Nova York, una ciutat sorprenent
Molta gent coneix Nova York per ser una de les ciutats del món més importants, qui no ha sentit mai a parlar de Brodway? o qui no ha somiat en visitar el majestuós Madison Square Garden i veure en directe algun dels millors jugadors de la NBA? i clar, no podem oblidar les grans firmes de moda ubicades a la emblemàtica 5th Avenue. Mirant amunt al cel, et serà difícil veure’l entre tots els grans i imponents gratacels que simbolitzen la grandesa, prosperitat i riquesa econòmica de la ciutat i d’Estats Units, el Crhysler Building o l’Empire State són un exemple, així doncs Nova York s’ha guanyat de bon grat el sobrenom de ciutat de les llums, aquests gratacels tan de dia com de nit originen un paisatge únic en el món.
És cert que al visitar Nova York ja sigui una setmana, dues o més, sempre et falten dies per poder veure tot el que t’ofereix, però molt més enllà dels llocs més turístic, típics i concorreguts, mante un encant igualment singular i sorprenent que la diferencia de la resta de ciutats.
Moure’s per Nova York és realment fàcil, tan en metro com en taxi, la primera opció més econòmica, fa que visitar-la sigui molt còmode. Llavors què es pot veure que sobresurti de lo típic?primerament recomano endinsar-vos a la anomenada Nova Amsterdam, fer una mica d’història i cultura general de la ciutat, qui ja la conegui sabrà que més tard els anglesos es van apoderar del territori canviant el nom per Nova York en honor al Duc de York, i així es va originar el nom actual. Per tant simplement caminant pels carrers del Down Town, on s’ubicava la part més important de la colònia holandesa, descobrireu casi per casualitat edificis antics fàcilment recognoscibles que destaquen sobre els actuals.
A més, d’aquesta època encara existeixen esglésies emblemàtiques com l’Església de la Trinitat ubicada també en el Down Town, a prop de la Zona Zero i del districte financer, i molt a prop trobareu la Capella de Sant Pau, edifici religiós més antic de Manhattan, el contrast entre la història i la modernitat dels imponents gratacels és digne d’admirar. Un fet impactant sobre la Capella de Sant Pau és que en l’atemptat de l’onze de setembre del 2001 va ser l’únic edifici de la zona que no va tenir cap desperfecte i que va auxiliar a molta gent del voltant així com bombers i altres serveis de socors. Actualment s’hi poden visitar els altars i morals que recorden els fets a l’interior de la Capella.
També recomano visitar tots els barris de Nova York, més concretament el Bronx, això si sempre amb un guia autoritzat i amb cautela. Sens dubte és un món apart, totalment diferent a la imatge que es té de la majestuositat de la ciutat de les llums, la corrupció i la llei de les bandes totalment al marge de la justícia fa que no sigui segur passejar pels seus carrers, però algunes empreses turístiques ofereixen als visitants de Nova York rutes en autocars tintats de negre i amb vidres antibales, per així poder conèixer la història i forma de vida del Bronx. Corroboro que és totalment segur, evidentment si realment hi hagués algun perill o conflicte entre bandes no realitzen aquest servei.
Finalment m’agradaria destacar que Nova
York per molt que la visitis o que hi visquis sempre t’encisarà i et sorprendrà.
Per més informació:
Web oficial de la Capella de Sant Pau de Nova York:
https://www.trinitywallstreet.org/about/stpaulschapel
Visites guiades per tot Nova York, molt recomanable ruta contrastes:
Destaca per estar envoltat d’un espectacular paisatge d’alta muntanya.
coneix com carrer de les bugaderes, ja que les dones del barri d’Horta, des del segle XVII fins al XX, rentaven roba aliena a casa seva, en els seus propis safareigs, per obtenir un ingressos complementaris per a la família. Al costat d’aquest carreró existeix un viarany, anomenat el camí de Barcelona, que era per on passaven les persones i carruatges per anar a buscar la carretera d’Horta a Barcelona. Els pous i safareigs s’han mantingut gairebé tal qual eren a principis de segle. Aquest racó no ha patit les transformacions urbanístiques barcelonines. Precisament aquesta és la màgia d’aquest carrer. Quan arribes a aquest espai et trobes dins d’una bombolla allunyada de la Barcelona moderna. Cada porta de fusta està acompanyada per un test ple de flors que, conjuntament amb l’arc que travessa el carrer, li donen una aparença única. Sembla el jardí privat d’un conte. El conjunt de façanes construeixen una pintura única. En plena harmonia amb el verd vegetal, els colors pastels que omplen les parets de les casetes donen el toc final a aquest espai. El verdet que cobreixen els safaretjos omplen l’aire d’una olor diferent que t’allunya del context de la urbs i et trasllada a una petita vila. El carreró, però, té els seus vigilants propis. I mentre passeges i gaudeixes del raconet t’
b el Martí la quantitat de coses disseminades arreu va augmentar considerablement, amb el naixement de la Clara, la cosa no només es va duplicar sinó que va adquirir dimensions estratosfèriques. La superfície buida que hi ha sobre el sofà cada cop és més minsa i la situació cada cop empitjora: és com picar ferro fred! Potser podríeu pensar que intento fer el viatge en temporada equivocada, que si a l’estiu hi ha més ocupació, que si és millor que hi vagi a l’hivern… Us ben asseguro que no es qüestió d’estacions de l’any, sempre hi ha overbooking.
vals, els seus carrers empedrats, les seves arcades i el fantàstic mirador des d’on tindreu una extraordinària panoràmica de l’església romànica de Sant Martí i bona part del massís que envolta Mura.
