Arxiu de la categoria ‘Morfologia’

  • Quant a algunes locucions prepositives (II)

    Escrit per el 26 de maig del 2014 a les 13:11 a: Morfologia

    Tot esperant la sessió presencial de demà, tancarem el tema de les locucions prepositives amb algunes remarques més:

    *En base a: en català, aquesta locució no és correcta. Cal substituir-la, doncs, per altres solucions com ara d’acord amb, partint de, basant-se en, segons, a partir de, tenint en compte el context en cada cas. Per exemple, no hem de dir: *Ha pres aquesta decisió en base als últims fets ocorreguts, sinó: Ha pres aquesta decisió basant-se en els últims fets ocorreguts.

    En lloc de: la construcció en lloc sol anar seguida de la preposició de i s’escriu separat quan significa ‘en comptes de’: Ha vingut el lampista en lloc del fuster. No s’ha de confondre amb l’adverbi enlloc que significa ‘en cap lloc’ i s’escriu junt: La meva mare està molt amoïnada, perquè no troba la cartera enlloc.

    *En quant a: la construcció *en quant a es considera un calc del castellà i s’ha d’evitar. Podem fer servir les locucions pel que fa a, tocant a, a propòsit de, per part de, quant a, pel que es refereix a, pel que respecta a. Per exemple, no hem de dir *En quant a la hipoteca, n’han de renegociar les condicions amb la seva entitat bancària, sinó: Pel que fa a la hipoteca, n’han de renegociar les condicions amb la seva entitat bancària.

    No obstant això: aquesta expressió, que contraposa dos fets o dues accions o expressa una restricció, va acompanyada del mot això, ja sigui davant o darrere. Així, no és correcte fer servir no obstant sol, sinó que cal dir no obstant això . Cal tenir en compte que aquesta expressió sol aparèixer aïllada de la resta de la frase amb comes. Per exemple, Li vaig dir que no fes els deures tan de pressa. No obstant això, no em va fer cas. L’expressió Això no obstant també és correcta i és sinònima de No obstant això.

    No us oblideu de fer un cop d’ull a l’Optimot si teniu més dubtes relacionats amb les locucions prepositives o amb altres temes.

    Bona feina!

    Article complet

  • Quant a algunes locucions prepositives (I)

    Escrit per el 15 de maig del 2014 a les 11:50 a: Morfologia

    nivel_301.gran_-300x225[1]Tot revisant les activitats de la unitat 11, he vist que el tema de les locucions prepositives us ha fet anar una mica de bòlit. Parlem-ne:

    *Al respecte: l’expressió al respecte com a sinònima de respecte a això, sobre això, pel que fa a això no és correcta en català. Per exemple, no hem de dir o escriure *No hi ha res a fer al respecte, sinó No hi ha res a fer respecte d’això. De vegades, podem evitar l’estructura incorrecta al respecte fent servir el pronom feble hi. Ja n’hem parlat molt, d’aquesta qüestió. Personalment, no hi tinc res a afegir. A més d’aquestes alternatives, a vegades la solució més adequada és suprimir l’expressió al respecte. En comptes de *La situació econòmica de l’empresa no ha variat. No hi ha cap novetat al respecte, es podria dir La situació econòmica de l’empresa no ha variat. No hi ha cap novetat. Finalment, cal no confondre la locució incorrecta al respecte amb el substantiu respecte precedit de la contracció al.

    A nivell de: l’expressió a nivell de tan sols és correcta per parlar de coses en què s’estableixen nivells o graus: a nivell del mar, nivell de vida, estudis de nivell superior, etc. Per tant, és incorrecta quan s’utilitza amb altres significats i cal canviar-la per expressions com ara en l’àmbit, en el terreny, en el camp, segons el context. Així, en lloc de *S’informarà d’aquesta normativa a nivell de club, hem de dir S’informarà d’aquesta normativa en l’àmbit del club. Sovint, però, és preferible usar una preposició, una conjunció o un adverbi, com ara a, dins, en, entre, per a, com, com a…:  Comarcalment, aquest equip és molt important (i no: *A nivell de comarca, aquest equip és molt important).

    Degut a: l’ús de l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’ és un calc de la locució castellana “debido a”. En aquest cas, cal evitar aquesta expressió i fer servir les locucions genuïnes a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que. Per exemple, no s’ha de dir *L’avió no ha pogut aterrar a l’hora prevista degut al mal temps, sinó que cal dir L’avió no ha pogut aterrar a l’hora prevista a causa del mal temps. Cal tenir en compte, però, que el mot degut és correcte si s’utilitza com a forma verbal, com a participi del verb deure. En aquest cas, acompanya sempre un altre verb, concorda amb un nom anterior al qual es refereix i pot anar seguit de la preposició a: El canvi d’alcalde va ser degut a les eleccions.

     

    Recordeu que podeu ampliar aquesta informació consultant l’Optimot.

    Bon cap de setmana!

    Article complet

  • Resum de la sessió presencial sobre preposicions i marc sociolingüístic

    Escrit per el 08 de maig del 2014 a les 13:29 a: Marc sociolingüístic, Morfologia

    Aquesta setmana hem fet una sessió presencial sobre preposicions i marc sociolingüístic. Us en faig cinc cèntims per a totes les persones que no hi heu pogut assistir.

    La matèria que hem repassat s’ha dividit en dues parts:

    1. Les preposicions – hem tornat a comentar allò més important relacionat amb aquest tema: casos de complement directe amb la preposició a; ús de per i per a davant de substantiu; ús i significat d’algunes locucions prepositives… Paral·lelament a les explicacions teòriques, hem anat fent una mica de pràctica.

    2. El marc sociolingüístic – entre el material de la sessió que us faig arribar hi trobareu una llista de temes d’història de la llengua i del marc sociolingüístic que us pot servir d’ajuda a l’hora de preparar aquesta part. Tingueu en compte, però, que no és una llista tancada, és a dir, a la prova final hi poden sortir temes que no són en aquesta llista.

    Apa, ja teniu feina per anar fent!

    Bon cap setmana!

    Article complet

  • Cap a Calonge, que hi falta gent! (solucions)

    Escrit per el 08 de maig del 2014 a les 13:21 a: Morfologia

    Després d’uns dies de reflexió sobre les preposicions, us faig arribar les solucions dels exercicis que us havia proposat: Preposicions – solucions. Si teniu algun dubte o hi ha alguna resposta que no acabeu d’entendre, deixeu un comentari al blog. D’aquesta manera, l’explicació arriba a tots els companys i companyes d’aula.

    Acabo aquesta entrada amb les pautes d’estudi de les pautes d’estudi unitat 12 nivell D, l’última del curs!

    Bona feina!

    Article complet

  • Cap a Calonge, que hi falta gent!

    Escrit per el 05 de maig del 2014 a les 13:30 a: Morfologia

    L’entrada d’avui completarà el tema de les preposicions que ja vam encetar fa uns dies quan vam parlar dels usos de ‘per’ i ‘per a’.

    He telefonat a la meva mare o He telefonat la meva mare?

    Hem quedat en una plaça de Calonge o Hem quedat a una plaça de Calonge?

    La Renaixença va començar al segle XIX o La Renaixença va començar el segle XIX?

    Em molesta la pudor de tabac o Em molesta la pudor a tabac?

    No m’agrada viatjar amb tren o No m’agrada viatjar en tren?

    Me’n vaig fins a l’escola i torno o Me’n vaig fins l’escola i torno?

    Hem quedat cap a les vuit o Hem quedat cap les vuit?

    La resposta a totes aquestes qüestions que, de ben segur, alguna vegada us heu plantejat la trobareu al document següent: Preposicions. Com sempre, al final hi ha unes activitats per practicar. Deixeu un comentari al blog només amb els dubtes que us hagin sortit a l’hora de fer-les. Les solucions, les tindreu ben aviat.

    Bona feina!

    Article complet

  • Un pastís fet ‘per’ l’àvia o ‘per a’ l’àvia?

    Escrit per el 09 d'abril del 2014 a les 18:25 a: Morfologia

    La-lletra-a1-300x265

    Al llarg del curs hi ha un dubte que sovint es va repetint en els vostres escrits. Fa referència a l’ús d’algunes preposicions, com és el cas de la distribució de per i per a.

    Potser la millor manera d’encarar aquesta qüestió és llegir què en diu la Gramàtica del català contemporani (obra magna que tot alumne del nivell superior hauria de tenir a la tauleta de nit, al revister del menjador o al costat del microones). Ara, per si de cas no la teniu ara mateix a l’abast, aquí teniu un resum de les aportacions que s’hi fan. És tot el que sempre heu volgut saber sobre per i per a i ningú no us ha explicat mai. La idea és que, partint de la complexitat del tema que ens ocupa, siguem capaços de trobar la manera d’utilitzar correctament aquestes preposicions sense fer-nos-hi mal. Som-hi:

    Les preposicions PER i PER A

    L’ús de les preposicions PER i PER A planteja el problema que varia d’acord amb els dialectes i amb els registres. Pompeu Fabra va intentar establir l’ús normatiu d’aquestes preposicions, però davant la complexitat de la norma altres lingüistes –com Joan Coromines o Joan Solà– han fet aportacions destacades per resoldre la qüestió.

    Resumint, tenim el següent:

        1. Davant d’infinitiu, PER sempre és correcte.
        2. Davant d’altres mots, PER A indica finalitat o destinació. Per a la resta d’usos, PER.

    Usos de PER

    a) Per indicar lloc o espai:

    Passaré per casa de la Júlia

    La sorra es va escampar per terra

    La vaig agafar per la mà

    La fruita està podrida per dins

    b) Per indicar temps

    Per Nadal…

    Vindrà pel mes de febrer

    Per aquesta mateixa època va ploure molt

    c) Usos metafòrics, mitjà:

    El nostre camí cap a Europa passa per Alemanya

    M’ho han enviat per correu

    T’ho juro per Déu

    d) Ús modal:

    Ho has de demanar per escrit

    Els van desallotjar per la força

    e) Per indicar causa:

    El van condecorar pels seus serveis

    Tancat per obres

    Això et passa per despistat

    Però seria incorrecte: *Bec per tenir set

    f) C. preposicional:

    amb verbs com optar, decidir-se, votar, apostar, interessar-se, delir-se, demanar, preguntar

    g) C. agent:

    Aquest pont fou construït pels romans

    h) Valor concessiu:

    És molt espavilada, per ser tan petita (en cast., para)

    És alta, per la seva edat (en cast., para)

    Per molt que treballis, no enllestiràs la feina avui

    i) Valor substitutiu:

    Vull canviar la moto per un cotxe

    Cal substituir la decepció per l’esperança

    Tenim aquest noi per honrat (predicatiu)

    j) Altres:

    Venen la tela per peces

    Sortim a cinc euros per persona

    Ha votat el 60 per cent del poble

    La preposició PER pot ajuntar-se amb altres mots:

    PER COM / PER SI

    PER + quantitatiu/ADV/ADJ + QUE + sunjuntiu

    PER això, PER cert, PER descomptat, PER exemple, PER altra banda…

    Usos de PER A

    a) En general, finalitat o destinació:

    Aquelles bigues són per a les golfes

    He dut un pom de flors per al menjador

    T’he preparat una sorpresa per al teu aniversari

    b) C. indirecte:

    He comprat una camisa per al pare

    c) C. preposicional:

    En Pere treballa per a mi

    d) C. de nom:

    He comprat tinta per a l’estilogràfica

    e) C. d’adjectiu:

    Aquest xarop és bo per a la tos

    f) Indicacions temporals:

    Falten 5 minuts per a les 10

    Hem reservat la sala d’actes per al dia 8 de març

    Ja han convocat la reunió per al divendres

    Casos de vacil·lació PER / PER A

    a) Títols, eslògans o consignes:

    Per (a) un catalanisme popular

    Jutges per (a) la democràcia

    b) Per indicar opinió:

    Per (a) mi, la llei d’estrangeria és molt injusta

    La llei d’estrangeria és molt injusta, per (a) mi

    La llei d’estrangeria és molt injusta per a mi

    Per (a) mi, que s’han perdut

    Per mi, te’n pot anar

    c) Altres:

    Estudia per (a) capellà

    Després d’aquesta explicació, ara ja estem en condicions d’analitzar el títol de l’entrada:

    Un pastís fet per a l’àvia – ús de ‘per a’ és correcte perquè indica destinació

    Un pastís fet per l’àvia – ús de ‘per’ és correcte també perquè introdueix un complement agent

    Així, doncs, en aquest cas el fet d’usar una preposició o l’altra dependrà del significat.

    Acabo aquesta entrada amb les pautes d’estudi unitat 11 nivell D.

    Bona feina!

    Article complet

  • Resum de la 4a sessió presencial

    Escrit per el 18 de març del 2014 a les 16:04 a: Morfologia, Sintaxi

    Aquest matí hem fet la 4a sessió presencial. Hi hem treballat els pronoms febles i la sintaxi. Així, doncs, com sempre, us en faig cinc cèntims per a totes les persones que no hi heu pogut assistir.

    La sessió s’ha dividit en dues parts:

      • Primer de tot, hem parlat de la combinació de pronoms febles i de l’ordre de col·locació. Després, hem passat a fer una mica de pràctica, que ens ha servit per aclarir dubtes i per entendre quina és la mecànica que s’ha d’aplicar per resoldre amb èxit les activitats sobre els pronoms febles.
      • A la segona part, hem parlat més de sintaxi- (oració simple i composta) a partir d’unes activitats amb un format semblant al que us podeu trobar a la prova de final de curs.

    Si quan consulteu aquest material teniu algun dubte, feu-m’ho saber!

    Bona feina!

    Article complet

  • Ja li ho explicaré així que la vegi (solucions) i altres qüestions

    Escrit per el 05 de març del 2014 a les 19:28 a: Morfologia, Sintaxi

    Després d’uns dies de reflexió,  aquí teniu les solucions de l’activitat que us vaig proposar sobre els pronoms febles.

    a)    El secretari va llegir l’acta als assistents a la reunió i tot seguit els la va fer signar. Funció sintàctica dels pronoms: CI + CD determinat

    b)    Quan els clients demanin tot el que té al magatzem, llavors és quan els ho ha de servir. Funció sintàctica dels pronoms: CI + CD neutre

    c)    Els representants no tenen prou targetes de visita; haurem d’imprimir-los-en més. Funció sintàctica dels pronoms: CI + CD indeterminat

    d)    Vaig arribar al poble a les set en punt de la tarda, i a les vuit ja en tornava. Funció sintàctica del pronom: CClloc

    e)    Vols dir que m’acostumaré a aquest ritme de treball? I tant, que t’hi acostumaràs. Funció sintàctica dels pronoms: ø + Cprep.

    f)     Si busques bé la documentació d’aquest expedient en els calaixos de l’armari, segur que la hi trobaràs. Funció sintàctica dels pronoms: CD determinat + CC lloc

    g)    Aquest medicament és un bon reforçant. Preneu-ne cada dia i millorareu ràpidament. Funció sintàctica del pronom feble: CD indeterminat

    h)    Si no t’agraden les postres que t’ha servit el cambrer, torna-les-hi. Funció sintàctica dels pronoms: CD determinat + CI

    i)      Els sindicats han demanat diverses millores salarials, però la patronal no els n’ha concedida cap. Funció sintàctica dels pronoms: CI + CD indeterminat

    j)      Estan esperant aquests papers des d’ahir. Porta’ls-els de seguida que puguis. Funció sintàctica dels pronoms: CI + CD determinat

    k)    Aquell nen necessitava moltes vitamines. Li n’havies de donar sovint. Funció sintàctica dels pronoms: CI + CD indeterminat

    l)      Sempre fan el que volen. Els ho he retret més d’una vegada. Funció sintàctica dels pronoms: CI + CD neutre

    m)  No treguis la safata del forn. Deixa-la-hi una estona més. Funció sintàctica dels pronoms: CD determinat + CC lloc

    n)    Tan bon punt arribin de l’hort, ja els tindré el dinar fet. Funció sintàctica del pronom: CI

    o)    Com que la meva filla porta els cabells massa llargs, la perruquera els hi tallarà. Funció sintàctica dels pronoms: CD determinat + CI

     

    Acabaré aquesta entrada amb un parell de documents més: pautes d’estudi unitat 9 nivell D i una explicació complementària sobre ortografia de la s sorda i la s sonora.

    Bona feina!

    Article complet

  • Ja li ho explicaré així que la vegi!

    Escrit per el 27 de febrer del 2014 a les 12:35 a: Morfologia, Sintaxi

    El títol us ha de suggerir el tema de què tractarà aquesta nova entrada. L’endevineu? Doncs, sí, els pronoms febles!

    Els alumnes solen mirar-los atemorits i sovint acaben arribant a la conclusió –equivocada– que no els dominaran mai i que el millor sistema és “fer servir el pronom que ens soni més bé dins la frase”.

    Aquest mètode de la intuïció ja us dic ara que a vegades funciona, però moltes altres, no. Per exemple, segur que alguns de vosaltres heu pensat que el títol de l’entrada també podria ser “Ja li explicaré així que la vegi!”. La intuïció, el que diu la gent al carrer, així ens ho hauria indicat. Analitzem la diferència entre una frase i l’altra.

    Imagineu-vos que tenim una frase com aquesta:

    Ja explicaré el que m’has dit a la Maria així que vegi la Maria!

    C. directe neutre  C.indirecte               C. directe determinat

    Si ara substituïm els complements verbals subratllats per un pronom feble, el resultat serà el següent:

    Ja li              ho           explicaré així que la          vegi!

    C. ind.      C. directe neutre                 C. directe determinat

    Nota: tingueu en compte que a l’hora de combinar pronoms el complement indirecte va primer i després, els altres complements –amb alguna excepció, és clar.

    Per tant, la frase Ja li explicaré així que la vegi! no és correcta perquè el complement directe neutre (el que m’has dit) no queda substituït per cap pronom feble.

    En definitiva, a l’hora de fer servir un pronom feble heu de tenir en compte el següent:

      • Són monosíl·labs àtons que substitueixen elements d’una oració que són coneguts pel context, ja sigui perquè han estat esmentats anteriorment, ja sigui perquè l’entorn els fa evidents.
      • Fan, doncs, la mateixa funció sintàctica que l’element al qual substitueixen.
      • Per a cada element que substituïm només es pot fer servir un sol pronom feble.

    Digues a la Maria que vingui! – Digues-li que vingui!

    La frase *Digues-l’hi que vingui no seria correcta perquè hem fet servir dos pronoms febles, el + hi, per substituir un sol complement verbal, a la Maria.

    Per repassar els complements verbals, els pronoms febles que hem d’emprar en cada cas i l’ordre dels pronoms quan n’hem de fer servir més d’un, us serà d’utilitat el document Combinacions binàries de pronoms febles. Al final, hi trobareu una proposta d’exercicis. Com sempre, deixeu els vostres comentaris al blog i d’aquí a uns dies, us en faré arribar les solucions corresponents.

    Bona feina!

    Article complet

  • La 3a sessió presencial

    Escrit per el 21 de febrer del 2014 a les 15:37 a: Convencions gràfiques, Morfologia

    Acabem la setmana amb el material de la sessió presencial sobre Morfologia verbal. Ser i estar i Ús del guionet.

    Podeu fer-me arribar tots els dubtes que us vagin sorgint a l’hora de fer alguna activitat!

    Bona feina!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Susagna Sabaté: No, Elisabet, si et mires l’esquema de l’examen que he penjat al blog ja veuràs que no hi...
  • Elisabet: A la prova no hi haurà dictat?
  • Susagna Sabaté: Elisabet, el tema que s’ha de desenvolupar ha de tenir una extensió de 130 paraules més o menys.
  • Elisabet: Hola! Bona tarda a tothom! Estic preparant la part de la prova que tracta sobre el marc històric i...
  • Susagna Sabaté: En l’expressió escrita, el perfet perifràstic (vaig cantar, vas cantar…) és més propi del...

Núvol d'etiquetes

Dialectes Dubtes Els pronoms relatius Estructura de la prova Expressió escrita Història de la llengua La carta Locucions prepositives Pautes d'estudi Preposicions Pronoms febles Pronoms relatius Remarques Repàs Resum Sant Jordi Ser i estar Sessions presencials Signes de puntuació Sintaxi Verbs