Arxiu de l'autor

  • Ser o no ser, aquesta és la qüestió!

    Escrit per el 31 de gener del 2014 a les 15:00 a: Morfologia

    William Shakespeare

    L’inici del conegut monòleg de Hamlet, de William Shakespeare, ens serveix per començar aquesta nova entrada dedicada als usos dels verbs ser i estar.

    Hamlet és probablement la peça teatral més famosa de la cultura occidental i una de les obres literàries que ha originat un major nombre de comentaris crítics. L’ús dels verbs ser i estar també ha generat nombrosos estudis i comentaris de filòlegs de casa nostra.

    On és l’edifici modernista? o bé On està l’edifici modernista?

    La sopa és calenta o bé La sopa està calenta.

    Per mirar d’aclarir aquesta qüestió, potser us pot ser útil el document usos dels verbs ‘ser’ i ‘estar’.

    Article complet

  • Llueix, lluu i altres consideracions

    Escrit per el 31 de gener del 2014 a les 14:57 a: Morfologia

    En repassar els informes d’autoavaluació de la unitat 6, hem vist que la majoria de vosaltres heu ensopegat a les mateixes formes verbals: lluu, consenten, correguessis… Parlem-ne!

        • Trobo que ara mateix el sol no lluu amb tanta força com ahir.

    El verb lluir, de la 3a conjugació, es conjuga com un verb pur (jo lluo, tu lluus, ell lluu…) quan té el significat següent: aparèixer lluminós, tenir reflexos lluminosos. En canvi, es conjuga com un verb incoatiu (jo llueixo, tu llueixes, ell llueix…) quan té els significats següents: a) correspondre per l’aparença al mèrit, a l’esforç esmerçat, al guany obtingut, etc. Aquesta cadira no llueix gens en aquest racó; b) Fer-se notar com correspon al seu mèrit, bondat, etc. Són una família que llueixen molt; c) Palesar, donar a conèixer, mostrar a la vista de la gent. La model llueix aquella camisa com ningú; d) Algú, sortir airós, amb bon èxit, de quelcom que ha emprès de fer. Li van encarregar d’organitzar la festa d’aniversari del seu cap i s’hi ha lluït.

        •  Els seus pares sempre li ho consenten tot. És un nen malcriat.

    El verb sentir és pur (jo sento…) i, com aquest, ho són la majoria dels seus derivats (consentir – jo consento…; pressentir – jo pressento…; ressentir-se – jo em ressento…). Els únics derivats de sentir que són incoatius són els verbs assentir i dissentir (jo assenteixo, jo dissenteixo…).

        • Aquest xampú no m’agrada gens. Avui me n’ha anat una mica als ulls i m’ha cogut molt.

    El participi del verb coure pot ser cogut o cuit. Cogut s’usa quan coure té el sentit de produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada. Quan m’ha posat alcohol a la ferida, m’ha cogut molt. En canvi, cuit s’usa quan coure té el sentit de preparar un aliment o modificar profundament una matèria per l’acció del foc. La verdura no ha cuit prou.

        • Si no correguessis tant amb el cotxe, no tindries tants ensurts.

    El verb córrer i els seus derivats (concórrer, transcórrer, ocórrer…) són de la 2a conjugació i no de la 3a. No es poden conjugar, per tant, com un verb incoatiu.

        • Si continueu jaient tot el dia, passareu les vacances sense fer res.

    Els gerundis acabats en –guent són incorrectes (cabent-*capiguent; dient-*diguent; prenent-*prenguent…).

    Apa, esperem que ara aquest tema us hagi quedat més clar!

    Article complet

  • Amb punts i comes! (solucions)

    Escrit per el 28 de gener del 2014 a les 11:53 a: Convencions gràfiques, Remarques

    Després d’uns dies de reflexió, us faig arribar les solucions de l’activitat proposada a l’última entrada. 

    a)     Pensem, doncs, a canviar la nostra manera de fer i cuidem el planeta.

    Hem de fer servir coma abans i després d’algunes locucions quan són a l’interior d’una oració: a més, de fet, és a dir, doncs, no obstant això, però, o sigui…

    b)    Vivim en un món on, per desgràcia, se’m fa difícil imaginar una societat on tothom sigui responsable, conscient, coherent i solidari amb el medi que ens envolta i on el diner passi a segon o tercer pla.

    No podem fer servir un punt i seguit per separar una oració subordinada de la principal.

    c)     Vivim en un planeta de recursos limitats. Per tant, amb el ritme que portem estem arribant a un punt sense retorn.

