Arxiu de l'autor

  • Roma (Itàlia), ciutat d’històries i històrica

    Només aterrar a l’aeroport, ja sento a l’atmosfera la presència encisadora de segles d’història colpidora que es confirma  la primera vegada que en aixecar els ulls contemplo els carrers, antics i moderns alhora, per on abans que jo han passejat els ciutadans i ciutadanes de cultures mil·lenàries.

     

    Caminar per Roma desperta la sensació de moure’s per l’eternitat, característica per la qual és cèlebre aquesta capital europea. Ciutat mediterrània per on han passat les cultures bressol de la nostra civilització, a cada racó, a cada carrer, a qualsevol paret i pedra observem la petjada profunda de la història vertiginosa i l’art enlluernador que han forjat part d’allò que és actualment el nostre continent.

     

    A Roma tens la percepció inquietant que caldrà l’eternitat per la qual és famosa per disposar del temps necessari que permeti recórrer-la sense oblidar-ne res. Et lamentes perquè experimentes un neguit inquietant provocat per la sensació que mai no deixaran de sorprendre’t tots els imperceptibles detalls que s’amaguen a les seves múltiples cantonades, on podem copsar senzilles obres artístiques a gairebé totes les plaques increïblement estètiques del nomenclàtor de la ciutat.

     

    A qualsevol dels seus edificis endevinem el pas de multitud de visitants que abans que nosaltres s’han meravellat de la mateixa manera  davant de tanta bellesa inassequible. Tant els monuments que rememoren la cultura romana, com el saturat Coliseu o el restaurat Temple d’Adrià, com els edificis d’èpoques més tardanes són plens d’encant. Així mateix, trobem  innumerables esglésies plenes de pintures magnífiques, la cinematogràfica i barroca Fontana di Trevi o els esplèndids palaus que van habitar personatges que ens acompanyaven en les nostres classes d’història.

     

    Sí, definitivament Roma és una ciutat encisadora d’obligada visita d’on marxo pensant en el pròxim viatge que faré perquè aquest se m’ha fet curt per a tanta bellesa eterna.

     

    Bárbara Benito

    Article complet

  • ANDORRA; PAIS DE LA NEU I MOLT MÉS

     

    Aquest Principat independent des del 1278, amb 80.000 habitants i 470 km2, s’autoproclama el “país de la neu”. De raons per satisfer els esquiadors alpins, així com els snowboarders, no n’hi falten: tres estacions d’esquí alpí en dos dominis esquiables; Grandvalira i Vallnord, garanteixen la pràctica dels esports blancs durant tota la temporada.

    Viatjar Andorra a esquiar, és una experiència tan diferent, que només els que l’han viscut poden descriure-la. Però aquesta no és la única activitat que aquest petit país, situat en els Pirineus, té per oferir. Andorra és molt més.

    Per als que busquen altres sensacions, que van més enllà de la pura adrenalina del descens, Andorra també ofereix passejades amb raquetes, excursions amb trineus tirats per gossos, construcció d’iglús, descensos amb bicicletes de neu, telemarc, sortides amb motos de neu, immersió en llacs gelats i patinatge sobre gel, que es pot practicar al Palau de Gel d’Andorra (a Canillo) o a Naturlàndia.

    Per als enamorats de la naturalesa, una de les excursions més conegudes és la ruta dels Llacs Tristaina. Destacar també el Parc Natural de la Vall de Sorteny i el Parc Natural del Comapedrosa.

    Per als amants de les compres, en territori andorrà hauran d’anar amb compte si no volen tornar cap a casa amb el saldo de la targeta de crèdit esgotat. Els nuclis d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany formen una única urbs on les botigues són el principal atractiu. S’hi pot trobar de tot i a bon preu, des de l’última moda en tecnologia (mòbils, ordinadors, PDA, DVD…) fins a roba, sense oblidar-se del tabac i les colònies, dos dels productes estrelles d’Andorra.

    Després d’un dia d’esquí, naturalesa i de compres, el visitant no pot marxar d’Andorra sense una estada al centre termal de Caldea, on podrà recuperar les energies gastades gràcies a les seves piscines termals, una de les quals se situa a l’exterior i ofereix unes vistes magnífiques de tot el Principat.

    En relació a la gastronomia, és imprescindible visitar:

    – Restaurant l’Abarset: Un dels llocs més reconeguts en l’àrea Grandvalira, situat en el Tarter, on comencen i finalitzen les jornades d’esquí.

    – Restaurant Burger Roc: On  fan les millors hamburgueses d’Andorra, situat a Canillo.

    – Bar de tapes La Caleta situat a Soldeu.

    Per últim, dir que Andorra, per molts és sinònim de vacances a la neu, esquí, compres i naturalesa en estat pur. Per mi, Andorra, és el pais de la neu i molt més….

    Laura Barreto.

     

    Article complet

  • REDESCOBRINT PINEDA DE MAR

    Fa un mes vaig rebre un butlletí d’una web de cercadors d’hotels i entre totes les ofertes  n’hi havia una d’un hotel a Pineda de Mar.

    De cop i volta, em van inundar tot de records de quan estiuejava de petita amb la família i vaig decidir fer una reserva per a un cap de setmana. Quin encert!

    D’entrada, la primera sorpresa agradable va ser comprovar que l’estació estava pràcticament igual que fa vint-i-cinc anys. De fet, tot i haver crescut fins a convertir-se en la tercera ciutat més gran del Maresme, encara mantenia l’essència de poble que jo recordava.

    Històricament Pineda de Mar era un poble de segones residències per a la gent de l’àrea metropolitana de Barcelona, fet que provocava que el turisme fora principalment nacional, al contrari que els pobles veïns com Calella o Santa Susana – Malgrat de Mar, on hi predominava el turisme estranger. Avui en dia aquesta diferència encara és més notable, ja que a Pineda en lloc de trobar el passeig marítim ple d’hotels, hi podem trobar també camps de cultiu.

    Cal insistir que les quatre platges que hi ha estan molt ben cuidades i adaptades; disposen de carril bici, bancs per asseure i zones habilitades per passejar. Són la platja de Poblenou, la platja de la Riera, la platja dels Pescadors i la platja dels Pins (aquesta última és la més tranquil·la). Val la pena dir, que es va fer un concurs públic per posar els nom a les platges i van ser els nens de la localitat els que els van escollir.

    A banda de sol i platja, què més es pot fer a Pineda de Mar? Es pot passejar per la plaça de les Mèlies, pels carrers de vianants on posen paradetes de bijuteria o visitar edificis històrics com per exemple l’església de Santa Maria.

    Així doncs, si voleu un lloc tranquil on carregar piles, us aconsello que hi aneu, encara que sigui un cap de setmana.

     

    Silvia Hernández Tarrasón

     

    Article complet

  • MURA, HISTÒRIA I NATURA

    Envoltat de tots els matissos de verd trobem el poble de Mura, a la comarca del Bages, al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i a només una hora de Barcelona en cotxe.

    És petit i harmoniós, tot de pedra per mantenir l’estètica d’un poble medieval. Als peus d’aquest municipi mil·lenari s’estén el riu com una catifa blava que recorre la zona sota els ponts, i que dóna la mà als nombrosos racons plens d’encant, com per exemple les fonts. Podem optar per diferents rutes de visita: l’esglèsia, el castell, l’aviari, l’Ermita de Sant Antoni, les fonts…, les coves ja no, perquè les visites en perjudiquen l’ecosistema. Hi trobem un munt de possibilitats de fer senderisme per un paisatge immillorable, i també de passejar pels carrers, carrerons i corriols que pugen i baixen per descobrir-nos racons on sembla que s’hagi aturat el temps, amb unes construccions magníficament conservades.

    En especial crida l’atenció la Ruta de les mil fonts, que comença una vegada deixem el poble a l’esquena per travessar el riu. Aquest itinerari està molt ben senyalitzat i ens va portant pels turons boscosos al diversos oasis d’aigua i vegetació que conformen les fonts. Si anem acompanyats de nens, s’ho passaran d’alló més bé a la Font de l’Era, perquè just al seu costat podran gaudir del parc infantil.

    Els curiosos que no vulguin aturar-s’hi massa estona per recuperar forces, i poder seguir fent via, no tindran problema a localitzar per la zona algun lloc on seure a menjar l’entrepà, ja sigui a la vora del riu directament sobre la gespa, o en un dels parcs amb taules i bancs a l’ombra que trobin per allà. Per aquells a qui agradi conèixer la gastronomia local, el Restaurant Cal Carter i l’Hostal Mura són deliciosos exemples de cuina casolana de tota la vida.

    Mura és molt més que un poble ple d’història: és la seva gent càlida, són els seus miradors amb vistes espectaculars, les muntanyes, arbredes, el riu… Els amants de la bellesa sempre volen tornar-hi ben aviat.

     

     

    Per Elena Olayo

    Article complet

  • Escapada a Sant Antoni de Calonge

    La Costa Brava és un dels destins més visitats en els últims anys per la seva bellesa natural i el seu baix cost en comparació amb altres destins de costa. Recòrrer els seus poblets és una experiència única.

    Si el que busques aquesta vegada és harmonia entre natura, costa i tranquil·litat, no cal que te’n vagis gaire  lluny. Fent memòria del meu últim destí d’escapada a la Costa Brava, vaig descobrir Sant Antoni de Calonge.

    Sant Antoni és un poblet localitzat a la província de Girona, a l’Alt Empordà. Es troba situat per la part de costa entre Torre Valentina, al nord i Palamós, al sud i per la part de muntanya amb Calonge. És una vila d’origen pescador i la seva població actual és d’uns 5.200 habitants, la majoria turistes amb una segona residència.

     

    Si el que t’agrada és la naturalesa i les bones vistes o bé la platja, et recomano  agafar  el camí de ronda. Aquest camí és una visita imprescindible ja que recorre tota la costa fins a tocar Platja d’Aro. L’inici del camí es troba al final del passeig marítim per la part de Torre Valentina.  La durada de la excursió volta els 15-20 minuts. No obstant, recomano portar un bon calçat preparat per caminar per les roques, i sobretot una bona càmera, ja que les vistes són per immortalitzar.

    Entre totes les cales possibles puc dir que Roques Planes és una de les millors. Es tracta d’una caleta envoltada de pinars, penya-segats i roques de formes curioses per l’acció de la naturalesa. Això sí, ves amb compte on trepitges perquè està ple d’eriçons de mar.

    En conclusió, Sant Antoni de Calonge és el perfecte destí per a una escapada de relax, amb tot el necessari per gaudir d’un cap de setmana immillorable, envoltat de mar i muntanya. Un indret idíl·lic per a una estada familiar o en parella. Tanmateix, si el que busques és tot el contrari: oci nocturn i activitats, pots trobar-ho molt a prop, en concret a 15 minuts en cotxe hi ha Platja d’Aro i Palamós, dos destins més turístics que val la pena visitar.

     

    Laia Puig

    5/05/17

     

     

    Article complet

  • El Matarranya sorprèn!!

    Sóc de sang aragonesa, però visc a Catalunya. Els meus pares van néixer en una zona preciosa del Baix Aragó, coneguda com bé diu el títol: El Matarranya (zona que se situa entre Catalunya, Aragó i València).

    Teniu ganes de saber com es diu aquest poble? Estic segura que avui en dia ja l’heu sentit moltíssim, perquè fa ben poc que va rebre el títol com  un dels pobles més bonics d’Espanya. Una fantàstica notícia per a la gent de la zona. Doncs, què? Ja sabeu de quin poble us parlo? Efectivament, Calaceit!

    Calaceit és un dels pobles més ben conservats d’aquesta zona i així ho demostra per exemple el poblat ibèric de Sant Antoni, el qual representa un dels jaciments més meravellosos de la regió, la seva Plaça Major amb els seus respectius arcs, l’Ajuntament que data del 1609, els carrers que van teixint el poble amb cases de pedra amb els seus balcons de forja… Prefereixo no seguir descrivint-lo i deixar que la vostra visita us acabi de completar la descripció que en faríeu vosaltres.

    Us deixo una petita mostra perquè us animi encara més a visitar el poble!

     

    Bé, com veureu, m’he limitat a descriure únicament el poble de Calaceit, ja que aquest dóna molt de sí. La seva gran riquesa fa que puguis passar un dia sencer, visitant-lo amb calma i gaudint-ne. Però no hem d’oblidar que a l’entorn que envolta tota aquesta zona, hi ha tantes coses per veure! Es necessita temps i, sobretot, cal fer-ho sense presses i amb tranquil·litat per poder gaudir tant de les visites com dels fantàstics allotjaments.

    Sabríeu on dormir? La quantitat d’allotjaments que hi ha és sorprenent. Els pots trobar tant enmig de la naturalesa, però que, a la vegada, estan situats ben a prop dels pobles; com també al mateix municipi. Resposta a tots els desitjos. Personalment, i sense interessos, Calaceit és un dels pobles que escolliria perquè està situat prou equidistant de les diferents zones per visitar.

    Així doncs, després de la visita del poble de Calaceit, seguiu gaudint d’altres fantàstiques àrees com són El Parrissal de Beseit, el meravellós poble de Vall-de-roures, i no hem d’oblidar-nos tampoc d’Alacanyís, on destaca el seu magnífic Parador… i molts altres llocs amb un enorme encant.

     

     

    Article complet

  • Escapada de quatre dies a Malta

    Al sud de Sicília trobem el petit arxipèlag maltès. La capital és La Valletta i es troba a l’illa de Malta, però no per això s’ha de deixar de visitar Gozo i Comino, les altres dues illes malteses.

    El que més sorprèn de Malta és l’empremta que hi han deixat diferents cultures. La gent, els edificis, la llengua, el menjar,… tant sembla que siguis a Itàlia, com a un país àrab, com a Anglaterra.

    Ens vam allotjar a la Sliema, una localitat al costat de la Valletta. Està molt ben comunicada amb autobús amb la resta de ciutats turístiques i té un passeig marítim molt agradable que porta a diferents zones de restaurants i oci nocturn.

    El primer dia vam visitar La Valletta. Des de Sliema s’hi pot accedir amb ferry en 10 minuts. Val la pena fer un passeig per la ciutat passant per la Catedral, el carrer República i els Barrakka Gardens, des d’on es poden contemplar unes vistes espectaculars. A la tarda vam agafar un bus a les Tres ciutats per passejar pels carrers típics i gaudir d’unes fantàstiques vistes de La Valletta. Les vistes nocturnes valen molt la pena.

    El segon i tercer dia vam estar a l’illa de Gozo, hi vam arribar en ferry des del port de Cirkewwa. Primer vam anar a Victòria i vam passejar per la zona de la catedral i la ciutadella. Ens va encantar!. A la tarda vam llogar una moto que ens va portar a tots els racons d’interès turístic de l’illa. L’endemà, amb un barco-taxi vam anar a l’illa de Comino per gaudir de les aigües Cristal•lines del Blue Lagoon i fer una caminada fins a la Torre per contemplar les vistes.
    Tal com acostuma a passar amb els viatges improvisats, ens ha sortit tot rodó. Queden pendents de visitar les ciutats de Mdina i Rabat però vam preferir gaudir dels passejos i la tranquil•litat.

    És una escapadeta molt recomanable i sobretot per aquestes dates, ja que a l’estiu deu estar molt massificat. Ah! i baix cost ! Si us animeu a anar-hi, escriviu per preguntar qualsevol dubte.

    Article complet

  • Visita a les tines de Talamanca, Mura i Rocafort

    Per Joan Valverde

    Les tines de Talamanca, Mura i Rocafort es troben a la comarca del Bages, al vell mig de Catalunya. Les tines són uns dipòsits de grans dimensions que es feien servir durant el procés de vinificació o durant l’emmagatzematge del vi. Cal tenir en compte que durant el segle XIX el conreu de la vinya i la producció de vi va ser una activitat agrícola molt important en aquesta part de la geografia catalana. Parlar d’aquestes construccions és parlar de part de la història de Catalunya.

    Mapa de situació

    Aquesta és una ruta circular que es pot fer a peu o en bicicleta de muntanya. En el nostre recorregut veurem feixes on s’intueix que hi havia plantades grans extensions de vinyes. Actualment aquestes terres han estat substituïdes per ametllers i oliveres. Les tines que trobarem pel camí són construccions de forma quadrada o circular que es van fer amb pedra i morter de calç.

    Tines del Bleda

    Per arribar al punt de partida hem d’anar a la població del Pont de Vilomara, continuar en direcció a Rocafort per la carretera BV-1224 i quan arribem al punt quilomètric 4 girar a mà dreta en direcció a les Tines del Flequer. Un cop arribem a l’aparcament només ens caldrà seguir els panells informatius que donen indicacions de la ruta.

    Mapa del recorregut

     

    Tipus de senyalització

    El recorregut està ple de diferents construccions de paret seca, però us recomano que sobretot visiteu les Tines del Bleda, les Tines del Tosques i les Tines de l’Escudelleta.

    Espero que gaudiu d’aquest recorregut que forma part del nostre passat i que s’ha conservat en perfecte estat per a què les noves generacions ho continuem descobrint avui dia.

    Us asseguro que aquest viatge per conèixer les tines del Bages no us deixarà indiferents i segurament el recomanareu a tots els vostres amics i familiars.

    Article complet

  • Escapada a Lles de Cerdanya

    per Quico Rivera

    El poble de Lles de Cerdanya es troba en el Prepirineu català, en un meravellós entorn envoltat de prats de pastura i amb unes vistes precioses, a tocar de les impressionants parets del nord de la serra del Cadí. Situat a 1.471 metres d’altitud, aquest municipi de muntanya el formen, a part del mateix Lles, diversos nuclis aïllats, com són Arànser, Coborriu de la Llosa o Múser.

    A l’hivern s’hi pot practicar l’esquí nòrdic a les estacions de Lles i Arànser, i amb el bon temps esdevé un lloc privilegiat per a l’excursionisme i el contacte amb l’alta muntanya. En aquest sentit, destaquen els populars estanys de la Pera, situats en un escenari idíl·lic a 2.357 m, i on aquells a qui les cames no els acompanyin en una travessa preciosa (és punt de pas del GR 11.10, una de les variants del sender de gran recorregut transpirinenc, que comunica la Cerdanya amb el Principat d’Andorra) poden arribar en cotxe per una pista forestal apta per tot tipus de vehicles.

    Estany gran de la Pera

    Els refugis de Cap de Rec, dels Pradells i dels mateixos Estanys de la Pera, i llocs d’aixopluc, com poden ser la cabana dels Esparvers o la de les Pollineres, són també el punt de partida d’innumerables ascensions a cims propers i rutes, tant a peu com en BTT.

    Cabana dels Esparvers (2.070 m)

    També és molt recomanable passejar per la recòndita vall de la Llosa i descobrir raconets com el Molí de Salt, al riu de la Llosa, en una excursió molt apropiada per a realitzar amb nens. Les dates ideals per fer aquesta excursió i gaudir del fabulós entorn, són la primavera en època de desgel i a la tardor, per la gran quantitat d’arbres caducifolis que ens oferiran una paleta de colors espectaculars. Aquesta excursió forma part de l’itinerari del Camí dels Bons Homes.

    Passarel·la del riu de la Llosa

     

    Salt del Molí

    Se’ns dubte, en gaudireu moltíssim i us costarà d’oblidar durant molt de temps.

    Feliç viatge!

     

     

     

    Article complet

  • Un viatge pas a pas

    Lídia Barreto

    LA MAR TRANSPARENT DE MENORCA

    N’hi ha al nord i n’hi ha al sud. N’hi ha de familiars i n’hi ha de solitàries. N’hi ha de verges i n’hi ha d’urbanitzades. Però totes són magnífiques, les platges de Menorca, l’illa de les aigües transparents, la sorra blanca i els penya-segats de vertigen.

    Si voleu gaudir d’un dia de platja tranquil i amb les aigües netes, transparents i sense gaires ones, un aspecte important a tenir en compte abans d’escollir a quina platja dirigir-vos, és mirar la previsió del temps a Menorca, especialment el vent. Si els vents són de component nord, sempre és millor anar a una de les platges de la costa sud. Si, al contrari, els vents són de component sud, cap a les platges del nord, sense dubtes.

    Platges i cales de la costa nord

    A la costa nord de Menorca, fortament castigada per la tramuntana, hi trobareu un paisatge agrest i de grans contrastos. És un litoral molt sinuós, amb grans accidents geogràfics com són el cap de Cavalleria o la badia de Fornells. On podreu gaudir de platges i racons molt diferents, tant de còdols com d’arena, però la majoria amb molt poca vegetació al seu voltant.

    La platja des Grau, és una de les millors platges de Menorca per anar-hi amb nens, i a tocar del far de Favàritx, hi teniu cala Presili i cala Tortuga dues de les millors platges verges de Menorca.

     

     

     

     

     

     

     

     

    Cala Tortuga

    Platges i cales de la costa sud

    La costa sud de Menorca, a esquenes del vent de tramuntana, és una costa molt més dòcil i protegida dels embats dels temporals. La seva part de ponent és una zona de penya-segats de pedra calcària coberts de pins, interromputs per petites cales, d’arena blanca i aigües turquesa on hi trobareu les platges verges de Ciutadella.

    Una alternativa és contemplar els hipnòtics blaus de cala Turqueta, Macarella i Macarelleta des dels turons que les envolten i caminar pels camins que uneixen aquests tres paratges únics, als quals també s’hi accedeix a peu en el seu tram final perquè la profusa vegetació obliga a deixar els vehicles a una prudencial distància.

    Es necessita, per això, anar proveït d’aigua i menjar, ja que només hi ha un xiringuito a la Macarella, que acostuma a estar ple i que tampoc fa cap favor al paisatge, pràcticament verge per la resta.

     

     

     

     

     

     

     

     

    Cala Macarella i Macarelleta

     

    Per acabar, el litoral de Menorca és un seguit de penya-segats de major o menor alçada, interromput per una gran quantitat de platges de tota mena. Petites, grans, verges, solitàries, urbanitzades, massificades, amb serveis o sense. Algunes d’elles hi podrem arribar en cotxe o inclús amb transport públic, d’altres hi haurem d’anar caminant. Unes són platges ideals per anar-hi amb nens i unes altres per gaudir-les sols, amb amics o en parella. Sigui com sigui, durant les nostres vacances a Menorca sempre tindrem un gran ventall de possibilitats per gaudir de la platja i el mar.

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar