Carrer d’Aiguafreda
Barcelona té, a més a més de tots els monuments carismàtics i espais rellevants, petites històries amagades per diferents racons. Entre aquests hi ha un que em té especialment encisada: el carrer d’Aiguafreda. Dins l’entorn únic del barri d’Horta, entre masies i remodelacions urbanístiques, s’amaga un carreró de vianants amb un encant particular. Aquest carrer està compost per vuit casetes molt similars on, davant de cada una, hi ha un pou d’aigua i el seu safareig. El nom li ve donat per les canalitzacions d’aigua que hi havia per donar funcionalitat als safareigs. També se’l 
coneix com carrer de les bugaderes, ja que les dones del barri d’Horta, des del segle XVII fins al XX, rentaven roba aliena a casa seva, en els seus propis safareigs, per obtenir un ingressos complementaris per a la família. Al costat d’aquest carreró existeix un viarany, anomenat el camí de Barcelona, que era per on passaven les persones i carruatges per anar a buscar la carretera d’Horta a Barcelona. Els pous i safareigs s’han mantingut gairebé tal qual eren a principis de segle. Aquest racó no ha patit les transformacions urbanístiques barcelonines. Precisament aquesta és la màgia d’aquest carrer. Quan arribes a aquest espai et trobes dins d’una bombolla allunyada de la Barcelona moderna. Cada porta de fusta està acompanyada per un test ple de flors que, conjuntament amb l’arc que travessa el carrer, li donen una aparença única. Sembla el jardí privat d’un conte. El conjunt de façanes construeixen una pintura única. En plena harmonia amb el verd vegetal, els colors pastels que omplen les parets de les casetes donen el toc final a aquest espai. El verdet que cobreixen els safaretjos omplen l’aire d’una olor diferent que t’allunya del context de la urbs i et trasllada a una petita vila. El carreró, però, té els seus vigilants propis. I mentre passeges i gaudeixes del raconet t’
estaran observant amb les seves ninetes allargades, amb el desideràtum de la conservació de l’espai.
Laia Barandica