    Posem un punt al final d’una oració, si té un sentit complet i un verb en forma personal, i no està enllaçada amb cap altra (mitjançant però, i, per, perquè, si, que…).

    d)    La gran majoria dels habitants dels països desenvolupats no recicla de la forma més adient.

    En general, no s’ha de posar coma entre el subjecte i el verb, ni entre el verb i els complements.

    e)     Estic completament d’acord amb aquesta afirmació, però no n’hi ha prou a creure-ho.

    La coma es fa servir davant de conjuncions adversatives (però, sinó, tanmateix, altrament, nogensmenys, mentre que, tot i això, etc.) i separant altres conjuncions o locucions conjuntives en què s’acostuma a fer una pausa.

    Si a la frase ja hi hagués una coma, es faria servir un punt i coma davant d’aquestes conjuncions: Els veïns van tramitar la petició a principis de mes; però, malauradament, el retard de correus va impedir que arribés a temps.

    f)      Una altra economia és possible?

    Després d’un signe d’admiració o d’interrogació no s’ha de posar punt.

     

    Compareu les vostres respostes amb les solucions i tingueu en compte els signes de puntuació a l’hora d’escriure.

    Acabo aquesta entrada amb les pautes d’estudi unitat 7 nivell D, amb la voluntat que us serveixin d’ajuda a l’hora d’estudiar.

    Vinga, ànims!

    Article complet

  • Amb punts i comes!

    Escrit per el 21 de gener del 2014 a les 14:06 a: Convencions gràfiques

    Dubtes-i-respostes-300x222

    Sovint, tendim a pensar que el fet d’usar o no una coma o deixar-nos un punt és poc important, que és una qüestió subjectiva, és a dir, que depèn del gust de la persona que escriu  i que és molt difícil dominar aquesta tècnica.

    Per trencar aquests tòpics, vull començar aquesta entrada amb un fragment del llibre Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic, de Josep M. Pujol i Joan Solà, Columna Edicions, 1995.

    “Puntuar és com conduir un automòbil: per anar bé, hem d’haver oblidat tots els engavanyaments del període de pràctiques; com utilitzar un ordinador: que ens ofereix múltiples recursos per al mateix efecte o per a efectes semblants o equivalents; com pintar un quadre; com interpretar una cançó; com redactar una instància (els curts de gambals no saben desclipsar-se de la fórmula encarcarada apresa en un manual); o com baixar del Pedraforca: a bots i a crits per la tartera, o bé continuant la plàcida conversa pel corriol que adés s’enfuig i adés zigzagueja. Caldrà ara advertir que un mateix fragment pot estar ben o mal puntuat de més d’una manera?

    En definitiva, la puntuació és un recurs al servei de l’escriptor; en general, un recurs que li permet de reflectir aproximadament les modulacions de la llengua oral i d’atendre altres necessitats específiques de la llengua escrita”.

    Es pot trobar molt de material, consultable en línia, que fa referència a l’ús dels signes de puntuació:

    Trieu un d’aquests materials, el que considereu més adient, i mireu d’aplicar-lo a l’hora d’escriure un text.

    Ara bé, HEU D’EVITAR:

    1.  La coma en els casos següents:
        • Entre subjecte i verb i entre verb i complements.

    *La Fira de Nadal i el Pessebre Vivent, són dos dels actes programats a Calonge per al proper cap de setmana. (Incorrecte)

    La Fira de Nadal i el Pessebre Vivent són dos dels actes programats a Calonge per al proper cap de setmana. (Correcte)

        • En les frases amb sentit complet.

    *La nevada ha deixat sense llum tot el municipi, l’Ajuntament ha presentat una reclamació a la companyia elèctrica. (Incorrecte)

    La nevada ha deixat sense llum tot el municipi. L’Ajuntament ha presentat una reclamació a la companyia elèctrica. (Correcte)

    2. El punt en els casos següents:

        • Per separar una oració subordinada de la principal.

    *La Maria s’aixeca cada dia a les 7. Mentre que la Isabel ho fa a les 8. (Incorrecte)

    La Maria s’aixeca cada dia a les 7 mentre que la Isabel ho fa a les 8. (Correcte)

        • En les xifres que indiquen anys o  ordre.

    *L’any 2.010 ha estat marcat per la crisi. (Incorrecte)

    L’any 2010 ha estat marcat per la crisi. (Correcte)

        • Després dels signes d’exclamació i interrogació, al final dels títols i subtítols ni en les datacions.

    *Els signes de puntuació. (Incorrecte)

    Els signes de puntuació (Correcte)

        • Després dels tres punts suspensius.

    *He d’anar a comprar carn, pa, aigua… . (Incorrecte)

    He d’anar a comprar carn, pa, aigua… (Correcte)

    3. Els punts suspensius:

        • Després de l’abreviatura etc., ja que tenen la mateixa funció.

    *He d’anar a comprar carn, pa, aigua, etc. … (Incorrecte)

    He d’anar a comprar carn, pa, aigua, etc. (Correcte)

    4. Els guions:

        • No es posa guió al final d’un punt, especialment si és punt i a part.

    –Maria! –va cridar en Martí–. (Incorrecte)

    –Maria! –va cridar en Martí. (Correcte)

    Per acabar aquesta entrada, us proposo de fer una activitat Els signes de puntuació (activitat), elaborada, majoritàriament, a partir dels errors sobre puntuació que he anat recollint fins ara dels vostres exercicis. Deixeu, com sempre, els vostres comentaris al blog.

    Bona feina!

    Article complet

  • La carta formal

    Escrit per el 14 de gener del 2014 a les 15:29 a: Expressió escrita, Remarques

    Un cop pràcticament acabada la correcció de la unitat 4, us faig arribar unes remarques relacionades amb la carta, ja que veig que en algun cas heu tingut problemes per redactar aquest tipus de text.

        • Dades del destinatari i emissor: la informació completa d’aquest apartat és la mateixa que apareix en una adreça d’un sobre.
        • Salutació: la fórmula de salutació s’ha d’ajustar al to de la relació que s’expressi en el cos de la carta. Les més habituals són: Distingit senyor, distingida senyora; Senyor, senyora; Benvolgut, benvolguda. Acaben amb coma o dos punts.
        • Cos: la informació del cos de la carta s’ha de distribuir en tres grans blocs:  introducció, desenvolupament i conclusió. La introducció, que ha de ser breu, ha d’incloure el motiu pel qual escriviu la carta. Quant als tractaments personals, cal distingir l’emissor del receptor. Per a l’emissor, podem triar entre la primera persona del singular o la del plural. Per al receptor, la forma preferent és el tractament de vós, tot i que també es pot fer servir el de vostè. En qualsevol cas, s’ha de mantenir el mateix tractament a tota la carta.
        • Comiat: hi ha d’haver correlació entre la fórmula de salutació i la de comiat:

    Distingit senyor, ________ Ben atentament,

    Senyor, ______________ Atentament,

    Benvolgut, ____________ Cordialment,

    La fórmula de comiat, tal com ja us he comentat altres vegades, acaba amb un punt si inclou un verb (M’acomiado ben atentament.) o amb una coma si no inclou cap verb (Ben atentament,).

        • Signatura: l’estructura més habitual de la signatura és:

    Signatura

    Nom i cognoms

    Càrrec (no precedit d’article)

        • Datació: normalment inclou la localitat i després d’una coma, la data (Calonge, 14 de gener de 2014). No acaba amb punt final. Si la carta és informal, la data pot aparèixer a la part superior dreta de la carta.

    Per acabar l’entrada i ampliar la informació que us he donat, podeu consultar el document 03CARTA, de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

    Ah, i no m’oblido de les pautes d’estudi unitat 6 nivell D, les primeres de l’any 2014!

    Bona feina!

    Article complet

  • Bon Nadal i bon any 2014!

    Escrit per el 19 de desembre del 2013 a les 13:15 a: General

    6035333-marco-verde-con-adornos-negros-para-tarjetas-de-navidad

    El nom de Nadal

    Sota el nom de Nadal

    sento una cosa

    que jo no sé ben bé com l’he de dir.

    Em fa pensar en una terra nova

    on pau i amor no paren de florir…

    I tant se val, si va sorgir l’estel

    i assenyala la ruta

    a tres reis d’Orient, creuant el cel…

    I tant se val,

    saber si eren gaires els pastors

    duent formatge i mel a l’Establia…

    I tant se val,

    veure que pengen riques lluentors

    aquí i allà,

    en mostra d’alegria…

    Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.

    Per definir-la no trobo cap mot!

    Deu ser una força que aconseguiria

    que no hi hagi a la terra

    cap país sense amor

    ni cap llar sense pa!

    El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…

    Si la força existeix,

    l’hem de trobar!

    Joana Raspall

    Font de versos (“Ala Delta Verda, 5”), 2003

    Bon Nadal i bon any 2014 des de l’Oficina de Català de Calonge i el Servei Comarcal de Català del Pla de l’Estany!

    Article complet

  • Resum de la 2a sessió presencial

    Escrit per el 17 de desembre del 2013 a les 15:41 a: Sintaxi

    Ara fa una estona hem acabat la segona sessió presencial del curs en què hem parlat, sobretot, de pronoms relatius. Hem quedat que treballaríeu el tema dels signes de puntuació pel vostre compte a partir del material complementari i les activitats que us proposem i que ens fareu arribar els vostres dubtes: Segona sessió presencial (2013)

    Acabem aquesta entrada amb les pautes d’estudi unitat 5 nivell D.

    Apa, bona feina!

    Article complet

  • Tot és relatiu! (solucions)

    Escrit per el 12 de desembre del 2013 a les 12:06 a: Morfologia, Sintaxi

    Després d’uns dies per analitzar l’activitat sobre pronoms relatius que us vam proposar la setmana passada, ara us en comentem les solucions:  Dormir (pràctica pronoms relatius) solucions.

    També us passem aquesta enllaç a l’entrada sobre pronoms relatius feta pel Centre de Normalització Lingüística d’Osona. L’hem trobat interessant i aclaridora.

    Bona feina!

     

    Article complet

  • Tot és relatiu!

    Escrit per el 03 de desembre del 2013 a les 12:28 a: General, Morfologia, Sintaxi

    El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix relatiu –iva de la manera següent: “2 1 En gram., que està mancat de significat complet i, en general, depèn d’un altre element aparegut prèviament en l’oració. Una oració de relatiu; 2 2 m. Pronom relatiu”.

    L’entrada d’avui, doncs, té com a objectiu tractar el tema dels pronoms relatius, atès que alguns de vosaltres m’heu demanat de reforçar aquesta qüestió.

    Tal com se us explica a la unitat 3 del llibre de text, les oracions de relatiu són les que tenen un pronom relatiu com a element d’enllaç amb una altra oració. Poden ser adjectives, si ocupen el lloc d’un adjectiu, o substantives, si ocupen el d’un substantiu.

    El nen que és molt alt es diu Carles.

    La part en negreta de la frase anterior es tracta d’una oració de relatiu adjectiva. Es pot substituir per un adjectiu equivalent (El nen alt es diu Carles); l’oració de relatiu adjectiva  fa la mateixa funció sintàctica (CN) que l’adjectiu equivalent; el pronom relatiu (que) té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada (subjecte), i el pronom relatiu té sempre un antecedent (el nen).

    Qui vulgui venir a l’excursió ha d’enviar un missatge de correu electrònic.

    La part en negreta de la frase anterior es tracta d’una oració de relatiu substantiva. Es pot substituir per un substantiu equivalent (L’excursionista ha d’enviar un missatge de correu electrònic); l’oració de relatiu substantiva fa la mateixa funció sintàctica (subjecte) que el substantiu equivalent; el pronom relatiu (qui) té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada (subjecte), però, no té un antecedent concret a l’oració principal.

    A vegades es produeixen alguns errors a l’hora de fer servir un pronom relatiu. Els podeu resoldre consultant el document següent: REMARQUES SOBRE ELS RELATIUS.

    Per acabar aquesta entrada, us pr0posem que llegiu el text Dormir (pràctica pronoms relatius), publicat al Diari de Girona. Fixeu-vos en les formes marcades en negreta, indiqueu en cada cas si es tracta d’un pronom relatiu o d’una conjunció. Si és un pronom relatiu, especifiqueu-ne també la funció sintàctica. Deixeu els vostres comentaris al bloc.

    Finalment, us adjuntem les pautes d’estudi unitat 4 – nivell D.

    Bona feina a tots i a totes!

    Article complet

  • Observacions sobre la unitat 2

    Escrit per el 26 de novembre del 2013 a les 12:13 a: Remarques

    Un cop revisades la majoria d’activitats de la unitat 2, us en fem algunes observacions que pensem que us poden ser útils.

    Activitats d’habilitats lingüístiques

      • Article d’opinió – el text havia de portar un títol i estar distribuït per parts de manera adequada (introducció, desenvolupament i conclusió)

     

      • Ús dels signes de puntuació a l’article d’opinióla coma, al començament o a l’interior d’una frase, delimita certs mots o expressions (adverbials o conjuncionals) que connecten, articulen o ordenen les diferents parts del text. Ex.: Primerament, el conseller va inaugurar el dispensari; D’altra banda, el grup té previst de representar l’obra per Europa durant l’estiu; De fet, l’índex de natalitat no ha crescut en dos anys...

     

      • Lectura en veu alta – a l’hora de llegir un text en veu alta és molt important fer-ho sense pauses inadequades i amb el ritme i la velocitat convenients.

     

      • Intervenció en una taula rodona – en una entrada anterior del blog us vam insistir molt en la importància de preparar un bon esquema o guió de la intervenció. Aquesta eina us permetrà fer un discurs ordenat, cohesionat i ben estructurat. Ara bé, un guió no és el mateix que la transcripció escrita de tot allò que diré ni el discurs pot ser simplement la lectura en veu alta d’aquesta transcripció.

     

    Activitats d’autoavaluació

      • Supressió del possessiu innecessari (frases 6, 7 i 8, activitat 1) – no s’ha d’abusar del possessiu, ja que sovint és innecessari. De vegades es pot substituir per un pronom o simplement, suprimir-lo.

     

      • Propi/pròpia (frase 10, activitat 1) – és incorrecte per indicar emfàticament que es tracta precisament de la persona, animal o cosa que s’anomena i no d’una altra. Amb aquest valor s’usa ‘mateix/a’: ‘És el candidat ideal; els mateixos adversaris polítics ho reconeixen’. ‘Propi/pròpia? és correcte en el sentit de ‘pertànyer exclusivament o particularment a una cosa o a algú’: ‘La llengua pròpia de Catalunya és el català’.

     

      • Mateix/a (frase 11, activitat 1) – és incorrecte com a substitut d’un nom o d’un grup nominal. En aquests casos, cal substituir el nom per un pronom o bé suprimir ‘mateix/a’: ‘Han passat 10 anys de l’explosió i encara no en saben la causa’ (incorrecte: *Han passat 10 anys de l’explosió i encara no saben la causa de la mateixa). ‘Mateix/a’ és correcte amb valor emfàtic, tal com he explicat a l’apartat anterior.

     

      • Varis (frase 12, activitat 1) – és incorrecte com a sinònim d’’uns quants’, ‘alguns’, ‘diversos’: ‘unes quantes/algunes/diverses vegades (i no: *vàries vegades). Varis és correcte com a sinònim de ‘variats’: ‘Als petits anuncis hi ha una secció que es diu varis’.

     

      • Tot/mig (frases 13 i 14, activitat 1) – són invariables davant un nom geogràfic.

     

      • Numerals cardinals (frase 15, activitat 1) – quan són usats per indicar ordre (com en aquest cas) no prenen mai la forma femenina: ‘L’habitació tres-cents quatre’; ‘La pàgina dos.

     

      • Quantitatius (frases 16, 17 i 18, activitat 1) – en frases condicionals (núm. 17), interrogatives (núm. 18) i negatives (núm. 16), l’equivalent de poc és gaire, i no pas molt o massa.

     

      • Indefinits (frase 19, activitat 1) – ‘qualsevol’ fa el plural ‘qualssevol’ i no *qualsevols.
      • Llurs (frase 2, activitat 2) – ‘llurs‘  significa ‘pertanyent a ells o a elles’. Aquest possessiu només s’usa en contextos formals per indicar posseïdor plural, mai singular. Els alumnes i llur professor; Els propietaris i llurs habitatges; però no *El pare i llurs fills.

     

    Bona setmana i bona feina!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Susagna Sabaté: No, Elisabet, si et mires l’esquema de l’examen que he penjat al blog ja veuràs que no hi...
  • Elisabet: A la prova no hi haurà dictat?
  • Susagna Sabaté: Elisabet, el tema que s’ha de desenvolupar ha de tenir una extensió de 130 paraules més o menys.
  • Elisabet: Hola! Bona tarda a tothom! Estic preparant la part de la prova que tracta sobre el marc històric i...
  • Susagna Sabaté: En l’expressió escrita, el perfet perifràstic (vaig cantar, vas cantar…) és més propi del...

Núvol d'etiquetes

Dialectes Dubtes Els pronoms relatius Estructura de la prova Expressió escrita Història de la llengua La carta Locucions prepositives Pautes d'estudi Preposicions Pronoms febles Pronoms relatius Remarques Repàs Resum Sant Jordi Ser i estar Sessions presencials Signes de puntuació Sintaxi Verbs