Després d’uns dies de reflexió sobre les preposicions, us faig arribar les solucions dels exercicis que us havia proposat: Preposicions – solucions. Si teniu algun dubte o hi ha alguna resposta que no acabeu d’entendre, deixeu un comentari al blog. D’aquesta manera, l’explicació arriba a tots els companys i companyes d’aula.
Acabo aquesta entrada amb les pautes d’estudi de les pautes d’estudi unitat 12 nivell D, l’última del curs!
Bona feina!
Al llarg del curs hi ha un dubte que sovint es va repetint en els vostres escrits. Fa referència a l’ús d’algunes preposicions, com és el cas de la distribució de per i per a.
Potser la millor manera d’encarar aquesta qüestió és llegir què en diu la Gramàtica del català contemporani (obra magna que tot alumne del nivell superior hauria de tenir a la tauleta de nit, al revister del menjador o al costat del microones). Ara, per si de cas no la teniu ara mateix a l’abast, aquí teniu un resum de les aportacions que s’hi fan. És tot el que sempre heu volgut saber sobre per i per a i ningú no us ha explicat mai. La idea és que, partint de la complexitat del tema que ens ocupa, siguem capaços de trobar la manera d’utilitzar correctament aquestes preposicions sense fer-nos-hi mal. Som-hi:
Les preposicions PER i PER A
L’ús de les preposicions PER i PER A planteja el problema que varia d’acord amb els dialectes i amb els registres. Pompeu Fabra va intentar establir l’ús normatiu d’aquestes preposicions, però davant la complexitat de la norma altres lingüistes –com Joan Coromines o Joan Solà– han fet aportacions destacades per resoldre la qüestió.
Resumint, tenim el següent:
Usos de PER
a) Per indicar lloc o espai:
Passaré per casa de la Júlia
La sorra es va escampar per terra
La vaig agafar per la mà
La fruita està podrida per dins
b) Per indicar temps
Per Nadal…
Vindrà pel mes de febrer
Per aquesta mateixa època va ploure molt
c) Usos metafòrics, mitjà:
El nostre camí cap a Europa passa per Alemanya
M’ho han enviat per correu
T’ho juro per Déu
d) Ús modal:
Ho has de demanar per escrit
Els van desallotjar per la força
e) Per indicar causa:
El van condecorar pels seus serveis
Tancat per obres
Això et passa per despistat
Però seria incorrecte: *Bec per tenir set
f) C. preposicional:
amb verbs com optar, decidir-se, votar, apostar, interessar-se, delir-se, demanar, preguntar…
g) C. agent:
Aquest pont fou construït pels romans
h) Valor concessiu:
És molt espavilada, per ser tan petita (en cast., para)
És alta, per la seva edat (en cast., para)
Per molt que treballis, no enllestiràs la feina avui
i) Valor substitutiu:
Vull canviar la moto per un cotxe
Cal substituir la decepció per l’esperança
Tenim aquest noi per honrat (predicatiu)
j) Altres:
Venen la tela per peces
Sortim a cinc euros per persona
Ha votat el 60 per cent del poble
La preposició PER pot ajuntar-se amb altres mots:
PER COM / PER SI
PER + quantitatiu/ADV/ADJ + QUE + sunjuntiu
PER això, PER cert, PER descomptat, PER exemple, PER altra banda…
Usos de PER A
a) En general, finalitat o destinació:
Aquelles bigues són per a les golfes
He dut un pom de flors per al menjador
T’he preparat una sorpresa per al teu aniversari
b) C. indirecte:
He comprat una camisa per al pare
c) C. preposicional:
En Pere treballa per a mi
d) C. de nom:
He comprat tinta per a l’estilogràfica
e) C. d’adjectiu:
Aquest xarop és bo per a la tos
f) Indicacions temporals:
Falten 5 minuts per a les 10
Hem reservat la sala d’actes per al dia 8 de març
Ja han convocat la reunió per al divendres
Casos de vacil·lació PER / PER A
a) Títols, eslògans o consignes:
Per (a) un catalanisme popular
Jutges per (a) la democràcia
b) Per indicar opinió:
Per (a) mi, la llei d’estrangeria és molt injusta
La llei d’estrangeria és molt injusta, per (a) mi
La llei d’estrangeria és molt injusta per a mi
Per (a) mi, que s’han perdut
Per mi, te’n pot anar
c) Altres:
Estudia per (a) capellà
Després d’aquesta explicació, ara ja estem en condicions d’analitzar el títol de l’entrada:
Un pastís fet per a l’àvia – ús de ‘per a’ és correcte perquè indica destinació
Un pastís fet per l’àvia – ús de ‘per’ és correcte també perquè introdueix un complement agent
Així, doncs, en aquest cas el fet d’usar una preposició o l’altra dependrà del significat.
Acabo aquesta entrada amb les pautes d’estudi unitat 11 nivell D.
Bona feina!
A l’hora de valorar els vostres escrits, hi ha un ítem que alguns alumnes m’heu comentat que us resulta difícil d’entendre. És l’últim apartat de les Valoracions textuals: “El text és suggerent i atractiu (originalitat en l’enfocament i en el tractament del tema)”. Després de corregir totes les activitats de la unitat 8, us transcric l’escrit que, aquesta vegada, he considerat més original de tota la classe.
Avui no, que hi ha futbol!
“Avui no, que hi ha futbol!” Quantes vegades han sentit aquesta expressió? Segur que moltes i en el moment que engeguen la televisió per veure el seu programa preferit i s’adonen que la programació televisiva ha estat alterada a causa del futbol, pensen que ja n’estan farts!
Per aquest motiu, neix Prou Futbol!, una associació que pretén omplir amb activitats alternatives les hores de retransmissions esportives. No ho mal interpretin, no es tracta d’una agrupació en contra de l’esport, però no per a tothom s’acaba el món quan hi ha un partit de futbol. Si passés el mateix quan els millors intèrprets i directors d’orquestra del món trepitgen les nostres sales de concerts o quan hi ha representacions teatrals en algun dels diferents teatres de l’Estat, per posar alguns exemples, potser tot plegat no seria tan greu.
A través de la plataforma web Prou Futbol!, es proposen activitats en hores de retransmissions esportives; és tan fàcil com introduir a l’aplicatiu el seu barri o la seva ciutat i tot seguit es mostren diverses activitats de caràcter cultural que es fan a prop de la seva zona.
Desitgem que el naixement d’aquesta associació sigui útil per a alguns dels lectors d’aquest article!
Què us ha semblat aquest text?
Com que aquesta setmana vinent ja heu de començar a treballar la unitat 10, us en faig arribar les pautes d’estudi: pautes d’estudi unitat 10 nivell D
Bona feina!
Ara que estic revisant les activitats de la unitat 7, he vist que la majoria teniu problemes amb la derivació.
En general, podem dir que les paraules derivades són el resultat d’afegir a una base fixa, anomenada arrel o lexema, una partícula o afix al davant o al darrere.
gran – grandesa (substantiu)
engrandir (verb)
Per resoldre els dubtes que encara tingueu en relació amb aquesta qüestió o ampliar el contingut del llibre, us faig arribar el document lexemes i morfemes, extret de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, Dept. d’Ensenyament de la Generalitat. També us hi afegeixo uns Exercicis de derivació amb les solucions corresponents: Exercicis de derivació (solucions). Igualment, tingueu en compte que a l’apartat d’Enllaços del blog, hi trobareu dues referències sobre aquest tema, tant amb explicacions teòriques com pràctiques: Lliçons i exercicis de lèxic i Muds de mots.
Acabo aquesta entrada amb les pautes d’estudi unitat 8 nivell D
Bona feina!
Després d’uns dies de reflexió, us faig arribar les solucions de l’activitat proposada a l’última entrada.
a) Pensem, doncs, a canviar la nostra manera de fer i cuidem el planeta.
Hem de fer servir coma abans i després d’algunes locucions quan són a l’interior d’una oració: a més, de fet, és a dir, doncs, no obstant això, però, o sigui…
b) Vivim en un món on, per desgràcia, se’m fa difícil imaginar una societat on tothom sigui responsable, conscient, coherent i solidari amb el medi que ens envolta i on el diner passi a segon o tercer pla.
No podem fer servir un punt i seguit per separar una oració subordinada de la principal.
c) Vivim en un planeta de recursos limitats. Per tant, amb el ritme que portem estem arribant a un punt sense retorn.
Posem un punt al final d’una oració, si té un sentit complet i un verb en forma personal, i no està enllaçada amb cap altra (mitjançant però, i, per, perquè, si, que…).
d) La gran majoria dels habitants dels països desenvolupats no recicla de la forma més adient.
En general, no s’ha de posar coma entre el subjecte i el verb, ni entre el verb i els complements.
e) Estic completament d’acord amb aquesta afirmació, però no n’hi ha prou a creure-ho.
La coma es fa servir davant de conjuncions adversatives (però, sinó, tanmateix, altrament, nogensmenys, mentre que, tot i això, etc.) i separant altres conjuncions o locucions conjuntives en què s’acostuma a fer una pausa.
Si a la frase ja hi hagués una coma, es faria servir un punt i coma davant d’aquestes conjuncions: Els veïns van tramitar la petició a principis de mes; però, malauradament, el retard de correus va impedir que arribés a temps.
f) Una altra economia és possible?
Després d’un signe d’admiració o d’interrogació no s’ha de posar punt.
Compareu les vostres respostes amb les solucions i tingueu en compte els signes de puntuació a l’hora d’escriure.
Acabo aquesta entrada amb les pautes d’estudi unitat 7 nivell D, amb la voluntat que us serveixin d’ajuda a l’hora d’estudiar.
Vinga, ànims!
Un cop pràcticament acabada la correcció de la unitat 4, us faig arribar unes remarques relacionades amb la carta, ja que veig que en algun cas heu tingut problemes per redactar aquest tipus de text.
Distingit senyor, ________ Ben atentament,
Senyor, ______________ Atentament,
Benvolgut, ____________ Cordialment,
La fórmula de comiat, tal com ja us he comentat altres vegades, acaba amb un punt si inclou un verb (M’acomiado ben atentament.) o amb una coma si no inclou cap verb (Ben atentament,).
Signatura
Nom i cognoms
Càrrec (no precedit d’article)
Per acabar l’entrada i ampliar la informació que us he donat, podeu consultar el document 03CARTA, de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Ah, i no m’oblido de les pautes d’estudi unitat 6 nivell D, les primeres de l’any 2014!
Bona feina!
Ara fa una estona hem acabat la segona sessió presencial del curs en què hem parlat, sobretot, de pronoms relatius. Hem quedat que treballaríeu el tema dels signes de puntuació pel vostre compte a partir del material complementari i les activitats que us proposem i que ens fareu arribar els vostres dubtes: Segona sessió presencial (2013)
Acabem aquesta entrada amb les pautes d’estudi unitat 5 nivell D.
Apa, bona feina!
El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix relatiu –iva de la manera següent: “2 1 En gram., que està mancat de significat complet i, en general, depèn d’un altre element aparegut prèviament en l’oració. Una oració de relatiu; 2 2 m. Pronom relatiu”.
L’entrada d’avui, doncs, té com a objectiu tractar el tema dels pronoms relatius, atès que alguns de vosaltres m’heu demanat de reforçar aquesta qüestió.
Tal com se us explica a la unitat 3 del llibre de text, les oracions de relatiu són les que tenen un pronom relatiu com a element d’enllaç amb una altra oració. Poden ser adjectives, si ocupen el lloc d’un adjectiu, o substantives, si ocupen el d’un substantiu.
El nen que és molt alt es diu Carles.
La part en negreta de la frase anterior es tracta d’una oració de relatiu adjectiva. Es pot substituir per un adjectiu equivalent (El nen alt es diu Carles); l’oració de relatiu adjectiva fa la mateixa funció sintàctica (CN) que l’adjectiu equivalent; el pronom relatiu (que) té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada (subjecte), i el pronom relatiu té sempre un antecedent (el nen).
Qui vulgui venir a l’excursió ha d’enviar un missatge de correu electrònic.
La part en negreta de la frase anterior es tracta d’una oració de relatiu substantiva. Es pot substituir per un substantiu equivalent (L’excursionista ha d’enviar un missatge de correu electrònic); l’oració de relatiu substantiva fa la mateixa funció sintàctica (subjecte) que el substantiu equivalent; el pronom relatiu (qui) té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada (subjecte), però, no té un antecedent concret a l’oració principal.
A vegades es produeixen alguns errors a l’hora de fer servir un pronom relatiu. Els podeu resoldre consultant el document següent: REMARQUES SOBRE ELS RELATIUS.
Per acabar aquesta entrada, us pr0posem que llegiu el text Dormir (pràctica pronoms relatius), publicat al Diari de Girona. Fixeu-vos en les formes marcades en negreta, indiqueu en cada cas si es tracta d’un pronom relatiu o d’una conjunció. Si és un pronom relatiu, especifiqueu-ne també la funció sintàctica. Deixeu els vostres comentaris al bloc.
Finalment, us adjuntem les pautes d’estudi unitat 4 – nivell D.
Bona feina a tots i a totes!
Quan es fa un curs de llengua catalana, i sobretot quan es tracta del nivell superior, és normal que us vagin sorgint tota mena de dubtes. Amb les noves tecnologies resoldre’ls és relativament senzill, ja que a través de la xarxa teniu accés a diversos recursos que podeu consultar en línia i que sens dubte us ajudaran a l’hora d’estudiar. Us en presentem tot seguit alguns, que també hem afegit com a enllaç al blog.
Al llarg del curs de mica en mica aquesta llista de recursos s’anirà ampliant; però ara ja teniu al vostre abast unes bones eines per començar. Per tal de familiaritzar-vos-hi, us proposem que feu aquesta activitat: Text per revisar – esmeneu els errors del text i indiqueu quin recurs en línia heu fet servir per corregir-los. Podeu respondre mitjançant un comentari en aquesta mateixa entrada. A veure si així anem integrant el blog en la dinàmica del curs!
Acabem aquesta entrada amb les pautes d’estudi unitat 3 nivell D.
Bona setmana!
Aquesta setmana hem fet la sessió presencial sobre sintaxi. Us en fem cinc cèntims per a totes les persones que no hi hàgiu pogut assistir:
Deixeu un comentari en aquesta entrada si teniu algun dubte després de consultar el material de què us hem parlat. També aprofitem per fer-vos arribar les pautes d’estudi unitat 2 nivell D, que esperem que us siguin útils per acabar de preparar-la.
Bona setmana!