Beget, un dels pobles més bonics i tranquils de Girona.
Beget es troba a la provincia de Girona, a uns 40 Km d’Olot i a 20 Km de la frontera de França. S’accedeix a través de una carretera estreta i amb corbes.
Durant el trajecte podrem observar un paisatge esplèndid.
Beget és un poble petit però pintoresc, un bon pla per passar un cap de setmana.
Un poble per desconectar totalment a causa de que no hi ha cobertura telefónica.
Durant el passeig pel poble de Beget podrem veure un poble rústic amb carrers empedrats, on crida l’atenció dos ponts medievals i una l’església románica.
Entre les cases de pedres trobarem un riu que creua el poble on ens podrem banyar. Molt a prop també trobarem unes gorgues de les quals podrem gaudir durant l’estiu.
Podrem fer ús dels restaurans que trobarem dins del poble.
Gaudirem de una gastronomia amb productes típics (cuina catalana) de la zona dintre de un ambient informal i acogidor com el Restaurant Can Jeroni i el Restaurant el Forn.
Beget, un poble on sembla que el temps s’hagués aturat !
Sandra Muñoz
Hola a tothom!
L’únic problema d’aquestes platges,que al ser tan petites s’omplen ràpidament, per tant el secret és investigar cales petites i amagades, sense aglomeració de gent i que ningú ens distregui de l’espectacular bellesa. Per això, us revelaré el meu secret, només uns quilòmetres al sud de Calella, trobarem un sèrie de cales verges, on es podrà gaudir d’una connexió directa amb el mar. Es tracten de Cala Estreta i Cala Canyers.
Molta gent coneix Nova York per ser una de les ciutats del món més importants, qui no ha sentit mai a parlar de Brodway? o qui no ha somiat en visitar el majestuós Madison Square Garden i veure en directe algun dels millors jugadors de la NBA? i clar, no podem oblidar les grans firmes de moda ubicades a la emblemàtica 5th Avenue. Mirant amunt al cel, et serà difícil veure’l entre tots els grans i imponents gratacels que simbolitzen la grandesa, prosperitat i riquesa econòmica de la ciutat i d’Estats Units, el Crhysler Building o l’Empire State són un exemple, així doncs Nova York s’ha guanyat de bon grat el sobrenom de ciutat de les llums, aquests gratacels tan de dia com de nit originen un paisatge únic en el món.
Moure’s per Nova York és realment fàcil, tan en metro com en taxi, la primera opció més econòmica, fa que visitar-la sigui molt còmode. Llavors què es pot veure que sobresurti de lo típic?primerament recomano endinsar-vos a la anomenada Nova Amsterdam, fer una mica d’història i cultura general de la ciutat, qui ja la conegui sabrà que més tard els anglesos es van apoderar del territori canviant el nom per Nova York en honor al Duc de York, i així es va originar el nom actual. Per tant simplement caminant pels carrers del Down Town, on s’ubicava la part més important de la colònia holandesa, descobrireu casi per casualitat edificis antics fàcilment recognoscibles que destaquen sobre els actuals.
Destaca per estar envoltat d’un espectacular paisatge d’alta muntanya.
coneix com carrer de les bugaderes, ja que les dones del barri d’Horta, des del segle XVII fins al XX, rentaven roba aliena a casa seva, en els seus propis safareigs, per obtenir un ingressos complementaris per a la família. Al costat d’aquest carreró existeix un viarany, anomenat el camí de Barcelona, que era per on passaven les persones i carruatges per anar a buscar la carretera d’Horta a Barcelona. Els pous i safareigs s’han mantingut gairebé tal qual eren a principis de segle. Aquest racó no ha patit les transformacions urbanístiques barcelonines. Precisament aquesta és la màgia d’aquest carrer. Quan arribes a aquest espai et trobes dins d’una bombolla allunyada de la Barcelona moderna. Cada porta de fusta està acompanyada per un test ple de flors que, conjuntament amb l’arc que travessa el carrer, li donen una aparença única. Sembla el jardí privat d’un conte. El conjunt de façanes construeixen una pintura única. En plena harmonia amb el verd vegetal, els colors pastels que omplen les parets de les casetes donen el toc final a aquest espai. El verdet que cobreixen els safaretjos omplen l’aire d’una olor diferent que t’allunya del context de la urbs i et trasllada a una petita vila. El carreró, però, té els seus vigilants propis. I mentre passeges i gaudeixes del raconet t’
b el Martí la quantitat de coses disseminades arreu va augmentar considerablement, amb el naixement de la Clara, la cosa no només es va duplicar sinó que va adquirir dimensions estratosfèriques. La superfície buida que hi ha sobre el sofà cada cop és més minsa i la situació cada cop empitjora: és com picar ferro fred! Potser podríeu pensar que intento fer el viatge en temporada equivocada, que si a l’estiu hi ha més ocupació, que si és millor que hi vagi a l’hivern… Us ben asseguro que no es qüestió d’estacions de l’any, sempre hi ha overbooking.
vals, els seus carrers empedrats, les seves arcades i el fantàstic mirador des d’on tindreu una extraordinària panoràmica de l’església romànica de Sant Martí i bona part del massís que envolta Mura.
