Arxiu de la categoria ‘General’

  • La Plaça del Diamant. Mercè Rodoreda

    Hola a tothom!

    Avui us presento una nova entrada al meu canal. Espero que us resulti d’interès!

    Fins la propera,

    Cristina

    Article complet

  • La Vall més atractiva del Pirineu Català

    La Vall de Boí és una destinació turística d’alta muntanya incomparable a casa nostra, ja que engloba grans i importants atractius, ja sigui en l’àmbit històric-cultural, de les tradicions, dels espais naturals o dels esports i activitats de muntanya.

     

    Tota la vall conforma un únic municipi amb vuit petits nuclis de població, dels quals Barruera és la localitat més important. Com a territori muntanyós s’ha mantingut força aïllat i atesa la considerable rigorositat del clima, el caràcter dels pobladors i les tradicionals activitats de subsistència, s’ha facilitat que el patrimoni natural i cultural es conservi intacte en gran part.

     

    Avui dia, una oferta turística diversificada i sostinguda durant tot l’any fa recomanable la visita a la vall en pràcticament qualsevol època. El romànic roman tot l’any com a gran atractiu, mentre que les passejades per Aigüestortes són més adients a la primavera, estiu o tardor. A l’hivern, les pistes d’esquí i el termalisme prenen el protagonisme.

     

    Tot i ser un territori on el turisme és cabdal, es manté, tanmateix, lluny de la massificació d’altres zones de muntanya i permet que quan hi anem no ens sentim aliens a la vida pròpia que té la vall. El model turístic és prou sostenible i es combina amb altres activitats econòmiques, incloses les agrícoles i ramaderes.

     

    En conseqüència, podem dir també que és un indret magnífic per a gaudir en família i on l’oferta d’allotjaments de turisme rural i cases de pagès és molt destacable. Quan la canalla coneix per primera vegada la vall, és un fet que tard o d’hora voldran repetir l’experiència.

     

    En definitiva, com a destinació de muntanya, la Vall de Boí ofereix un ventall de possibilitats que cap altre lloc pot oferir a Catalunya. El magnetisme dels seus pobles, l’empremta de les esglésies romàniques, la bellesa salvatge del Parc Nacional d’Aigüestortes, la fascinant tradició de les falles, les possibilitats infinites dels esports de muntanya i neu o el privilegi del termalisme, fan d’aquesta vall pirinenca un lloc únic per viure uns dies memorables.

    Carlos Fernàndez Catalan

    Article complet

  • Ladakh, l’altra Índia

    El viatge que us presento avui és Ladakh, una regió envoltada per l’Himàlaia que s’ubica al nord de la Índia i que limita amb la Xina i amb el Caixmir. Aquesta regió es caracteritza per una font inesgotable de riquesa natural, una varietat cultural impressionant i una tensió latent entre la Índia i el Pakistan.

    La decisió d’anar cap al Ladakh va arribar fruit del monsó. Al juliol el monsó mulla de forma constant les terres del Nepal, i decidit a no mullar-me excessivament, vaig optar per canviar de ruta de trekking, i al Ladakh els núvols fan una treva en aquest mes.

    Per arribar a Leh, la capital del Ladakh, des de Delhi es pot fer per dues vies. La via fàcil és agafar un avió des de Delhi a Leh, però també és la més cara; i la via difícil, és comprar un bitllet de bus des de Delhi a Manali, i des de Manali agafar una furgoneta compartida fins a Leh. Aquesta última opció és la que jo vaig realitzar, tot i que vaig passar moments d’una certa por per una carretera molt estreta i sense asfaltar que arribava a més de 4500 metres d’altitud, però ha sigut una de les millors experiències de la meva vida.

    El turisme al Ladakh es concreta en tres aspectes fonamentals: les rutes de trekking i alpinisme, visitar els majestuosos monestirs budistes i la seva riquíssima gastronomia amb una barreja budista, musulmana i hindú. I, precisament, aquesta barreja cultural és l’essència  que envolta aquesta regió amb les imponents muntanyes mirant-te de forma constant.

    El punt de partida per a l’opció turística que us agradi més sempre serà Leh (a 3500 metres d’altitud). Aquí hi trobareu tot el que necessitareu: agències de viatges per fer un trekking o rutes de monestirs, botigues que lloguen material de muntanya, excel·lents allotjaments (hi ha de tots els nivells econòmics), restaurants de cuina local i internacional, i caixers ATM per si necessiteu diners en efectiu.

    Si voleu visitar la Índia sense massificacions, la Índia amb una connotació budista i musulmana, el Ladakh no us deixarà indiferents, i sempre recordareu aquest viatge.

    Mario Murciano

     

    Article complet

  • Cazorla, un paratge desconegut ple de possibilitats

    A la província de Jaén, trobem Cazorla, un indret ple de possibilitats per descobrir. La primera sorpresa la tenim a la carretera que ens endinsa al poble: mirem on mirem trobem camps perfectament pentinats d’oliveres, arbres que han estat el motor econòmic de la comarca durant molts anys  gràcies a la venda del seu oli.

    Un cop arribats al poble, podrem gaudir fent una passejada pel seu conjunt històric tot acompanyant-la de la seva gastronomia. Allà, com a molts d’altres llocs d’Andalusia, és típic fer el vermut abans de dinar: un bon vi amb “tapas” típiques de la zona.

    Cazorla, més coneguda com la “Sierra de Cazorla, Segura y las Villas”, es va popularitzar gràcies a en Félix Rodrí guez de la Fuente, divulgador ambiental i gran amant d’aquest parc natural.

    Aquest petit poble forma part de la meva infantesa, és d’allà d’on procedeix la meva família materna i a aquest indret m’hi uneixen grans records i moments de la meva vida.

    Sovint penso que aquest gran vincle fa que no sigui del tot objectiva a l’hora de parlar d’aquesta zona. He pogut comprovar, però, a través d’amics que no tenen aquesta càrrega emocional, que es tracta d’un lloc bell, amb moltes possibilitats i que t’atrapa. Si vols un racó per perdre-t’hi, aquí el trobaràs. De cop i volta,  notaràs com si el rellotge s’aturés i els minuts passessin més lentament.

    Alguns dels racons que podeu visitar són “la Plaza Vieja”, les vistes des del “balcón del pintor Zabaleta” amb el “Castillo de la Yedra” de fons o les runes de “la Plaza Santa María”. A més, si decidiu venir durant el mes de juliol, hi trobareu el festival de blues de Cazorla, que compta amb artistes internacionals i que ha estat considerat com un dels millors del món.

    Si sou amants de la natura podreu descobrir el parc natural a través de diverses opcions: visites guiades amb 4×4, descens de barrancs pel riu Guadalquivir o rutes a cavall pel parc. Són nombrosos els gorgs on us hi podreu capbussar i gaudir de la fredor i de la transparència de l’aigua d’aquests rius. També trobareu multitud d’espècies animals, que sobretot es deixen veure cap al vespre-nit, quan surten dels seus caus per buscar aigua i menjar.

    Cazorla obre tot un ventall de possibilitats a aquelles persones que els agradi desconnectar un dies combinant una mica d’història, de tradició, de natura i de gastronomia.

     

    Article complet

  • Burundi, l’origen del riu Nil

    Els rius no tenen documents d’identitat que consignin el seu lloc de naixement. Potser per això, el riu Nil es disputa amb l’Amazones el títol de riu més llarg del món, del món que coneixem, és clar. I aquí ja comencen les discussions sobre quins trams pertanyen al riu Nil i quins no. Aigua, sobirania nacional i reconeixement internacional. Problemes assegurats.
    El riu Nil transcorre per 11 estats africans per desembocar al Mediterrani en forma d’un fèrtil delta on l’home ha viscut des de mil·lennis. El Nil, seu cultural d’una de les civilitzacions més prodigioses de la història. Al petit país de Burundi, situat a la zona dels Grans Llacs africans, es troba la que es reconeix com la font més meridional del riu, a 115 km de la capital del país, Bujumbura, província de Bururi, comuna de Rutovu. Quan li dic a la gent que visc a Bujumbura veig cares de sorpresa i gairebé sense excepció he de repetir el nom, així que imagino les reaccions a Rutovu. Agafeu un bolígraf i escriviu, vinga. No tot ha de ser París o Londres.
    La font més llunyana del Nil la va descobrir un explorador alemany fa 90 anys i hi va construir una piràmide, com la dels faraons però més petita. Diuen que l’explorador va haver de caminar de Burundi al Congo per demanar diners als seus amics que treballaven a les mines de Katanga per poder-la erigir. Quatre anys li va costar.
    A part de la piràmide, també veureu la carena del Congo-Nil, que separa les dues conques, la conca del Nil i la conca del Congo. Una zona d’afluència d’aigües, de vida. Unes aniran cap al llac Tanganika i cap a l’Atlàntic i les altres cap a la mar Mediterrània.
    Jo hi vaig arribar amb un conductor de Bujumbura que coneixia bé el camí. Després manen els guies locals i ells t’acompanyaran durant la visita. No hi ha un preu fixat, però no siguis garrepa, el país és molt pobre. Els guies t’explicaran la història i et mostraran els llocs més emblemàtics amb molt d’orgull i professionalitat. Per dormir i menjar hi ha allotjaments senzills i bonics al bell mig de la natura.
    Sé que arribar a Burundi sembla car, però probablement no pas més que viatjar a Nova York o als fiords noruecs. El món és més gran, i més petit.

    Article complet

  • ¿Desitja guardar els canvis?, Empar Moliner

    ¿Desitja guardar els canvis?, Empar Moliner

    Empar Moliner és una escriptora catalana caracteritzada pel seu sentit de l’humor i per una visió crítica de la societat contemporània. A més, ha col·laborat amb el diari El País i en programes de Catalunya Ràdio, així com a  Els matins de TV3. La seva obra titulada ¿Desitja guardar els canvis?,  és una selecció dels seus millors articles, alguns dels quals s’han arribat a traduir en diversos idiomes i han estat representats en obres de teatre.

    Pel que fa a la seva obra, es caracteritza per una resposta crítica en forma d’humor, ironia i en algunes ocasions un punt de sarcasme. Els seus articles fan referència a una certa estupidesa i a un seguit d’esdeveniments estrambòtics, la majoria dels quals han ocorregut al nostre territori. Així doncs, Moliner vol reflectir en els seus escrits la inversemblança d’algunes de les decisions polítiques, culturals i econòmiques,  i tot això ho fa mitjançant un seguit articles d’opinió que tenen una breu extensió on es poden apreciar les diferents parts d’un article (títol, introducció, desenvolupament i anàlisi) i alhora podem veure el caràcter directe de l’autora, ja que des de l’inici va a la idea principal.

    Alguns articles destacables fan referència a decisions tan polèmiques com ara la prohibició del caganer al pessebre de la plaça Sant Jaume, les entrevistes a l’aeroport de Barajas per tal de descartar els immigrants o quan El Dalai Lama va posposar la seva visita a Barcelona per estrès.

    Les fórmules que utilitza l’autora no et deixen indiferent, ja que en nombroses ocasions Moliner reflecteix amb un talent admirable el que gran part de la població pensa o, si més no, intenta que pensis més enllà i que tinguis un esperit crític amb certs esdeveniments de l’actualitat.

    És un llibre totalment diferent del que estem habituats a llegir, perquè et convida a estar assabentat d’algunes de les decisions més il·lògiques que s’han pres en els darrers anys i alhora el punt humorístic de l’autora et pot fer riure fàcilment.

    Article complet

  • ‘Digues un desig’, de Jordi Cabré

    Cabré, Jordi. Digues un desig. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2019. 264 p. ISBN: 9788441232013. 19,50 €.

    Jordi Cabré i Trias és advocat, periodista, polític i autor de diverses novel·les i assajos. L’any 2002 va ser guardonat amb el Premi El lector de l’Odissea per la seva obra La pregària del Diable i l’any 2018 va guanyar el Premi Sant Jordi amb Digues un desig.

    Digues un desig és una obra d’intriga que ens trasllada a la Barcelona de l’any 2026. A partir de dos plans narratius, l’autor ens proposa una novel·la dins d’una novel·la que reflexiona sobre la identitat, sobre qui som, qui volem ser o de com ens veuen els altres.

    En el primer pla narratiu, trobem un escriptor de gran èxit, professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, casat i amb fills, que descobreix que el dia de Sant Jordi el llibre més venut és la seva autobiografia. Ell nega haver-la escrit i no la reconeix com a certa.

    En el segon pla narratiu, situat a Cadaqués l’any 2023, el lector llegeix en primera persona la falsa autobiografia de l’escriptor, que revela, amb molta estètica i sensualitat, una infidelitat amb una alumna de l’Escola d’Escriptura i, fins i tot, un assassinat.

    A mesura que avancen els capítols, el protagonista va establint una confusa relació amb el segon pla narratiu amb un seguit de situacions surrealistes i paral·lelismes amb la realitat que mouen l’eix de la història sense saber on ens porta la trama.

    Finalment, les dues narracions conflueixen en una pregunta obligada: Què és realitat i què és ficció? El resultat és una història enginyosament estructurada, amb una acurada descripció dels personatges i una prosa clara i detallista plena de referències a l’art, el pensament, la literatura, la música i el cinema.

    Per concloure, considero que l’aspecte més interessant de la novel·la és la seva riquesa imaginativa. Cabré escriu una narració trepidant que demana atenció per gaudir-la, que convida a llegir-la des de la primera frase a l’última. En definitiva, un Premi Sant Jordi més que merescut.

    Cristina Ureña

    Article complet

  • viatge a Sri Lanka

    Jonathan- tasca final U3

    Article complet

  • Eskerrik asko, Bilbo! 

    Si visiteu la ciutat de Bilbao, i molt especialment si fa temps que no hi heu estat, de ben segur que us sorprendrà, perquè el canvi que ha fet en pocs anys és impressionant. La renovació i les ganes d’esdevenir una ciutat oberta es perceben arreu, de manera que aquella antiga ciutat grisa i bruta s’ha convertit en una metròpolis actual, amb serveis de tota mena, que combina la modernitat amb l’encant històric del nucli antic i de la “ria”, sempre present i amb una història totalment lligada als vilatans.

    La primera visita obligada és el “Casco Viejo” i  les seves “7 calles”, estretes i amb racons farcits d’encant, imprescindibles per conèixer els orígens de la ciutat. La “Plaza Nueva”, lluminosa i majestuosa, el Mercat de la Ribera, el mercat cobert més gran d’Europa, o l’antiga estació del tren ens ajudaran a acabar d’entendre l’esperit emprenedor de la ciutat.

    El “Teatro Arriaga” i la seva imponent façana ens situen en un punt neuràlgic per poder passejar per la zona de l’Arenal i pel pont que porta el mateix nom i travessa la “ria”. Si anem seguint el curs de l’aigua, arribarem al Museu Guggenheim, una peça clau en el procés de revitalització de la ciutat, que s’ha convertit en un important pol d’atracció turística gràcies al seu disseny futurista i a les seves exposicions.

    Si us sobra temps, no deixeu de visitar el “Puente colgante”, un mirador amb vistes excepcionals i, sobretot, dediqueu alguna estona a gaudir de la gastronomia i de les famoses tapes, acompanyades d’un bon “txacolí”.

    Bilbao és avui dia una ciutat recomanable per passar-hi uns dies i conèixer-la a fons, però també una bona opció per visitar els pobles i paisatges que l’envolten. De ben segur que no us deixarà indiferents i en marxareu agraïts i amb ganes de tornar-hi.

    Mireia Buisan.

     

    Article complet

  • La dona veloç, d’Imma Monsó

     

     

    La dona veloç és la novel·la amb la qual  l’Imma Monsó va guanyar el premi Ramon Llull el 2012. És una història que caricaturitza la societat actual i l’obsessió que tenim per la gestió del temps. La lluita a contrarellotge per buscar la màxima eficiència en termes temporals s’ha convertit en una de les principals preocupacions contemporànies. Això ha portat que alguns valors o aspectes, com les relacions personals i la seva qualitat, hagin passat a formar part d’un segon pla. La pressió constant a què nosaltres mateixos ens sotmetem porta que el plaer i el gaudi passin a ser una cosa excepcional. Volem tenir-ho tot controlat, però és aquest control el que acaba esdevenint caos i desordre, tal i com li passa a la protagonista del llibre.

    L’Agnès Bach és una psiquiatra obsessionada en estalviar temps, i és per aquesta mateixa raó que es fa dir Nes. Viu d’una manera totalment accelerada tenint la necessitat de fer-ho tot ràpidament. Ha de mesurar tot el que fa i valorar-ho temporalment. S’ha criat en una família en la qual ella mateixa divideix els seus membres entre els ràpids, on s’inclou; i els lents, els quals considera en desavantatge.

    La novel·la està narrada en dues persones que es van alternant. Els capítols parells estan redactats en primera persona, i són en els que la protagonista  detalla episodis i records del seu passat, sobretot familiars; i els capítols imparells, escrits en tercera persona, que permeten conèixer els personatges d’una manera més profunda.

    La novel·la retrata de manera indirecta el desordre vital i emocional que caracteritza la societat actual. Està escrita amb un estil irònic que plasma de manera còmica algunes situacions i decisions absurdes que la pràctica humana ens regala. Nogensmenys, en general, és una novel·la que m’ha decebut perquè, des del meu punt de vista, el ritme és molt monòton i les accions molt reiterades. Si bé és cert que al final del llibre hi ha un petit canvi en la trama amb què s’aconsegueix alterar subtilment el caràcter planer de la història, al meu parer no es fa d’una manera prou atractiva i coherent.

    En qualsevol cas, és una novel·la que convida a la reflexió i comparteixo amb l’autora la urgència de posar remei a aquesta necessitat malaltissa d’intentar categoritzar i posar etiquetes a les coses, perquè tot i que per a nosaltres sigui l’opció més còmoda i ràpida, a vegades és més important parar; escoltar i entendre la gent del nostre costat, perquè sinó l’únic que fem és que els radars que controlen el nostre modus vivendi alimentin un estat  d’insatisfacció i frustració constant. I és que, com són els detalls els que marquen la diferència, si no ens fixem en ells, són moltes les coses que ens perdem.

     

    Laura Sánchez Alcaide

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar