Entrades amb l'etiqueta ‘història’

  • ESCAPA ESPECTACULAR PER L’ALT MAESTRAT (CASTELLÓ)

    Fer un passeig per l’Alt Maestrat és sinònim de passejar per la història. Aquesta zona ha sigut habitada per desenes de cultures i civilitzacions que han deixat restes de gran valor cultural i patrimonial.

    L’Alt Maestrat es troba a l’interior de Castelló, a diversos metres, i fins i tot quilòmetres, sobre el nivell del mar. El territori compta amb centenars de llocs per visitar i activitats per realitzar, però en aquesta escapada ens centrarem amb el conjunt format per Catí, Culla i Ares.

    Per als apassionats amb la història podreu deixar volar la vostra imaginació endinsant-vos pels carrers empedrats i d’època medieval del poble de Culla, amb un castell a la seva cima. Les ruïnes d’aquesta antiga fortificació es troben ni més ni menys que a 1.120 metres d’altitud i conserven restes àrabs i cristianes.

    Així mateix, al poble d’Ares del Maestrat, a una altitud d’1.300 metres i a sobre d’una mola, hi queden alguns vestigis de l’antic castell del municipi. Des de la distància, la Mola té una forma característica que no deixa a ningú indiferent i que s’ha format per processos d’erosió que han deixat penya-segats amb gran desnivell. Si pugem fins a l’alt del cim, podem contemplar els bonics paisatges de les comarques del Maestrat i dels Ports. Si l’exterior de la Mola d’Ares és de pel·lícula, l’interior no es queda curt. Una cova, que actualment alberga un museu, creua l’estructura rocosa de banda a banda.

    A nivell gastronòmic, els municipis de l’Alt Maestrat són molt bons amb l’elaboració de formatges artesanals. La qualitat de la llet de les cabres i ovelles de l’Alt Maestrat fan que els formatges i quallades que amb ella s’elaboren siguin molt preuats. Tal és així, que Formatges de Catí, ha sigut guardonada amb reconeixements a nivell internacional pel sabor i la qualitat dels seus productes.

    També es poden degustar plats tan típics com l’Olla del Maestrat, el xai, el conill amb caragols o el tombet, guisat amb diferents carn de cacera. D’aquesta manera, el que degustarem en els restaurants del territori són plats elaborats com tota la vida, que han anat passant de generació rere generació i que segueixen fent gaudir a tots aquells que els degusten.

    A més a més, el territori de l’Alt Maestrat compta amb alguns dels enclavaments prehistòrics més importants a nivell mundial. Per això, en qualsevol visita a l’Alt Maestrat no pot faltar un passeig més o menys ràpid pel Parc Cultural Valltorta-Gasulla que es troba als municipis de Tírig, Ares del Maestrat, Morella, Catí, Les Coves de Vinromà, Albocàsser, Vilar de Canes i Benassal. Aquesta zona, és patrimoni mundial de la UNESCO i guarda entre els seus límits uns 300 abrics i coves decorades amb algunes de les pintures rupestres més importants del món.

    Un dels enclavaments prehistòrics més importants, no només de la zona sinó del globus, és la Cova Remígia a Ares del Maestrat.  Cal dir que molts dels descobriments fets fins al moment han sigut de forma fortuïta, en moments on la casualitat i la sort han propiciat que intrèpids veïns descobriren els abrics i coves plenes de dibuixos antics. Així que si voleu ser partícips d’aquests descobriments només cal que us endinseu al territori de l’Alt Maestrat.

     

    Ferran Marín Esteban

    Article complet

  • Carcassona ciutat històrica i ociosa

    Vam pensar que durant l’hivern Carcassone seria un gran indret per un viatge en parella fugint de l’estrès i la contaminació.

    Vam arribar un dissabte de febrer i ens vam allotjar en una pràctica i còmoda habitació d’un aparthotel dels afores. Després de 3 hores de cotxe des de Barcelona, dinem i fem la migdiada.

    Carcassonne té 2500 anys d’història, és una ciutat fortificada única a Europa per la seva grandària i el seu estat de conservació. Posseeix dos monuments inscrits en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO: el Canal du Midi i la Ciutat Medieval.

    Accedim a la Ciutat Medieval per la Porti Narbonnaise on es troba l’Oficina d’Informació Turística i on ens van donar un plànol del recinte. Ens deixem portar pels seus carrers empedrats, per la seva muralla interior i exterior, pels seus edificis amb segles d’història i pels racons, restaurants i tendes que donen fama a aquesta ciutat emmurallada.

    Al Chateau Comtal vam poder gaudir de les muralles, del seu palau, les torres, les passarel·les i sobretot de les vistes més espectaculars de la ciutat. L’entrada al Chateau Comtal, a la Basílica de Saint Lazare i Saint Celse i la Basílica de Saint Nazaire valen molt la pena, ja que son una meravella arquitectònica.

    Us deixem la web per informació: www.remparts-carcassonne.fr/es/

     

    El dia va donar pas a la nit i vam poder gaudir d’un altre Carcassone, totes les muralles il·luminades feien indispensable la nostra càmera de fotografia.

    Certament molt està reconstruït, però això no desmereix el paisatge i la nostra sensació de viatge en el temps, és més, els pocs turistes i els carrers descoberts donaven sensació d’estar molt lluny de casa, això sí, ben abrigats.

    Per dormir podeu trobar gran varietat d’hotels i albergs de tots els preus, depenent del vostre pressupost.

    Per arribar, si aneu amb cotxe des de Barcelona, agafeu l’AP7 fins a Narbonne, després us desvieu en direcció a Tolosa de Llenguadoc i finalment seguiu els senyals a Carcassonne.

     

    Sara Nieto

    Article complet

  • Roma (Itàlia), ciutat d’històries i històrica

    Només aterrar a l’aeroport, ja sento a l’atmosfera la presència encisadora de segles d’història colpidora que es confirma  la primera vegada que en aixecar els ulls contemplo els carrers, antics i moderns alhora, per on abans que jo han passejat els ciutadans i ciutadanes de cultures mil·lenàries.

     

    Caminar per Roma desperta la sensació de moure’s per l’eternitat, característica per la qual és cèlebre aquesta capital europea. Ciutat mediterrània per on han passat les cultures bressol de la nostra civilització, a cada racó, a cada carrer, a qualsevol paret i pedra observem la petjada profunda de la història vertiginosa i l’art enlluernador que han forjat part d’allò que és actualment el nostre continent.

     

    A Roma tens la percepció inquietant que caldrà l’eternitat per la qual és famosa per disposar del temps necessari que permeti recórrer-la sense oblidar-ne res. Et lamentes perquè experimentes un neguit inquietant provocat per la sensació que mai no deixaran de sorprendre’t tots els imperceptibles detalls que s’amaguen a les seves múltiples cantonades, on podem copsar senzilles obres artístiques a gairebé totes les plaques increïblement estètiques del nomenclàtor de la ciutat.

     

    A qualsevol dels seus edificis endevinem el pas de multitud de visitants que abans que nosaltres s’han meravellat de la mateixa manera  davant de tanta bellesa inassequible. Tant els monuments que rememoren la cultura romana, com el saturat Coliseu o el restaurat Temple d’Adrià, com els edificis d’èpoques més tardanes són plens d’encant. Així mateix, trobem  innumerables esglésies plenes de pintures magnífiques, la cinematogràfica i barroca Fontana di Trevi o els esplèndids palaus que van habitar personatges que ens acompanyaven en les nostres classes d’història.

     

    Sí, definitivament Roma és una ciutat encisadora d’obligada visita d’on marxo pensant en el pròxim viatge que faré perquè aquest se m’ha fet curt per a tanta bellesa eterna.

     

    Bárbara Benito

    Article complet

  • La vall de Gallinera, un paisatge per veure’l i viure’l

    La Vall de Gallinera és una de les valls d’interior de la comarca de la  Marina Alta, al País Valencià. Forma part de les Valls de Pego. Té una forma allargada en forma de corredor que va en direcció  nord-est, sud-oest. En aquesta Vall neix i discorre el riu Gallinera, i està formada pels pobles de Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carrotja, Alpatró,Llombai i Benissili. Aquests vuit pobles constitueixen un sol municipi amb el seu ajuntament en Benialí. La suma total dels seus habitants està al voltant de 600 persones.

    La Vall està envoltada per les muntanyes: la Serra de l’Almirall, la Serra de l’Albureca i la Serra Foradada.

    Sens dubte, per a mi, és un dels paratges naturals amb més encant de la Marina Alta. Hi ha molts llocs per visitar, són tants, que em resulta difícil fer-ne un resum en sol full, però ho intentaré, recomanant allò imprescindible per a mi.

    El primer lloc indispensable per visitar és la Foradà. S’arriba al seu cim per uns magnífics senders en forma de ferradura. Un cop a dalt, allà està: el gran forat a la penya, on es produeix el fenomen astronòmic del País València, l’alienació solar de la Foradà. M’explique: dos cops a l’any, la primera als voltants del 8 de març i la segona, sobre el 4 d’octubre es produeix una alienació solar en què el sol passa a través de l’arc de la penya Foradà, il·luminant el lloc exacte on es trobava l’antic convent franciscà de Benitaia. A la vegada que fenomen astronòmic és un peregrinatge de tradició història, que es remunta al 1611.  Al matí des de qualsevol dels vuit pobles surten excursions cap a la penya i a la caiguda del sol, naturalment, s’ha d’estar de tornada a Benitaia per veure travessar la llum del sol.

    Penya de la Foradà

     

    Alienació solar

    El segon lloc que cal visitar és la Vall de l’Encantada. Una vall de goles, amb cascades i basses naturals del riu Gallinera i on és un plaer fer-se un bany a l’estiu. Aigua freda i neta, que et renova físicament i espiritualment, per a qui cregui en aquests afers, el que esclar és que no et deixa indiferent. El seu paisatge mentre et remulles commou.

    Tercer lloc recomanable: El hisn al-Qala o castell d’Alcalà o castell de Benissili. Encara està prou conservat. La seva funció històrica era la de vigilar i defensar l’entrada a la vall des de l’interior, ofereix, per tant, unes vistes magnífiques del seu interior i de la Costa Blanca, ja que, la seva alçada permet veure la població de Dénia i el seu mar.

    Castell de Benissili

     

    Per poder gaudir d’aquesta natura necessiteu uns quants dies, lo millor, doncs,  és instal·lar-s’hi  en un dels vuit pobles de la vall. La meva recomanació és que ho feu a Benirrama. És dels pocs  pobles on ningú tanca la porta de casa seva, i on els veïns a la vesprà treuen les cadires a la porta del carrer per prendre la fresca i petar la xerrada, i també, per contemplar l’increïble cel d’estels. Penseu que estem lluny de contaminació atmosfèrica i lumínica. Fa goig escoltar els xiquets fent cridòria quan juguen a polis i cacos pels carrers de  tot el poble i sense cap perill. No passen cotxes! Us podeu instal·lar a la casa rural “El Raconent”, on us tractaran molt bé. Això sí, cal tenir en compte que està a tocar amb l’església del poble i els diumenges a primera hora et desperta el so dels forts cops de pilota a la paret de l’església, sí, sí, ho esteu llegint bé, resulta que és el racó i la paret on es juguen partides de pilota valenciana! I naturalment, heu de visitar el bar Roca, on el Raül, amb el seu accent del valencià meridional, un regal pel oïts, us servirà unes tapes boníssimes, a molt bon preu. Els “minchos” i la paella de muntanya, indispensables. Regats amb un bon vi valencià.

     

    Benirrama

    La millor època per anar a la Vall de Gallinera és a la primavera o l’estiu. A la primavera podeu participar de la festa de la cirera, que es celebra  als vuit pobles. Fer una caminada per qualsevol sender de la vall és un regal pels ulls, els cirerers estan en flor.

    Camp de cireres de la vall

    Ai!, que em descuide!, no us he dit que per les rutes de muntanya podeu trobar nombrosos abrics d’art rupestre, i també podeu veure…Bé no acabaria mai. Com us deia no hi ha prou paper, em falten fulls per descriure-us tot allò del que podeu gaudir, i és que la Vall de Gallinera s’ha de veure i s’ha de viure.

    Marina Giménez Ripoll

    Article complet

  • Berlín, ahir i avui

    He tornat a Berlín. És una ciutat que em fascina. Cada vegada que hi vaig és diferent i cada vegada em sorprèn i m’atrau com si l’acabés de conèixer. El primer cop hi vaig anar per unir-me a les veus reivindicatives. Vaig col·laborar a fer pintades al mur i vaig participar a les manifestacions silencioses. Uns anys més tard, quan la ciutat ja era un territori sense cap barrera, hi vaig tornar. Els berlinesos es barrejaven amb certa timidesa i encara eren visibles algunes diferències.

    Ara Berlín és un ciutat sencera, vibrant, agradable i acollidora. Els joves no recorden el mur perquè, quan va ser enderrocat, ells encara no havien nascut. Passejant pels carrers, els visitants no tan joves encara es pregunten: «I això què era, la part Oriental o l’Occidental?» Però ja no té importància.

    Berlín em captiva. M’agraden els seus parcs, grans i frondosos, els seus edificis antics i moderns, les seves places, els seus mercats, les platges que han fet a la vora del riu i la seva gent. Però el que més em sedueix és la seva història. Poques ciutats la tenen tan a flor de pell com Berlín. En aquest viatge amb els alumnes, hem fet un recorregut per alguns dels llocs on han passat esdeveniments que han marcat la ciutat i ho hem fet principalment a través dels seus museus.

    I141_parks_u_gaerten__960x763_c_scholvien

     

     

     

     

     

     

     

    Els parcs de Berlín són verds, frondosos i plens de vida.

    El Museu d’Història és el millor lloc per començar. Va bé per tenir una visió general i ubicar-te. A Charlottenburg l’esplendor de l’Imperi es fa evident a cada passa que es fa en aquest palau i en els seus jardins. Després, no he pogut evitar que se’m tornés a posar la pell de gallina en recórrer el Museu de l’Holocaust i el de la Topografia de l’Horror. Sempre hi vaig, perquè hi ha fets que no s’han d’oblidar. És clar que passejant pels carrers es té present; Gunter Damnig, un artista alemany, es va ocupar de preservar la memòria: va dissenyar unes plaques de bronze per ser incrustades a la vorera, davant de les cases de persones que van ser deportades, amb el nom i la data. N’hi ha més de 35.000.

    aquc3ad-vivic3b3

     

     

     

     

     

    Plaques de bronze a les voreres per preservar la memòria.

     

    Tampoc hauríem d’oblidar el mur, una construcció que va dividir la ciutat en dos durant gairebé quaranta anys. Una línia doble marcada a terra pels carrers ho recorda. Per veure el que queda d’aquella construcció s’ha d’anar a Est Side Gallery, a la vora del riu Spree. Allà s’hi conserva un tros d’un quilòmetre perquè serveixi de testimoni d’uns fets que s’expliquen molt bé al Museu del Mur de Checkpoint Charlie, al centre. D’aquella època també hi ha el Museu de la RDA. És petit, però t’acosta d’una manera simpàtica a la vida quotidiana dels berlinesos del sector comunista d’aquell temps.

    SONY DSC

     

     

     

     

     

     

     

    La línia doble indica on era el mur.

     

    Quan he tornat a casa he mirat una altra vegada El cel sobre Berlín per veure com Bruno Ganz travessava el mur sense ser vist. M’agrada recordar el que he vist i comparar-ho amb el que era. Afortunadament, ara no cal ser àngel per anar d’un extrem a l’altre de la ciutat.

     

    Mercè

     

    Article complet

  • Un passeig per la història: La Riba de Santiuste

    castell1

    El que més crida l’atenció i atreu turistes és el majestuós castell que hi ha construït sobre el penyal al peu del poble. Per ell han passat des del Rei Ferran VIIè de Castellà i Lleó, fins un famós delinqüent anomenat “el Tony” que feia servir els passadissos secrets per fugir de la policia, i fins i tot, la secta Nova Acròpolis, que hi feia les seves reunions i rituals satànics.

    La situació del castell el converteix en un punt estratègic de defensa.
    El paisatge és bell, a un costat secà i a l’altre alzines i penyes on nien els voltors
    comuns, espècie en perill d’extinció, a la qual li va dedicar un capítol el Félix
    Rodríguez de la Fuente en el seu famós programa“ El hombre y la Tierra”.

    L’arena que rodeja el poble és de color roig, i el riu que banya els seus prats, és salat. Als afores, trobem les salines, fora de funcionament en l’actualitat, però amb molt esplendor fins els passats anys 50.

    I a l’altra muntanya que rodeja el poble, anomenada el “Alto”, trobem restes arqueològiques funeràries de l’època dels celtibers.

    La seva gent és humil i amb un toc de nostàlgia dels millors temps passats, que li transmet un encant especial. El fet de no tenir cobertura ni grans luxes, fa que la vida es valori d’una manera molt diferent a la que estem acostumats a la estressada gran ciutat. Aquí, a la Riba, hi ha tot el temps del món per explorar el teu voltant i el teu interior.

    Sens dubte, una visita molt recomanable per a tots aquells que vulguin veure com era la vida dels nostres avantpassats i per parar-se a pensar en què és el realment important.

    Elisabeth de la Fuente

    Article complet

  • El Cementiri dels Empestats, un cementiri amb història.

    La visita que us proposo avui és al Cementiri dels Empestats. Aquest Cementiri el vam conèixer fa poc, quan vam anar a fer un dinar familiar al Restaurant El Cau (bon menjar, amb algunes opcions vegetarianes). El Cementiri està situat a pocs metres de l’establiment, i s’hi pot accedir fàcilment a peu. Pertany al terme municipal de Tiana, i està a prop de la Conreria i de la Cartoixa de Montalegre, sobre el coll de Montalegre, a uns 18 km de Barcelona. El terreny forma part del Parc Natural de la Serra de Marina.

    El Cementiri dels Empestats també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga. Segur que hi ha més noms, però aquests són els més utilitzats popularment. En aquest cementiri hi trobem tan sols una pedra amb algunes inscripcions, que ens marca la fossa comuna on alguns infectats d’aquesta malaltia van ser enterrats. Aquest monument va ser col·locat l’any 1871, un cop l’epidèmia ja hagué finalitzat.holiday 022

    La història d’aquest indret amagat és molt senzilla, i n’existeixen varies, de versions. L’any 1870, al barri de la Barceloneta, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Per internet hi ha informacions que expliquen com, un cop desallotjat el barri de la Barceloneta per ordre de l’Ajuntament i la Junta de Sanidad, els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna. Aquesta seria una primera versió dels fets. La segona, explicada pels meus familiars, no deixa tan bé a les autoritats. Diuen que els carros que transportaven als malalts (i dic malalts perquè no sempre estaven morts quan sortien de Barcelona) eren enviats a les afores de la ciutat, sent una d’aquestes afores aquest racó de muntanya que pertany a Tiana. Un cop arribaven al que coneixem com a Cementiri dels Empestats, els enterraven. La persona que havia portat el carro també s’hi havia de quedar, ja que havia entrat en contacte amb el virus i per tant es considerava que havia estat també contaminat. Entenc que la versió casolana és més digne d’una pel·lícula de por, però jo me la crec més que l’altre- intueixo que a al segle XIX anaven bastant per feina pel que fa a aquest tipus de situacions. No m’hagués agradat estar al lloc del que portava als morts.aaa

    Us deixo un link amb el mapa de la zona- pel post d’avui, m’ha semblat més interessant explicar-vos la història de l’indret que l’entorn o el recorregut. Hi ha diferents rutes per arribar-hi, però l’aparcament del restaurant és un bon inici per visitar el Cementiri i posar-se en camí per explorar una mica la zona.

    Marta Bayà

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar