el qual es desenvolupa l’obra té tocs que recorden l’obra Solitud, de Caterina Albert (Víctor Català, 1904). Sovint s’hi respira, a través de les seves pàgines, una presència latent del perill i una resignació constant dels personatges cap a un possible destí fatídic. 

    Canto jo i la muntanya balla és una oda a la natura i a la seva cruesa que ens recorda que la vida no espera, que som aquí només durant una estona. Una obra que emociona amb els seus tocs salvatges, no apte per a aquells qui no estiguin disposats a llegir-la sense prejudicis. 

    Text de Sílvia Cano Manera, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet