Entrades amb l'etiqueta ‘C2’

  • La ruta dels molins fariners – De Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta

    S’apropa el cap de setmana i encara no saps què fer? No ho dubtis més, has de fer la Ruta dels Molins Fariners.  A més, si a sobre ets un fanàtic de la natura, és l’excusa perfecta per sortir de la teva zona de confort i deixar-te endur per la fauna de la comarca d’Osona.

    Riera de Sant Martí

    La Ruta dels Molins es tracta d’un camí de gairebé quatre kilòmetres (només anada) paral·lels al Torrent de Sant Martí. Si vens amb la família i amb nens hi pots estar tranquil, gràcies a que és un camí molt planer i fàcil de fer.

    A mesura que el recorres et trobes amb diferents elements: un pont de fusta que has d’entravessar, un seguit de canals i recs, basses, recloses. fonts, “cadiretes” i els molins. Per ser exactes, al llarg del camí arribes a trobar-te fins a sis molins i set fonts. Anys enrere, aquest conjunt d’elements d’arquitectura hidràulica permetien aprofitar tot el cabal d’aigua del torrent. A més, al voltant del camí  s’hi agrupen algunes de les cases més antigues del poble.

    Molí del Pujol

    La ruta comença a Calldetenes, un petit poble a poc més de 5 kilòmetres de Vic (Osona), i finalitza a Sant Julià de Vilatorta, que és el poble proper. Un cop entres al poble de Calldetenes veuràs al costat de la carretera un cartell gegant on posa “Ruta dels Molins”, aquí s’inicia la ruta. El camí està molt ben senyalitzat durant tot el passeig. El recorregut no només convida a descobrir racons amagats de la natura, sinó que a l’hora també t’il·lustra sobre la primera indústria que hi va haver en el municipi. Un cop trobes el cartell, comença la gran aventura.

    Pont de les Eres

    Seguint l’orde de la ruta el primer que et trobes és el molí Pujol, i més endavant el segueixen: la font de la Gana; la font de les Eres; el molí de la Frontera; el de Rosanes; el de la Calvaria…entre els altres elements que tu mateix podràs descobrir si t’animes a fer el corriol.

    Molí de la Calvaria

    La ruta s’acaba en arribar al parc de les 7 Fonts. El parc és un gran espai verd, amb una àrea infantil i zona de pic-nic on et pots endur l’entrepà i dinar amb tranquil·litat rodejat per la naturalesa i l’aire net.
    Tot plegat et fa gaudir d’un dia diferent, especial, envoltat d’un paisatge únic. Anima’t a experimentar aquesta aventura, t’asseguro que voldràs tornar-hi ben aviat.

     

    Elena Sampedro Bertolín
    C2

    Article complet

  • Costa Brava, ets única!

              Al poc temps de treballar aquí, justament quasi al acabar la feina i agafar les vacances, em vam parlar de la Costa Brava. Em van dir que era un lloc molt bonic amb unes platges i cales impressionants. Jo els hi vaig escoltar i vaig decidir veure amb els meus propis ulls si això era cert.

              Vaig decidir fer un recorregut i visitar Figueres, Roses, Cadaqués, Portlligat, Cap de Creus i Begur. Vam estar instalats en un camping a Roses. Les platges i el poble tenen unes vistes meravelloses. A Figueres, va ser visita obligada el museu de Dalí, ja que m’agrada moltíssim aquest artista. Igual que visitar la seva casa i veure el seu petit vaixell a Portlligat. A Cadaqués vam estar per la tarda. La calma que n’hi havia juntament amb la temperatura suau, va fer que el passeig pel poble fos molt agradable. La petita esglèsia i tot el petit comerç envolta a Cadaqués d’un encant únic.

                El recorregut de les cales va ser impressionant. Cada dia anaven amb el cotxe de cala en cala i cadascuna era millor que l’anterior. La barreja entre platja i muntanya fa que les cales siguin llocs únics i salvatges en els qual et pots oblidar de les teves preocupacions diàries. A més a més, l’aigua està molt freda i per això cada bany és absolutament revitalitzant. Nedar i bussejar allà és una experiència singular, ja siguis de naturalesa o de ciutat, ja que pots gaudir de multitud d’éssers vius.

              Vam acabar el viatge visitant el Cap de Creus i em va enamorar absolutament. Veure el capvespre allà és molt romàntic i vaig tenir de nou aquesta sensació de pau i tranquilitat que es pràcticament impossible tenir-la quan ets a casa teva.

                  Per finalitzar, vull dir que la Costa Brava és un lloc que enamora i que no pots deixar de visitar i alhora tenir ganes de tornar-hi. Costa Brava ets única!

                                                                                                                                                       Silvia Ballesta

    Article complet

  • La ruta del vedat a Teià

    Quina sorpresa m’he portat aquesta setmana quan el meu fill de setze anys, arriba a casa de l’institut i ve i em diu: Mare, el diumenge vull anar d’excursió i vull convidar al meu amic Aitor a què vingui amb nosaltres. I en un tres i no res, faig memòria d’una d’aquelles excursions que vam fer fa molt de temps, quan els nens no eren tan “grans” i no tenien cap problema a sortir amb els pares.

    Així, doncs, el diumenge al matí vam sortir cap a la ruta del Vedat, que és una excursió circular molt ben indicada i fàcil de seguir, que s’inicia i s’acaba al poble de Teià i en la qual vam poder gaudir dels paisatges naturals de la comarca del Maresme.

    Per poder fer-la vam haver d’anar cap a l’edifici de la Unió, que és el lloc on comença aquesta ruta,  i caminar cap amunt per la riera fins a trobar el Torrent del Molí on hi ha un vell molí de farina.

    Seguim caminant per la senda, envoltada per un bosc d’alzines,  fins a arribar a la font del Senglar que porta aquest nom perquè el boc per on surt l’aigua representa el cap d’un senglar; de la qual sort que rajava aigua i així,  vam aprofitar per mullar-nos una mica el cap. Tot seguit, vam continuar el camí fins que vam trobar a prop d’una petita muntanya una estàtua de marbre dedicada al Sagrat Cor.

    Després de fer-nos unes quantes fotos vam continuar pujant fins arribar a la font del Grill i una mica més amunt al refugi de la Ferreria del Vedat. Aquest refugi era abans la ferreria d’una pedrera on reparaven les eines que feien servir els picapedrers. En aquest punt vam aturar-nos, aprofitant que hi havia una taula de picnic, on vam poder seure tranquil·lament per recuperar forces i prendre una mica de fruita i avellanes.

    A continuació, vam agafar les escales que surten de l’esquerra del refugi per arribar després d’una estona als Rocs d’en Flores o Pedra del Dinosaure com també se l’anomena perquè són uns blocs granítics apilats de grans dimensions. Aquí els nens van intentar pujar-hi i, com que no hi podien, van acabar fent badoqueries.

    Seguim davallant i arribem a la font del Pericó d’en Canal que consta de quatre basses en forma esglaonada i, com no, vam tornar-nos a mullar per treure’ns la calor i d’aquesta manera tornar cap al cotxe ben fresquets.

    Rosa Jiménez

     

     

     

    Article complet

  • Tossa de Mar: el meu racó de pau

    Quantes vegades hem escoltat o, fins i tot, hem pensat que ens agradaria anar de viatge a uResultat d'imatges de tossa de mar des de las curvasna platja paradisíaca, d’aquelles amb l’aigua d’un color blau turquesa que sembla que l’hagin pintat amb aquarel·les, una platja d’aigua cristal·lina que sense necessitat d’ulleres pots veure els peixos nedant. Què pensaríeu si us digués que no cal creuar un oceà per anar-hi? A tan sols uns quilòmetres de Barcelona tenim un petit poble de la costa brava: Tossa de Mar. Abans d’arribar-hi, quan encara estàs al cotxe desitjant que apareguin aquelles meravelloses vistes amb el castell i el mar de fons, ja notes tranquil·litat i calma. La barreja entre l’olor de muntanya i mar provoca una dosi de relaxació que mai en un altre lloc ho he pogut sentir com aquí.

    Tossa de Mar no és només un poble amb platja on pots anar-hi i banyar-te. Seria un delicte si no aprofitessis el dia per, si ets un amant del mar, perdre’t per les seves aigües amb unes ulleres i bussejar entre els milers d’animals marins que pots trobar o, si bé, ets un amant del sol, estirar-te a la vora del mar, tancar els ulls i escoltar la trencadissa de les onades als teus peus. Un lloc on després d’un llarg dia de platja i després d’un bon menjar als restaurants que pots trobar-hi tant a primera línia del mar com entre els carrerons de dintre el poble, val la pena perdre’t dintre del recinte emmurallat de la Vila Vella, ja que és un dels pocs exemples de població medieval fortificada que es conserva a les costes catalanes. Passejar pels seus carrerons plens de flors, perdre’t i trobar racons que mai abans havies vist. I per acabar, sopar al castell, enlluernat amb molta delicadesa i, acompanyat, sempre, de petites bandes de músics.

    Tenim la sort de viure a un territori que comparteix platja i muntanya, aprofitem-lo, perdem-nos-en i descobrim coses noves i, sobretot, compartim-ho, la vida compartida és més.

    Article complet

  • Girona, una ciutat llegendària i amb encant

    C2 Català. José Ortiz

    Viatjar a un lloc històric, i llegendari és possible avui dia sense haver-hi de sortir fora de Catalunya. Aquest lloc és, sens dubte, Girona, ciutat i municipi del nord-est de Catalunya.

    Per començar, el Barri Vell o Casc Antic de Girona és el principal pol d’atracció turística de la ciutat. Es troba delimitat pel Passeig de la Muralla, el camí de ronda de les antigues muralles carolíngies (s.IX) que envolten el Centre Històric. Entre els seus monuments destaquen el “Call”, antic i emblemàtic barri jueu. També destaquen les famoses Cases de colors de l’Onyar, característiques cases del barri vell, totes elles penjades sobre el riu Onyar.A dalt de tot hi ha la catedral, d’una grandíssima nau única en estil gòtic.

    La Rambla de la Llibertat és actualment l’eix d’entrada al Barri Vell per als turistes que arriben a la ciutat. Si us agraden molt les llegendes, per una banda, al carrer de Calderers, es troba la Lleona de Girona o Cul de la lleona. És un relleu que deixa veure una columna de ferro amb una lleona que s’enfila, i on podeu fer el ritu ciutadà, tocar el cul a la lleona, que antigament era garantia que qui ho feia, o mai se n’aniria de Girona o, si se n’anava, tornaria. De l’altra, al carrer de l’Argenteria, podeu trobar el Tarlà de l’Argenteria, ninot de caràcter alegre, amb el cap de fusta, i el cos de roba, farcit amb serradures, símbol de gresca i diversió durant l’època de quarantena a la ciutat.

    Per acabar, per què us aconsello visitar la ciutat? Si en teniu ganes de passejar en una ciutat tranquil·la, històrica, i colorista, a més a més, plena de tradicions artístiques i culturals, sens dubte, Girona és el lloc, per excel·lència, que no us podeu perdre.

    El cul de la Lleona.

    Article complet

  • La dona veloç, d’Imma Monsó

    Núria Díaz

    Article complet

  • Les dones de la Principal, de Lluís Llach

    Sergio Infante

    https://youtu.be/jXcOweKEA6g

    Article complet

  • De mica en mica s’omple la pica, de Jaume Fuster

    Gemma Rubió

    https://youtu.be/caQB4TVKGgk

    Article complet

  • Pallassos i monstres, d’Albert Sánchez Piñol

    Oriol Meya

    https://youtu.be/H07vjNPtLWA

    Article complet

  • Un cel de plom, de Neus Català i Carme Martí

    Míriam Roy

    https://youtu.be/03g3psAfaog

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar